tag:blogger.com,1999:blog-310694772012-01-31T22:31:15.536+01:00Observatori d'Enric Serra i CasalsEnric Serranoreply@blogger.comBlogger7461100tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-27097340298615812802012-01-31T21:16:00.009+01:002012-01-31T21:31:12.851+01:00

Hi va haver una època que parlaves en català i et trobaves persones que et deien que no t'entenien; que els parlessis en castellà. Aquella època s'ha allargassat amb comportaments lingüístics defensius per part de persones que no han pogut integrar-se normalment al país. No és d'això, però, del que vull parlar, sinó d'una altra incomprensió lingüística igualment greu que ens està tocant viure ara

Enric Serranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-17033527809304170212012-01-28T10:50:00.005+01:002012-01-28T10:59:28.460+01:00

L'hora de la veritat de la llengua oral són els usos quotidians. L'altra hora de la veritat, per a molts aprenents de llengua, és l'espai artificial d'un examen oral. És paradoxal que el pes que tradicionalment s'atorga a la comunicació no verbal (tant és si es tracta del 60 % com del 90 %) en els actes de parla quotidians es relativitzi tant i tant (o del tot) en les situacions controlades de

Enric Serranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-66166408300078351152012-01-22T20:16:00.010+01:002012-01-22T21:14:21.677+01:00

Al llarg d'aquestes darreres setmanes des de l'espai d'Aprendre llengües al diari Ara m'he anat proposant jugar amb les dotze paraules següents: estimació, sopes, injecció, precarietat, lil·liputades, innocència, doble, Nóos, insult, línia vermella, èxit, prima. L'actualitat n'ha dut el cos o l'ànima a la palestra informativa i han donat peu a dotze glosses breus. Llegiu-les, si us ve de gust.

Enric Serranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-5183226046962795002012-01-19T01:18:00.005+01:002012-01-19T01:30:59.916+01:00

Aquests dies es ret un homenatge merescut a Josep Maria de Sagarra, un dels escriptors més destacats del panorama literari català del segle XX. Fa pocs mesos va fer cinquanta anys de la seva mort. Rellegint la prosa periodística de Sagarra, els articles apareguts a la premsa de l'època com ara el setmanari Mirador, un s'adona a primer cop d'ull del sentit de la llengua de l'autor, de la

Enric Serranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-90210504643286859082012-01-13T19:45:00.006+01:002012-01-15T11:06:23.769+01:00

Aquesta setmana s'ha parlat molt del tovalló de Lionel Messi. Com tothom sap, Carles Rexach va redactar fa més d'una dècada en un tovalló de paper el primer principi d'acord contractual de Leo Messi, reunit en un bar amb Josep Maria Minguella, els pares del jove jugador (que tenia 12 anys) i el seu agent, Horacio Gaggioli. Les diverses parts van signar el tovalló. Si se'n parla aquests dies és

Enric Serranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-64155464002119407502012-01-10T18:55:00.015+01:002012-01-15T20:02:46.830+01:00

Sovint, en ensenyar llengües o fer treballar les destreses de comunicació a la universitat, ens trobem havent d'ensenyar a plasmar les idees gràficament. En primer lloc, cal trobar l'eina adequada a la xarxa (un llapis i un paper, amb tot, també serveixen), entre la gran quantitat de recursos que hi ha orientats a la creació de mapes conceptuals, o esquemes, o diagrames de flux. En segon lloc,

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-35528369476807256722012-01-08T17:46:00.003+01:002012-01-08T17:54:21.878+01:00

Aquests dies he llegit amb satisfacció Work in progress: 55 términos para el progreso (Barcelona: Edhasa, octubre de 2011). Es tracta d'un text situat en el marc d'un projecte de construcció d'un diccionari molt més complet de termes clau de la vida política. L'obra presenta la definició relativament breu (tres o quatre pàgines per mot) d'una cinquantena de termes el sentit dels quals les

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-18205526557410345822012-01-04T11:39:00.005+01:002012-01-04T12:11:36.883+01:00

Aquests dies he llegit aquí i allà, curiosament, una explicació que m'ha semblat interessant sobre la manera en què l'escriptura xinesa expressa el concepte crisi. Com que tots plegats provem de trobar signes d'esperança, de la mena que siguin, en el pou de profunditats insondables en què ens trobem, m'hi he agafat i ho recullo a Aprendre llengües. La nostra visió més quotidiana de la crisi (

Enric Serranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-13288814308684689392011-12-29T13:36:00.005+01:002011-12-29T13:47:59.496+01:00

Aquests dies he remenat el llibre Leer/navegar en Internet. Las formas de lectura en la computadora (Buenos Aires: La Crujía, 2011). Hi buscava respostes a les noves formes de llegir (dies enrere parlava en una entrada a Aprendre llengües, en aquesta línia, del text de Cassany, ben actual, En_línia) per conèixer millor els trets i les formes de la lectura digital, i hi he trobat, en canvi, no

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-36101805445071609312011-12-25T10:54:00.006+01:002011-12-25T11:14:11.096+01:00

Amics i amigues, he escrit un microconte nadalenc, que deixo aquí. Espero que us agradi. Fa així: "A Sara Regàs aquelles festes l’entusiasmaven. En particular, el dia de Nadal. En aquella diada li plaïa tenir a punt un correctíssim àpat tradicional (amb un esplèndid pollastre de pota blava, farcit, com a segon plat); li agradava també poder reunir a casa tots els membres de la família, i

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-37774693671889057792011-12-23T09:37:00.004+01:002011-12-23T09:49:46.009+01:00

Dimecres a la tarda a la UAB vam gaudir de la intervenció d'Isidor Marí al Màster d'Ensenyament del Català per a l'Acolliment Lingüístic, en una conferència de màxim interès sobre l'acolliment, emmarcada en un acte formal del màster amb professorat i alumnat. No pretenc fer-ne la síntesi, sinó deixar quatre apunts d'idees que van sorgir a la conferència de Marí, algunes de les quals els

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-1254604612101803542011-12-20T09:08:00.008+01:002011-12-20T09:32:32.903+01:00

Amics i amigues, ahir Aprendre llengües va arribar a la visita cent mil, tres anys i mig després de l'engegada del projecte. No puc fer altra cosa que agrair-vos el seguiment d'aquest observatori que és diari personal, entorn d'aprenentatge i e-portafolis, que va néixer per provar de viure el web social. Avui mateix, per celebrar-ho, el sou de tota la plantilla (ehem!) d'Aprendre llengües

Enric Serranoreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-77873847563942845582011-12-15T18:20:00.009+01:002011-12-15T19:26:59.211+01:00

