[680] La mediació lingüística

Avui hi ha hagut un atemptat a l'Afganistan en què han perdut la vida dos soldats espanyols i tres més han resultat ferits. No fa gaires dies se'n produïa un altre en què morien quatre persones i en resultaven ferides diverses altres, entre les quals un intèrpret local que treballava per a l'exèrcit. Si reculem un temps enrere, trobem altres notícies d'atemptats contra els exèrcits ocupants amb resultats nefastos, també, per als intèrprets. Sense anar gaire lluny, fa gairebé un any un intèrpret espanyol d'origen iranià que feia trenta anys que vivia prop de Saragossa i pertanyia a la comunitat Bahá'í perdia la vida en un atemptat en territori afganès mentre treballava per a l'exèrcit. Els intèrprets, de vegades descendents dels membres de la població ocupada i residents als països originaris dels exèrcits i altres vegades persones del lloc contractades, són una peça clau en les operacions militars (per això són, en general, molt ben pagats: llegiu aquesta informació sobre els intèrprets de l'exèrcit dels EUA). El seu rol és veritablement decisiu. No oblidem que tot i que la imatge estigmatitzada que ens sol arribar dels països enemics sol ser monolítica o altres vegades sol insistir en l'existència de faccions o grupuscles ètnics o religiosos enfrontats caòticament entre si (una diversitat, doncs, malèfica), aquests països tenen ben sovint una admirable diversitat cultural i lingüística. Una diversitat que complica força les coses als exèrcits estrangers. Així, a l'Afganistan hi ha un bon grapat de llengües a més del paixtu i el dari (persa), que hi són les dues llengües oficials (consulteu informació sobre les llengües de l'Afganistan al web de l'Ethnologue). La mediació lingüística no tan sols és necessària en contextos com el descrit, és clar. La de caràcter professional s'ha anat estenent a múltiples situacions. Empreses amb professionals d'arreu del món o amb tractes amb clients de diverses llengües i procedències necessiten mediadors que han de tenir una excel·lent competència lingüística i una no menys excel·lent competència intercultural. La mediació lingüística i cultural, d'altra banda, és ja una de les competències lingüístiques personals més valorades avui dia en l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües. El Marc europeu comú de referència del Consell d'Europa l'ha situada al mateix nivell que les quatre destreses clàssiques (comprensió oral i escrita, expressió oral i escrita) i que la interacció lingüística. [Imatge: Reuters]

[60] Bones pràctiques de mediació

Parlàvem no fa gaires dies en aquest bloc de la mediació lingüística. Linguamón - Casa de les Llengües ha organitzat per al dia 2 d'octubre la seva III Jornada de Bones Pràctiques de Gestió del Multilingüisme (traducció, interpretació, mediació) enfocant la qüestió cap a les llengües dels immigrants. Recordem també que Linguamón té un especial interès a promoure bones pràctiques en qualsevol qüestió relacionada amb el multilingüisme (consulteu la secció del seu web sobre aquest aspecte): "Linguamón Bones Pràctiques vol contribuir d’una manera activa i positiva a la sostenibilitat de les llengües, i per fer-ho dirigeix la seva activitat a la promoció i la difusió de bones pràctiques de gestió del multilingüisme i de la diversitat lingüística que s’han dut a terme amb resultats satisfactoris per part de diferents comunitats lingüístiques". Té també un directori de bones pràctiques validades per la institució, que en recull, per exemple, algunes de les que han endegat els serveis lingüístics universitaris.

[43] Mediació lingüística (i 2)

La mediació lingüística és una de les manifestacions de la competència lingüística comunicativa de les persones. Llegim al Marc europeu comú de referència...: "Tant en la recepció com en la producció, les activitats escrites i/o orals de mediació permeten la comunicació entre persones que no són capaces de comunicar-se directament per les raons que sigui. La traducció o la interpretació, una paràfrasi, un resum o una anotació subministra a un tercer una (re)formulació d'un text al qual aquest tercer no té, en principi, un accés directe. Les activitats de mediació de tipus lingüístic, que (re)processen un text ja existent, tenen un paper considerable en el funcionament lingüístic de normal de les nostres societats." (p. 33). La mediació s'associa a estratègies de planificació (desplegar els coneixements previs, localitzar els recursos, preparar glossaris, tenir en compte les necessitats de l'interlocutor); d'execució (anticipar, omplir buits, advertir les possibilitats i les equivalències); d'avaluació (comprovar la congruència dels dos textos, comprovar la coherència dels usos) i de reparació. En el context actual, en què les persones ja no aspiren, com a aprenents de llengües, a la near native competence, i en què són cada cop més valorades les possibilitats d'intercomunicació respectuoses amb la diversitat lingüística (fins i tot assumint l'existència d'algunes pèrdues d'informació), la capacitat de mediació lingüística es revela decisiva per escurçar les llacunes comunicatives. Les actuacions basades en qualsevol forma de voluntariat lingüístic, d'altra banda, tan actuals, també requereixen una bona capacitat de mediació lingüística.

[41] Mediació lingüística (1)

Les activitats de mediació són a l'ordre del dia: es parla de mediació social, de mediació penal, de mediació escolar, de mediació internacional... En el terreny de la lingüística el terme sol referir-se a determinades activitats que demanen la intervenció d'un expert en la llengua (professionals terminòlegs, traductors, intèrprets, assessors, persones que han d'intervenir en àmbits on la comunicació és potencialment conflictiva...). Hi ha actualment a Catalunya diversos estudis de mediació lingüística, com el postgrau en mediació lingüística de la Universitat de Lleida, per exemple, que ha de formar "experts en el camp de la comunicació lingüística i interlingüística (recursos comunicatius per a institucions i empreses: redacció, normalització lingüística, llibres d’estil, llenguatge d’especialitat, projecció internacional), capaços d’oferir els seus serveis com a assessors lingüístics en tots els sectors de la productivitat i dels serveis (públics o privats) en els quals la competència lingüística necessiti anar acompanyada d’una bona base cultural." També és conegut el nou grau de mediació lingüística de la Universitat Pompeu Fabra, que ha rebut una distinció de qualitat de l'AQU en l'adaptació a l'EEES. Mediació lingüística, amb tot, no és un terme que s'hagi de reservar a determinades especialitzacions acadèmiques o professionals, perquè és, precisament, una de les destreses clau de la competència lingüística de les persones. En parlarem.