[870] Sensibilitzar en l'avaluació

A més de participar en processos d'avaluació rigorosos amb instruments fiables i vàlids, els aprenents de llengües necessitem anar avaluant els nostres progressos constantment i de manera informal, tenir la sensibilitat agusada per entendre que l'autoavaluació regular, fins i tot la més purament intuïtiva, té un valor extraordinari en l'aprenentatge i el pot afavorir enormement. En general, com és lògic, professorat i organitzacions tendeixen a dissenyar instruments per als moments clau (sobretot la certificació) i que s'acostin a la perfecció, amb el suport d'experts en llengües i en psicometria, però no és tan freqüent que s'estimuli els aprenents en la necessitat i la importància d'avaluar-se o autoavaluar-se regularment. El fet té més transcendència ara que moltes persones s'han llançat a aprofitar totes les oportunitats per aprendre llengües informalment. M'agraden dos menes de productes que sensibilitzen en l'avaluació: els materials que fan treballar les estratègies d'aprenentatge relacionades amb l'avaluació, d'una banda, i els productes de sensibilització cap a l'avaluació plantejats com a jocs o divertiments, productes als quals no s'ha de demanar pas un resultat final inqüestionable, sinó que els aprenents hagin reflexionat sobre una qüestió, que en siguin més conscients, que hagin eixamplat el seu punt de vista sobre un aspecte i que facin la gimnàstica de preguntar-se sobre ells mateixos. Fa temps vam dissenyar al Servei de Llengües de la UAB una eina que feia jugar els aprenents amb la noció de competència intercultural per mitjà d'un test (el Test d'Obertura Intercultural). No es tractava de veure quants punts s'obtenien, al final del test, sinó d'haver seguit un procés de preguntes que interpel·laven sobre el grau d'obertura intercultural. M'agrada també l'eina Auto-avalía as túas destrezas lingüísticas (en gallec, però es presenta també en diverses altres llengües), del CEML, que ens indica, responent successivament diverses preguntes que es van adaptant al nostre nivell, en quin punt ens trobem pel que fa a les quatre destreses en les llengües que vulguem. Orientativament, és clar, i tot jugant. L'eina té com a base el MECR i el Portfolio Europeu de les Llengües del Consell d'Europa, dels quals és un desenvolupament lúdic.

[787] Què emmarca el Marc?

Fa temps que tenia ganes d'escriure unes ratlles sobre el text de Susana Llorián Entender y utilizar el Marco común europeo de referencia desde el punto de vista del profesor de lenguas (Madrid: Santillana, 2007). Tots els qui treballem en relació amb l'aprenentatge de llengües vam veure com la publicació del MECR (el 2001, el 2003 en la versió catalana), després de deu anys de gestació del document i dècades prèvies de pòsit fecund, canviava els paràmetres d'actuació d'institucions formatives, gestors de la formació lingüística o professorat de llengües. El MECR, un document de difícil digestió, era ja el lloc on molts professionals anaven a buscar respostes que no sempre hi havia o al qual acudien amb esquemes mentals que l'eina no sempre satisfeia. El MECR, dens i poc transparent, ha generat alhora en els professionals desconcert i una mena d'estranya admiració i reverència que l'ha fet veure en molts casos com una mena de bíblia de dictats indiscutibles. El text de Susana Llorián explica magníficament què emmarca el Marc i fa, doncs, una funció extraordinària: fa entendre amb un gran sentit didàctic la significació del MECR al professorat de llengües. L'obra és un veritable exercici de mediació tan insubstituïble, a parer meu, com algunes de les eines del Consell d'Europa que han ajudat a manejar i aplicar el MECR (penso per exemple en el manual per relacionar i ancorar proves de llengua amb el Marc). El text de Llorián s'organitza en vuit parts i té sempre una entrada amable, una explicació sòlida dels continguts que tracta cada capítol (cadascun presenta, a més, una bibliografia) i, meravellosament, unes aplicacions concretes del tema tractat d'una banda a la reflexió i la pràctica del professorat i, d'una altra banda, a la situació de l'aula. L'obra orienta sobre allò que és i no és el MECR (no és un document curricular; no inclou inventaris d'ítems de gramàtica, vocabulari, funcions comunicatives; no és una guia metodològica; no és un tractat teòric; no es pot aplicar de manera directa; no podem agafar-ne els descriptors i convertir-los en els objectius d'un curs, etc.) i en repassa els aspectes clau deixant sempre al professorat la possibilitat de decidir, convidant-lo constantment a fer-ho. El text dedica un capítol a la competència plurilingüe i pluricultural, un a la dimensió horitzontal del MECR (paràmetres i categories que permeten que els europeus concebin els processos d'aprenentatge i ús de les llengües en els mateixos termes), un a la dimensió vertical (els nivells i el que s'hi relaciona), un a les competències generals del MECR (com cal tractar-les?), un a les competències comunicatives, un a les activitats comunicatives de la llengua i les estratègies de comunicació, un darrer al disseny i l'execució de les tasques dins i fora l'aula. Entender y utilizar el Marco común europeo de referencia... és, des del meu punt de vista, un text essencial per als que tenen el Marc com un document essencial.

