[947] Simposi d'Ensenyament del Català (i II)

[Reprenc l'apunt anterior parlant del IV Simposi Internacional sobre l'Ensenyament del Català.] El tercer simposi (2002) es va vertebrar en cinc àrees (llengua, cultura i educació; coneixement i ús de la llengua; noves migracions; tecnologies de la informació i la comunicació, i currículums i metodologia) que ens permeten continuar perfilant les inquietuds dels darrers anys a l'entorn de l'ensenyament del català. Si les conseqüències de la primera immigració, l'espanyola, havien estat ben presents en les dues primeres edicions, el tercer simposi va fer front, en canvi, al fenomen de la nova immigració i a la seva repercussió en l'ensenyament de la llengua, en un moment de fort increment de la demanda de la formació inicial de llengua per a nouvinguts. Un altre dels temes destacats del tercer simposi va ser el de les noves tecnologies i la seva relació amb l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua. Si els simposis del 1981, el 1991 i el 2002 van tenir una acollida excel·lent (entre els set-cents i el miler de participants; un nombre elevat de comunicacions: entre una seixantena i més d'un centenar), a hores d'ara ja es pot afirmar que el IV Simposi Internacional sobre l'Ensenyament del Català ha tingut un gran èxit de convocatòria. Els quatre eixos temàtics en què s'encaixen les conferències, les ponències i les comunicacions previstes en aquesta edició són els següents: llengua, cultura, societat i polítiques educatives; didàctica de la llengua; adquisició i aprenentatge de llengües i formació del professorat. Des del tercer simposi, el 2002, ha plogut molt (el Marc europeu comú de referència per a les llengües en català es publicava el 2003; Facebook naixia el 2004; YouTube, el 2005; Twitter, el 2006; el Parla.Cat sorgia el 2008...) i hem vist néixer i créixer aquí i allà recursos i bones pràctiques (d'acolliment lingüístic, per exemple, o relacionades amb els enfocaments plurals en l'aprenentatge de les llengües i el foment del plurilingüisme): a peu d'aula, a la xarxa, o als despatxos des d'on es dissenyen les polítiques educatives. El IV Simposi recollirà, sens dubte, els fruits de l'activitat vertiginosa dels darrers anys i sabrà donar resposta al context i a les qüestions emergents i crítiques. La diferència essencial amb els anteriors simposis, des del meu punt de vista, serà la manera de participar-hi i de ser-hi dels professionals. Deu anys de web social (el web 2.0 naixia el 2004) han deixat en tots nosaltres el que m'atreviria a anomenar un "estat de simposi permanent". Amb la gimnàstica de més d'un decenni d'explicar-nos a les xarxes socials, de compartir i projectar amb altres col·legues, de generar espais de trobada formal o informal al ciberespai, el IV Simposi promet ser una experiència d'ancoratge estimulant i enriquidora.

[946] Simposi d'Ensenyament del Català (I)

Els dies 4 i 5 d'abril de 2014 tindrà lloc a la Universitat de Vic el IV Simposi Internacional sobre l'Ensenyament del Català. L'organitzen la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic, juntament amb altres institucions com el Departament d’Ensenyament, el Departament de Cultura, l’Ajuntament de Vic i el Consorci per a la Normalització Lingüística, entre altres. Es tracta d'un esdeveniment adreçat als professionals relacionats amb l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua catalana de tots els territoris on es parla i s'ensenya, i de tots els nivells educatius, així com als tècnics i responsables de les polítiques que incideixen en l'ensenyament de la llengua. El IV Simposi és un exemple de continuïtat en una voluntat professional de reflexió, en l'anàlisi de la realitat circumdant, en l'intercanvi d'experiències i de bones pràctiques, i en una capacitat de projecció i revisió d'objectius. Els tres simposis precedents, amb els quals l'actual s'alinea, es van realitzar els anys 1981, 1991 i 2002 i van ser promoguts també per la Universitat de Vic (o els centres que en constituïen l'embrió: l'Escola de Mestres d'Osona, els Estudis Universitaris de Vic). Tots quatre simposis reflecteixen, doncs, la perseverança exemplar de  més de quaranta anys d'interès dels experts per l'ensenyament del català. Un període que es troba emmarcat per dues transicions polítiques: la transició democràtica espanyola, rere la qual quedava una època nefasta per a l'idioma, i la transició nacional actual, plena d'incerteses. La trajectòria del simposi permet radiografiar, des de la distància, gairebé mig segle d'activitat en l'àmbit de l'ensenyament de la llengua. Les preocupacions del primer simposi van ser sobretot la catalanització de l'escola i la urgent capacitació dels seus ensenyants per assumir el repte amb una formació sòlida. Només tres anys abans, el 1978, s'havia establert l'obligatorietat del català al sistema educatiu (del parvulari a la formació professional i el COU) i es veia necessari que l'ensenyament arribés efectivament a més centres que no ho feia i que se superessin les tres hores de català a la setmana establertes per llei. Deu anys més tard, el segon simposi palesava la preocupació dels professionals pel fet que el coneixement de la llengua no era prou secundat per l'ús social que se'n feia. I revisava i debatia, d'altra banda, una inciativa d'èxit i de cohesió social, la immersió lingüística. Al simposi es reflexionava també, entre altres qüestions, sobre com havia de ser la formació dels futurs mestres del país. Continuarem. 

[906] Vídeos de la Jornada d'Intercomprensió

Incorporo avui al blog els vídeos de les diverses intervencions de la Jornada d'Intercomprensió Lingüística, que la setmana passada va tenir lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona (vegeu l'entrada sobre la Jornada), a fi que els que no hi vau poder assistir pugueu donar-hi un cop d'ull si us interessa. L'esdeveniment va ser organitzat pel Servei de Llengües i l'ICE de la UAB i l'enregistrament es deu a Agustí Camps. Deixo també, a continuació, la comunicació sobre l'aplicació "Falsos Amics" per a dispositius mòbils, que ajuda a entendre per quin motiu el Servei de Llengües ha llançat aquest producte. Espero que us descarregueu l'app i que us ajudi a moure-us encara amb més plaer per l'àmplia avinguda del que és per a molts de nosaltres el nostre patrimoni lingüístic, les llengües romàniques.