Ahir a la Universitat Autònoma de Barcelona les parets van aparèixer pintades. No tan sols les parets, també el mobiliari del campus. Em van cridar l'atenció aquests bancs de la Facultat d'Educació que es proclamaven per un breu instant culpables. Un breu instant només de fal·làcia patètica, ja que en traspassar el vidre opac que Roman Jakobson deia que definia la funció poètica del llenguatge,

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-83358098281059847902011-12-12T23:45:00.006+01:002011-12-12T23:58:58.409+01:00

Acabo de llegir Evolución y retos de la educación virtual. Construyendo el e-learning del siglo XXI (Begoña Gros, ed., Barcelona: UOC, 2011). Es tracta d'un text útil a qualsevol professional de l'ensenyament i a qualsevol aprenent, ara que ja no hi ha formadors virtuals i alumnes virtuals purs com fa només uns anys, perquè la virtualitat ha esdevingut un espai natural en qualsevol forma

Enric Serranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-14852959261116336112011-12-08T21:09:00.007+01:002011-12-08T21:17:21.070+01:00

Els acrònims es poden definir com abreviacions formades per lletres o segments de mots que formen part de paraules pròximes que esdevenen un mot ordinari. Són acrònims INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), MERCOSUR (Mercado Común del Sur), PRYCA (precio y calidad), emoticona (inicialment de l'anglès emotion i icon), telemàtica (telecomunicació i informàtica) o, per exemple, un acrònim

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-61525908627102143742011-12-04T19:52:00.008+01:002011-12-04T21:45:31.119+01:00

Aquests dies hem sentit les paraules insultants d'un membre del Parlament català cap a la presidenta de la Cambra. Precedides, és cert, per una limitació expressiva greu i sense precedents al Parlament (l'impediment de fer servir certes formes relatives a la insostenible relació econòmica entre Espanya i Catalunya). Ben viva la polèmica pels insults del parlamentari López Tena, he llegit una obra

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-31780724312514897732011-12-02T14:10:00.011+01:002011-12-03T10:37:18.499+01:00

Ahir a la Jornada de formació de formadors organitzada per la Xarxa Vives i la Comissió de Formació en Llengua Catalana (vegeu l’entrada anterior) vaig fer una comunicació sobre la competència intercultural en els estudiants universitaris nouvinguts, representant el Servei de Llengües de la UAB (deixo la presentació inserida en aquesta entrada). Hi vaig donar una definició d’aquesta competència,

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-39255669642951748912011-11-30T12:42:00.007+01:002011-11-30T12:52:09.985+01:00

Demà participaré a la Jornada de formació de formadors sobre experiències dels cursos EILC que ha organitzat la Xarxa Vives d’Universitats amb el suport de la Comissió Interuniversitària de Formació en Llengua Catalana i la col·laboració de la Generalitat. Companys de diverses universitats del territori i també una representant de la Universitat de Vigo hi explicaran les experiències relacionades

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-63960691467767124812011-11-24T21:09:00.009+01:002011-11-24T21:28:06.884+01:00

Acabo de llegir África en 10 palabras. Mi manual de supervivencia en la jungla de asfalto, de Jordi Serrallonga (Barcelona: Plataforma, setembre de 2011) i en deixo unes notes a Aprendre llengües. Es tracta de la reflexió sobre alguns contrastos culturals entre els habitants de certes zones de l'Àfrica i els habitants de la jungla de l'asfalt, des d'un partit pres a favor de les formes culturals

Enric Serranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-78389460354066170692011-11-21T20:41:00.009+01:002011-11-21T22:51:14.277+01:00

De 8 a 9 del vespre, els dies d'eleccions, es produeix a les cadenes televisives un moment màgic que pot atrapar el ciutadà incaut. Com que hom no sap esperar tranquil·lament que siguin les 9, moment que ja hi comença a haver vot escrutat, les televisions ens ofereixen una hora absurda de debat sobre els resultats incerts que sorgeixen de les enquestes a peu d'urna. És aquell moment que posa a

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-86736438461946401802011-11-19T13:03:00.005+01:002011-11-19T13:29:58.531+01:00

Aviat farà un any que arrencava l'aventura periodística de l'Ara, mitjà que molts de nosaltres hem afegit al nostre horitzó informatiu diari. Aprendre llengües hi ha estat, amb satisfacció, des d'aleshores, amb una intervenció regular (més d'un centenar) sense pretensions, fruit de l'activitat quotidiana de pensar sobre el que amaguen i revelen les formes lingüístiques que fem servir i, en

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-86181895458593511102011-11-17T13:06:00.010+01:002011-11-17T19:02:47.344+01:00

Fa un parell de dies en una llibreria vaig veure que coexistien relativament a prop dues obres que em van fer pensar de seguida en com han canviat les maneres de comunicar-nos en tan sols un segle. Una era les Cartes del festeig de Joan Maragall i Clara Noble, acabada d'editar (Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2011) i l'altra era un text que ensenyava a agradar en pocs minuts. Dues obres

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-74690209980412602282011-11-13T18:32:00.006+01:002011-11-13T18:45:53.857+01:00

A Aprendre llengües hem parlat incidentalment de la metàfora, però no ens hi hem referit com a recurs a la disposició de l'aprenent de llengües. Que la metàfora no és un afer literari, sinó una realitat consubstancial a tota la llengua, quotidiana o no, no és cap secret. Que cada llengua va elaborant i fixant amb més o menys èxit unes metàfores privilegiades, tampoc. Pensem, per exemple, en les

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-32704043295060438002011-11-10T19:30:00.007+01:002011-11-10T19:46:40.411+01:00

Aquests dies he estat treballant amb el llibre Guía de contenidos lingüísticos por niveles del español. Según el Marco Común Europeo de Referencia para ELE, de L. Díaz, R. Martínez i J. A. Redó (Octaedro: maig de 2011). No hi he acudit per l'interès en l'espanyol, hi he anat a provar de resoldre dubtes per al català. Les persones vinculades amb l'ensenyament, l'aprenentatge i l'avaluació de les

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-3317985691801749382011-11-08T22:17:00.009+01:002011-11-09T09:10:18.885+01:00

El text de Klemperer sobre la llengua del Tercer Reich (la LTI) analitza com s'expressava el feixisme alemany. Un dels seus objectius, com els de qualsevol règim dictatorial, era que el poble no pogués pensar, reflexionar, esdevenir crític. La LTI va menysprear la personalitat, va reprimir els homes i les dones lliures i el seu pensament autònom. És així que el feixisme alemany va fer servir fins