[723] Continguts de llengua per nivells

Aquests dies he estat treballant amb el llibre Guía de contenidos lingüísticos por niveles del español. Según el Marco Común Europeo de Referencia para ELE, de L. Díaz, R. Martínez i J. A. Redó (Octaedro: maig de 2011). No hi he acudit per l'interès en l'espanyol, hi he anat a provar de resoldre dubtes per al català. Les persones vinculades amb l'ensenyament, l'aprenentatge i l'avaluació de les llengües tenim a la nostra disposició des del 2001 el Marc Europeu Comú de Referència del Consell d'Europa, un document ineludible. Aquest document, amb tot, és una base que s'ha de desplegar en forma de diverses concrecions pràctiques per a cada llengua i per a diversos col·lectius (professorat, alumnat, experts en avaluació, gestors de la formació). Sigui en forma de portfolios europeus de les llengües, de criteris o orientacions per a l'avaluació o de relacions més o menys àmplies dels continguts del MECR per nivells de llengua. En el cas de l'espanyol, aquest darrer aspecte va tenir un impuls molt gran el 2008 amb el flamant Plan curricular del Instituto Cervantes. Niveles de referencia para el español, en tres volums i més de dues mil pàgines. Aquesta obra s'ha convertit en un veritable referent en l'àmbit de l'espanyol llengua estrangera. I no tan sols en el cas de l'espanyol, perquè altres llengües que defineixen o revisen els seus nivells també s'hi abeuren. El valor del text que comento en aquestes ratlles és sens dubte que es tracta d'una obra àgil i pràctica. S'organitza en tres grans blocs (nivells A, B, C del Consell d'Europa) que es subdivideixen parcialment en dos blocs més cadascun (nivells A1 i A2, B1 i B2, C1 i C2) i cobreix en dues-centes pàgines els continguts bàsics de llengua per nivells amb indicacions sobre aspectes sociopragmàtics, de gramàtica discursiva, de tasques comunicatives i alhora la indicació dels continguts funcionals i gramaticals per nivells. Per posar un exemple ràpid d'aquestes darreres qüestions, el text ens indica que l'accentuació de diftongs i triftongs, la puntuació estilística i el domini de tota mena de sigles són tres dels continguts gramaticals del nivell C2 (dins l'àmbit de fonologia i aspectes gràfics). Trobo a faltar en l'obra una justificació d'algunes diferències estructurals del text en abordar els diversos blocs: només al nivell A1 i A2 hi ha una secció de resum específic per a cada nivell i unes especificacions breus de les competències gramaticals generals; les recomanacions lèxiques, anomenades diferentment, només apareixen als nivells B i C; al nivell C, d'altra banda, els continguts funcionals són generals per a C1 i C2. Ara: la Guía de contenidos lingüísticos por niveles del español és sens dubte un llibre de consulta ràpida ben útil, un dels necessaris desplegaments del MECR.

[670] Pèls a la llengua? (i 3)

Si hi ha una part de l'e-PEL que penso que s'ha de desenvolupar especialment és la que afecta el plurilingüisme i la competència intercultural. Les preguntes que conté la biografia lingüística sobre aquestes qüestions són escasses. Pel que fa a la competència plurilingüe, el reforçament de la qual és un dels objectius centrals del PEL, tinc la sensació que l'eina no contribueix a visualitzar-la tal com el MECR la defineix. Perquè la competència plurilingüe no es basa en una addició, en una suma de llengües, sinó que és l'eixamplament progressiu, asimètric i desequilibrat (confús, fins i tot) del nostre repertori lingüístic. El fet que cada llengua tingui al PEL una biografia diferent, i que certs aspectes que es podrien alliberar del tractament llengua per llengua (el component estratègic de l'aprenentatge, per exemple) formin part d'aquestes biografies estanques no contribueix a reforçar aquesta visió de la competència plurilingüe. Tot PEL hauria d'oferir, a parer meu, una instantània gràfica de fàcil lectura (comparable a altres instantànies d'altres moments de la vida lingüística) en què el conglomerat que integra el nostre repertori lingüístic es pogués veure de cop. Altrament, la competència plurilingüe s'expressa en un llarg llençol de pàgines que són la suma additiva d'allò que sabem fer en les nostres llengües. La competència intercultural és l'altre aspecte en què un PEL per a ús universitari hauria d'insistir. Sense cap mena de dubte aquesta competència és cada cop més necessària en la vida acadèmica i professional i, tal com vam comentar ara fa un any a propòsit de l'obra Perfil competencial en idiomas e interculturalidad de los egresados universitarios en el empleo de sus profesiones (J. M. Vez i altres autors, 2009), els estudis sobre el col·lectiu de persones que comencen a treballar després de deixar la universitat demostren que el pas per aquesta institució no els ha ajudat a tenir més competència intercultural i que els nivells d'aquesta competència pel que fa a coneixements, destreses i actituds (Byram, 1997) són força baixos. Si l'e-PEL de l'OAPEE admet adaptacions i retocs, és recomanable desenvolupar més les qüestions d'interculturalitat. Els serveis lingüístics universitaris atresoren força experiència en aquesta qüestió. Sense anar més lluny, el Servei de Llengües de la UAB ha treballat amb eines i recursos avalats per les institucions europees (projecte INCA, Portfolio de les trobades interculturals, etc.) i ha desenvolupat materials propis de sensibilització per promoure la competència intercultural. El més recent, encara inèdit i que aviat es trobarà a la xarxa en cinc llengües i accés lliure, és el Test d'Obertura Intercultural, elaborat juntament amb el grup GREIP de la UAB i produït amb el suport de la URV. Com aprofitarem aquestes experiències per millorar o complementar l'e-PEL? És el moment de parlar-ne.

