Aquests dies en l'assignatura de
llengua catalana d'Humanitats hem tractat la qüestió decisiva de la
llengua a les disciplines, de la qual en aquest blog he parlat en
diverses ocasions, perquè la considero crucial. La publicació recent
d'una obra extraordinària com La escritura académica a través de
las disciplinas, coordinada per Liliana Tolchinsky (Barcelona:
Octaedro; ICE UB, desembre de 2013), ens ha servit per refermar-nos
en la transcendència d'aquesta qüestió en la configuració de la
competència lingüística dels estudiants universitaris. Un dels
capítols de l'obra, d'altra banda, dedicat específicament a
l'escriptura de l'antropologia social i cultural, és idoni per a
l'alumnat d'antropologia de l'aula i no hem hagut de dependre tant, en aquest cas, dels materials generats en el context anglosaxó, on el corrent
writing in the disciplines és, a diferència d'aquí, força estès en l'àmbit
universitari. La publicació citada té la virtut de contenir uns
capítols introductoris enormement clars i útils (sobre el fet
d'escriure i publicar i sobre algunes de les característiques clau
del procés d'escriptura i, també, de la naturalesa argumentativa
dels textos acadèmics i científics) i va seguit per cinc capítols
sobre la llengua de cinc disciplines universitàries concretes (dret, economia,
ecologia, psicologia social i disciplines afins, a més de
l'antropologia). Ens trobem davant una aportació rellevant, doncs,
que alumnat i professorat d'aquestes àrees temàtiques, sens dubte,
haurien de conèixer. La queixa reiterada dels nivells baixos de
domini de la llengua dels alumnes universitaris, que gairebé sempre es fa
eludint responsabilitats i mirant cap a altres nivells d'ensenyament
(els neulers dels dèficits sempre se solen carregar als altres)
s'hauria de corregir, en part, entenent que l'alumnat universitari
participa en una nova alfabetització en ingressar a la universitat, l'alfabetització acadèmica
pròpia dels estudis de nivell superior, en la qual hi ha molta llengua a
aprendre (i a ensenyar, no ho oblidem): gèneres de discurs,
terminologia, convencions de la matèria. Aquesta llengua és
indestriable de les disciplines acadèmiques, perquè les conforma.
D'aquí l'interès d'un text com La escritura académica a través de
las disciplinas. Estic totalment d'acord amb les paraules i l'esperit d'un text imprescindible de Paula Carlino (2005. p. 22) del qual vam parlat en
aquest blog temps enrere, quan afirma: "Esta idea de que leer y escribir son
habilidades separadas e independientes del aprendizaje de cada
disciplina es tan extendida como cuestionable. Numerosos
investigadores constatan, por el contrario, que la lectura y
escritura exigidas en el nivel superior se aprenden en ocasión de
enfrentar las pràcticas de producción discursiva y consulta de
textos propia de cada materia [...]." Filòlegs i experts en les
matèries, en un imprescindible diàleg, hem de contribuir a estendre aquesta idea i a
implantar-ne la pràctica.
