[614] Competència plurilingüe: sortu

Avui hem après una paraula nova, sortu, el mot que un nou partit polític basc ha triat per designar-se. Sentirem aquest mot pròximament a tota hora: l'ocasió és fantàstica, doncs, per exposar-se a la llengua basca i rebutjar la convivència amb l'opacitat lingüística. Sortu vol dir néixer (o nàixer) i també crear, brotar, sorgir, sortir, esdevenir, ocasionar-se, engendrar, concebre, fundar... Alguns exemples que trobo a Elhuyar Fundazioa: 1930ean sortua (nascut el 1930); eguzkia sortzean (sortir el sol); enpresa berriak sortu (fundar noves empreses); ezerezetik sortu zuen mundua (va crear el món del no-res). L'arrel de sortu és sor i -tu és una terminació habitual en euskera per crear verbs. L'arrel sor es troba en paraules de l'èuscar com sormena ('creativitat'), sorrera ('creació'), sortzailea ('creador'), sortaldea ('l'est, on neix el sol'). La nostra paraula orient, ben mirat, té també l'origen en el verb néixer, en aquest cas en el llatí orior, per la sortida del sol. Sembla que el nom del nou partit arrenca de la lletra de la cançó Izarren hautsa de X. Lete (escolteu Mikel Laboa al peu d'aquestes ratlles), sobretot dels dos versos següents: “Gu sortu ginen enbor beretik sortuko dira besteak, burruka hortan iraungo duten zuhaitz-ardaska gazteak.” (“Del mateix tronc que vam néixer nosaltres, en naixeran altres que continuaran la lluita”). Agraeixo al company Benito Fiz, de Bilbo, les seves explicacions rapidíssimes per Twitter, que m'han permès redactar aquesta entrada. Una paraula més, doncs, a la motxilla (ei, que segons Coromines ve del basc: de mutil, 'noi'!).

[450] Un idioma no és un mur, és una porta

Llegeixo al bloc Cosecha del 66 un bonic escrit en quatre llengües, euskera, català, castellà i gallec que coincideix tan completament amb les meves idees sobre les llengües que no puc més que ressenyar-lo breument i recomanar-ne la lectura i la redifusió. Li dono la veu en aquesta entrada. El text explica que l'Estat espanyol és ple de murs intangibles, entre els quals el de la desafecció i el desinterès per les llengües diverses de l'Estat: "...a molts se’ls omple la boca sobre Espanya, com si el català es parlés a Nova Zelanda, i no fos l’idioma de gent que pensa, sent i viu amb tantes coses en comú amb els que tenim com idioma matern el castellà. Perquè molts anomenen Donostia com una ciutat preciosa, però no intenten entendre la bellesa que tanca el basc. Perquè sembla que a massa gent li interessi anar a Galícia per menjar marisc, però no aprendre alguna paraula de Gallec". Els idiomes són portes, no murs: "Ensenyem als nostres fills la riquesa d’aprendre. Obrim portes als murs. Un idioma sempre és bell, sempre és savi. No es tracta que tots parlem a la perfecció totes les llengües. Es tracta de posar llavors perquè el coneixement ens apropi, ens faci millors. Tots som iguals perquè tots som diferents. Obrim les portes, la meva llengua és la teva, la teva llengua és la meva". Hizkuntza ez da harresia. Atea da. Un idioma non é un muro. É unha porta.

