[948] La lliçó permanent de Moreno Cabrera

Aprendre llengües sent admiració pel discurs del catedràtic de lingüística general de la Universidad Autónoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera, del qual hem parlat en diverses ocasions (llegiu-ne les entrades al blog). Amb motiu de la recent publicació de Los dominios del español: guía del imperialismo lingüístico panhispánico, La 2 li va fer una entrevista (programa "Para todos la 2"), ara fa un mes, que no té rebuig. No té rebuig per les preguntes de la periodista i per les respostes de Moreno Cabrera. Les preguntes són l'essència del prejudici lingüístic i les respostes l'essència de l'educació plurilingüe que necessitem. És una autèntica llàstima que la veu de Moreno sigui una prèdica en el desert hispànic. La periodista parla de "la lengua que nos une" i de seguida fa servir la fal·làcia del nombre (el nombre de parlants d'espanyol la fa una llengua útil), a continuació planteja (sic) si un idioma que parla tanta gent (l'espanyol) és que és fàcil d'aprendre i, per tant, més útil. Més endavant, es pregunta si les bondats del multilingüisme es confirmen en el cas de persones que saben quítxua o guaraní i castellà... Encara més avall insinua que amb les llengües vernàcules o minoritàries és possible comunicar-se i, pensant-se que la pregunta és retòrica, demana a Moreno Cabrera si és més útil saber anglès o català. La mirada de Moreno, impressionant, és la seva habitual: les llengües (com l'espanyol) s'han expandit i són poderoses, sí, però a costa de l'arraconament i la marginació d'altres llengües (a la península i fora); sota l'homogeneïtat dels 400 milions ("l'espanyol") hi ha una enorme diversitat; tots els multilingüismes són interessants, totes les cultures i les llengües són riques (el guaraní, que tan exòtic sembla a la presentadora, té, a més, uns quants milions de parlants); totes les llengües són de comunicació. I, per reblar el clau, Moreno afirma sense vacil·lar que "es posible entendernos en toda España en catalán", i que "el catalán podría ser tan útil para comunicarse como el castellano en todos sitios", encara que no sigui així de facto. La mala educació lingüística és la responsable que a l'Estat hi hagi persones "sordes", incapaces d'atendre i entendre altres llengües com el català o el gallec. Moreno, que defensa el fet d'aprendre a entendre les llengües pròximes (amb la lògica de la intercomprensió) no té cap dubte a afirmar, davant la mirada i el cervell atònits de la presentadora, que en el reino de España "Hoy por hoy el catalán es más útil que el inglés para buscar trabajo". Un Moreno Cabrera un cop més, impressionant, exposant en deu minuts les bases de l'educació lingüística que volem. Mentrestant, sense ni tan sols poder-se arribar a plantejar si "boig" (de "Boig per tu") té relació amb "bojos" (de "boixos nois"), el sòrdid etnocentrisme estigmatitza la cantant Shakira, que ha gosat cantar una lletra en català.

[937] Com escriuen els futurs mestres

No sé si mai heu viscut la sensació de posar els peus en una escola desconeguda i observar les pissarres encara no esborrades amb errors significatius de llengua produïts per un mestre o una mestra. És una d'aquelles situacions que fan tremolar. La responsabilitat dels mestres pel que fa a la qualitat de la llengua dels ciutadans de demà és extraordinària (i el seu esforç, indubtablement, també ho és majoritàriament). Per això és decisiva, també, l'educació lingüística que reben mentre fan la seva formació bàsica per esdevenir mestres. Totes les mesures que es puguin emprendre des de les facultats d'educació són poques en aquest sentit: la feina que s'hi ha de fer (ho dic per experiència) és molta. Tots els instruments que ajudin a formular el diagnòstic del nivell de llengua dels futurs mestres és benvingut. Em sembla interessant, en aquest sentit, la recerca de José Luis Gallego Ortega, Antonio García Guzmán i Antonio Rodríguez Fuentes duta a terme a la Universitat de Granada i que fa poc ha vist la llum en el llibre Cómo escriben los futuros docentes (Málaga, Aljibe, 2013). La investigació que, amb tota mena de detalls, ens presenten aquests investigadors, parteix d'un estudi qualitatiu, de cas (no automàticament generalitzable, per tant) elaborat a partir de les entrevistes, respostes i execucions de textos d'una vintena d'alumnes de magisteri de la Universitat de Granada. La metodologia seguida per aquests autors parteix del model de composició escrita establert per Flower i Hayes i reelaborat per aquest darrer. Els objectius dels investigadors eren determinar les habilitats dels estudiants universitaris per escriure un text expositiu-explicatiu i revelar els processos metacognitius i cognitius implicats en la producció de textos i, alhora, identificar disfuncions i proposar possibles solucions (la darrera part del llibre ofereix idees pràctiques per a la millora). Per bé que alguns dels resultats obtinguts em semblen condicionats per la naturalesa de les preguntes, la investigació aporta dades rellevants (en alguns casos més en els comentaris individuals dels alumnes que en els percentatges). Pel que fa a la planificació del text, es conclou que l'aspecte de l'organització de les idees és dels més deficitaris; pel que fa a la textualització, és l'aspecte de l'ordenació sintàctica aquell en què s'observen més dificultats en els alumnes. D'altra banda, quant als processos metacognitius, els alumnes estudiats expressen que no atorguen una importància conscient a la tipologia de textos. A partir de les anàlisis dels textos produïts, els autors de la recerca afirmen també el següent: que els alumnes no tenen prou en compte els destinataris, que no saben manejar els marcadors discursius, que no saben donar als textos la progressió temàtica adequada, que els manca claredat, rigor i ordre.