[669] Pèls a la llengua? (2)

Un altre dels temes per al diàleg d'avui és la biografia lingüística. És ben sabut que aquest és el nom que té una de les seccions del PEL, la que l'e-PEL recomana emplenar en primer lloc. Biografia lingüística és un terme, però, que té un sentit més ampli que el del PEL. Al PEL la biografia és una secció molt heterogènia: recull l'historial lingüístic, l'aprendre a aprendre, les activitats d'aprenentatge que l'usuari considera més profitoses, les experiències de mobilitat, els aspectes de plurilingüisme i d'interculturalitat i l'autovaluació de les diverses destreses, llengua per llengua. L'e-PEL suggereix, encara, que es completin els aspectes biogràfics, si cal, a la secció de passaport i a la secció de dossier de l'eina. No correm el risc de tenir una biografia molt fragmentada i, encara, molt formulària? La biografia lingüística de l'e-PEL no hauria de fer perdre de vista que s'han anat estenent i naturalitzant socialment relats biogràfics molt interessants, d'immigrants o nouvinguts, fins a constituir un veritable gènere de discurs relacionat amb l'acolliment lingüístic i la necessitat que hi hagi uns models d'integració a l'abast. Són múltiples les mostres (sobretot en format audiovisual) de biografies en aquesta línia. Unes biografies que es conceben com un discurs, com un tot, i que solen tenir un valor creatiu i molt sovint una qualitat estètica. També en l'àmbit de la didàctica de les llengües el gènere biografia lingüística o relat de vida lingüística s'ha anat estenent i ha anat agafant forma i és ara mateix un valuós recurs per a l'emergència de la diversitat lingüística de l'aula i per a la reflexió i la presa de consciència lingüística de l'individu. Sense anar més lluny, el grup PLURAL de la UB fa temps que analitza des de l'angle de la recerca relats de vida lingüística. El Servei de Llengües de la UAB, d'altra banda, va llançar ara fa un parell d'anys una campanya de recollida de biografies lingüístiques entre els seus alumnes de mobilitat, que ha deixat a la comunitat una interessant base de relats i videorelats. Amb la companya Sílvia Amblàs vam presentar un pòster de l'experiència de treball amb biografies lingüístiques al II Congrés Edilic (juliol de 2008), que explicava l'experiència amb aquesta mena de biografies. Fet el matís d'allò a què ens referim quan parlem de la biografia lingüística, vull dir que considero tan vàlida la part del PEL així anomenada com el gènere de discurs més lliure en què se senten tan còmodes professorat i alumnat. [Imatge: Arman]

[668] Pèls a la llengua? (1)

Avui participo en una jornada taller a Barcelona sobre el portfolio electrònic, l'e-PEL, de l'OAPEE, després que la Xarxa Vives d'universitats hagi decidit experimentar aquesta eina en els cursos EILC d'acollida d'estrangers. Juntament amb Rubén Trenzano (UV) proposarem al públic uns temes de debat sobre el portfolio. A Aprendre llengües he valorat reiteradament la importància del Portfolio europeu de les llengües com a instrument de reflexió, de suport a l'aprenentatge, d'autoavaluació i d'increment de la consciència lingüística. L'any 2007 vaig redactar, fins i tot, un projecte d'elaboració i usos d'un portfolio electrònic. La versió electrònica del PEL del Consell d'Europa del Ministeri presenta molts avantatges respecte a les versions en paper, indubtablement. Ara bé: ¿es tracta d'una eina en sintonia amb el fenomen anomenat web 2.0, fenomen que apareix formalment el 2004 i és posterior a l'aparició dels primers PEL? Crec que hi hauria molt a dir. Si ens fixem en la característica més rellevant del web 2.0, el sharisme o voluntat dels usuaris/aprenents de la xarxa de compartir, l'e-PEL no respon a aquesta dinàmica. Hauria de fer-ho, per ser un producte digital més adequat a les lògiques de comportament a la xarxa del moment? Es podria fer una adaptació de l'e-PEL en aquesta línia? Cal? Permeteu-me que exemplifiqui una mica la idea que he apuntat. La manera que té l'e-PEL de facilitar la possibilitat de compartir allò que s'hi genera es redueix a la generació d'uns documents pdf (el més formal, el passaport de llengües), que s'han d'enviar a altres persones, d'acord amb les finalitats informativa o pedagògica del producte: empleadors, formadors, companys de classe. On són, però, les possibilitats de fer saber a les xarxes socials (Facebook, Twitter, etc.) determinats aspectes de la nostra reflexió, com podem fer arreu a la xarxa amb qualsevol aplicació? Quin sentit té el hosting de les evidències del nostre aprenentatge o dels nostres progressos o de les nostres experiències interculturals al dossier del portfolio electrònic, si aquest espai és un magatzem sense connexió amb la resta de la xarxa? ¿Per què hem de pujar els vídeos o les presentacions a l'e-PEL, si podem pujar-les a espais socials (YouTube, Slideshare) oberts, amb unes enormes possibilitats de compartir evidències, si ens interessa fer-ho, amb qui vulguem a la xarxa? I, encara: ¿per què hem de redactar la planificació d'aprenentatge lingüístic, els plans de futur, lluny de les prestacions que ofereixen eines del web 2.0 (començant per senzilles eines de to-do list), amb les quals podem comunicar i compartir plans, objectius i terminis amb altres persones? L'e-PEL (el d'ALTE, el neerlandès, el de l'OAPEE) té avantatges enormes respecte al PEL en paper, de manipulació quasi impossible. Si tenim en compte, però, la relativa càrrega que sol representar als usuaris fer servir el portfolio, ¿pot veritablement quedar apartat de les dinàmiques relacionals del web 2.0? Ho debatrem.