Presentació de l'app Falsos Amics

[834] III Jornades d'Aprenentatge de Llengües

Ahir al matí van tenir lloc a la UPF les JAL, les III Jornades d'Aprenentatge de Llengües: Entorns, Eines i Recursos Didàctics, organitzades per la Direcció General de Política Lingüística i, enguany, el Grup de Recerca i Aprenentatge sobre Ensenyament de Llengües (GR@EL). Després de tants anys de relació amb la DGPL, de conèixer la professionalitat i el saber fer dels seus membres (la UAB va tenir el plaer d'organitzar-hi conjuntament les II Jornades d'Aprenentatge de Llengües fa un any i mig), les JAL eren una cita obligada. I encara més per l'homenatge sentit a Montserrat Gimeno després de trenta anys fecunds de trajectòria professional empenyent, en uns anys de canvis profunds, l'ensenyament de la llengua catalana. La Jornada va ser també una ocasió de retrobament de molts professionals i amics i em va donar l'oportunitat de constatar que, malgrat el panorama negríssim en què tots plegats ens trobem immergits, la professionalitat de moltes persones té corda per anys. A les Jornades hi van intervenir Josep Maria Castellà i Olga Esteve amb dues conferències i Yvonne Griley, Montserrat Montagut i Alícia Arisa hi van presentar, al seu torn, l'Aula mestra. Vull destacar especialment la força comunicativa i el missatge de l'Olga Esteve. Dues de les reflexions que em venien al cap al llarg del matí eren les següents: en primer lloc, crec que hem d'abordar amb urgència, col·lectivament, un aspecte relliscós en el qual els dos conferenciants no van entrar centralment, un aspecte del qual es van quedar a la porta: l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua imbricat en l'ensenyament, l'aprenentatge i la pràctica de les competències digitals. Aquelles competències, per dir-ho clar, per a les quals el Marc europeu comú de referència del Consell d'Europa no té solucions ni propostes, senzillament perquè s'han anat revelant decisives i s'han anat configurant al llarg d'aquests darrers deu anys, amb posterioritat a publicar-se el MECR. La segona reflexió que feia està lligada al projecte Aula mestra. La possibilitat de disposar d'un espai per a la flexibilització del Parla que obri, a més, la porta a la incorporació de materials nous a la plataforma és, indubtablement, positiva. Al moment que vivim, però, la creativitat dels ensenyants sorgeix arreu, es manifesta cada dia per mitjà d'eines i recursos nous i insòlits, i, amb molta freqüència, no es pot circumscriure a estructures donades, perquè desborda les estructures. És per això que penso que al costat dels esforços de canalització d'iniciatives hem d'obrir nous espais (presencials o virtuals) de reflexió, de diàleg, d'intercanvi de provatures i de realitats, d'experimentació, espais on els professionals puguin compartir, per exemple, el sentiment de desbordament, el neguit i la incertesa constants que representa ensenyar avui. Les jornades són, en aquest sentit, moments puntuals privilegiats, però potser ens cal encara obrir més xarxa.

[637] Retorn del 2n Convit

Torno del segon Congrés Convit, que aquests dos darrers dies ha tingut lloc a Reus, agafant el testimoni del Congrés de Girona de fa dos anys i abordant qüestions d'una gran magnitud com llengua i empresa o llengua i immigració. La meva visió és parcial, perquè ahir no hi vaig poder ser (ni presencialment, ni via xarxa) i tan sols vaig poder seguir algunes de les piulades del dia via Twitter. Avui hem tingut la sort, amb tot, d'escoltar un excel·lent resum conclusiu de tots dos dies a càrrec d'un professional de pedra picada i excel·lent orador, Jordi de Bofarull (URV). La taula del matí, d'altra banda, ens ha ofert un calidoscopi d'opinions territorials (Catalunya Nord, País Valencià, Andorra, Principat de Catalunya) conduït per Xavier Graset, del qual m'emporto un grapat de dades sociolingüístiques de coneixença necessària per entendre el que es fa i el que es pot fer a cada territori, i també, sobretot, un elenc d'accions normalitzadores o de supervivència en altres casos, que es duen a terme amb un enorme coratge i molta professionalitat. També m'enduc, de les paraules dels ponents d'aquest matí, l'optimisme contingut però palès que han exterioritzat i la defensa abrandada del treball en xarxa que ha expressat Imma Cerdà. Potser després de dos anys de Convit es pot fer un salt endavant en el plantejament, en la línia d'analitzar la realitat en xarxa. Ara és el convit als serveis lingüístics d'un territori. Dos espais amb fronteres: els serveis lingüístics i el territori, en un moment de serveis lingüístics diferents, sense estructures, que trobem aquí i allà a la xarxa, i en un moment que el territori geogràfic no és pas l'únic lloc on es juga el futur de la comunitat catalanoparlant. M'agradaria que el pròxim Convit s'atrevís a fer el retrat de tots els serveis lingüístics actuals (els llocs on la gent resol els seus dubtes o la seva necessitat de formació, per exemple) i que s'atrevís també a fer un mapa de la col·laboració entre serveis: què comparteixen, per exemple, la Diputació de València i el Servei de Llengües Modernes de la UdG? Qui ho sap? Molt o poc? Amb quines estratègies? Quines xarxes (persones, eines, plataformes) suporten la col·laboració? Quines possibilitats hi ha d'incrementar la col·laboració o de transferir-la a altres serveis lingüístics convencionals? Crec que ens cal un retrat, complex però possible, d'una realitat poc tangible però real i enormement fructífera. Avui, mentre esmorzàvem, persones que no ens havíem vist mai físicament però que ens coneixem amb una certa profunditat a la xarxa ens saludàvem com vells coneguts perquè intercanviem serveis lingüístics constantment en espais formals o informals a Internet. ¿Voleu dir que no ens convé posar damunt la taula aquestes dinàmiques poderoses que intuïm que són el pal de paller de tantes i tantes sinergies i activitats i que són alhora un teixit en creixement de la nostra comunitat professional? Algú recollirà aquest guant?