[934] Viatge cap al sentit

Sempre que em vaga em capbusso en els llibres que expliquen l'origen de paraules o expressions. Aquests dies he llegit A buen entendedor... Dichos, frases y expresiones: su significado y origen, de José Luis García Remiro (Alianza, 2013). Es tracta d'una voluminosa recopilació i explicació d'unes cinc-centes expressions de la llengua castellana (un percentatge no negligible de les quals, per cert, té un equivalent proper en català). L'obra tracta des d'expressions amb rerefons clàssic o bíblic (cortar el nudo gordiano, és a dir, prendre una resolució taxativa; la lámpara de Diógenes; el síndrome de Eróstrato; la ley del Talión) fins a algunes de recents (ley de Murphy, salir del armario), i es caracteritza per incorporar una bona quantitat de documentació sobre l'aparició, el sentit i l'ús de les expressions, la majoria de les quals tenen un ús ben viu en castellà avui dia. El recull conté formes que reflecteixen les mil vicissituds del comportament humà (te conocí ciruelo: en català diríem et conec herbeta...; lágrimas de cocodrilo; salir rana; tragarse el marrón; tener mala leche; dar el espaldarazo; un convidado de piedra; cuatro gatos; tener muchos humos: la importància dels pobles es mesurava pels focs o fums que tenien; en pelota: relacionat amb la pell; no dar puntada sin hilo: no perdre passada, diríem en català; las niñas de los ojos). Algunes tenen relació amb el periodisme (el cuarto poder; hacerse eco) i la vida i els costums polítics (cambiar de chaqueta; las dos Españas; tácticas de filibusterismo; votar con los pies; condenar al ostracismo; una quinta columna: apareguda el 1936 per referir-se als renegats emboscats clandestinament entre l'enemic; de derechas o de izquierdas). Altres expressions tenen origen en la religió (esto va a misa: que fa referència a la selecció de productes del camp que es duien a les celebracions religioses). El volum conté també algunes frases històriques com aquella tan lamentable d'Unamuno, que inventen ellos, que avui ens pot servir per referir-nos als barruts i aprofitats, incapaços de creació. Anoto quatre expressions el sentit de les quals m'ha agradat conèixer: sabeu per què es diu en castellà ser muy cuco ('astut', 'egoista')? Sabeu l'origen de la paraula gafe (malastruc, en català)? Sabeu què és una gota malaya? Sabeu per què es diu en castellà la ocasión la pintan calva? Doncs bé: la primera fa referència al comportament dels ocells així designats (els cuclilllos, en castellà), que ocupen el niu d'altres per pondre-hi els ous, fins a foragitar-ne els propietaris; gafe té el mateix origen que el mot gafo, que significa 'leprós' (que al seu torn ve d'una paraula àrab que significava 'contret', 'doblegat'). La gota malaya, d'altra banda, no té res a veure inicialment amb cap líquid: es refereix a un artilugi de tortura de fusta en forma de bota que anava comprimint el peu del torturat fins a trencar-li els ossos. I pel que fa al darrer, la deessa Ocasió, sempre tan difícil de capturar, es representava amb una melena al davant del cap i ben calba al darrere. La gràcia era prendre-la pels cabells en veure-la (difícilment identificable, ai las, com passa sovint amb les bones ocasions), perquè quan ja havia passat ja no mostrava cap agafador possible. Acabo: si us interessa gaudir amb la història dels mots, els del castellà en aquest cas, A buen entendedor és un text molt recomanable.

[873] Etimologia i aprenentatge de llengua (1)

Aquests dies tinc el plaer de llegir el llibre de Javier del Hoyo (Ariel, 2013) Etimologicón: El sorprendente origen de nuestras palabras y sus extrañas conexiones. L'autor, doctor en filologia clàssica i professor a la UAM, ens dóna en una trentena de capítols temàtics les paraules (entre vint-i-cinc i cent deu per capítol) que tenen relació amb l'arrel o la noció que vertebra cada capítol. L'obra és sobre el lèxic castellà. La idea de l'autor és fascinant: renuncia a les explicacions tècniques etimològiques no aptes per a profans i que podrien resultar carregoses, procedeix fent evidents les connexions entre paraules que el parlant no sempre veu relacionades a primer cop d'ull (què té a veure alumne amb aliment?), i evita el típic exercici de llistes de paraules en què s'acaben convertint moltes obres sobre etimologia. La proposta de l'autor consisteix a enfilar en una sola divagació d'unes quantes pàgines totes les paraules de què vol parlar a cada capítol i mostrar el significat i la connexió al llarg de la seva explicació en prosa. Per exemple: al tercer capítol ("Del cálamo al caramelo") l'autor dóna entrada en la seva explicació a paraules connectades com cálamo, calamar, calamidad, caramelo... i és cosa nostra, és clar, afegir-hi mentalment les traduccions i altres paraules catalanes com per exemple caramull. Tot plegat es produeix en un espai de text tan reduït, amb tot, la unitat capítol, que l'extraordinària proposta de del Hoyo voreja en alguns punts l'artificiositat expositiva i el lector té la temptació de saltar-se el fil conductor massa inversemblant per anar a trobar directament les paraules (que apareixen marcades en color al llarg de tota l'obra i són, doncs, de fàcil localització). La selecció dels trenta temes i arrels, amb tot, és molt suggestiva i a cada capítol hi ha sorpreses que han de fascinar els amants de les llengües. En parlaré encara.