[607] Escriure amb claredat

Aprendre llengües ha parlat diverses vegades de l'escriptura clara, de l'estil planer, i ha donat noms d'institucions que proposen l'escriptura fàcil i intel·ligible, i diverses iniciatives de generació de textos fàcils, sobretot de textos literaris (col·leccions com Llegim, per exemple). Avui una companya de feina ens ha donat informació sobre unes guies de la Comissió Europea adreçades a aquest objectiu, sobretot en l'àmbit de l'escriptura administrativa. Es tracta d'uns materials ben interessants, que es poden descarregar lliurement de la xarxa i que es troben en els vint-i-tres idiomes oficials a la Unió Europea (entre els quals no hi ha, com és ben sabut, el català, tot i la seva vitalitat i el seu nombre de parlants). En el cas del català, molts segles després que l'administració cancelleresca medieval experimentés tota mena d'estils i fes madurar la llengua, la represa democràtica dels anys setanta, amb el ressorgiment d'unes institucions pròpies, ha posat les bases d'un llenguatge administratiu allunyat del castellà (amb una tradició ininterrompuda) i inspirat en bona part en el moviment per un llenguatge planer. Ens trobem, per tant, en la sintonia d'aquests materials. Algunes de les guies de la Comissió Europea són les següents: guia en italià, en romanès, en francès, en irlandès, en castellà, en neerlandès. Els consells que s'hi donen són útils per a qualsevol persona i més per a les persones que són responsables de la prosa i de la comunicació administratives. Constatàvem avui amb la companya que ens fornia informació sobre aquestes guies que per als aprenents de llengües les solucions més planeres no són sempre les més fàcils: en el cas de l'anglès, per exemple, diverses de les formes més complexes de les guies tenen una fesomia neollatina que les fa més senzilles per als estudiants romànics d'anglès. La política d'optar per una escriptura clara i senzilla, d'altra banda, ens fa plantejar quins límits té aquesta estratègia: no tots els criteris de les guies es poden aplicar a tota mena de discursos o a tota mena de disciplines. La llengua administrativa, malgrat tot, és un bon camp de proves per a les propostes de claredat d'aquests recursos. Si us agraden les guies, opineu!

[581] Portfolio europeu de les llengües (quines?)

Avui ha acabat a Còrdova una jornada organitzada per l'Organismo Autónomo Programas Educativos Europeos sobre l'e-PEL, el Portfolio europeu de les llengües en la seva versió electrònica, i el document EUROPASS. Ens hem referit reiteradament a aquestes eines estimulades pel Consell d'Europa a Aprendre llengües. Parlarem de la jornada. Anoto tan sols en aquest moment unes línies de reflexió de la recta final de l'esdeveniment. Aquest matí alguns ponents insistien en l'estímul del plurilingüisme que comporta el PEL. Des de l'òptica dels assistents catalans a la jornada, el Portfolio europeu de les llengües és una oportunitat única per fomentar la presència de la llengua catalana en la competència plurilingüe de la ciutadania de l'Estat. Una competència plena de desequilibris i de parcialitats en què hi ha de cabre naturalment una certa relació amb la llengua catalana. Una de les ponents del matí, amb tot, comentava el plurilingüisme del PEL fent referència a tres grups de llengües: la llengua castellana, les llengües estrangeres i les llengües ambientals (les llengües de la immigració, per dir-ho ras i curt). Si el plurilingüisme que estimula el PEL a l'Estat no fa lloc al gallec, al basc i al català d'una manera real i efectiva (a un cert coneixement del gallec, el basc i el català: potser tan sols a superar els prejudicis i la desafecció cap a aquestes llengües i a sentir-les com a menys alienes), l'eina té al territori de l'Estat una utilitat massa minvada. En parlàvem a la tarda al tren, tornant cap a casa, amb una companya de Saragossa acabada de conèixer, des d'òptiques ben diferents. Jo li exposava que és necessària una transformació profunda en l'educació lingüística dels ciutadans espanyols, els quals han d'haver positivat en el seu procés educatiu la relació amb les llengües de l'Estat. Això no requereix que els nens i les nenes andalusos hagin d'aprendre català, basc i gallec fins a un nivell proficient, és clar: però sí que requereix, per començar, que l'educació els garanteixi una exposició suficient a les llengües altres que la castellana i, alhora, la superació dels prejudicis que s'hi associen històricament a Espanya. La companya de seient es mostrava preocupada per la possibilitat d'obligar o imposar llengües a ciutadans que les senten llunyanes, mostrava la necessitat, per començar, que els centres educatius tinguessin uns veritables plans lingüístics i un funcionament harmònic pel que fa al tractament de les llengües, temia el conflicte si s'aplicava una política lingüística com la que jo li comentava. “Potser d'aquí a deu anys...”, m'ha dit. Mentre l'AVE recorria la diagonal de Còrdova a Saragossa, la conversa es prolongava, cordial malgrat la discrepància. La sola possibilitat del diàleg obert i enriquidor ja matisa positivament l'escepticisme.

[504] Autobiografia de Trobades Interculturals

Dilluns a la UAB parlarem de l'Autobiografia de Trobades Interculturals, una eina desenvolupada per la Divisió de Polítiques Lingüístiques del Consell d'Europa (M. Byram, M. C. Méndez, M. Barret, J. Ipgrave, R. Jackson) que és una resposta a les recomanacions del Llibre blanc sobre el diàleg intercultural. Es tracta d'una eina de reflexió i assumpció personal de plantejaments de futur en què l'aprenent analitza una trobada amb una persona d'una altra llengua o una altra cultura, produïda en una visita a l'estranger o en qualsevol altre espai o circumstància. Ja hem parlat altres vegades al bloc del recurs a la biografia lingüística i cultural (del projecte de biografies que vam encetar fa un temps a la UAB, per exemple: consulteu l'etiqueta biografia lingüística). El dossier de l'Autobiografia de Trobades Interculturals es pot consultar en francès i en anglès i té dos formats segons els públics a qui s'adreça (un per a nens i un per a adolescents i adults). A banda el recurs en si mateix, em semblen molt interessants els dossiers complementaris, a l'abast al web del Consell d'Europa, que en faciliten l'administració i l'ús. En particular, el document extens que explica els conceptes clau que són a la base de l'autobiografia (cultura, societat multicultural, pluralitat, interculturalitat, plurilingüisme, ciutadà intercultural...) i que mostren la solidesa del projecte. Acabo l'apunt amb deu aspectes clau de la competència intercultural que l'Autobiografia pot contribuir a estimular, des del pressupòsit que aquesta competència s'ensenya i s'aprèn. Són els següents: 1) respecte per l'alteritat (curiositat, obertura, relativització); 2) reconeixement de les identitats dels altres; 3) tolerància de l'ambigüitat; 4) empatia i capacitat de projecció cap a la perspectiva dels altres; 5) consciècnia comunicativa (reconeixement de convencions de llengua i de comunicació); 6) coneixement dels processos socials; 7) capacitat d'interpretació i de posada en relació d'elements culturals; 8) descoberta i interacció culturals; 9) consciència cultural crítica (aptitud d'avaluar de manera crítica les perspectives, pràctiques i productes culturals del propi país i dels altres; 10) orientació a l'acció, per a la transformació. Tot un programa.

