VISITES


20.10.08

[122] Dèficit de competències lingüístiques

Ja fa anys que lluitem des dels serveis lingüístics per la causa de la millora de les competències lingüístiques dels estudiants universitaris (doneu un cop d'ull al projecte interuniversitari Argumenta). Trobo interessant un article recent del diari El País, “Mucho título y pocas letras”, (18/10/2008) en què es constata que els estudiants de l'Estat tenen greus dèficits lingüístics en acabar els estudis universitaris, els quals no afavoreixen gens la seva inserció laboral. L'escrit apunta diverses conclusions preocupants com que fins i tot els docents tenen mancances en la mateixa línia. Diverses opinions evidencien, d'altra banda, que hi ha hagut una progressió negativa en aquesta qüestió. Algunes opinions que es poden espigolar a l'article són, per exemple: "Mi percepción personal es que, en cuestión de ortografía y sintaxis, el nivel universitario es desolador", sentencia Leonardo Gómez Torrego, investigador del Instituto de Filología del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), o bé "La mayoría, y hablamos precisamente de alumnos de Filología, no sabe expresarse bien, no domina el lenguaje y, en consecuencia, tampoco el pensamiento", apunta Manuel Alvar Ezquerra, catedrático de Lengua Española de la Universidad Complutense de Madrid”. L'article insisteix que allò que és més greu no són ja les faltes d'ortografia, sinó la incompetència expressiva que fa que molts alumnes no puguin comunicar-se amb sentit, coherència i criteri. L'escrit detecta, d'altra banda, al costat de la tendència a l'empobriment del llenguatge, la inclinació de molts estudiants per un alambinament estilístic compensatori d'efectes encara més perniciosos per als textos. I, tot i que insinua que les noves tecnologies poden influir en l'empobriment del llenguatge, valora que no en serien l'únic factor. L'escrit conclou també que la societat no sembla considerar que parlar i escriure siguin clau per a l'èxit professional i social. Els models socials, veritablement, molt sovint no són precisament modèlics. Observeu, per exemple, aquesta intervenció oral, en una roda de premsa, d'un personatge públic com és el president del Reial Club Esportiu Espanyol:

[121] L'Italiano in piazza

Els instituts de cultura italiana del món han organitzat per a aquests dies la vuitena setmana de la llengua italiana al món, amb el títol "L'Italiano in piazza". La idea del conjunt d'accions aplegades sota aquest lema és clara: "La Piazza infatti è il luogo emblematico ove, fin dall'antichità, si incontrano le genti e si scontrano le idee. Le Piazze d'Italia, alcune delle quali sono veri e propri capolavori urbanistici, non cessano di destare stupore e meraviglia facendosi di volta in volta colorati mercati, luoghi di spettacolo, spazi per comizi, insediamenti di fiere e di circhi, di caroselli e di Palii. Le innumerevoli voci e le grida che in esse, lungo tutto l'arco della nostra storia, si sono udite hanno contribuito insieme ad una moltitudine di altre voci più colte a formare la nostra lingua di oggi...". Amb aquest pretext, l'Istituto Italiano di Cultura de Barcelona ha preparat un programa d'actes (del 20 al 24 d'octubre) sota un tendal que suggereix la idea d'una plaça, al costat de l'Istituto. Els actes d'aquests dies són conferències, teatre, projeccions de pel·lícules i documentals... Els dies 22 i 23 s'han organitzat demostracions en viu de classes d'italià, proves per determinar el nivell d'aquesta llengua, i atenció a totes les peticions d'informació sobre els certificats oficials i sobre els cursos del centre.