Enric Serranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-67247141806690483012011-11-06T21:15:00.007+01:002011-11-07T01:43:34.215+01:00

Aquests dies he llegit un text que m'ha causat una impressió profunda. Es tracta de LTI. La lengua del Tercer Reich. Apuntes de un filólogo, de Víctor Klemperer. És una obra extensa, publicada en alemany després de la Segona Guerra Mundial (1947) i editada fa uns anys en castellà per Ediciones Minúscula. Klemperer era un professor universitari jueu resident a la ciutat de Dresden que, tot i que

Enric Serranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-5386797644353554642011-11-05T10:12:00.017+01:002011-11-07T17:54:51.619+01:00

El discurs dels esforçats gestors de la crisi en què vivim ha fixat un vocabulari i unes expressions que s'han anat estenent socialment aquests darrers mesos i davant els quals cal continuar reaccionant. La llengua dels que se senten responsables de fer-nos sortir de la crisi ens indica contínuament, per exemple, que ja no hi ha retorn a l'etapa passada, que a partir d'ara tot serà ja diferent,

Enric Serranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-27927754516411866652011-11-01T23:47:00.006+01:002011-11-02T00:07:17.531+01:00

Acabo de llegir En_línia. Llegir i escriure a la xarxa, de Daniel Cassany (Barcelona: Graó, octubre de 2011), una obra que recomano. Es tracta d'una recerca bàsica organitzada en dues grans parts (la xarxa i l'escriptura; aprendre a llegir i escriure a la xarxa) que té el mèrit indubtable d'heure-se-les amb un objecte d'estudi escàpol, llisquent, en mutació constant i de contorns notablement

Enric Serranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-79826557388690257752011-10-30T22:40:00.005+01:002011-10-31T16:43:10.539+01:00

Demà al Màster d'Ensenyament del Català per a l'Acolliment Lingüístic parlarem de bones pràctiques d'acolliment lingüístic, en un sentit ampli, i en veurem una mostra representativa. M'arriba via Vilaweb la notícia d'una iniciativa que no coneixia i que considero realment una bona pràctica (respon a una necessitat, és innovadora, implica diversos col·lectius, és transferible a altres àmbits

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-54341978068158627632011-10-29T12:36:00.011+02:002011-10-29T13:36:48.226+02:00

Una de les competències digitals en què no podem quedar enrere és, sens dubte, la que consisteix a conèixer els formats dels productes que es generen en la digitalitat. A l'epoca no tan reculada de les màquines d'escriure els formats de treball quotidià eren força senzills, ben sovint es reduïen al DIN-A4, el foli... i la llibreta. Amb la posterior variant esblaimada anomenada fotocòpia. Ara

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-52262404252064566652011-10-28T14:01:00.008+02:002011-10-29T10:26:23.283+02:00

A totes les aules de llengua s'hauria de fomentar la creativitat lingüística. A més de generar plaer, la creativitat és un factor inherent a la llengua, al seu aprenentatge amb èxit i al seu exercici quotidià. Si cada dia tenim oportunitats de ser creatius amb la llengua, ara està a punt de començar un concurs que ens ho posa molt fàcil. Ja fa mesos que vam donar notícia de la celebració de l'Any

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-33647440432878653562011-10-23T20:55:00.005+02:002011-10-23T21:06:27.411+02:00

Tornem a parlar avui de les estratègies d'aprenentatge, un aspecte fonamental en l'aprenentatge lingüístic. Un dels qüestionaris generals utilitzats sovint per ajudar a reflexionar sobre les estratègies d'aprenentatge és el de Rebecca Oxford, l'anomenat Strategy Inventory for Language Learning (SILL). Oxford és un nom clau i ja clàssic en l'àmbit de les estratègies d'aprenentatge d'una L2, al

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-44530403072189365892011-10-22T13:39:00.009+02:002011-10-23T09:37:00.355+02:00

L'obra de Joan-Lluís Lluís A cremallengua ens fa viatjar per un munt de llengües ja extintes (el dàlmata, el còrnic), o en vies d'extinció (la llengua ainu del Japó, l'svanetià de Geòrgia, el ja evaporadíssim livonià de Letònia, el caraïta de Lituània, l'amhàric etíop, la singular llengua pirahã, aparentment tan allunyada de les altres i de la gramàtica universal, les llengües índies

Enric Serranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-14572986375290124982011-10-22T10:36:00.010+02:002011-10-23T09:30:48.387+02:00

Acabo de llegir A cremallengua. Elogi de la diversitat lingüística (Barcelona: Viena Edicions, setembre de 2011), obra de l'escriptor rossellonès Joan-Lluís Lluís que aplega articles que ha anat publicant aquest darrers mesos al setmanari Presència, articles que ofereix al lector amb una ordenació que va des de temes remots (origen del llenguatge, inici de l'escriptura, mites, prejudicis o

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-15628057025436775672011-10-16T11:16:00.003+02:002011-10-16T11:21:55.201+02:00

Fa uns dies que s'ha publicat l'informe L'avaluació de les habilitats d'expressió oral en català: tendències i evolució (IEC, Xarxa CRUSCAT, 2011). Es tracta d'un estudi fet per diversos observadors (L. Comajoan, E. Gomáriz, N. Nogué, amb cloenda de N. Figueras i edició de F. X. Vila) sobre les proves de llengua oral de llengua catalana de diverses entitats de referència al llarg d'aquests

Enric Serranoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-13521110330710930322011-10-14T18:52:00.006+02:002011-10-17T22:02:19.951+02:00

L'Atlàntida ufanosa que hem petjat aquests darrers anys cada dia amb menys esperança s'ensorra als nostres peus. El sistema que coneixíem se'n va per portes. No pot resistir més temps ni la salvatge endogàmia; ni el blindatge tenaç de la incompetència; ni els abusos dels poders; ni la protecció a ultrança de qualsevol signe d'ineficiència com a garantia d'inalterabilitat de la imprescindible

Enric Serranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-41972616325454831122011-10-12T12:44:00.010+02:002011-10-14T21:29:31.288+02:00

No sé si sempre tenim prou present que el professorat de llengua avui dia té una enorme responsabilitat en l'ensenyament de llengües dels seus alumnes. Cal que sigui més que mai un veritable professor de llengües. No n'hi ha prou que ensenyi la llengua que volen o han d'aprendre els alumnes. Té algunes noves responsabilitats ja indefugibles. Una de les més importants, òbvies, és que ha de posar

Enric Serranoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-83729792515536482912011-10-09T11:19:00.007+02:002011-10-09T11:55:26.990+02:00