[484] Promoure la competència intercultural

Els dies 28 i 29 de juny de 2010 durem al Servei de Llengües de la UAB dues persones expertes en competència intercultural a impartir un taller de dos matins. Es tracta de M. C. Méndez i de L. Davcheva, expertes relacionades amb diversos projectes del Consell d’Europa sobre aquesta qüestió. En el context actual, les relacions amb persones d’altres entorns culturals són cada cop més freqüents i són benvingudes totes les reflexions sobre com cal abordar l’ensenyament de qüestions interculturals en el context específic de la classe de llengua. El taller provarà de donar resposta a les següents preguntes: Què és la competència intercultural? Quin paper té la competència intercultural en la comunicació? Com es pot abordar l’ensenyament del component intercultural a l’aula d’idiomes? Com podem ajudar els alumnes a desenvolupar la seva competència intercultural, a reconèixer-la i a valorar els seus progressos? Amb quines eines? El primer dia es farà una presentació teòrica de la competència intercultural (definició, ancoratge en el MECR, actualitat de la qüestió, fórmules per gestionar la competència intercultural a la classe d’idiomes) i s'explicaran projectes, activitats i experiències existents en el context europeu (Consell d’Europa i altres instàncies). El segon dia es promourà la reflexió sobre la manera de treballar actualment la competència intercultural a l’aula (el professorat de català, espanyol, francès, anglès, alemany, italià i japonès del centre) i s'elaborarà alguna proposta concreta per al treball de la competència intercultural a l’aula o fora l’aula. Esperem que sigui una jornada profitosa. M'hi tornaré a referir més endavant.

[433] Llengua de deu milions d'europeus

Del 3 al 6 de febrer tindrà lloc a París la XXVIII edició de la fira Expolangues, amb l'objectiu de "promouvoir l'apprentissage des langues, défendre le plurilinguisme et encourager les échanges internationaux". Un dels fets destacats de l'edició d'enguany (consulteu els apunts que dedicàvem a l'edició de 2009) és que el català hi és la llengua convidada d'honor. És la primera vegada que una llengua no estatal té aquest rang en aquest fira. La Fundació Ramon Llull, que agrupa representants institucionals dels diversos territoris de parla catalana va signar dijous a l'IEC el document "El català, llengua de 10 milions d'europeus", un document unitari "on es remarca la força de la nostra llengua i se'n reclama un major reconeixement a les institucions internacionals i especialment europees" (consulteu el dossier de premsa d'Expolangues 2010). Una llengua que és la dotzena més parlada a Europa, la vintena llengua que més edita al món, desena en nombre de traduccions i "llengua abocada a les noves tecnologies" i amb una gran presència, proporcionalment, a Internet. L'Institut Ramon Llull ha estat l'encarregat de coordinar el programa d'activitats relacionades amb la llengua catalana, que abracen des de presentacions de materials, productes o centres lingüístics (Intercat, Parla.cat, Petit atles lingüístic del domini català, Veus, Termcat, Linguamón - Casa de les Llengües, APPEC, la Bressola, etc.), fins a conferències ("Sigues lingüísticament sostenible", "Català, llengua de ciència") i taules rodones, com les que es dedicaran a les "llengües locals en societats multilingües", "Els estudis catalans a França" o "El català en els enfocaments plurilingües de l'ensenyament de les llengües", especialment en l'àmbit de la intercomprensió romànica. Entre els actes relacionats amb la llengua catalana n'hi haurà també de musicals, lúdics i folklòrics. L'eslògan que s'ha triat per a Expolangues 2010 és "El català, llengua de deu milions d'europeus". Expolangues serà, sens dubte, un bon moment per difondre la realitat lingüística i cultural catalana d'aquests 10 milions. No he pogut resistir la temptació de preguntar a internautes de tot el món (per mitjà d'Ask500People) si es veuen capaços de quantificar la comunitat catalanoparlant. Incrusto els resultats de la consulta al peu d'aquestes ratlles. El mapa s'anirà actualitzant a mesura que es recullin més vots d'aquí i d'allà. Al moment de tancar aquest apunt només un 29 % dels internautes situen el català entre 8 i 10 milions de parlants. Us convido a votar.

[416] Entendre els valors dels alumnes

Les universitats europees són un lloc especialment ric pel que fa als contactes lingüístics i culturals, en bona mesura per la mobilitat europea que s'hi produeix. Ja fa temps que les polítiques d'acollida lingüística i cultural van deixar de ser fortament unidireccionals (acollir volia dir, sovint, explicar com érem els catalans, com era la nostra llengua, quina era la nostra cultura, provant de corregir la gran desconeixença que hi havia de tots aquests aspectes fora del país). Ja fa temps que acollir és sobretot fomentar l'intercanvi de visions i d'experiències: escoltar i promoure la comprensió més que no explicar. L'Atles dels valors europeus (resultat de l'European Values Study) és, des d'aquest punt de vista, una eina imprescindible per al professorat que ensenya llengua als alumnes nouvinguts o per als professionals que s'ocupen més directament de les qüestions d'acollida. Si bé el plantejament que fa l'Atles és el que correspon a les realitats estatals, em sembla una eina de gran interès. Conté, centralment, un ampli repertori de mapes d'Europa i del món que mostren com es valoren arreu diverses qüestions rellevants. Per exemple, el mapa dels països del món on hi ha un fort sentit de pertinença a la regió abans que a cap altra entitat; o el mapa del món de la confiança per països en la Unió Europea; o el dels països d'Europa on els ciutadans estan més interessats en política o el dels països del continent segons la importància que hi té la institució familiar. Aquests són només uns quants exemples (els mapes apareixen classificats en política, religió, benestar, feina, família, Europa, societat). Els resultats dels mapes es poden presentar, si es desitja, en composició (aportant les dades de diverses cerques en un sol mapa). Vull destacar també que el web de l'Atles... conté una àmplia col·lecció de tasques (sota les categories geografia, estudis socials i cultura i interculturalitat) preparades per dur a l'aula per al treball dels valors europeus amb els alumnes. Se'n pot treure un gran profit a les classes de llengua universitàries i en altres contextos educatius.