[835] Apps per a estudiants de mobilitat

Trobem ja a l'Apple store i a Google play una versió de les guies de conversa català-anglès i anglès-català, català-francès i francès-català i català-castellà i castellà-català elaborades pels Serveis lingüístics de la UB amb el suport de la Generalitat de Catalunya. No hi ha encara ressenyes dels usuaris disponibles als dos magatzems d'apps però ja podem considerar aquesta iniciativa un encert. El projecte s'anuncia al portal Intercat, espai amb recursos electrònics per aprendre la llengua i la cultura catalanes especialment pensats per a estudiants universitaris de mobilitat. L'aplicació és gratuïta, fet que s'agraeix especialment quan justament aquesta setmana s'ha difós la notícia de l'encariment general de les aplicacions d'Apple. No hi ha dubte que la proliferació de dispositius mòbils intel·ligents fa pensar molt seriosament en noves formes de servir els continguts de sempre. Les guies de conversa dels Serveis lingüístics de la UB són un bon exemple de progressiva adaptació dels productes elaborats pels serveis lingüístics universitaris als sistemes de distribució més oportuns a cada moment: van sorgir en format de paper, les vam tenir a l'abast en format per a web i comencem a poder-hi operar també en forma d'aquesta app per a dispositius mòbils que inclou les tres guies indicades. Que s'ha d'incorporar la dinàmica de treball amb apps als serveis lingüístics em sembla molt clar: un servei sempre ha d'anar a trobar el seu usuari i els estudiants de mobilitat van cada vegada més equipats amb eines que els permeten l'm-learning i l'u-learning. Si voleu donar un cop d'ull a la reflexió que fèiem amb una companya a la UAB sobre l'oportunitat d'incorporar les apps a l'ensenyament aprenentatge en el context dels centres de llengües universitaris, podeu mirar el vídeo breu que vam produir fa uns mesos. Aprendre llengües ha donat i anirà donant notícia, d'altra banda, d'apps que poden ser útils en l'aprenentatge lingüístic dins o fora l'aula i, més en general, en l'acollida lingüística.

[791] Formació d'emergència per a nouvinguts

A mesura que el finançament per a l'ensenyament de la llengua catalana als nouvinguts ha anat davallant dràsticament aquests darrers anys en l'àmbit de l'acollida lingüística universitària, es fa més necessària que mai la reflexió sobre les primeres hores d'aprenentatge lingüístic, sociocultural i intercultural dels nouvinguts, aquelles amb què s'ha d'atendre els acabats d'arribar si no es vol liquidar tota possibilitat d'acollida al país. Les primeres quinze hores són ara com ara fonamentals i no hi ha marge d'error. És per això que els serveis lingüístics ben aviat començarem a treballar en un disseny formatiu per a aquestes hores inicials. Caldrà tenir en compte, naturalment, les experiències que ja es duen a terme des de fa molts anys en formació lingüística per a nouvinguts als diversos centres de  l'àmbit universitari i els productes i metodologies existents i també experiències d'altres països o llengües. Un dels documents que tinc entre mans aquests dies és precisament el llibre Español como nueva lengua. Orientaciones del Instituto Cervantes para un curso de emergencia destinado a inmigrantes, de Fuenciscla Isabel Sanz (Madrid, Santillana: 2005) amb una programació que cobreix les primeres trenta hores d'un nouvingut alfabetitzat. El text situa l'aprenentatge en àmbits públics i professionals i respon a la necessitat dels estudiants d'aprendre amb urgència el castellà amb finalitats socials i laborals. Cadascun dels àmbits en què es vertebren les unitats del text (nou) es desglossa en funcions, gramàtica, lèxic, aspectes socioculturals, tipus de text i estratègies interculturals. El text conté també unes especificacions metodològiques, una reflexió sobre l'ensenyament de la llengua, sobre el paper del professorat i una explicació de les activitats proposades i dels procediments i les dinàmiques de treball i els criteris per a l'avaluació. Si la Direcció General de Política Lingüística ens ha lliurat darrerament un nou programa del nivell inicial (2011), és imprescindible també un cop d'ull a les propostes que ens vénen d'altres llengües que ho tenen tot regalat, perquè els recursos econòmics són en el cas del castellà d'una magnitud extraordinàriament superior a la del català.