Hem parlat a diversos apunts d'Aprendre llengües de senzilles estratègies relacionades amb l'aprenentatge del vocabulari. Ens aturem avui breument en dos aspectes puntuals més. Parlem de com pot gestionar l'aprenent l'escassetat de vocabulari i del fet que li cal aprendre les paraules com a entitats no aïllades. En primer lloc, l'aprenent d'idiomes ha de saber que amb un nombre relativament

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-64024999621797083202011-10-05T01:46:00.007+02:002011-10-05T02:15:32.754+02:00

Els autors de la Gramàtica pràctica del català han tingut la gentilesa d'acceptar la invitació de venir divendres a la UAB a presentar-nos la seva obra (Barcelona, Teide: 2011). Sense cap mena de dubte ens trobem davant una obra excepcional i destinada a l'èxit. Perquè el text de Llorenç Comajoan, Núria Bastons i Cristina Bernadó és ple de virtuts. En destaco algunes: 1) l'ajustament al ja

Enric Serranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-26145804313127689742011-10-01T13:11:00.003+02:002011-10-01T13:15:45.240+02:00

Aquest estiu vaig rebre via xarxes socials un missatge de la Mercè Masnou, conductora del programa Galàxia Llibre de Mataró Ràdio. Em comentava que seguia Aprendre llengües i em proposava una entrevista sobre com vivia jo la pertinença al mutant univers lletrat. Vaig dir-li que sí, naturalment. Pocs dies després enregistràvem la conversa, que es va emetre el dia 26 de setembre. Des d'aquí li

Enric Serranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-49820300990920998932011-09-29T19:54:00.005+02:002011-09-29T20:04:08.574+02:00

La conjuntura de crisi que ens ha tocat viure ens està passant massa factures. N'hi ha que es veuen amb nitidesa i n'hi ha que no es veuen tant i que són absolutament nocives; sembren llavors d'un futur indesitjable. Parlem molt de les retallades en tots els àmbits. Ens aturem, naturalment, en alguns sectors crítics com la sanitat o l'educació i, en canvi, no sé si estem donant prou importància

Enric Serranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-18345546115872901612011-09-26T20:54:00.005+02:002011-09-26T21:09:53.291+02:00

Sempre m'han interessat els experiments que se situen als marges d'allò que és quotidià, que s'escapen del que un s'esperaria trobar. Hi ha un grapat de llibres convencionals de lingüística que n'expliquen la història o tracten els temes més destacats de la disciplina. No en coneixia cap, però, com Lingüística: una guía gráfica (2005 en anglès, 2006 en castellà, amb nova presentació de 2010 de

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-59849135737317275062011-09-21T19:18:00.012+02:002011-09-22T19:34:24.081+02:00

Fa un mes i mig moria a Neuchâtel (Suïssa) l'escriptora hongaresa Agota Kristof, ben coneguda i traduïda a un gran nombre de llengües. Els amants de les biografies lingüístiques d'escriptors (les de Canetti, Manea i tants altres) tenim en la seva obra autobiogràfica un testimoni excel·lent del gènere, caracteritzat en aquesta ocasió per la cruesa típica de l'autora. Em refereixo a la colpidora

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-38087459822487958272011-09-18T20:39:00.004+02:002011-09-18T20:57:57.472+02:00

Llegeixo, com si fos una addicció, el darrer Tuson, Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to) (Badalona: Ara Llibres, setembre de 2011). L'obra és una mirada polièdrica i entusiasta cap al fenomen del llenguatge, allò que ens fa únics, singulars, humans (som sapiens perquè som loquens). El text de Tuson s'articula en quinze lliçons (en el bon sentit de la paraula segons

Enric Serranoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-79758373367238532452011-09-16T09:24:00.005+02:002011-09-16T22:11:35.719+02:00

Aquests dies la cançó dels Catarres sobre la xoni de Castefa, que ha sonat tot l’estiu, s’ha popularitzat moltíssim. Els comentaris públics de Jordi Pujol sobre la qüestió, defensant una Catalunya no dividida, l’han fet conèixer als que encara no en tenien notícia. Ahir sentia una de les rèpliques del noi xoni (o quillo) que, ai las, s’enamora d’una Montserrat com una casa i està disposat a fer

Enric Serranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-5014032780268791052011-09-16T01:12:00.002+02:002011-09-16T01:23:03.791+02:00

Dèiem que la revolució que empeny la tecnologia en l'àmbit de l'ensenyament-aprenentatge de llengües és absoluta. Que d'aquí a pocs anys ja no reconeixerem res del passat, ni ens hi identificarem. Deixo la visió en un microconte: “Al carrer 21 duien unes llarguíssimes penjarelles de corall vermell a les orelles que els dificultaven la marxa. Al 27 tots anaven amb una camisa aparentment encongida

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-39744013937480367652011-09-10T13:23:00.000+02:002011-09-16T01:16:56.983+02:00

Dansant sota la pluja Com més va més decisius trobo els nous professionals pragmàtics. La revolució que empeny la tecnologia en l'àmbit de l'ensenyament-aprenentatge de llengües és absoluta, vertiginosa. D'aquí a pocs anys ja no reconeixerem res del passat, ni ens hi identificarem. Sentirem el mateix odi per les formes d'aprendre encara actuals que el que ara sentim per les formes ràncies de

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-47613754597343878902011-09-07T17:51:00.006+02:002011-09-08T08:49:15.554+02:00

Avui comentàvem amb una companya vicissituds laborals del professorat de llengües. Més que mai, per la crisi, el col·lectiu es troba exposat al contracte temporal, a la incertesa professional, al canvi de feines. Em permeto deixar avui a Aprendre llengües una expansió literària, un microconte que vaig escriure fa temps sobre la provisionalitat. És aquest: "Algú s'hauria d’haver adonat que Hugo

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-79156526621358735552011-09-06T12:38:00.008+02:002011-09-07T14:47:22.170+02:00

El Servei de Llengües de la UAB ha llançat una eina que pretén sensibilitzar de manera lúdica de la necessitat de tenir un bon nivell de competència intercultural. L’eina s’ha finançat amb el suport dels ajuts NORMA i hi ha treballat l’equip GREIP de la UAB (consulteu els crèdits del producte) amb la coordinació de la Unitat de Formació i Autoaprenentatge del Servei. Es tracta del Test d’Obertura

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-83274435109391599792011-08-31T19:43:00.004+02:002011-08-31T20:01:06.506+02:00

Fa uns dies en una llibreria a Florència vaig ensopegar amb un volum extens que em va cridar l'atenció, Dizionario enciclopedico delle lingue dell'uomo (Milà: Mondadori, 2007). Es tracta d'una traducció a l'italià d'un text ja clàssic, Les langages de l'humanité, de Michel Malherbe (de 1995, amb una edició anterior, de 1983, que no contenia, encara, tota la segona part). La primera reacció avui