[415] Per la creativitat i la innovació

Acabo de llegir el Manifest per la Creativitat i la Innovació a Europa, fruit de l'Any Europeu de la Creativitat i la Innovació 2009, que ahir va ser lliurat pels ambaixadors de l'Any a Jose Manuel Barroso. Consta de set punts i set línies d'acció, entre els quals retrobo alguns dels elements que molts professionals dels serveis lingüístics tenim per divisa i als quals no sabríem renunciar. Vull destacar quatre dels set punts, des d'aquesta òptica. El manifest parla de “Cultivar la creativitat en un procés d’aprenentatge permanent en el qual teoria i pràctica es desenvolupin paral·lelament”, de “Convertir les escoles i les universitats en llocs on estudiants i professors es comprometin amb el pensament creatiu i l’aprenentatge per mitjà de la pràctica”, de “Transformar els llocs de treball en centres d’aprenentatge” (quina formulació més extraordinària!), de “Fomentar processos, pensaments i instruments creatius que tinguin en compte les necessitats, les emocions i les aspiracions o habilitats dels usuaris”. Entre les línies d'acció, resulta imprescindible per a nosaltres la segona, “reinventar l'educació”, que és la nostra professió actual: “Professors i estudiants han de reinventar junts les escoles i les universitats perquè l’educació prepari les persones per a la societat del coneixement. Formar de nou els professors i comprometre els pares de manera que puguin contribuir en la formació d’un sistema educatiu que desenvolupi els coneixements, les habilitats i les actituds necessàries per al diàleg intercultural, el pensament crític, la resolució de problemes i els projectes creatius. Posar un fort èmfasi en el disseny en l’educació a diferents nivells. Establir, a escala europea, un important esforç d’investigació i desenvolupament en educació per tal de millorar la qualitat i la creativitat en tots els nivells”. Altres línies d'acció del Manifest són “premiar la iniciativa” i “donar suport a la cultura” (“L’enfortiment de l’àmbit cultural s’ha de fomentar mitjançant programes i mecanismes nacionals i europeus dirigits a donar suport a la diversitat cultural, la independència i el diàleg intercultural”). Som aquí, amics, en els topants de la creativitat i la innovació. Observant com els professionals que ens envolten troben cada dia fórmules noves per fomentar-les i imaginant les maneres d'estendre aquests valors i estimular-los entre els companys i els col·legues.

[403] L'aposta plurilingüe

Una companya em fa arribar una entrevista a Anne-Claude Berthoud, coordinadora del projecte DYLAN, de la Unió Europea, sobre diversitat lingüística, projecte que prova d'identificar les condicions en les quals la diversitat lingüística europea pot ser un atot per al desenvolupament del coneixement i de l'economia. Es tracta d'una entrevista publicada fa pocs dies al diari suís Le Temps (12 de novembre) amb motiu del col·loqui "Les enjeux du plurilinguisme pour la construction des savoirs" de l'Acadèmia Suïssa de les Ciències Humanes i Socials (Berna, 12 i 13 de novembre), que recomano llegir a les persones que s'interessin per la difícil compaginació entre internacionalització i respecte per la diversitat a la universitat. Les idees de Berthoud a l'entrevista són clares: no n'hi ha prou amb l'anglès per fer ciència, les altres llengües han de participar en l'elaboració del saber, perquè les llengües no són tan sols eines de comunicació sinó que són decisives en la conformació mateixa del saber. La ciència expressada en una sola llengua seria, segons l'autora, indubtablement pobra i reduïda. El col·loqui, pel que veig, ha tingut personalitats acadèmiques de primera fila i ha degut ser molt interessant. Ens agradaria sentir les opinions dels nostres responsables acadèmics i polítics sobre algunes de les preguntes clau que han emmarcat l'esdeveniment (consulteu el programa). Les reprodueixo: "Si l’on admet aujourd’hui l’importance du plurilinguisme pour la culture, la société et l’économie, en quoi joue-t-il également un rôle pour la connaissance et pour la science?"; "Le plurilinguisme se justifie-t-il davantage dans les sciences humaines et sociales que dans les sciences de la nature et de l’ingénieur?"; "Comment le plurilinguisme intervient-il dans les processus de construction, de transmission et de mise en oeuvre des connaissances?"; "Quels sont les enjeux d’une «science polyglotte»?"; "Comment concilier profondeur conceptuelle et communication universelle?"; "Quelle place envisager pour les autres langues dans la construction et la transmission des savoirs de demain?"; "Comment les institutions de recherche peuvent-elles répondre au défi d’une «science polyglotte»?"; "Comment envisager une conception plurilingue des publications scientifiques?"; "Comment les universités et hautes écoles peuvent-elles répondre au défi d’une formation plurilingue? Et comment la valoriser?"; "Quelles devraient être des politiques linguistiques réalistes et respectueuses de la diversité linguistique?"; "Quel rôle spécifique peuvent jouer les académies dans le développement d’une «science polyglotte»?"; "Quelles sont les pratiques plurilingues observables dans les universités et hautes écoles, les laboratoires, les académies et les institutions, qui pourraient/devraient servir de modèles pour la communication plurilingue?". El debat, amics, està servit.