[681] Origen de les paraules

Sempre m'han enllaminit molt obres com la que comento avui. Es tracta del Diccionario del origen de las palabras, d'Alberto Buitrago i J. Agustín Torijano (Madrid, Espasa, 2011). En recomano la lectura als curiosos de l'etimologia. És un text que ens presenta en forma de llista alfabètica una colla de paraules amb l'etimologia i les explicacions pertinents de suport a les hipòtesis que planteja. Hi trobem comentades paraules de la llengua castellana com ara bicoca, bingo, boicó, bonsai (bon = 'test', sai = 'planta'), Canarias (que troba l'origen en els cans, no en els canaris), chicle, chirona (que ens duu, pel que sembla, cap a la ciutat de Girona, segons els autors: algú podria confirmar-ho?), condón, derby, esquirol (que remet a la població osonenca de l'Esquirol, segons Pla), linchar, guapo, galimatías, guiri, hortera, mayonesa, etc. Moltes de les paraules que ens aporten els autors són comunes al català i al castellà. Una lectura amable, doncs, feta d'entrades breus prou documentades, que ens ajuda a incrementar la nostra consciència lingüística. La recomano.

[665] Spanish is different

Parlar de Juan Carlos Moreno Cabrera és portar bons records a la memòria. Aviat farà tres anys que el vam convidar a Sant Cugat (i, l'endemà, a la universitat) i que vaig tenir la sort de fer-li d'amfitrió i de compartir-hi una tarda inoblidable en un cafè, tot fent temps, escoltant les seves idees i gaudint de la seva cordialitat. Un dels primers apunts d'aquest bloc parlava d'aquesta experiència. És un plaer, ara, haver llegit el seu llibre Spanish is different (Castalia, 2010). El trobo francament interessant. Es tracta d'una obra que situa la llengua castellana en relació amb altres llengües pel que fa a determinats fenòmens i que ens ajuda a entendre millor, doncs, com es produeix l'aprenentatge del castellà des del coneixement d'altres idiomes. El text repassa les diferències pel que fa a lletres i sons, la frase nominal i la frase verbal i l'oració. Un dels capítols de l'obra aborda la qüestió clàssica dels falsos amics del castellà amb altres llengües, a partir d'una breu selecció de mots (ir y venir, constipado, acordarse, largo, grande y ancho, esperar, mesa y tabla, etc.). Una altra secció de l'obra es concentra a establir algunes de les diferències més característiques entre determinades llengües i el castellà (diferències que són considerades innovadores o conservadores): anglès, rus, àrab estàndard, turc, xinès i japonès; deu diferències per llengua. Especialment interessant des del meu punt de vista és el darrer capítol del text, que conté una reflexió amb tota mena d'exemples sobre la llengua col·loquial, la naturalesa de la qual sovint no es té en compte quan s'ensenya llengua a estrangers, sota la influència absoluta de la llengua escrita normativa. Aquesta darrera, segons Moreno Cabrera, no ha de ser l'únic model que s'ensenya i el professorat té la responsabilitat d'ajudar l'alumnat a moure's sense por per la llengua col·loquial, massa sovint estigmatitzada d'incorrecta i poc compresa com una varietat amb unes regles pròpies. Recomano, doncs, el text de Moreno Cabrera als ensenyants d'ELE, i també als de català per a estrangers. Vertebra tota l'obra la reflexió sobre les diferències entre llengües, aspecte sens dubte rellevant en unes aules d'idiomes cada cop més diverses.

[651] Sensibilitat lingüística

Uns amics em van enviar aquesta fotografia d'una placa trobada en una bústia de Matadepera, curiosament bilingüe. Acostumat a la proliferació de manifestacions d'escriptura bàrbara del català (una vegada vaig trobar en un fotomatón la llegenda la llum vernells per referir-se a un llum vermell, i la llista de nyaps podria ser ben llarga), vaig dedicar l'entrada a la qüestió, en to irònic. Perquè el català de la bústia de Correos de Matadepera era veritablement estrany... La lògica lingüística territorial no em va permetre veure que l'error era un altre, com em fa veure un lector, al qual agraeixo el comentari que em permet rectificar. La placa és en castellà i en gallec i deu haver arribat a Matadepera per error. Tant de bo socialment el gallec tingués més presència escrita a Catalunya. Amb aquest objectiu no fa gaire a la UAB hem llançat un material de suport al plurilingüisme en l'àmbit docent universitari, la interfície del qual és també en gallec. Serveixi de desgreuge. [La redacció d'aquesta entrada ha estat rectificada arran del comentari d'un lector.]

[560] Linguasnet

Avui vull donar una breu notícia de Linguasnet, un material didàctic creat dins el projecte europeu Leonardo Da Vinci adreçat a immigrants, amb el qual es pot aprendre anglès, portuguès, romanès i castellà. Es tracta d'un recurs que forma part de la iniciativa "An European Tool to Improve Access and Permanence of Immigrants in the Labour Market" que s'inclou en un conjunt més ampli de productes adreçats a l'acollida de la immigració (un informe sobre les necessitats dels immigrants per treballar i inserir-se a la societat d'acollida, un portal web, un fòrum on es poden compartir opinions, etc.). Linguasnet presenta catorze lliçons i s'orienta a desenvolupar les competències necessàries per parlar amb persones que saben qualsevol de les quatre llengües indicades. El material té catorze lliçons que inclouen animacions, exercicis interactius i d'escoltar i repetir i també jocs. Presenta una interfície senzilla, una estètica escolar i un enfocament didàctic molt clàssic. Linguasnet conté, d'altra banda, informació rellevant sobre els països on es parlen les quatre llengües objecte d'estudi, amb adreces útils per a les persones que hi volen anar a viure, passar un temps o treballar. El recurs incorpora també totes les qüestions sobre tràmits, mercat de treball, organitzacions relacionades amb la immigració, sistema educatiu, tràmits administratius o habitatge. Es tracta d'una eina que podem tenir en compte, doncs, com a referent per a l'anàlisi al màster d'ensenyament de català per a l'acolliment lingüístic, que engegarem a la UAB la setmana que ve.