Enric Serranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-91729939457179872382011-08-28T10:14:00.010+02:002011-08-28T10:31:53.149+02:00

Fa uns dies escrivia unes línies sobre Numeri per parlare, de Carla Bazzanella, dedicat en bona mesura a parlar de com les llengües expressen amb nombres la indeterminació i l'aproximació: “è utile l'indeterminatezza nella lingua”, hi afirmava amb contundència l'autora (p. 30), que aportava profusió d'exemples al seu text. M'ha caigut a les mans, posteriorment, Elogi de la vaguetat lingüística,

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-84874836036398088762011-08-24T17:45:00.006+02:002011-08-28T10:27:01.091+02:00

Qui no recorda aquell acudit en què el popular Eugenio deia observant un objecte remenut que tenia als dits: “...noventa y siete, noventa y ocho, noventa y nueve... Aaagh! Un ciempiés!”? La situació feia riure perquè els centpeus no tenen pas exactament cent peus. Els numerals serveixen la nostra necessitat de ser precisos, però també, molt sovint, la humaníssima necessitat de la indeterminació,

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-40738011304834961492011-08-21T23:33:00.004+02:002011-08-21T23:48:27.287+02:00

Aquests dies he viatjat per la Toscana, entre vinyes, oliveres, turons amb castellets al cim, densos boscos casentinesos, art florentí i romanalles arreu del poder, el mecenatge i les intrigues interminables dels Mèdici. La Toscana és una zona privilegiada d'Itàlia. També perquè la seva varietat lingüística es va establir com la comuna per a tota la península itàlica. Estimulada inicialment pels

Enric Serranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-38534275588630909212011-08-19T19:38:00.004+02:002011-08-19T19:56:45.043+02:00

Llegeixo Scrivere 2.0: Gli strumenti del Web 2.0 al servizio di chi scrive (Milà: Ulrico Hoepli, 2010), de Luca Lorenzetti, un intent interessant d'abordar de manera clara i pràctica les noves formes d'escriure derivades dels avenços tecnològics, que ho han trabucat tot. Es tracta d'un text indubtablement valent. Perquè, qui gosaria tallar un pastís vaporós, sense límits, d'ingredients incerts i,

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-66429387383620991212011-08-07T13:06:00.002+02:002011-08-07T13:12:23.823+02:00

La copia (l'abundància) és una veritable necessitat als discursos en què ens expressem a diari. No hi ha res més decebedor que un text pobre de recursos lingüístics i mancat d'idees, ancorat, doncs, doblement en la inòpia. Això ho sabien els clàssics grecollatins i s'ha anat recordant al llarg dels segles. Ara fa cinc-cents anys (1512) Erasme de Rotterdam escrivia i editava amb aquest objectiu el

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-79067606306131248862011-08-07T12:56:00.003+02:002011-08-07T13:16:32.074+02:00

Llegeixo amb plaer el Libro de los números: Los números en la formación del léxico (Bilbao: Universitat de Deusto, 2010), obra de S. Segura Munguía. El text ens permet fer un recorregut per les paraules del castellà (sovint de base llatina) que remeten als números del zero al deu i també al cent i al mil. L'obra ens descobreix qüestions interessants. Hi llegeixo que el mot zero ve del baix llatí

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-70938966010623112252011-07-31T12:02:00.005+02:002011-07-31T13:07:51.862+02:00

Aprendre llengües ha parlat algunes vegades del lingüísta Jesús Tuson a propòsit de la publicació de les seves obres. Alguns dels seus textos divulgatius són, sens dubte, productes d'èxit. Per molts motius. Tuson ha sabut crear unes obres properes a tota mena de lectors, amb un llenguatge i un estil que busquen la seducció i l'arribada a port, que no és altra que la connexió amable i intel·ligent

Enric Serranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-66067608849542912172011-07-27T09:52:00.013+02:002011-08-16T18:32:08.573+02:00

Als nivells alts d'aprenentatge de la llengua l'aprenent té el plaer de cercar la precisió, de controlar perfectament el discurs i que s'adigui amb les seves intencions i els seus objectius: es tracta de saber ser irònic, subtil, ambigu (o no), insinuador (o no), de controlar tots els sentits en l'elecció d'unes determinades formes. Es tracta, indubtablement, d'un exercici plaent i rigorós

Enric Serranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-92197733637584326402011-07-25T00:29:00.003+02:002011-07-25T00:37:30.115+02:00

Llegeixo el llibre d'Adelino Cattani Expresarse con acierto (Madrid: Alianza, 2010), un text lúcid i amè sobre l'adequació lingüística o com trobar la paraula justa a cada ocasió i l'ocasió per a cada paraula. L'obra ens obre els ulls a les enormes possibilitats que ens dóna la llengua de dir gairebé el mateix de maneres diferents i esdevé, en bona mesura, un tractat de l'eufemisme (de l'innocent

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-59246420378551145122011-07-22T01:33:00.007+02:002011-07-22T01:51:09.819+02:00

Quan vénen les vacances els docents fugen a corre-cuita de les aules. I fugen també dels discursos que impregnen els manuals, les classes i, sobretot, els políticament correctíssims exàmens de llengua. Hi ha textos (i temes!) que semblen reservats a exàmens de llengua, que no trobaríem més que en exàmens de llengua. Què és millor tenir gossos o gats a casa? Què preferiries que tingués el teu veí,

Enric Serranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-49739718619446848752011-07-18T00:10:00.005+02:002011-07-18T08:56:42.853+02:00

No fa gaire donàvem a conèixer a Aprendre llengües un bon recurs en diverses llengües per escriure clar. Avui vull donar notícia d'un text recent, Cómo escribir claro (Barcelona, UOC, 2011) de J. Pérez Colomé. Es tracta d'un text breu que planteja cinc capítols reflexius i teòrics sobre la qüestió i cinc capítols més pràctics. Als cinc primers l'autor ens fa veure que qui mana en el nostre text

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-16467034213047294552011-07-14T12:44:00.009+02:002011-07-14T13:12:59.994+02:00

Aquest any a la UAB hem iniciat el MECAL, el Màster d'Ensenyament de Català per a l'Acolliment Lingüístic. Ara que ja anem tancant aquesta primera edició, penso que és moment de fer balanç. Considero que ha estat, globalment, una experiència molt positiva per a docents i aprenents. Vull destacar que hem tingut el privilegi, en aquesta primera edició, de treballar amb una bona sinergia docent i,