[405] Viure de cara a l'euskera

Avui he anat a l'Escola Bellaterra a parlar de llengües. No cal dir que vaig acceptar de seguida la invitació de la mestra de sisè; els nois i les noies d'aquest curs es troben treballant la diversitat lingüística i les llengües de l'Estat. He intentat transmetre'ls dos missatges. El primer: som a prop, molt a prop, de totes les llengües romàniques. No és acceptable de cap manera que no comprenguem, per exemple, l'aranès o el gallec gairebé sense esforç. No podem blindar la nostra ment a aquestes i altres llengües tan pròximes. Seria tant com fer veure que no coneixem els nostres germans, els nostres parents, els membres de la nostra família. El segon: l'èuscar no és una llengua impenetrable, difícil, estranya, impossible i cal fer el pas d'exposar-s'hi. No per parlar-lo amb fluïdesa, potser, però sí per entendre millor tot un conjunt de referències que no volem que ens siguin alienes. Volem saber que el jugador de l'Atlètic de Bilbao que es diu Etxeberria es diria 'Casanova' en català; volem entendre que els camions blaus Azkar que circulen per les autopistes són això, 'ràpids'; volem poder identificar lehen ('primer') en la paraula lehendakari; volem passejar pels pobles del Pirineu català sabent que molts topònims són d'origen basc: passar per Ur, a la Cerdanya, sabent que vol dir 'aigua'; per Dorres, al costat mateix, sabent que ve d'iturri, 'font' (i mirant d'una altra manera des d'aquell moment les riques fonts d'aigua sulfurosa que hi ha al poble); volem visitar la Val d'Aran sabent que Aran vol dir, precisament, 'vall' i que l'afegit occità no és més que una redundància. Volem viure de cara a l'euskera, com volem viure de cara a totes les llengües que ens envolten significativament. He centrat una part de la xerrada en una senzilla anàlisi (la que jo puc fer) de la llegenda Loreak Mendian (gràcies a la complicitat de l'Aloma: he aconseguit que es posés el jersei que conté la popular inscripció!). Hem parlat, a propòsit de les flors a la muntanya, de grafies; de la resistència fonètica del basc al fonema fricatiu labiodental, que escapça la paraula llatina (flos) per davant; hem parlat de l'article unit al nom, al seu darrere; hem parlat de la declinació (mendian, mendiko, mendira...), present en basc i absent en català o en gallec; hem parlat de l'ordre peculiar de les paraules en basc (una llengua subjecte-objecte-verb, com el japonès, el coreà, l'aimara o el quítxua) i de l'origen singular i discutit de l'èuscar... tot i que el sintagma analitzat és compost de dos mots d'origen llatí, flos-ris i mons-tis! Poliki-poliki, a poc a poc, els nois i les noies de sisè seran els ciutadans de demà. Uns ciutadans que miraran l'euskera com una anomalia, com quelcom d'impenetrable, com un defecte de fabricació empipador en un marc d'implacable uniformitat lingüística... o com un pou impagable de percepcions, un conjunt de perspectives irrenunciable, una font inexhaurible de plaer i coneixement. [Agraeixo al company Benito que s'hagi fet ressò d'aquesta entrada a Euskadi i n'hagi publicat l'article complet traduït al basc.]

[305] Avatars multilingües

Experimento amb Voki, aplicació que em permet crear-me un avatar i inserir-lo on em sembli, explicant-se davant qui el vulgui sentir. Es tracta d'una fórmula menys agressiva, probablement, que l'autoenregistrament: l'avatar permet mantenir una distància. Voki permet enregistrar amb la teva veu, o utilitzar un conversor de text a veu que ja duu integrat. Faig proves amb un parell d'explicacions sobre el programa Argumenta de comunicació eficaç universitària. Faig que els meus avatars diguin dues o tres frases en gallec i en èuscar sobre Argumenta (extrec els textos de dues presentacions del projecte fetes a Santiago i a Bilbao aquests darrers anys). Per un moment tinc dubtes de si sóc el mateix (i he de tenir el mateix avatar, per tant) si parlo (perquè el sento com un alter ego) en gallec i en basc. Decideixo que sí, que la competència plurilingüe té aquestes coses i és enriquidor tenir un avatar amb una identitat complexa. A l'avatar gallec penso que li escauen unes ulleres. Aquí teniu les proves:

Get a Voki now!


Get a Voki now!