[471] Aprendre les llengües de Bolívia

Llegeixo a diversos mitjans (a l'Avui, per exemple) que Evo Morales ha afirmat no fa gaire que els alts funcionaris públics, sobretot els governadors (però també els policies i els militars), hauran d'aprendre com a mínim un dels idiomes autòctons de l'estat plurinacional de Bolívia: ''De acá a dos años, ninguna autoridad pública, no puede no saber un idioma nativo. Si quieren ser autoridades o funcionarios públicos tienen que hablar aymara, quechua o guaraní" [mojeño o tacana]. Morales compta aprovar abans de final d'any un decret en aquesta línia. Llegeixo també que el Ministeri d'Educació reformarà les lleis perquè els col·legis i les universitats públiques i privades ensenyin una llengua local, segons les regions. Els arguments de suport a aquestes iniciatives són que cal superar la situació de discriminació que pateixen els camperols bolivians, que sovint han de fer servir l'espanyol a les seves gestions a les ciutats i no poden utilitzar les seves llengües. Es tracta d'iniciatives complexes, sens dubte, de difícil seguiment i implantació i que de seguida seran titllades de coercitives, com si les llengües s'aprenguessin i es fessin servir a les societats de manera completament lliure i voluntària, sense planificació ni ideologia. L'interès pel quítxua, l'aimara o el guaraní hauria de créixer també més enllà dels decrets i les iniciatives polítiques, per pura consciència lingüística, pel plaer del coneixement i de gaudir de la diversitat. Els recursos que ens ofereix la xarxa són cada cop més amplis, daltra banda, i cap llengua ja no ens pot ser aliena. Doneu un cop d'ull, per exemple, a aquest senzill tutorial de la llengua transfronterera quítxua a YouTube que ens ensenya a comptar fins a deu a partir d'unes frases. O relaxeu-vos amb el vídeo que insereixo a continuació, en què podem sentir com sona en quítxua la lletra de la popular cançó andina El còndor passa mentre veiem volar l'ocell (pishqo segons el tutorial) andí. Per poc que ens hi fixem identificarem al text la paraula clau kuntur, la forma llaqta (a les paraules llaqtay, llaqtanchikman, llaqtapim), que ens suggereix la idea de la 'pàtria', la 'terra', el 'lloc'; o alguns topònims ben coneguts de la serralada andina o el sufix locatiu -pi. O deduïm també sense dificultat que urqu són les muntanyes. La traducció de la cançó és la següent: "Oh majestuós còndor dels Andes / porta'm a casa als Andes / oh còndor, còndor. / Vull tornar a la meva terra estimada i viure / amb els meus germans inques, que és el que més enyoro / oh còndor, còndor. / Al Cusco, a la plaça principal / espera'm / perquè a Machu Picchu i a Wayna Picchu / puguem anar a passejar".

[450] Un idioma no és un mur, és una porta

Llegeixo al bloc Cosecha del 66 un bonic escrit en quatre llengües, euskera, català, castellà i gallec que coincideix tan completament amb les meves idees sobre les llengües que no puc més que ressenyar-lo breument i recomanar-ne la lectura i la redifusió. Li dono la veu en aquesta entrada. El text explica que l'Estat espanyol és ple de murs intangibles, entre els quals el de la desafecció i el desinterès per les llengües diverses de l'Estat: "...a molts se’ls omple la boca sobre Espanya, com si el català es parlés a Nova Zelanda, i no fos l’idioma de gent que pensa, sent i viu amb tantes coses en comú amb els que tenim com idioma matern el castellà. Perquè molts anomenen Donostia com una ciutat preciosa, però no intenten entendre la bellesa que tanca el basc. Perquè sembla que a massa gent li interessi anar a Galícia per menjar marisc, però no aprendre alguna paraula de Gallec". Els idiomes són portes, no murs: "Ensenyem als nostres fills la riquesa d’aprendre. Obrim portes als murs. Un idioma sempre és bell, sempre és savi. No es tracta que tots parlem a la perfecció totes les llengües. Es tracta de posar llavors perquè el coneixement ens apropi, ens faci millors. Tots som iguals perquè tots som diferents. Obrim les portes, la meva llengua és la teva, la teva llengua és la meva". Hizkuntza ez da harresia. Atea da. Un idioma non é un muro. É unha porta.