[626] Vídeos de les Jornades d'Aprenentatge de Llengües

A Aprendre llengües hem donat informació de les Jornades d'Aprenentatge de Llengües coorganitzades per la DGPL i la UAB. Si algú no hi va poder assistir, té ja l'opció de consultar-ne els vídeos, amb la introducció, la ponència d'Isidor Marí, la dramatització de Joan-Tomàs Pujolà i Olga Esteve sobre aprenentatge formal i informal i les diverses intervencions del dia 25 de febrer dedicades als entorns personals d'aprenentatge (E. Serra, C. Bové, Joan Vilarnau, C. Bellver, Ismael Peña-López). També hi ha un vídeo que recull les conclusions de l'acte. Per la part que em toca, podeu consultar la meva presentació sobre els PLE, "Entorns personals d'aprenentatge: l'apoderament de l'aprenent" (35 minuts) i la presentació d'Aprendre llengües (7 minuts). Tots els vídeos de les Jornades són al canal UABTube (hi podeu accedir pel filtre "llengües"). Espero que gaudiu d'aquest material. Qualsevol comentari serà, com sempre, molt benvingut en aquest espai.

[624] Tancament de les JAL

Avui hem tancat l'episodi formal (correcte?) de les Jornades d'Aprenentatge de Llengües (DGPL-UAB) a Bellaterra, amb una intensa jornada sobre entorns personals d'aprenentatge. Han estat dos dies, amb un extens pròleg de piulades a l'enyorat #2jal, plens d'experiències, de converses i de contacte amb professionals del nostre àmbit molt motivat per l'aprenentatge i per compartir experiència. Les sensacions que em queden són molt bones: hem experimentat en el format de la jornada l'ús de noves eines assumint-ne els riscos; hem experimentat el format dramatitzat; hem experimentat els grups de treball amb impressions/conclusions piulades i hem compartit, crec, un sentiment global que hem de donar resposta com a aprenents i docents a les enormes i implacables transformacions que la cultura digital ens ha posat al davant gairebé sense temps de reacció. Vull agrair, des d'aquí, les intervencions dels ponents d'avui: de la Carme Bové, en Joan Vilarnau, en Carles Bellver i l'Ismael Peña-López, que ens han aportat peces i reflexions complementàries a la definició de l'entorn personal d'aprenentatge, un constructe que ens fa autònoms i ens apodera com a ciutadans i com a aprenents. Deixo, al peu d'aquestes ratlles, la presentació que he preparat i utilitzat en la meva introducció sobre els PLE. La insereixo al meu PLE, com no pot ser d'altra manera, perquè entenc el PLE com l'espai que recull els meus aprenentatges, com un diari de coses apreses, com una mena de memòria personal, en la qual les Jornades, per cert, han deixat un bon impacte. Com a ratlles finals, vull destacar l'excel·lent col·laboració entre institucions que ha permès les jornades i vull agrair molt a tots els assistents la seva presència i la seva participació activa. Tanquem les JAL, sí, però només el seu episodi formal. Les JAL continuen obertes als visitants per mitjà dels vídeos que aviat seran a la xarxa i de les relacions presencials i virtuals fetes que no hi ha cap motiu per no cultivar des d'ara. Moltes gràcies.

Entorns personals d'aprenentatge o l'apoderament de l'aprenent on Prezi

[623] Aprenentatge informal: una imatge

Avui a les Jornades d'aprenentatge (DGPL-UAB) hem parlat d'aprenentatge informal i aprenentatge formal. Després de la dramatització dels col·legues Olga Esteve i Joan Tomàs Pujolà, als grups de treball s'ha debatut (sense paper, íntegrament via Twitter) sobre la qüestió. És un tema de màxim interès. L'aprenentatge informal ha existit sempre, però ara més que mai estem exposats a espais, experiències i contactes d'aprenentatge informal i, per tant, aquesta mena d'aprenentatge ha guanyat un protagonisme enorme a la nostra vida i també, de retruc, a la nostra vida d'aprenents de llengües. Abans, quan sortíem de l'aula, buscàvem una pel·lícula en la llengua que apreníem i l'anàvem a veure, fèiem que ens caigués a les mans un fullet en una altra llengua quan visitàvem un museu, buscàvem un estranger per practicar-hi la llengua d'aprenentatge. Ara tot és ple de possibilitats per a l'aprenentatge informal, l'experimentem constantment i, per tant, n'hem de ser més conscients i l'hem de saber gestionar, amb dues premisses: fer-ne un acte conscient i fer-ne un acte de govern de l'aprenentatge. Tot mirant de trobar una imatge que expressi l'aprenentatge informal, recupero aquesta que vaig captar a Istanbul aquest estiu: l'operari que va fer la ratlla discontínua als carrers de la ciutat turca va tenir un moment de fugida de la instrucció, es va escapar per uns instants del sistema establert: l'informal, per un moment, va guanyar el formal. M'imagino la nòvia del xicot que pintava la ratlla acostant-se-li un moment i el veig a ell abandonant la màquina i abandonant-se a la plàcida informalitat d'un petó o una abraçada. Desviació o aprenentatge?

