VISITES


1.9.08

[39] Pla de llengües de la UAB: chapeau!

La Universitat Autònoma de Barcelona va aprovar a mitjan juliol el seu flamant Pla de llengües: una aposta estratègica pel multilingüisme, una realització que té la singularitat d'haver-se plantejat sota la forma d'un procés participatiu adreçat a tota la comunitat universitària (chapeau!), però que ha tingut uns noms propis al darrere, imprescindibles: els de la Marta Estella i la Sílvia Amblàs, del servei lingüístic. Elles mateixes han explicat l'experiència de l'elaboració en un article recent a la revista Llengua i Ús. El Pla... no té rebuig: es desglossa en diversos àmbits i línies de treball (institucional i de gestió, docència, acollida lingüística i cultural, recerca), concreta en actuacions, proposa un calendari d'execució i no oblida els aspectes d'avaluació. Tot un exemple de treball de qualitat en una dotzena de pàgines (només!) que presenten una claredat fulgurant. Termes com els de “seguretat lingüística” (lligat al de “transparència informativa”), “gestió del multilingüisme”, “competència pluricultural i plurilingüe”, “accessibilitat universal”, “diversitat lingüística i cultural del campus”, “competència intercultural”, “internacionalització a casa”, “escala de multilingüisme”, etc. són usats amb justesa i amb una visió penetrant de cap on han d'anar les coses en uns campus universitaris europeus cada cop més complexos pel que fa als usos lingüístics. La concreció (realista) del Pla... és un dels seus aspectes més destacats, acostumats com estem als pronunciaments plens de vaguetats sobre la promoció del multilingüisme, a tots nivells, que acaben conduint a paper mullat sobre paper mullat. Un altre aspecte general rellevant, des del meu punt de vista, és la reivindicació de la UAB com una institució amb el multilingüisme al seu codi genètic, que “reconeix i valora el capital lingüístic de la comunitat universitària” i que defensa amb un cert orgull la vivència d'aquest multilingüisme. ¿Us imagineu una universitat que pogués atraure estudiants de fora perquè s'hi viu una experiència de multilingüisme inusual, enriquidora, que contribueix tant o més a l'educació integral preconitzada per Bolonya que la millor de les assignatures del millor dels màsters europeus?