VISITES


21.6.14

[956] Tribut a Jaume Cela

Jaume Cela s'ha jubilat. Fa un parell de dies l'Escola Bellaterra, en la qual ha treballat aquests darrers vint-i-tres anys com a mestre i director, li va dedicar una gran festa d'homenatge amb l'objectiu de desitjar-li una entrada plàcida en aquesta nova etapa vital. De Jaume Cela s'ha dit gairebé tot: pedagog, escriptor prolífic, mestre, mestre de mestres, cinèfil... És per això que en vull deixar un record personal, una impressió que m'ha deixat en aquests darrers vint anys que hi he coincidit regularment. Jaume Cela ha excel·lit, per a mi, en un art com més va més complicat: l'art de dir les coses amb claredat, sense donar voltes al que es vol dir per suavitzar-ho o estovar-ho. L'art, alhora, d'aconseguir el que es vol amb el que es diu. Dir les coses clares no és, en general, cap garantia d'aconseguir el que es pretén. Més aviat el contrari: els que diuen les veritats, perden les amistats, diu el refrany. No he vist mai Jaume Cela deixant de dir la seva veritat, amb una presència mínima inquietant d'elements edulcorants en el discurs. Vull deixar aquí el testimoni de les notes quotidianes per als pares que ha redactat com a director de l'Escola Bellaterra, dia rere dia, en aquests darrers vint anys llargs. Unes notes que a mi sempre m'han agradat per la claredat radical, per un estil de no estar per brocs i anar per feina. Les situacions més delicades, més incòmodes, més tenses, sempre s'han resolt en la ploma d'en Jaume amb tres o quatre línies (si no dos) d'un despullament total, que mai no ha estat mancat, però, d'humanitat. La mort d'una criatura del centre, el fred a les aules, la lluita per aconseguir un edifici nou... Tot ho ha resolt sempre en tres línies de català pla, de llengua democràtica que no amaga res en cap replec. Recordo especialment, ara, una nota de fa alguns anys sobre els polls a l'escola, que vaig desar molt de temps com a exemple d'una determinada manera d'escriure. Jaume Cela hi deia el que calia: a l'escola hi ha polls, els vostres fills en poden tenir, hem d'actuar tots alhora i ja podeu començar a fer-ho. Cap drama ni cap matís ni cap cortesia especial: una invitació a l'acció davant una realitat cíclica. Una nota eixuta, comprensible i eficaç. Aquesta és la meva peça per comprendre una mica millor en Jaume. Un element més per al calidoscopi.  

1.6.14

[955] Llegir etimologies

Avui inicio la lectura d'un text que m'atreu, el qual em va recomanar un lector del blog fa uns quants dies. Es tracta de Palabralogía, de Virgilio Ortega (Barcelona: Planeta, abril de 2014). A tots els que ens agrada l'etimologia, un llibre com aquest ens resulta apassionant. A mi m'interessa per les descobertes a què obre la porta, d'una banda, que tan sols fullejant-lo ja se'ns mostren. I m'interessa també per un altre motiu. L'aproximació a l'etimologia és, tradicionalment, una tasca fragmentària. Les etimologies se solen llegir unitat per unitat, d'acord amb la curiositat o algun objectiu concret de recerca, normalment en obres de consulta que les cataloguen. Aquesta mena d'obres (el Coromines al capdavant) presenten, d'altra banda, un teixit de referències internes que duu d'unes formes a altres que hi són relacionades, en una poderosa hipertextualitat avant la lettre que s'emporta l'aventura lectora més enllàTrobo interessants les obres que superen aquest consum de l'etimologia i desborden els plantejaments de consulta etimològica puntual. Les obres que se les enginyen per fer-nos llegir etimologia d'altres maneres, que ens planifiquen una experiència lectora a l'entorn de l'etimologia. Fa uns mesos parlàvem, per exemple, de l'obra Etimologicón, que oferia etimologies per arrels, capítol per capítol, en una agrupació de mots inversemblant a partir d'un complex fil conductor. Palabralogía es planteja com un llibre d'etimologies que es pugui llegir, no tan sols que es pugui consultar. L'opció de Virgilio Ortega és ben interessant; agrupa les paraules per camps semàntics i, a més, per èpoques i països (l'Egipte dels faraons, la Grècia clàssica, la Roma imperial, l'època d'Isabel la Catòlica, l'Europa dels científics...). Els mots presentats s'il·luminen, doncs, a cada capítol, amb altres mots temàticament i cronològicament propers. La proposta em sembla molt temptadora. I encara més perquè l'opció de consulta sempre hi és, en part gràcies a l'índex de paraules que tanca el volum. Compartiré a Aprendre llengües algunes descobertes fetes a Palabralogía.