[622] Més sobre PLE

Aquests dies, tot preparant les Jornades d'aprenentatge de llengües, he tingut ocasió de llegir el número 18 (desembre de 2010) de la revista digitalEDUCATION, que és un número monogràfic dedicat als entorns personals d'aprenentatge. Es tracta d'una publicació recent que ens permet calibrar si les qüestions, els problemes i les pràctiques que es duen a terme actualment aquí i allà ens són relativament properes o el tema candent dels PLE ha derivat ja cap a territoris molt especialitzats i potser massa allunyats. El que llegeixo a la revista no és llunyà del que he estat vivint aquest darrer any en relació amb els PLE, del que sentíem a la PLE Conference pel juliol al Citilab, o del que sentia explicar a Lisboa fa uns mesos sobre la qüestió, sovint amb els mateixos ponents i articulistes. Oskar Casquero i diversos companys de l'EHU insisteixen en els iPLE, en la possibilitat del PLE institucional, per al qual dissenyen una proposta. El tema és molt rellevant en el debat sobre els PLE, i susceptible de generar controvèrsies que ben segur que trobarem a les Jornades. Linda Castañeda i Javier Soto dediquen un article a la seva experiència de formació d'alumnat de la Universitat de Múrcia en eines 2.0 i, finalment, en la configuració de PLE. Llegint el relat de la seva experiència retrobo, a molt poca distància, el recorregut que he seguit aquest semestre passat en les meves assignatures de llengua i llengua oral (Humanitats), en què el fet de tenir un nombre reduït d'alumnes m'ha permès orientar el treball lingüístic cap a la competència digital, la capacitació en eines 2.0 i la construcció del PLE dels alumnes. L'article de Julio Cabero i altres autors (Universitat de Sevilla) toca un altre aspecte clau: la capacitació tecnològica del professorat universitari. Com és, ens podem preguntar, que a les universitats els costa tant moure's cap a la concreció dels avenços tecnològics (i els PLE, per exemple)? És acceptable que les mil·lenàries i paquidèrmiques institucions d'ensenyament superior es moguin amb tanta lentitud? Voleu dir que els estudiants no faran aviat un acte d'apoderament personal i s'alliberaran de les universitats o hi aniran, tan sols, a recollir els títols? Els altres dos articles de la revista mostren experiències de PLE senzills en l'àmbit de secundària, en un cas, i l'evolució i desenvolupament d'un PLE a la Universitat de Lleó, en l'altre. Els textos són encapçalats per unes paraules conjuntes de Ricardo Torres Kompen (en destaco la iniciativa de l'Hort Digital, de la qual ja he parlat a Aprendre llengües) i d'un dels impulsors del concepte de PLE, Graham Attwell, del qual cal destacar l'article de 2007 sobre els entorns personals d'aprenentatge, de què vam parlar temps enrere en aquest bloc. [Imatge: coberta de la revista Time (2004), emblemàtica del web 2.0]

[612] Jornada d'aprenentatge de llengües

Els dies 24 i 25 de febrer tindran lloc a la UAB les II Jornades d'aprenentatge de llengües: entorns, eines i recursos didàctics, coorganitzades per la Direcció General de Polítca Lingüística i la Universitat Autònoma de Barcelona. Ja l'any 2003 vam col·laborar totes dues institucions en una jornada d'autoaprenentatge (ara potser en diria més aviat apoderament per aprendre), amb una agraïda fluència col·laborativa entre institucions. A la jornada d'enguany es parlarà de competència plurilingüe i pluricultural, d'aprenentatge formal i informal, d'entorns personals d'aprenentatge... aspectes que presenten dues paradoxes a parer meu: 1) se'n parla molt, però hi ha un dèficit notable de respostes aplicables a la pràctica quotidiana; 2) impregnen la reflexió de tot el sistema educatiu i, curiosament, la mil·lenària institució universitària sembla la més lenta en la integració d'aquestes propostes a la docència de les matèries de l'ensenyament superior (feu una prova: pregunteu al professorat de secundària si ha sentit a parlar dels PLE, i, després, pregunteu-ho al professorat universitari). M'agradaria destacar ara un aspecte de la jornada que considero engrescador: hem restat un punt de protagonisme a l'aquí i a l'ara de l'esdeveniment. L'aquí (fenomenal: podrem abraçar físicament els col·legues de professió) serà també fora dels actes, perquè la jornada es podrà seguir, retransmesa en línia. Qui assistirà exactament a la jornada serà, doncs, impossible de saber. M'interessa més, encara, la relativització de l'ara: les jornades ja han començat fa dies per mitjà de l'obertura d'un hashtag a Twitter en què es comencen a concretar preguntes que busquen respostes o comentaris o altres preguntes, en què es comencen a encendre senzills debats que la jornada presencial té la responsabilitat d'afrontar. Cap dels ponents no podrà prescindir de les veus que, al seu ritme, hauran anat plantejant qüestions a la xarxa aquests dies (en queden vint). Us animo, des d'aquí, a expressar-vos, a modelar la jornada. Es tracta només de dir què us inquieta, sobre què voleu que busquem informació, si penseu que hi ha qüestions que la jornada hauria de tractar dins les seves línies programàtiques. El hashtag de Twitter és #2jal. Visiteu-lo: us hi esperem.