Enric Serranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-49411944681791081972011-07-10T17:07:00.007+02:002011-07-10T17:30:00.690+02:00

He llegit Superficiales, de Nicholas Carr (2010) (Santillana, 2011), un text veritablement colpidor sobre com Internet pot estar influint les nostres ments en un sentit no precisament positiu. Em sembla estimulant i agosarada aquesta visió qüestionadora dels efectes de l'activitat a la xarxa de l'ésser humà. Carr planteja aquesta activitat com un sistema d'interrupció constant, de divisió de

Enric Serranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-76293706502366368132011-07-08T09:39:00.009+02:002011-07-17T22:48:34.502+02:00

Avui fa tres anys que vaig iniciar l'aventura Aprendre llengües, una experiència sharista ("ets el que comparteixes") en el marc de la revolució de les nostres pràctiques de treball, aprenentatge, ensenyament i relació social que ha representat la xarxa aquests darrers anys. Des d'aquí vull agrair a totes les persones que han seguit i segueixen el projecte el seu suport, un suport que ha estat

Enric Serranoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-81730168899440947502011-07-04T21:21:00.004+02:002011-07-04T21:38:34.630+02:00

Em cau a les mans (i devoro) Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp (Barcelona: A Contra Vent, juny de 2011), obra que recull els insults de Joaquim Ventalló en les seves planes de les traduccions de Tintín que va començar a fer als anys seixanta, començant per Les joies de la Castafiore el 1964. Unes traduccions amb les quals molts de nosaltres, com aquell qui diu, vam aprendre català. Més

Enric Serranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-57330199493547782452011-07-01T18:41:00.003+02:002011-07-01T18:53:51.472+02:00

Sempre m'han enllaminit molt obres com la que comento avui. Es tracta del Diccionario del origen de las palabras, d'Alberto Buitrago i J. Agustín Torijano (Madrid, Espasa, 2011). En recomano la lectura als curiosos de l'etimologia. És un text que ens presenta en forma de llista alfabètica una colla de paraules amb l'etimologia i les explicacions pertinents de suport a les hipòtesis que planteja.

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-28531226951451219432011-06-26T23:55:00.008+02:002011-06-27T08:31:56.397+02:00

Avui hi ha hagut un atemptat a l'Afganistan en què han perdut la vida dos soldats espanyols i tres més han resultat ferits. No fa gaires dies se'n produïa un altre en què morien quatre persones i en resultaven ferides diverses altres, entre les quals un intèrpret local que treballava per a l'exèrcit. Si reculem un temps enrere, trobem altres notícies d'atemptats contra els exèrcits ocupants amb

Enric Serranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-14784221796145332382011-06-23T19:48:00.005+02:002011-06-23T20:06:53.396+02:00

Aprendre llengües ha parlat ja d'algunes de les obres de Lluís Pastor (Retòrica Exprés, de 2007 o Escriptura sexi, de 2008, per exemple). Aprofitant el pretext de la coneixença personal, aquests darrers dies, de l'autor, m'endinso en una altra de les seves obres, Si un lleó entrés en uns grans magatzems (descobreix els paranys de la comunicació) (Ara, 2010). Es tracta d'un text àgil, amè, en el

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-24174159953699569572011-06-21T23:14:00.005+02:002011-06-22T09:17:07.338+02:00

La rivalitat és un laboratori lingüístic excepcional. Es tracta d'una vivència profunda, que no deixa indiferent a ningú i que esdevé un terreny de primera per veure el millor i el pitjor dels actes comunicatius. No hi ha res més exquisit que el fair play verbal entre rivals que es respecten i fins s'aprecien. Encara que la competició sigui àrdua. Encara més si ho és. No hi ha res més exquisit

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-48666243771275897632011-06-19T22:47:00.005+02:002011-09-06T22:27:26.246+02:00

Una bona part del text de Guy Deutscher (a la primera part de l'obra que ressenyo) es dedica a la relativitat dels sistemes per referir-se als colors a les diverses llengües. La pregunta de Deutscher és si és la cultura o la natura l'encarregada de determinar els concepte del color (admet que no hi ha una hegemonia absoluta de cap de les dues). Un cop reconeguda (malgrat els antecedents històrics

Enric Serranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-6006801557648722482011-06-19T22:15:00.004+02:002011-09-06T22:24:08.668+02:00

El text de Deutscher que he començat a comentar en l'apunt precedent dedica tota la segona part a respondre una pregunta: la llengua materna influeix la nostra manera de pensar? Determina com pensem i com percebem el món? Després de la caiguda en desgràcia de la coneguda hipòtesi Sapir-Whorf (la rebutjada idea de la “relativitat lingüística”), se sol considerar que tots pensem igual o, si més no,

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-6461404050833257582011-06-19T20:37:00.005+02:002011-09-06T22:22:46.553+02:00

Aquests dies he llegit amb gran interès El prisma del lenguaje. Como las palabras colorean el mundo, del lingüista Guy Deutscher (Ariel, maig de 2011; M. Talens, trad.). Es tracta d'una d'aquelles lectures apassionants per a les persones interessades en la diversitat lingüística. És una obra que tiba fantàsticament els fils del temps i de l'espai: es remunta constantment a la història dels

Enric Serranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-87580119414426304292011-06-17T01:09:00.003+02:002011-06-17T01:18:56.269+02:00

Llegeixo Cómo mentir con estadísticas, de Darrell Huff, un text històric (de 1954!) que ara ha reeditat Ares y Mares (juny de 2011). Traduït a més de vint idiomes, es considera un dels llibres d'estadística més venuts de la segona meitat del segle XX. L'obra es defineix com “un petit manual sobre la manera de fer servir les estadístiques per enganyar”. O, si es vol, com un manual que ens ajuda a

Enric Serranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-34454389982700541662011-06-13T20:46:00.003+02:002011-06-13T20:51:20.765+02:00

Ara com mai toca negociar. El moment present, amb una crisi sense aturador que ens afecta a tots i que aboca a retallar en totes les activitats, sembla fornir una coartada perfecta als que volen imposar les seves decisions. Una coartada perfecta per actuar amb un escut que estalvia el diàleg i l'escolta de les parts que tenen dret a opinar. Més que mai, doncs, és el moment de la negociació. La

Enric Serranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-38454673693543054672011-06-12T20:32:00.009+02:002011-06-12T21:17:39.928+02:00

Aquests darrers temps, des del diari Ara, el germà petit d'Aprendre llengües ha publicat breus comentaris de base lingüística amb els títols següents: Batlles, alcaldes i paers (a partir de la recent constitució dels ajuntaments); Fent i desfent (aprèn l'aprenent?) (a partir de l'obra dels polítics: fer o desfer?); Obrir la llauna (sobre la marxa recent del president de l'Espanyol); Al·lucinar