[420] Busuu.com: comunitat per aprendre llengua a la xarxa

A Aprendre llengües hem parlat de diversos espais a la xarxa per a l'aprenentatge de llengües (consulteu l'etiqueta intercanvi lingüístic). Vull donar una breu notícia, ara, de Busuu.com (llegiu-ne informació a la Viquipèdia), espai que pren el nom d'una llengua en vies d'extinció del Camerun, el busuu. Es tracta d'una xarxa social espanyola llançada el 2008, amb contingut propi elaborat per especialistes, en la qual els usuaris poden aprendre quatre idiomes diferents (anglès, espanyol, alemany i francès). Els materials didàctics es basen en el MECR (de l'A1 al B2). S'ofereixen a l'aprenent unitats didàctiques sobre temes de la vida quotidiana (més de 150) i exercicis de vocabulari, diàlegs, material en podcast i documents descarregables amb els continguts treballats. Un dels aspectes clau de Busuu és que permet constituir una comunitat d'aprenentatge: els aprenents hi poden buscar parlants nadius de la llengua que aprenen i conversar-hi per mitjà de la prestació de videoconferència i xat que ofereix l'espai: qualsevol aprenent pot esdevenir mestre d'algú altre. Busuu té una oferta bàsica gratuïta i una altra de premium, pagant, a un preu mòdic. Tot i que l'arrencada de Busuu va ser lenta, al cap d'un any de vida tenia ja més de 100.000 usuaris en més de 200 països. La campanya de promoció que va fer, associada a la preservació d'un llenguatge amb poca presència a la xarxa, el silbo de Gomera, va ser poc menys que una genialitat. Busuu ha rebut en la seva breu singladura diverses distincions de relleu. Deixo al peu d'aquestes ratlles un vídeo explicatiu d'aquesta comunitat per aprendre llengües:

[394] La malaltia catalana

El nom de moltes malalties és un compost d'un substantiu i un complement. És curiós: català no sembla entrar en el joc. L'adjectiu català forma part de grups com burro català, obertura catalana (la famosa jugada d'escacs), raça catalana (animal), venjança catalana, etc., però no veig una afecció etiquetada com a catalana. No sé si caldria preocupar-se. El cas és que l'elenc de les malalties (i encara més la llista de les denominacions populars, més enllà dels noms científics convencionals) és ple de referències locals geogràfiques: tenim la febre de Malta, la síndrome d'Estocolm, el virus del Nil occidental i fins i tot una malaltia dels que van d'aquí cap allà, la síndrome de la classe turista. Si no ens movem del nostre veïnat, francesos i espanyols tenen l'adjectiu nacional, també, posat a alguna malaltia (no pas per ells mateixos!). La sífilis, arribada d'Amèrica, va ser coneguda com el mal francès des d'Itàlia, mentre que des de França es parlava... del mal napolità. Durant molt de temps a Catalunya se l'ha designat col·loquialment com a mal francès. I tenim també les grips, les fatídiques grips, que els darrers anys en les seves múltiples formes hem vist anomenades del pollastre o porcina (encolomant el mort als animals) i ara, amb una gran asèpsia, grip nova o, amb més rigor, grip A. No oblidem, però, que la cruel pandèmia de grip que els anys 1918 i 1919 va devastar Europa va ser anomenada des de França la grippe espagnole. Aquesta era la denominació habitual a l'època, la que trobem en llibres d'història, memòries o correspondències. Entre els milions de morts que va ocasionar la grippe espagnole (doneu un cop d'ull a les imatges de Google sobre la debacle) hi va haver personalitats cèlebres com el poeta cubista Guillaume Apollinaire o el dramaturg Edmond Rostand. Espanya no queda lliure, doncs, de donar nom a una malaltia... o més: també la sífilis, si tornem a l'exemple precedent, va ser coneguda com la enfermedad de la española... Catalunya, pel que sembla, no té malaltia, potser perquè des de fora ni se la veu ni se la considera. No té ni malaltia ni, sobretot, remei.

[388] Gradació lingüística

Descobreixo TuBabel, un web a la xarxa que ja té dos anys i mig de vida i que va néixer amb l'objectiu de recollir les paraules de l'espanyol dels diversos punts de la geografia mundial on es parla aquesta llengua. Es tracta d'una iniciativa d'Alejandro Corpeño, d'Hondures, que ha anat creixent a la xarxa amb el temps, gràcies a les aportacions de la gent, en la més pura línia 2.0. Ara ja té més de 30.000 paraules. Els països que hi han aportat més termes són Colòmbia (6.499), Mèxic (6.340), Hondures (4.667), El Salvador (3.372), Venezuela (2.744), Espanya (2.691) i Xile (1976). Les diferències lèxiques a l'interior de l'espanyol no són, doncs, negligibles. Ho revelen els comentaris que van arribant a TuBabel aportant paraules o significacions noves i els diccionaris que genera la pàgina, amb totes les paraules de cada varietat geogràfica. Ara imagino un ciutadà argentí viatger que deixa el seu país i passa a Xile, on aprèn, posem per cas, que brocacochi vol dir 'nen' (pibe a l'Argentina). Imagino aquest mateix argentí que va cap al Perú, on descobreix que un cachimbo és un 'estudiant universitari del primer any'. I imagino el mateix individu que entra a Colòmbia i aprèn que apechichar vol dir 'acariciar'. I, encara, que, un cop a Hondures, aprèn que achumpipado vol dir 'deprimit' i, després, a Cuba, que camello (colectivo al seu Buenos Aires) vol dir 'autobús'. També veig l'argentí travessant el bassiot i saltant a les illes Canàries, on un canchanchan vol dir un 'lladre'. No em costa gens veure l'argentí inquiet, també, arribant a Tarragona, on mongeta vol dir 'judía'. Que l'últim salt de l'argentí sigui una mica més llarg que els anteriors no hauria de tenir cap mena d'importància. Caldria circular per la diversitat dins una família lingüística amb una total desimboltura. I entendre que les llengües, amb les seves gruixudes línies divisòries, no són sinó purs constructes culturals i polítics: arbitrarietats. La diversitat lingüística és, sens dubte, encara molt més apassionant que la diversitat de llengües.