[584] Encara sobre el PEL i l'Europass

Torno sobre la jornada “Portfolio Europeo de las Lenguas (e-PEL) y Europass: Herramientas para la formación y la movilidad”, que va tenir lloc els dies 24 i 25 de novembre a Còrdova, organitzada per l’OAPEE. Crec que és de justícia destacar el treball que ha dut a l’existència d’un portfolio electrònic, que s’hi va presentar (l'e-PEL), que permet a joves i a adults treballar amb una interfície en català, entre moltes altres llengües. Es tracta de la traslació a paper del portfolio del Ministeri d’Educació de la franja d’adults. La iniciativa s’ha dut a terme des de la Universitat Jaume I de Castelló i va ser presentada per Anna Pitarch, Antoni Álvarez i Joan Ramon Monferrer. El format electrònic dóna molt de joc, evidentment. Quin sentit té un portfolio en paper, si és una eina que s’ha d’anar actualitzant periòdicament? Quin sentit té un portfolio en què les evidències siguin difícils de presentar adjuntes i d’enviar a professorat o a empleadors, si el seu propietari ho considera oportú? Voldria destacar de la jornada, d’altra banda, les intervencions d’Olatz López (UB), autora d’una tesi sobre el PEL i de Jesús Ángel González (Universitat de Cantàbria), que va explicar com al seu centre s’havia anteposat el valor pedagògic al valor informatiu del PEL. La jornada va reflectir, en general, l’optimisme a l’entorn de les possibilitats d’ús del PEL, tot i la visió més critica de Fernando Trujillo (no us perdeu la seva valoració), que va començar donant per mort el PEL, el qual, però, va contextualitzar de seguida en relació amb els PLE (els entorns personals d’aprenentatge). Si alguna qüestió s’ha de criticar de la jornada (a més d’alguna intervenció extemporània com la dedicada a les tan gràfiques eines del web 2.0... sense mostrar-ne cap!) és que no va tenir prou debat; la manca de temps i la sensació d'urgència van ser constants tots dos dies. No es va poder comentar, per exemple, un aspecte crucial: l’existència ubiqua del PEL o l’Europass al núvol i els usos que s'hi associen. Hem de tenir en compte que a la jornada s’anunciaven a bombo i platerets, en canvi, les aplicacions per descarregar l’Europass als productes d’apple. Algú, de debò, emplenarà el PEL des de l’iphone? Hauria estat interessant, d’altra banda, que des de la Divisió Erasmus de l’OAPEE s’hagués explicat l’experiència incipient de cursos EILC en llengües altres que el castellà, com la que hem començat a experimentar, per exemple, a Catalunya, el País Valencià i les Illes.

[583] Aprendre llengües a la Jornada Espiral 2010

Ahir dissabte vaig participar a la Jornada Espiral 2010: tendències emergents en educació TIC-TAC. Hi vaig presentar l'experiència que duc a terme a la UAB “Ensenyar llengua a la universitat des d'un entorn personal d'aprenentatge”, en la qual vaig explicar la meva manera de veure el treball amb PLE a les assignatures de llengua que imparteixo a la Facultat: l'itinerari que va del PLE docent a l'estímul del PLE de l'alumnat. Mentre que als campus virtuals universitaris s'hi anava (i s'hi va) amb un manual d'instruccions, amb unes orientacions per arribar-hi i fer-los servir, als entorns personals d'aprenentatge, no. Als entorns virtuals d'aprenentatge s'hi acudia; als entorns personals d'aprenentatge s'hi viu. Per anar a un campus virtual no calien gaires competències digitals. Els entorns personals d'aprenentatge, en canvi, que no són exactament ni eines ni llocs, gairebé podríem dir que són equivalents a les competències digitals en acció. No hi ha res més absurd que enviar un alumne a fer servir algunes aplicacions del web 2.0, o recomanar-li un mashup d'eines, si no té una vivència 2.0 en molts altres àmbits de la seva vida i desitja prolongar-la naturalment, a partir de l'espai per aprendre que té tothom, cap al seu procés d'aprenentatge. La Jornada Espiral em va permetre escoltar la interessant experiència de creació de videojocs a les aules (a càrrec de Frank Sabaté), l'explicació del projecte del company Ricardo Torres, entre altres, del Citilab, anomenada HortDigital, de formació de professorat en el web 2.0, i, també, l'estimulant presentació de Marga Ojeda (Kpacita) sobre realitat augmentada, fenomen que assaltarà decisivament l'ensenyament-aprenentatge en molt poc temps. Em va agradar escoltar i saludar, també, el company Josep Hernández, autor del bloc Apuntes de lengua. Gràcies, doncs, a Espiral, organització amb més de vint anys d'història, per l'oportunitat de compartir experiència.

[579] Aprenentatge i govern

Els dies 19 i 20 de novembre hi ha hagut a Lisboa la cimera internacional de l'OTAN, que ha parlat de la seguretat al món i ha donat per acabada formalment la fase de la guerra freda amb la incorporació de Rússia a l'estratègia de l'aliança atlàntica. Els mateixos dies ha tingut lloc a Lisboa amb molta més discreció, com comentàvem ahir, TICEDUCA 2010, un fòrum de reflexió sobre la nova educació de base tecnològica. Entre l'aparatós desplegament estratègic d'un grapat de representants d'una humanitat dissenyant penosament els sistemes per defensar-se d'ella mateixa i la preocupació d'un nodrit grup de persones per una educació que faci un món millor, ens quedem amb la segona. Entre els tàctics governants mundials i els forjadors de governants que són avui els educadors, ens quedem amb els segons. Si una cosa ha quedat clara a TICEDUCA és que el nou ensenyament que ha d'aprofitar al màxim les potencialitats de la tecnologia atorga decididament el govern (una certa anarquia però alhora la necessitat de tenir moltes competències) a l'aprenent. Alguns dels constructes que han estat més debatuts aquests dos dies al congrés, l'e-portfolio i els ambients personals d'aprenentatge, no poden existir sense l'assumpció radical de la direcció del procés d'aprenentatge per part de l'aprenent. Un entorn personal és, si em permeteu dir-ho així, no pas un lloc, sinó la vivència d'una voluntat de govern. Un e-portfolio, d'altra banda, és una eina que no fa altra cosa que reflectir l'apoderament reflexiu de l'aprenent sobre el seu procés d'aprenentatge. Tots dos constructes, doncs, han de forjar persones altament conscients del que fan, que renuncien a delegar les seves decisions quan aprenen. Avui que la crisi de confiança en les classes governants és gairebé total, necessitem més que mai els educadors i les tecnologies que ens recordin que volem individus independents, responsables i amb capacitat de governar-se.