[299] Aprendre llengües i coratge polític

L'Ajuntament d'Ardales, a Màlaga, ens acaba de donar una lliçó impagable a tots els que creiem que l'aprenentatge de les llengües requereix molt més que l'existència de persones disposades a aprendre llengües en centres d'idiomes, a la xarxa o als seus entorns personals d'aprenentatge. Molt més que bons professionals, bons mètodes i centres d'autoaprenentatge moderns. Aquest Ajuntament ha demanat a la Conselleria d'Educació de la Junta d'Andalusia que s'ensenyin el català, l'euskera i el gallec a les EOI, que es pugui ensenyar català i cultura catalana en aquesta localitat i que la Biblioteca del poble pugui disposar de materials per a l'ensenyament de la nostra llengua. Tothom podrà tenir, doncs, si ho desitja, un útil kit de català a l'abast. Aquest fet, que no hauria de ser excepcional, és aquests dies una notícia i un exemple: el dia de Sant Joan el ple d'Ardales va ratificar una moció en aquest sentit. La lliçó d'Ardales és la del coratge, la de la no acceptació de les polítiques lingüístiques (o les perverses polítiques lingüístiques per defecte) i els imaginaris estesos que fan un flac favor a la linguodiversitat i a la possibilitat de descentrament lingüístic dels ciutadans. La lliçó d'Ardales és la lliçó de la subversió, del triomf de la ideologia, del pensament transformador disposat a lluitar contra els raonaments econòmics, els prejudicis de la població (llengües importants i altres que no ho són), les manipulacions informatives, els arguments polítics sobre la destinació dels recursos públics. Perquè la moció que ha aprovat l'Ajuntament d'Ardales per unanimitat parla de "servir de ejemplo en Andalucía y España llevando a cabo una iniciativa para demostrar que se puede convivir con el respeto a la diversidad"; de "dar a conocer una de las lenguas co-oficiales de España con más de cinco millones de hablantes y facilitarla para la movilidad laboral"; indica que "con la aprobación y organización de cursos de lengua y cultura catalanas en Ardales se contribuiría a luchar contra prejuicios basados, en muchos casos, en desconocimiento". Les institucions i les persones que les condueixen han de tenir ideologia, coratge polític, capacitat i voluntat de transformar la realitat. No s'hi val a alinear-se de manera acomodatícia, disciplinadament, amb les polítiques que vénen de més amunt, les quals, com tothom sap (i més en temps de crisi, sense els pressupostos que els són imprescindibles) sovint són estèrils papers mullats. Ardales és, avui, un referent per a les persones que pensem que hi ha d'haver vida, d'aquí a cinquanta anys, per a llengües que no siguin el xinès, l'anglès o l'espanyol i que ara és el moment de forjar uns nous ciutadans més capacitats per a la flexibilitat mental, la superació del conflicte, el respecte a la diversitat. Necessitem, amics, més que mai, ideologia i coratge polític al servei del canvi. Necessitem una serena, lúcida i contundent subversió.