[357] Aprendre llengua tot coneixent Europa

Estem habituats que els materials per a l’ensenyament-aprenentatge de llengües donin tota una colla de pistes de caràcter social i cultural pròpies del context on les llengües són parlades, les quals ajuden a entendre aquell context: són habituals els manuals de català que donen tota mena d’orientacions sobre la cultura o la societat catalanes, els d’espanyol que fan el mateix amb el context de l’Estat o les àmplies àrees hispanoparlants d’Amèrica, o els de francès que parlen de França, el Quebec o la francofonia. M’ha arribat informació d’uns materials didàctics amb un plantejament parcialment diferent, Europa en comunicación, ja que posen molt d’èmfasi a fer conèixer la Unió Europea a les persones que aprenen el castellà. Es tracta d’uns materials dels nivells A2, B1 i C1 del Marc europeu comú de referència... que consten d’unitats didàctiques, llibre del professor i DVD i són descarregables (en format pdf) a la xarxa. Els ha elaborat la representació de la Comissió Europea a l’Estat. A primer cop d’ull veig que s'hi dóna una visió interessant del continent, provant d’abastar-ne la complexitat (institucions, llengües, immigració, formes culturals, etc.). Es tracta d’un recurs, doncs, que les acadèmies d’idiomes, també les universitàries, poden tenir en compte: forneix informacions socioculturals sobre el continent que fan de bon conèixer al professorat de català o de castellà. Penso sobretot en el professorat que fa cursos per a nouvinguts, ben sovint europeus, a les universitats catalanes.

[235] Aprenentatge autònom de fonètica

Avui dedico una entrada a un recurs de fonètica catalana i a facilitar un accés ràpid a alguns recursos de fonètica generals, en català mateix o en altres llengües. S'ha presentat en societat el web Els sons del català, per a l'aprenentatge autònom de la fonètica catalana (llegiu-ne la notícia a Vilaweb). Es tracta d'un material que és perfectament vàlid per als aprenents de les universitats catalanes, sigui en cursos de llengua general, sigui en cursos de correcció fonètica o en cursos orientats a la logopèdia. Els responsables del projecte són els professors Joan Solà Cortassà, Clàudia Pons i Josefina Carrera i es tracta d'una iniciativa de la Universitat de Barcelona que han finançat també l'Institut Ramon Llull i la Casa de les Llengües. El web recull fins ara els sons del dialecte oriental central, però es preveu que s'eixampli als altres dialectes i que incorpori un vessant didàctic amb propostes d'activitats que es poden resoldre autònomament o en el context d'un curs. Els sons del català presenta una pàgina inicial amb un quadre que conté els símbols fonètics del català, des dels quals es pot accedir a la seva descripció. Una segona pàgina per a cada so conté uns vídeos en què un parlant articula el so en diversos contextos i permet veure un diagrama amb el moviment dels òrgans que intervenen en la producció d'aquell so. Recomano el recurs a tots els formadors de llengua catalana. Entenc que és pràctic, clar i necessari. Al peu del mateix web d'aquesta eina hi ha una interessant llista de recursos relacionats amb la fonètica per al català, l'anglès, l'alemany, l'espanyol i moltes altres llengües (hi trobem, per exemple, els recursos de la Universitat de Iowa Dialectoteca del español, o el recurs per a l'anglès, l'espanyol i l'alemany Fonetiks, the sounds of spoken language), que poden ser molt útils, també, als formadors i als aprenents dels serveis multilingües.