[578] Aprendre llengües a TICEDUCA 2010

A l'entrada anterior parlàvem d'anar on hi hagués entusiasme. Avui TICEDUCA 2010, primera trobada internacional de TIC i educació, organitzada per la Universitat de Lisboa a la capital portuguesa, bull d'entusiasme. La resposta a l'esdeveniment ha estat molt gran. Diversos centenars de persones s'han interessat per explicar-hi alguna experiència relacionada amb la tecnologia educativa i la seva aplicació a les aules. El funcionament del comitè científic ha estat excel.lent; he tingut un retorn interessant, per exemple, al meu article sobre el treball amb PLE en la docència a la Facultat. TICEDUCA és avui i dema una gran fira d'idees, projectes i realitzacions. Un punt de trobada de professionals que, senzillament, volen saber com ho fan altres professionals per treure el millor partit de l'ús pedagògic de la tecnologia. Pel que fa als participants, n'hi ha sobretot de Portugal, de l'Estat espanyol i del Brasil. La presència catalana no és irrellevant. Destaco les dues sessions plenàries, de H. Barrett i G. Attwell. Els temes d'aquestes sessions plenàries: els e-portfolios i els PLE. Les línies temàtiques de TICEDUCA són aquestes cinc: perspectives teòriques, projectes i pràctiques, ambients virtuals, competències i e-learning. L'Encontro está a punt de començar. No cal dir que portaré algun comentari del que hi trobi a Aprendre llengües (alguna foto, per començar).

[411] Excel·lència en l'aprenentatge de llengües

Dins el cicle de conferències Amalgama ahir vam tenir al Servei de Llengües de la UAB Dolors Reig en una conferència amb el títol "Informació abundant, nous valors i excel·lència en l'aprenentatge de llengües". ¿Qui no coneix Dolors Reig, experta en web 2.0, 3.0, web semàntic, consultora solvent d'aquests temes relacionats amb el desenvolupament de la xarxa i les seves repercussions en àmbits com, per exemple, l'ensenyament? Molts de nosaltres, al Servei, seguim els espais de construcció de la seva identitat digital, com Twitter, Facebook o, sobretot, el seu bloc El caparazón, una autèntica aventura de coneixement. Dolors Reig em va semblar exquisida en el tracte i una bona comunicadora des de la passió i la lucidesa alhora. Reig va parlar de tota una àmplia gamma d'aspectes que defineixen el canvi que viu l'educació ("If you think the fallout in the newspaper business was dramatic, wait until you see what happens to education", Godin, 2009). Va parlar de la intel·ligència grupal que ens aporta el connectivisme (Siemens, Downes), de l'aprenentatge informal (Cross), del nou educador com a DJ o rei de la remescla en una cultura del mashup, de l'aprenentatge com un corrent que flueix contínuament, de l'aprenentatge com a conversa, del sharism (Mao) com a actitud essencial en el nou context en què ens trobem ("el coneixement és poder... si es comparteix"), de l'ensenyament lliure i obert (OCW, MOOC) i les seves característiques, dels nous reptes que representa l'espaordidora realitat augmentada... Va dedicar diversos moments de la seva intervenció, d'altra banda, a parlar dels PLE (consulteu l'etiqueta PLE d'aquest bloc) constructe basat en la tecnologia que ha de permetre aprendre, amb l'individu com a centre irrenunciable del model, d'acord amb els nous paràmetres que estan revolucionant l'educació i la fan sortir dels seus límits (parlem ja d'una educació estesa). Em va interessar, en relació amb els PLE, l'anunci de D. Reig que a la primavera entrarà en funcionament una proposta de personal learning environment amb pretensió de convertir-se en un estàndard (amb S. Downes rere la iniciativa). Dolors reig va dedicar els darrers minuts de la intervenció a analitzar els eixos de l'excel·lència en l'aprenentatge: 1) el conreu de la comunitat (facilitant-hi la participació); 2) el conreu de l'autenticitat; 3) la capacitat d'interpretació (no hi ha sobreinformació, sinó diversitat); 4) l'acompanyament en la personalització; 5) l'accessibilitat i 6) el patrocini i el prestigi. Al final de la conferència hi va haver diverses preguntes (també des de fora de la sala, via Twitter) que van permetre continuar desgranant idees sobre el moment de canvi que es viu i la necessària adaptació de les mentalitats. Mentre no tenim disponible el vídeo de la conferència, incrusto al bloc una intervenció recent de Dolors Reig, al Congrés de la Cibersocietat (2009):

[367] VI Congrés ACLES

Aquests dies 1, 2 i 3 d'octubre té lloc a València (Universitat Politècnica de València) el VI Congrés ACLES, organització que aplega centres d'idiomes universitaris de diversos punts de l'Estat. El Servei de Llengües de la UAB hi participa amb diverses intervencions de l'àmbit de l'assessorament lingüístic, les traduccions i l'ensenyament-aprenentatge de llengües. El VI Congrés ACLES posa en evidència la gran heterogeneïtat de pràctiques que es duen a terme als centres d'idiomes actualment: res més llunyà que imaginar que tots els ponents ens hem explicat les mateixes experiències. M'ha agradat molt constatar que diversos projectes que ha portat el Servei de Llengües al VI Congrés ACLES són decididament competitius i que a la nostra entitat hi ha una certa febre creativa i innovativa que va donant els seus fruits (en forma de projectes, materials, idees). He pogut sentir les intervencions excel·lents de l'Alexandra Vraciu i de l'Elaine Heyes i tinc bones referències de les altres. Una de les comunicacions alienes que m'ha interessat més, d'altra banda, és la de Maria Querol, "Aprendizaje de la lengua china a través de su comovisión y ethos cultural" (Universitat Catòlica de València). Deixo, al peu d'aquestes ratlles, el prezi amb la meva intervenció, amb el títol "Promoció de l'ús dels recursos del web 2.0 a càrrec de la Unitat de Formació i Autoaprenentatge del Servei de Llengües de la UAB". Hi he explicat (en català amb suport escrit en castellà) com la Unitat de Formació i Autoaprenentatge gestiona el coneixement, l'expansió i l'ús de les eines del web 2.0 en el moment actual, en el qual ja no són vàlides les formes de gestió i planificació pròpies de fa uns anys, quan imperava el paradigma de l'escassetat en totes les qüestions relacionades amb l'ensenyament-aprenentatge. Si voleu una explicació breu de les idees que he exposat a la comunicació, podeu llegir-la aquí o consultar l'esquema del prezi:

[349] Tornant de Gandia

Com ja vaig comentar, aquests darrers dies han tingut lloc a Gandia les XXIII Jornades internacionals de professors de català, organitzades per l'Institut Ramon Llull, espai de trobada formatiu i d'intercanvi dels col·loquialment coneguts com a lectors de català. L'agenda d'activitats per a ells ha estat atapeïda. Amb Marta Estella hem tingut l'oportunitat de conduir un grup de treball, ahir al matí, sobre innovació docent. Una etiqueta àmplia, certament, que hem adreçat cap a uns territoris concrets. Ens ha interessat, d'una banda, fer veure que innovació no equival necessàriament a tecnologia, per la qual cosa hem dedicat tota la primera part de la sessió a parlar d'un concepte relativament nou en l'ensenyament-aprenentatge de llengües, el de la competència plurilingüe i pluricultural, i de diverses metodologies, eines o aplicacions concretes d'innovació docent que posen el punt de mira a ajudar a construir aquesta competència en els aprenents. Ha estat a la segona part que la reflexió ha focalitzat en la tecnologia, però no tant des de l'anàlisi d'eines concretes de l'anomenat web 2.0 com d'una reflexió més general sobre el sentit i l'ús de la tecnologia en el context de treball del professorat de llengua: en el seu treball personal, en el seu treball amb companys i en els entorns ja pensats per aprendre. L'objectiu no era pas capacitar en eines, sinó acomboiar la reflexió a l'entorn de l'ús de la tecnologia. Hem volgut donar a entendre, en les dues parts del grup de treball, que sense uns continguts, un bon plantejament metodològic i un enfocament pedagògic, només amb tecnologia, la innovació d'un docent no té sentit, ja que es produeix en el buit. Ens ha agradat compartir experiència amb els professors de català a les universitats de fora del nostre domini: hem entès les seves situacions (ben particulars i desiguals), hem polsat el seu neguit tecnològic i hem volgut posar a la seva disposició un discurs encoratjador (el moment que vivim és excepcional i ple d'oportunitats) i la continuïtat de la formació més enllà de les quatre hores de feina del grup de treball. Perquè la tecnologia ens permet ja trobar-nos amb ells (o ells amb nosaltres, si volen) per mitjà de múltiples xarxes socials o espais a la xarxa i continuar compartint un aprenentatge informal, si volem. Hem captat, al final de la sessió, actituds clarament favorables a la innovació. Penjo el prezi que he fet servir a la presentació (primera part).

[345] XXIII Jornades internacionals per a professors de català

Aquesta setmana a Gandia tindrà lloc la XXIII edició de les Jornades internacionals per a professors de català, que organitza l'Institut Ramon Llull (al qual agraeixo molt, des d'aquí, que sigui dels primers seguidors d'Aprendre llengües). Les Jornades s'adrecen als professionals que ensenyen català (llengua, literatura, cultura) fora del domini lingüístic i es preveu que hi assisteixi un centenar de participants, de més de quinze països. Serà un plaer poder-hi ser, i encara més poder conèixer i compartir les inquietuds i reflexions dels lectors, sobretot el matí de divendres, per mitjà de la conducció d'un grup de treball juntament amb Marta Estella. Es tracta del G4: "Recursos per a la innovació docent" (guió de l'activitat). L’objectiu del grup de treball és descobrir com diferents recursos lingüístics i d’altres tipus que hi ha a la xarxa poden ajudar a innovar en el treball amb els alumnes. Hi treballarem amb recursos que faciliten nous enfocaments en l’aprenentatge de llengües com la intercomprensió, la col·laboració entre aprenents, la gestió de l’aprenentatge per part de l’estudiant o per part del professorat. L'organització ha programat, entre altres, presentacions com la de Conxa Planas i Joan Ramon Berengueras (UB) ("Català inicial per a ciències econòmiques i empresarials"); o tallers com el de Joan Tomàs Pujolà (UB) sobre l'aplicació de la tecnologia ("Treu-li el suc a la web 2.0") o Daniel Cassany (UPF) ("L'ús de l'escriptura per aprendre català"). La Jornada tractarà un repertori prou ampli de qüestions que interessen els professors de llengua catalana a l'estranger i ha de ser un fòrum per a l'intercanvi d'idees, projectes i iniciatives i coneixement mutu. Miraré d'aportar-ne algunes impressions a Aprendre llengües

[213] Seminari a la UVIC (i 3)