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-34197227528796692332011-06-11T10:19:00.004+02:002011-06-11T10:57:29.600+02:00

El vent que ha bufat del nord i ha portat la cendra dels volcans d'Islàndia cap al sud és una bonica metàfora del que està passant en aquell país: algunes maneres de fer islandeses estan col·lapsant l'ordinari trànsit mental de mig Europa. El fet que l'elaboració de la llei de lleis islandesa, la Constitució, s'hagi plantejat amb un redactat col·laboratiu, al més pur estil 2.0, és atípic i situa

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-85853229514814827762011-06-08T01:45:00.004+02:002011-06-08T01:57:28.492+02:00

Si hi ha una part de l'e-PEL que penso que s'ha de desenvolupar especialment és la que afecta el plurilingüisme i la competència intercultural. Les preguntes que conté la biografia lingüística sobre aquestes qüestions són escasses. Pel que fa a la competència plurilingüe, el reforçament de la qual és un dels objectius centrals del PEL, tinc la sensació que l'eina no contribueix a visualitzar-la

Enric Serranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-49964018689329729752011-06-08T01:08:00.004+02:002011-06-08T02:01:19.714+02:00

Un altre dels temes per al diàleg d'avui és la biografia lingüística. És ben sabut que aquest és el nom que té una de les seccions del PEL, la que l'e-PEL recomana emplenar en primer lloc. Biografia lingüística és un terme, però, que té un sentit més ampli que el del PEL. Al PEL la biografia és una secció molt heterogènia: recull l'historial lingüístic, l'aprendre a aprendre, les activitats

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-82050423502779331322011-06-08T00:26:00.007+02:002011-06-08T01:57:48.954+02:00

Avui participo en una jornada taller a Barcelona sobre el portfolio electrònic, l'e-PEL, de l'OAPEE, després que la Xarxa Vives d'universitats hagi decidit experimentar aquesta eina en els cursos EILC d'acollida d'estrangers. Juntament amb Rubén Trenzano (UV) proposarem al públic uns temes de debat sobre el portfolio. A Aprendre llengües he valorat reiteradament la importància del Portfolio

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-20903249714005332772011-06-05T22:54:00.004+02:002011-06-05T23:01:32.292+02:00

Acabo de llegir el text Docencia, aprendizaje y evaluación de segundas lenguas en las escuelas oficiales de idiomas (Barcelona: ICE UB; Horsori, 2011), de Neus Figueras, Plàcida Mingarro i Fuensanta Puig. Es tracta d'una obra que repassa tots els aspectes que determinen i configuren l'activitat de les EOI, i que ho fa d'una manera planera i alhora experta. L'obra avança com un corró des dels

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-84229072484434884212011-06-02T21:18:00.010+02:002011-06-03T07:31:33.431+02:00

L'apunt [666] d'Aprendre llengües recull una petita expansió literària. Ahir a la interessant Jornada La mirada experta. Ensenyar i aprendre llengües (Linguamón - CIREL, Departament d'Ensenyament), de la qual recomano consultar la documentació, va treure el nas, només un moment, la creativitat, tan difícil d'ensenyar, d'estimular i d'avaluar (Neus Figueras ens recordava que l'avaluació mai no pot

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-79733069503148667802011-05-31T21:02:00.003+02:002011-05-31T21:13:11.966+02:00

Parlar de Juan Carlos Moreno Cabrera és portar bons records a la memòria. Aviat farà tres anys que el vam convidar a Sant Cugat (i, l'endemà, a la universitat) i que vaig tenir la sort de fer-li d'amfitrió i de compartir-hi una tarda inoblidable en un cafè, tot fent temps, escoltant les seves idees i gaudint de la seva cordialitat. Un dels primers apunts d'aquest bloc parlava d'aquesta

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-1107921360830673332011-05-26T17:59:00.008+02:002011-05-26T21:09:37.805+02:00

El Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona ha obert un portal lingüístic anomenat Babel amb una excel·lent visió del que ha de ser un servei lingüístic a la comunitat universitària. Ja fa molt de temps que des d'Aprendre llengües parlo dels nous serveis lingüístics que necessita el sistema: aquí n'hi ha una mostra, nascuda en plena crisi, que no podem fer sinó celebrar i que ha de

Enric Serranoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-19026667551840919822011-05-22T23:44:00.007+02:002011-05-24T12:09:11.506+02:00

Continuem amb els recursos que ens ajuden a comunicar en certes disciplines universitàries. N'aporto alguns, també, a continuació, sobre les enginyeries. Es tracta, sens dubte, d'un territori de coneixement ampli i amb moltes ramificacions i especialitzacions. Els enllaços que ofereixo, una vegada més, no aspiren a cap mena d'exhaustivitat, sinó que volen ajudar a triar i remenar, a fer-nos

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-14237363126046798702011-05-19T16:57:00.004+02:002011-05-19T17:02:53.750+02:00

Continuo amb la sèrie dedicada a allò que en el context anglosaxó anomenen la comunicació en les disciplines. M’hi he referit sovint en aquest bloc des de fa anys. He parlat ja de la comunicació de les ciències, de la comunicació de les ciències socials i jurídiques i de la comunicació de les arts i les humanitats. Dedico l’apunt d’avui a la comunicació de les ciències de la salut: hi ofereixo

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-53352680002146927112011-05-14T22:09:00.007+02:002011-05-14T22:30:34.176+02:00

Les ciències socials i jurídiques es desglossen en matèries que s'expressen en llenguatges d'especialitat particulars que en alguns casos han estat força treballats. És el cas del llenguatge jurídic, per exemple. Per la mateixa naturalesa de la disciplina, en què la llengua és un component crucial i molt sensible, hi ha una gran profusió de textos de llenguatge jurídic (en català hi ha també

Enric Serranoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-58279101801729488212011-05-13T19:31:00.003+02:002011-05-13T19:35:25.634+02:00

Aporto a continuació, continuant amb la sèrie encetada, alguns recursos més d'aquesta llengua massa estrangera a la universitat per als seus usuaris que és la de la pròpia disciplina acadèmica o científica. Em refereixo avui a la comunicació de les ciències. De diverses ciències, en concret, que comparteixen algunes característiques des del punt de vista que aquí es tracta, però que tenen també

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-6746663511837191462011-05-10T20:54:00.007+02:002011-05-10T21:12:01.379+02:00