[205] Lliçó de lliçons

Avui el company del Departament de Filologia Basca (Euskal Filologia Saila) de la Universitat del País Basc Joseba Ezeiza (acompanyat de la directora del Departament, Igone Zabala), ens ha donat una esplèndida lliçó a l'Autònoma, en forma de dues exposicions sobre la seva experiència en recerca, disseny i aplicació d'instruments relacionats amb els gèneres discursius i les competències comunicatives (komunikaziorako gaitasunak) a la universitat i didàctica d'aquestes qüestions. Una lliçó plena de continguts (edukiak) solvents, sí, però alhora una lliçó de lliçons: la lliçó de la solidaritat i el suport entre professionals que lluiten per uns mateixos objectius (la millora de les competències de llengua i comunicació dels estudiants universitaris en la llengua pròpia: qui creu de debò en la necessitat de reforçar el domini de la llengua pròpia, la catalana, a la universitat?); la lliçó de la tenacitat en la llarga elaboració de projectes que lluiten contra el corrent o contra les percepcions majoritàries; la lliçó de l'habilitat de fer de la necessitat una virtut en contextos complexos, parcel·lats i plens de conflictes d'interessos com l'universitari; la lliçó de l'acció obstinada que esquiva els inconvenients, els obstacles, els bastons a les rodes i que acaba generant imparables realitats amb valor; la lliçó de la innovació permanent; la lliçó de la proactivitat, la planificació i la previsió (els amics bascos treballen des de fa temps per uns fruits que colliran el 2013!); la lliçó de la feina ben feta, plenament professional, fonamentada científicament, avalada i recolzada per una sòlida activitat de recerca; la lliçó de les paraules plenes i el gruix conceptual, lluny dels discursos fets d'embolcalls purament formals; la lliçó de la voluntat de compartir l'experiència, els reptes i els objectius comuns (amb l'interès compartit, també, per Argumenta); la lliçó del respecte lingüístic i cultural. Integraven el públic persones del Servei de Llengües de la UAB i alguns col·legues dels serveis lingüístics de la UPC i la UdG, als quals agraïm la presència. Moltes gràcies, Joseba i Igone. Recollim la vostra lliçó sobre el llenguatge a les disciplines, una veritable assignatura pendent en què cal treballar de valent. I totes les altres lliçons.

[204] Taller d'integració de competències comunicatives

En el marc de la Jornada de demà a la UAB sobre destreses comunicatives i gèneres discursius, vull donar a conèixer avui una acció que es duu a terme a la Universitat del País Basc (EHU), promoguda pel Departament de Filologia Basca, relacionada amb la integració de les competències comunicatives (komunikaziorako gaitasunak) per part dels docents de la universitat a les seves assignatures. Es tracta de la realització de tallers adreçats al professorat amb aquest objectiu. El Servei de Llengües de la UAB fa temps que fa uns tallers de poques hores (en col·laboració amb l’IDES de la UAB) amb un rerefons semblant, que s’orienten a presentar als docents l’eina Argumenta a fi que la puguin utilitzar amb els seus alumnes per fomentar la millora de les competències de llengua i comunicació dels estudiants. Parlem, però, ara, del taller de l’EHU: "¿Nola garatu komunikaziorako gaitasunak irakaskuntza-ikaskuntza prozesuetan? / Com integrar les competències comunicatives a les noves titulacions de grau?" El web de treball de la iniciativa conté el programa de l’acció, la documentació per a les tres sessions en què s'estructura el taller (a la qual podem trobar, per exemple, criteris per al desenvolupament d’activitats que fomentin les competències comunicatives), una bibliografia en imatges, l’accés a diversos recursos (entre els quals hi ha el mateix Argumenta o el Centre Virtual del Tecnológico de Monterrey, del qual hem parlat en aquest bloc, o el Centre de Redacció de la UPF, del qual vam donar notícia també temps enrere en una entrada). Especialment interessant és el calaix d’enllaços sobre la llengua a les disciplines, “un compendio de algunos trabajos que pueden ser utilizados para buscar temas de interés de determinada área de conocimiento o referentes a géneros o entornos comunicativos diversos”. El taller en qüestió de l'EHU té com a objectiu posar a disposició dels participants recursos, criteris i idees d’utilitat per al vessant comunicatiu de cada assignatura: vol fer reflexionar els docents sobre la naturalesa de les tasques previstes per als graduats a les diverses disciplines; vol fer reflexionar els docents sobre les capacitats comunicatives dels estudiants per afrontar amb eficàcia aquestes tasques, i vol fer veure també al professorat com es pot integrar el component comunicatiu en els projectes docents. Esperem podem comentar la iniciativa, demà, amb alguns dels seus autors i intercanviar les experiències en un context d'intercanvi i enriquiment mutu. Mila esker denagatik!

