VISITES


6.6.12

[792] Taifes d'autonomia

La situació de caos total en què vivim impressiona i esperona. Ara els nois i les noies es podran quedar a dinar als centres sense utilitzar el menjador. Portaran la carmanyola de casa. És la fi de l’antic règim, el final de la uniformització. Cada nen i cada nena haurà de ser conscient de les calories que ingereix, de la conveniència o no de menjar fruita i peix blau o carn vermella i pastissets de xocolata. A la ciutat de Terrassa una carmanyola s’anomena una taifa, des de sempre. El diccionari Alcover-Moll així ho recull i és probable que sigui un mot veritablement local, potser també d'algun altre punt del Vallès. Deixeu-me parlar, doncs, de les taifes. De les taifes que faran l’alumnat conscient i responsable, de les taifes que li retornaran el poder de decisió sobre si mateix, com si es tractés veritablement d’un aprenent (us ho imagineu?). També el desgovern en tots els àmbits de la vida social i política ha fet necessàries les taifes, les altres taifes, la proliferació de regnes de taifes. Les estructures s’han desfet com terrossos de sucre al cafè. Ja ningú no governa ni representa a ningú. Cadascú és l’unic responsable de si mateix. Si les taifes històriques, quan es va esfondrar el Califat de Còrdova, eren un senyal de caos, de desordre i de campi qui pugui, ara les taifes són ja l’única solució. Senyors de nosaltres mateixos, armats de les mil i una possibilitats tecnològiques, despleguem aquí i allà (el lloc ja no compta) les taifes de la nostra responsabilitat  i hi exercim les mil professions cap a les quals anem mutant dia rere dia. La terra que tenim al davant és una fenomenal terra de ningú i alhora de tothom, la xarxa. La confiança en l’ordre polític i social ha tocat fons. Ara és moment de taifes, de professionals i aprenents apoderats, d’individus crítics. De fer-s’ho, portar-s’ho i menjar-s’ho un mateix (do it yourself). Vet aquí el nou ordre. Un nou ordre que ens ha ensenyat, a més, a compartir. De taifa a taifa en una impressionant xarxa de regnes autònoms (“Algú vol tastar els meus macarrons”?).