Avui al matí a la UVIC hem assistit a una ponència excel·lent, dins el Seminari Recursos per a l'ensenyament de la llengua: Juli Palou ha parlat de “L'experiència lingüística: un recurs per a l'aprenentatge de llengües” i ha fet una interessant reflexió sobre els textos reflexius (que generen reflexió cognitiva i no acaben sent textos públics). La sintonia amb el seu discurs ha estat total. Al Servei de Llengües de la UAB hem encetat aquest any un projecte ancorat en el Portfolio europeu de les llengües del Consell d'Europa per a la creació d'un banc de biografies lingüístiques (que vam presentar al darrer congrés de l'EdiLiC i del qual hem parlat en aquest bloc: consulteu l'etiqueta "biografia lingüística"). Ens ha agradat, per aquest motiu, trobar un eco sòlid en l'explicació de Palou d'altres iniciatives semblants de recollida de relats de vida focalitzades en aquest cas en nens i nenes de l'escola primària (també el CNL de Barcelona, darrerament, ha publicat un recull de 108 relats biogràfics d'alumnes de nivell bàsic del seu centre: Veus del món a Barcelona). Juli Palou ha mostrat alguna biografia lingüística generada en l'àmbit escolar i ha donat pistes per a l'anàlisi d'aquesta mena de textos (des de les dimensions interlocutiva, temàtica i enunciativa). Ens hem pogut fer el càrrec, d'altra banda, de la riquesa i del potencial de coneixement de la realitat que contenen aquesta mena de textos. En el cas del banc de biografies lingüístiques del Servei de Llengües de la UAB no hi ha tant un projecte d'investigació al darrere com l'objectiu de fer aflorar el capital lingüístic de la nostra comunitat universitària (ocult sota la presència de tres llengües: el català, el castellà i l'anglès) i de posar a l'abast dels nostres aprenents una eina al servei de l'aprenentatge de llengües i de la mobilitat universitària. Cal destacar, també, de la jornada d'avui a Vic, les conclusions del grup de treball de serveis lingüístics universitaris en què hem pres part els representants de cada servei, de les quals apunto a continuació les línies principals: 1) els serveis lingüístics han de crear materials i recursos (sobretot virtuals) que atenguin la diversitat d'usuaris, nivells i objectius que els és comuna, si és possible fent un treball comú interuniversitari. Interessa als SLU la creació de materials de nivell superior i de materials per al llenguatge d'especialitat. Simultàniament, però, l'estratègia de creació s'ha de contrapesar amb el fet que la xarxa és un enorme repositori de recursos que, amb els criteris pertinents per a formadors i alumnes, poden convertir-se en eines útils per a l'aprenentatge; 2) Els serveis lingüístics han de poder oferir models de llengua en els àmbits en què el català té poca presència a la universitat; 3) Els serveis lingüístics treballen en materials formatius i de sensibilització sobre les actituds lingüístiques (per a autòctons i nouvinguts) des de les àrees de formació i dinamització (sovint enteses com a espais amb fronteres cada cop més vagues): cal coneixement i coordinació en el treball amb aquesta línia de materials formatius; 4) Els serveis lingüístics han d'intensificar el treball amb els aspectes culturals i literaris (s'hi sol posar molt d'èmfasi en els nivells bàsic i elemental i no tant en nivells més alts). Algunes iniciatives com els clubs de lectura, que podrien concebre's com espais virtuals interuniversitaris, poden ser molt útils en aquesta línia.

[212] Seminari a la UVIC (2)

Ahir dia 6 al Seminari Recursos per a l'ensenyament de la llengua van intervenir Josep Maria Castellà (UPF) sobre “Recursos i discursos en l'educació lingüística a l'inici de l'era digital i global” i Francesc Ferran, amb la seva força expressiva habitual, parlant “Sobre la presa de decisions en triar i elaborar material”. Després hi va haver els treballs de grup (sota els eixos: diversitat, model de llengua, actituds , i, finalment, integració de la cultura i la literatura en els recursos i materials). Em van interessar, especialment, de la jornada d'ahir, algunes de les experiències que es van presentar a la tarda. Em centraré en dues que tenen interès en l'àmbit de la formació d'adults dels serveis lingüístics universitaris. D'una banda, l'experiència que va explicar Xavier Abelló, del Consorci per a la Normalització Lingüística, de “Materials per a les noves programacions de llengua catalana de nivell intermedi” (descarregables a la xarxa). Abelló va explicar la naturalesa d'aquests nous materials, que s'ajusten als programes de la SPL i als cursos modulars del CNL (I1, I2, I3). Es tracta d'uns materials, explicava, en cinc unitats per a cada mòdul, que es basen en un enfocament per tasques (diverses d'intermèdies i una de final de globalitzadora), cadascuna de les quals és acompanyada d'una guia didàctica. L'objectiu d'aquestes tasques és que a l'aula es puguin recrear les situacions de comunicació pròpies de diversos àmbits socials i que els temes corresponguin als que necessiten els aprenents. Un dels aspectes que Abelló va destacar és la integració de l'avaluació dins els materials, uns materials que fomenten la reflexió constant i el treball col·laboratiu. La companya del Servei Lingüístic de la URV Mònica Batet, d'altra banda, va fer balanç del programa d'acollida lingüística anomenat Gràcies ja conegut en l'àmbit dels serveis lingüístics universitaris i va explicar com havia evolucionat al llarg d'aquests darrers cinc o sis anys. Actualment és un programa intensiu d'unes 12 hores per als estudiants nouvinguts que es concep com una formació de supervivència que posa en contacte estudiants de fora i alumnes autòctons. Aquests darrers reben un curs breu d'acolliment lingüístic (amb estratègies per gestionar la conversa, coneixement de recursos per ensenyar el català, etc.) després d'haver passat una entrevista d'idoneïtat, i la seva acció amb els nouvinguts es tradueix en cinc sessions de conversa de dues hores. Batet insistia que el programa ha millorat els aspectes avaluatius, per mitjà de graelles de control de les sessions de conversa i una entrevista avaluativa final amb l'estudiant nouvingut. Mònica Batet ha acabat fent un balanç positiu del programa Gràcies, que aquest any ha arribat a les 32 edicions i les 391 parelles que han acabat el procés previst.