[177] L'experiència basca a la UAB

El divendres dia 30 de gener al matí tindrem el plaer de tenir al Servei de Llengües de la UAB Joseba Ezeiza Ramos, professor de l'Euskal Filologia Saila, el Departament de Filologia Basca de la Universitat del País Basc (EHU), per parlar-nos, en dues parts, de les competències de llengua i comunicació a l'EEES en el marc universitari de l'EHU (projectes, accions, solucions adoptades, línies de futur) i també, en una segona part, dels gèneres discursius en l'àmbit acadèmic universitari. L'acompanyaran Iñaki Ugarteburu (professor del mateix departament i membre de l'Euskara Institutua) i Igone Zabala, directora de l'Euskal Filologia Saila. Ara fa gairebé un any vam tenir la satisfacció que ens convidessin a explicar a Bilbo el projecte Argumenta en el marc de les III Espezialitateko Hizkerak eta Terminologia Jardunaldiak (III Jornades de llenguatges d'especialitat i terminologia) (gener-febrer de 2008). Ara ens resulta gratificant que ens expliquin les seves iniciatives (entre les quals hi ha, per exemple, el projecte PREST) i que vulguin compartir amb nosaltres les seves inquietuds sobre la qüestió de la llengua i la comunicació en el context universitari, en un moment crucial com és el de la configuració final de l'Espai Europeu d'Educació Superior. La Jornada (consulteu-ne el bloc informatiu) s'adreça als responsables del Servei de Llengües i també al professorat i a les persones que s'ocupen dels aspectes relacionats amb la correcció i la traducció a l'entitat. Alguns col·legues d'altres serveis lingüístics universitaris ens han manifestat la voluntat de ser-hi. Estem segurs que serà un bon fòrum d'intercanvi i enriquiment recíproc.

[116] Recursos per a l'aprenentatge de llengües

M'agrada el Bloc de Lletres de la UB, per l'austeritat, el criteri que demostra i els continguts que difon. Vull destacar-ne, ara, una sèrie que conté relacionada amb l'aprenentatge d'idiomes. Es tracta de diverses pàgines del bloc que donen accés a recursos per a l'aprenentatge de l'italià, el basc, el portuguès, el català, el castellà, l'anglès i el francès. La tria és acurada i em consta que els docents i els aprenents o els autoaprenents d'aquestes llengües hi troben eines molt útils per treballar diversos aspectes de la llengua. Centrant-me en l'anglès, vull destacar-ne una secció de recursos dedicats a la preparació d'exàmens (FCE, CPE, CAE, TOEFL, TOEIC, etc.).

[61] Pixka bat és molt!

El Govern basc tancarà ben aviat la campanya Pixka bat es mucho ("una mica és molt"), de promoció de l'euskera, la qual ha rebut més de 100.000 visites a Internet. El vídeo de promoció de la campanya a YouTube, amb la cançó del mateix nom, ha estat vist per 60.000 persones diferents. La campanya, que ha estat un èxit, ha tingut per objectiu desdramatitzar l'ús de l'euskera i la seva pretesa "dificultat" i fer perdre la por a fer-lo servir. Ens sumem, és clar, a la campanya, i aprofitem per dir que ens agradaria que el basc tingués més presència als productes i els serveis que ofereixen, en concret, les universitats catalanes (ens satisfà, en aquesta línia, que el projecte Argumenta tingui plantejada una traducció a l'euskera). Recomanem molt veure el clip amb la canço de la campanya, i incorporem al bloc tres vídeos francament divertits que mostren petits malentesos de la vida quotidiana que no haurien de retreure els qui es llancen a fer servir l'euskera. No passa res si es confon arratsalde on amb Arantxa León; liburua (= 'el llibre') amb biburua (= 'el que té dos caps'; buru = 'cap') o si no sabem demanar bé un tallat! (pel que fa a l'error en l'aprenentatge de llengües, recomano l'article "El error en el proceso de aprendizaje", d'Ana Isabel Blanco, de l'Instituto Cervantes de Varsòvia). Pixka bat és molt... per començar.