[402] Objectiu: l'Europa multilingüe

Avui els Minyons de Terrassa no han pogut carregar el 3 de 10, en una diada castellera més aviat decebedora. Deu joves de diversos països europeus (França, Portugal, Holanda, Noruega, Grècia, Suècia, Polònia, Alemanya, Txèquia, Itàlia), amb tot, sí que van aconseguir completar el projecte de fer una torre humana en unes condicions especials, fa uns dies: parlant cadascun d'ells exclusivament la seva llengua. La torre babèlica es va alçar sense problemes, perquè la comprensió és una exigència ètica que se situa més enllà del fet de compartir unes llengües concretes. L'experiència de què parlo correspon a un dels videoclips guardonats en el concurs “Languages through lenses” d'estudiants europeus sobre la diversitat lingüística, realitzat amb la cooperació de l'European League of Institutes of the Arts (consulteu la informació de l'activitat al web de la Comissió Europea). Un concurs de vídeos breus (1-3 minuts) amb l'objectiu de fer créixer la consciència entre els joves del continent dels beneficis de la diversitat lingüística i cultural europea (una bona idea, sens dubte, per aplicar al context universitari). El guanyador (des del punt de vista del jurat i del públic) va ser el vídeo No Fishing, de Richard Meitern (Estònia), la història d'un peix que mor perquè el pescador no entén la llegenda que hi ha al riu, i ell mateix, un peix prou garlaire, no es pot fer entendre... M'ha agradat més, com avançava, el vídeo The Babel Show (observeu-lo, si us ve de gust, al web), de la neerlandesa Stephane Kass, i la lliçó que duu implícita: no cal passar necessàriament pels grans vehicles de comunicació per fer grans coses. Toca entendre-ho: persones i institucions.

[366] Mobilitat i aprenentatge d'idiomes

La mobilitat és una de les claus per a l'aprenentatge i, en particular, per a l'aprenentatge idiomàtic. Encara que sembli que la mobilitat dels ciutadans europeus creix, sobretot la dels joves universitaris (tothom té in mente, entre altres iniciatives similars, el programa Erasmus, que no fa gaire ha fet vint anys i ha desplaçat desenes de milers de persones), la realitat és que la mobilitat per a l'aprenentatge necessita una forta potenciació a Europa. Així ho reconeix la Comissió Europea, per mitjà de la seva Direcció General d'Educació i Cultura, que no fa gaire ha llançat un document, el Green paper: Promoting the learning mobility of young people (llegiu-ne, per exemple, les versions en italià, en francès o en portuguès del web de la Comissió), que constitueix una reflexió profunda adreçada a la societat sobre la necessitat de promoure la mobilitat per tota mena de mitjans i fer que els joves se'n puguin beneficiar. El Llibre verd de la Comissió Europea reconeix que cal incrementar-la (llegim a la versió italiana: “Tuttavia la mobilità continua a restare un'eccezione anziché diventare la regola ed è più accessibile a determinati gruppi, ad esempio gli studenti, rispetto ad altri, ad esempio chi segue una formazione professionale e gli apprendisti, per i quali restano molti ostacoli di carattere concreto. Nel 2006 circa 310 000 giovani hanno beneficiato della mobilità nell'ambito di programmi europei, ovvero solo lo 0,3% delle persone di età compresa tra 16 e 29 anni nell'UE. In tale ambito si potrebbe decisamente fare di più”) i analitza tota mena de factors que afecten aquesta qüestió a fi de traçar una estratègia per aconseguir els seus objectius: que els joves en qualsevol context d'aprenentatge es puguin moure per aprendre per Europa o fora del continent. El Llibre verd vol establir un debat i planteja un qüestionari als ciutadans i a les institucions implicades en l'afer de la mobilitat a fi de poder traçar un pla per potenciar-la (el qüestionari es pot enviar a la Comissió Europea fins a mitjan desembre de 2009). El lligam de la mobilitat amb l'aprenentatge de llengües i cultura és clar. Assenyala el Llibre verd (versió portuguesa) que “Algumas das principais competências a adquirir através da mobilidade na aprendizagem são o conhecimento de línguas estrangeiras e as competências interculturais. Viver, estudar e trabalhar num país estrangeiro é uma oportunidade de imersão total noutra língua e cultura. As competências em línguas estrangeiras e interculturais alargam o leque de opções profissionais de cada indivíduo, modernizam as competências da mão-de-obra europeia e constituem elementos essenciais de uma identidade europeia genuína.” Hauríem de ser, sens dubte, els primers interessats a fer arribar els nostres punts de vista a la Comissió Europea: aquesta setmana hem pogut llegir a diversos mitjans de comunicació que l'Estat espanyol és el tercer de la Unió Europea amb més adults (gairebé un 50 %) que no parlen una llengua estrangera (llegiu, per exemple, l'artide aparegut a El País el 28 de setembre). No tenim dades sobre Catalunya, però és probable que no difereixin gaire. Si els joves catalans no es mouen més, els adults de demà continuaran presentant uns dèficits lingüístics profunds en coneixement de llengües estrangeres.