Fa temps que Aprendre llengües va encetar una línia de treball relacionada amb la llengua a les disciplines, sota l'estímul que ens ve de les universitats de mig món: al nostre context, Bolonya no ha servit perquè algunes qüestions cabdals en què els estudiants universitaris han de demostrar un gran domini passessin veritablement a primer terme. On és un ensenyament organitzat de les competències

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-52626514181859742982011-05-07T11:34:00.006+02:002011-05-07T11:47:30.413+02:00

Dimecres a la UAB va tenir lloc la V Trobada sobre AICLE i Semiimmersió a Catalunya, en la qual es van presentar experiències de CLIL / AICLE / EMILE en diversos àmbits educatius, l'universitari i el preuniversitari. Fa temps que penso que l'ensenyament dels continguts curriculars en una llengua estrangera a la universitat ha de tenir els peus ben ancorats en el domini d'una altra llengua també

Enric Serranoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-75513889814147398162011-05-02T17:56:00.004+02:002011-05-02T18:01:49.522+02:00

Avui vull recomanar un llibre, Las TIC en la enseñanza bilingüe. Recursos prácticos para la creación de actividades interactivas y motivadoras, d'Antonio Temprano Sánchez (Sevilla: MAD, 2011). Es tracta d'un text on podem trobar informació pràctica si volem treballar amb TIC i llengües. Hi trobem recomanacions sobre espais web des d'on crear jocs en línia (el penjat, paraules amb lletres

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-58880473598465109492011-05-01T17:50:00.010+02:002011-05-01T19:05:19.771+02:00

Ho vaig dir fa temps i hi insisteixo: necessitem Mourinho. Mai a la vida un personatge públic no ens havia aportat tant des de l'angle comunicatiu, ensenyant-nos dia rere dia el que no és convenient o adequat o correcte o necessari fer (consulteu les entrades que dedicava fa un temps als estils comunicatius de Mourinho i Guardiola). És un antimodel perfecte. En general, la inadequació

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-35156839133534333702011-04-30T03:24:00.011+02:002011-04-30T08:10:37.481+02:00

Vull afegir algun comentari als darrers apunts. Tinc la sensació que en la nova conjuntura propiciada sobretot per l'existència i l'ús com més va més ampli d'unes tecnologies noves, la comunicació dels docents ha de canviar, i molt. Tot el que s'aproximi a la revelació de dades o d'informació a l'abast, i als discursos i als trets lingüístics que es relacionen amb aquesta funció, ha de minvar

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-41468261146530672932011-04-25T20:21:00.007+02:002011-04-25T20:38:04.538+02:00

Parlàvem a l'entrada anterior de la necessitat d'una universitat que surti a buscar els seus alumnes: una universitat que atregui i que entretingui, la fun university de Lluís Pastor. I parlàvem de la llengua dels docents d'aquesta universitat, una llengua que té molt presents els usos comunicatius dels joves (dels videojocs a les xarxes socials). A l'altre extrem hi ha la universitat que no fa

Enric Serranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-6027925274479308492011-04-24T23:01:00.005+02:002011-04-24T23:09:47.757+02:00

L'ensenyament es troba en un procés de repensament complet. També l'universitari, caracteritzat pel seu conservadorisme i que no sembla haver-se modificat substancialment en el darrer mil·lenni. Vull fer un comentari, en aquest apunt, als posicionaments de dos autors, Lluís Pastor i Jordi Llovet, que s'han significat darrerament en línies oposades sobre un caire de la qüestió. El primer va

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-61741801042699394902011-04-23T11:09:00.010+02:002011-04-25T22:23:48.756+02:00

Llegeixo El parlar de Cerdanya (Salòria, 2011), de Manel i Agnès Figuera, Anna Montané, Enric Quílez i Salvador Vigo. M'interessa aquesta varietat diatòpica de la llengua catalana, amb la qual tinc una forta vinculació sentimental (els meus avantpassats eren de la comarca) i sobre la qual vaig fer un estudi ja fa anys en acabar els estudis formals de filologia, després d'un apassionant treball de

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-9516688562004593932011-04-20T20:21:00.012+02:002011-04-21T21:05:21.389+02:00

Uns amics em van enviar aquesta fotografia d'una placa trobada en una bústia de Matadepera, curiosament bilingüe. Acostumat a la proliferació de manifestacions d'escriptura bàrbara del català (una vegada vaig trobar en un fotomatón la llegenda la llum vernells per referir-se a un llum vermell, i la llista de nyaps podria ser ben llarga), vaig dedicar l'entrada a la qüestió, en to irònic. Perquè

Enric Serranoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-5024630282179741932011-04-16T09:45:00.010+02:002011-04-16T10:09:32.613+02:00

Les retallades a què la crisi obliga han de ser justificades, profundes i necessàries (no podem acceptar l'espectacle obscè de Telefònica que s'esbombava ahir: la reducció d'un 20 % de la plantilla, 6.000 treballadors, acompanyada de la proposta de repartir 450 milions d'euros entre els directius). El guany d'eficiència, en aquest moment, demana una anàlisi profunda de moltes pràctiques d'empresa

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-4628431509912594012011-04-15T19:00:00.014+02:002011-04-16T10:19:28.076+02:00

Una vegada treballant en una organització una persona em va arrufar el nas davant un informe relativament extens en la redacció del qual havia invertit unes quantes hores, amb un argument causal insuperable: “En aquesta empresa mai ningú no ha redactat cap document que tingui més de mitja pàgina”. La frase em va col·lapsar (només la bibliografia del meu text ocupava tres pàgines). El comentari

Enric Serranoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-2158467193815372362011-04-13T23:31:00.007+02:002011-04-14T01:19:58.122+02:00

Ahir vaig participar en una Jornada organitzada per l'IDES de la UAB conjuntament amb l'ICE de la mateixa institució, que abordava la qüestió de les competències comunicatives en el pas de l'ensenyament preuniversitari a l'universitari. Vaig tenir ocasió de presentar-hi alguns productes que els serveis lingüístics universitaris han desenvolupat aquests darrers deu anys per ajudar a fer més

Enric Serranoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-31069477.post-73201915970808389392011-04-09T11:58:00.009+02:002011-04-09T13:53:38.448+02:00

A classe aquests dies a la Facultat parlem de llenguatges d'especialitat. Una de les qüestions en què hem insistit és el fet que l'estudi i la pràctica dels llenguatges d'especialitat s'ha de fer amb una mirada oberta, àmplia: les llengües especialitzades es manifesten per mitjà d'un contínuum de discursos amb un grau major o menor d'especialització i amb una àmplia gamma de matisos pel que fa a

Enric Serranoreply@blogger.com1