[199] Centre Virtual de Redacció del Tecnológico de Monterrey

Vull donar a conèixer, avui, el Centro Virtual de Redacción del Tecnológico de Monterrey, a Mèxic, que té per objectiu donar suport al desenvolupament de l'habilitat d'escriptura dels estudiants universitaris (s'orienta gairebé al cent per cent a la llengua espanyola). Recomano fer-hi una visita. Entre les diverses seccions n'hi ha que ajuden a resoldre dubtes ortogràfics de diversa mena o que donen accés a diccionaris; altres que ajuden a redactar un bon treball; a fer un bon resum; un assaig; a treballar diversos tipus de seqüències textuals (les argumentacions, les exposicions, les explicacions, les narracions, les descripcions, etc.). M'interessa també la secció que ajuda a fer un research paper (un departament de la UAB ens acaba d'encarregar un curs sobre aquesta qüestió, en castellà, per al qual aquest material pot ser un bon recurs). Dues seccions importants del Centre, d'altra banda, expliquen amb detall els formats de documentació MLA (estil de documentació de la Modern Language Association of America) i APA (estil de documentació de l'American Psychological Association). El web també conté una secció dedicada a l'elaboració del currículum i una altra a la realització del treball de recerca. Saludem aquest germà del nostre projecte Argumenta, que els hi fem conèixer amb un missatge a la seva bústia de contacte. Hi remetrem els nostres alumnes de destreses comunicatives en totes aquelles qüestions que els puguin interessar. Un comentari, per acabar aquest post: un centre com aquest, al Tecnológico de Monterrey té un sentit extraordinari dins la institució que no té una correlació amb la difícil localització al web del Tecnológico (és a: Formación ética, ciudadana y humanística; iniciativas complementarias). Parlarem d'altres centres d'autoaprenentatge de les destreses comunicatives que tenen una centralitat en els seus sistemes universitaris, una veritable vocació de servei, i que per aquest motiu poden oferir als estudiants moltes possibilitats d'optimitzar les seves destreses de llengua i comunicació.

[168] Termes clau en l'ensenyament de llengua

Dono notícia avui d'un recurs interessant, que ens aproxima a la definició d'una bona colla de termes clau en l'ensenyament d'una llengua. Es tracta del Diccionario de términos clave de ELE, de l'Instituto Cervantes, un recurs en creixement (se'n pot consultar l'índex amb les entrades actuals i la previsió d'entrades futures) que ja té un gruix significatiu (gairebé 400 de les 700 entrades que l'han d'integrar). Es tracta d'una eina que es presenta en forma d'una xarxa molt sòlida d'escrits relativament breus de contingut molt acurat, amb les referències hipertextuals creuades imprescindibles. Vull destacar també que cada terme definit incorpora una breu bibliografia general i una d'especialitzada, que de vegades apunta cap a documents electrònics. Tot i que es tracta d'un diccionari pensat per a l'espanyol com a llengua estrangera, és un recurs útil per a qualsevol llengua, ja que els termes tenen una validesa general. Vegem exemples d'entrades en sintonia amb alguns dels motius de reflexió d'aquest bloc: aprendre a aprendre, centre d'autoaprenentatge, estils d'aprenentatge, estratègies cognitives, estratègies metacognitives, estratègies socioafectives, competència intercultural, estratègies d'aprenentatge, gèneres discursius, autonomia en l'aprenentatge, enfocament plurilingüe, o termes ja molt gastats aquestes darreres dècades però sempre útils de revisitar com enfocament comunicatiu o enfocament per tasques. Aquests termes no són desconeguts pels ensenyants de llengües ni pels responsables de la formació de les institucions d'ensenyament. Ara: resulta impagable trobar-ne una definició ràpida, solvent, ajustada i clara. Mai no són prou els recursos que ajuden a filar prim, a impedir que passin bous per bèsties grosses.

[162] El xinès a l'altre costat de la muralla

L'Instituto Cervantes ha llançat un manual amb un centenar de frases castellà-xinès mandarí i xinès mandarí-castellà a fi d'aproximar el castellà als xinesos. Es tracta d'una guia amb frases de la vida diària que s'ha repartit a desenes de centres educatius d'ensenyament secundari i superior de la Xina (podeu llegir-ne més informació a La Vanguardia). El recurs pot servir també per a un primer aprenentatge de xinès a parlants de castellà (consulteu les entrades d'aquest bloc en què ja s'han donat recursos i referències sobre l'aprenentatge del xinès). M'agradaria recordar, també, en aquest punt, que els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona tenen en el seu ampli elenc de guies de conversa la Guia de conversa universitària xinès-català, que, com les restants de la sèrie ofereix paraules i frases (escrites i en àudio) relacionades amb els diversos àmbits o situacions de la vida universitària (matriculació, biblioteca, serveis d'esports, idiomes, oficina bancària, oficina de l'estudiant, etc.). Es tracta de recursos útils, que donen la possibilitat d'afrontar amb èxit situacions comunicatives de la vida quotidiana i que poden fer costat a un aprenentatge més sistemàtic de la llengua. Pel que fa a la presència del xinès a les universitats, que cada cop penetra amb més força, recomano la lectura del monogràfic d'Universia "China y las universidades" sobre la qüestió, que té paraules d'elogi per la iniciativa d'implantació de la Universitat Autònoma de Barcelona a la Xina per mitjà d'una oficina a Xangai (es tracta de la primera universitat de l'Estat amb una infraestructura estable en aquell país). El mateix document es refereix a intercanvis que aporten alumnes xinesos al sistema universitari (Navarra, Alacant, València, Jaen...). Diversos serveis lingüístics universitaris ja ensenyen el xinès mandarí... Sense anar més lluny, el Centro de Idiomas dels amics de la Universitat de Deusto, que ens explicaven no fa gaire la seva experiència d'ensenyament del xinès. Llegiu-ne la informació reportada per Noticias de Guipuzkoa (en aquest article i en aquest altre) o notícies més recents (a Empresa exterior) sobre les relacions de Deusto amb una universitat xinesa. El camí sembla traçat. És l'hora dels projectes, de les iniciatives, de la proactivitat. La inacció és, sens dubte, la pitjor de les grans muralles.