[357] Aprendre llengua tot coneixent Europa

Estem habituats que els materials per a l’ensenyament-aprenentatge de llengües donin tota una colla de pistes de caràcter social i cultural pròpies del context on les llengües són parlades, les quals ajuden a entendre aquell context: són habituals els manuals de català que donen tota mena d’orientacions sobre la cultura o la societat catalanes, els d’espanyol que fan el mateix amb el context de l’Estat o les àmplies àrees hispanoparlants d’Amèrica, o els de francès que parlen de França, el Quebec o la francofonia. M’ha arribat informació d’uns materials didàctics amb un plantejament parcialment diferent, Europa en comunicación, ja que posen molt d’èmfasi a fer conèixer la Unió Europea a les persones que aprenen el castellà. Es tracta d’uns materials dels nivells A2, B1 i C1 del Marc europeu comú de referència... que consten d’unitats didàctiques, llibre del professor i DVD i són descarregables (en format pdf) a la xarxa. Els ha elaborat la representació de la Comissió Europea a l’Estat. A primer cop d’ull veig que s'hi dóna una visió interessant del continent, provant d’abastar-ne la complexitat (institucions, llengües, immigració, formes culturals, etc.). Es tracta d’un recurs, doncs, que les acadèmies d’idiomes, també les universitàries, poden tenir en compte: forneix informacions socioculturals sobre el continent que fan de bon conèixer al professorat de català o de castellà. Penso sobretot en el professorat que fa cursos per a nouvinguts, ben sovint europeus, a les universitats catalanes.

[311] Català, basc i gallec per als Erasmus

La Comissió Europea ha aprovat recentment que els estudiants universitaris que a partir del curs 2010-2011 es desplacin a estudiar a l'Estat puguin rebre cursos gratuïts de gallec, basc i català en origen, just abans que els estudiants iniciïn el curs acadèmic. Les úniques llengües que podien rebre aquests ajuts eren, a banda les oficials de la UE, l'islandès, el noruec i el turc i l'any 2006 uns 4.000 estudiants van participar en aquestes classes d'idiomes. La Comissió Europea finançarà els cursos de les llengües cooficials en el cas d'universitats estrangeres on aquestes llengües són utilitzades. El programa al qual s'acull aquest ajut és el Programa d'Aprenentatge Permanent de la Comissió Europea, que explicita entre els seus objectius i accions per a estudiants la “linguistic preparation”. Aquests ajuts són una reclamació històrica que esquiva, amb un pedaç, la situació insostenible de no oficialitat de la llengua catalana (basca i gallega) a la Unió Europea. Es dóna la circumstància que la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València es troben entre les deu universitats europees que més Erasmus van rebre el 2006-2007. Un motiu més per pensar en la necessitat que els estudiants que les visiten tinguin l'opció de conèixer la llengua catalana abans de visitar l'àrea catalanoparlant. La formació lingüística per a nouvinguts, doncs, organitzada des dels serveis lingüístics universitaris, s'ha de repensar d'acord amb aquesta nova realitat.

[280] Projectes europeus d'aprenentatge de llengües

Dedico unes ratlles, avui, als projectes d'aprenentatge lingüístic europeus que aplega la publicació recent (2009) Langues, Creativité et Innovation: histoires de réussites européennes (Direcció General d'Educació i Cultura. Programa per a l'educació i la formació al llarg de la vida de la Unió Europea). Hi trobem projectes adreçats a l'aprenentatge d'infants (recurs d'introducció a l'anglès i al francès per a nens i nenes de 3 a 6 anys); a l'aprenentatge de l'anglès d'adults amb handicaps intel·lectuals; recursos adreçats a l'aprenentatge de l'estonià i el danès i un projecte d'aprenentatge en festivals lingüístics. Però els tres projectes que em semblen més interessants són: 1) Euromobil II, programa multimèdia interactiu d'aprenentatge lingüístic i d'informació destinat a afavorir la qualitat dels intercanvis d'estudiants (reforça la llengua i les competències interculturals), que fa servir enregistraments en vídeo (txec, francès, polonès, portuguès, romanès). El curs desenvolupa la comprensió oral i escrita, el vocabulari, les capacitats de comunicació oral i de conversa, la llengua escrita i la llengua parlada. També: 2) Mission Europe, sèrie d'emissions de ràdio que permet seguir una intriga policial bilingüe amb un heroi que és un jugador de jocs de vídeo que emprèn aventures a França, Polònia i Alemanya (novament un terreny apte per a la col·laboració entre la formació i la dinamització lingüístiques). I 3) Programmacción, eina informàtica que permet als professors de llengües crear fitxes personalitzades en el context de realització d'activitats lúdiques d'expressió oral, d'acord amb un enfocament pedagògic centrat en l'estudiant (en espanyol, alemany, italià, hongarès i polonès). Un cop d'ull a aquests projectes pot fer pensar en la possibilitat d'utilitzar-los o, tal vegada, pot donar alguna idea aplicable a les llengües adients, el català per exemple.

[272] Comparar escoles d'idiomes d'Europa

Molt sovint des dels centres d'idiomes es necessiten dades comparatives relacionades amb diversos paràmetres d'altres centres de llengües. Dono a conèixer breument Eurolanguages.com, amb seu a Dublín. Es tracta d'un projecte en creixement, que va començar el 2008 i que actualment ja té indexades més de 100 escoles d'idiomes i suma ja més de 700 cursos en 8 idiomes i 13 països. No és gaire encara, si tenim en compte el volum enorme d'escoles d'idiomes, però les possibilitats de consulta i comparació ja comencen a ser interessants per als gestors de la formació dels centres d'idiomes. Les dades que ens ofereix Eurolanguages.com estan relacionades amb el preu, les qualificacions obtingudes pels estudiants i la classificació dels centres. Els centres d'idiomes poden també donar-s'hi d'alta. No cal dir que l'interès per a l'aprenent és també molt gran. Eurolanguages.com és conscient que "Finding and confirming a place on an international language course is difficult, and searching online isn’t always helpful. There are thousands of results for every destination, without any indication as to which one is best. So how can anyone decide on which city? which school? and at what price? who do you contact? and who can you trust? You can trust us. We offer you more choice than ever before, with up-to-date information on all available schools and courses, and the insight and tools to compare them." Cal tenir present que Eurolanguages també dóna l'opció als aprenents de fer una reserva en els centres de què obtenen informació. Bona cerca.