[945] Tot construint un MOOC de llengua

L'últim dia de l'any 2013 vam saber que el nostre projecte MOOC havia estat dels catorze seleccionats per l'AGAUR en la seva primera convocatòria relacionada amb cursos massius oberts en línia. Quan dic el nostre projecte MOOC em refereixo al que duem endavant al Servei de Llengües de la UAB per capacitar els docents universitaris d'onsevulga a fer les classes en anglès, si per decisió personal o per motius de política universitària o altres han d'afrontar aquest repte. Ja fa més de vuit anys que el Servei de Llengües va començar a treballar en aquesta línia, pensant en els docents del seu entorn immediat, la UAB. I ara ens resulta estimulant fer un salt endavant cap a la creació d'un MOOC, és a dir, d'un projecte per a una audiència il·limitada i global. Una aventura, certament, impagable. El projecte es farà realitat aquests pròxims mesos i es començarà a impartir la formació a la plataforma Coursera a començament de 2015 (la UAB va entrar a Coursera ara fa un any i ja hi té cinc cursos). L'aventura de crear aquest MOOC no es pot dur a terme sense el finançament a què feia referència, sense un model de gestió de projectes, sense un equip interdisciplinari (els projectes amb tecnologia, com afirmava T. Bates al seu text Cómo gestionar el cambio tecnológico, ja fa més de deu anys, han de ser necessàriament projectes fets des de molts angles, des de moltes mirades, des de moltes actuacions professionals simultànies). L'equip que hi treballa al Servei està integrat per una coordinació, per professionals de la docència en llengua anglesa, per un tècnic audiovisual (l'elaboració de vídeos és fonamental en el projecte), pels companys de l'assessorament lingüístic, per personal específic de suport al desenvolupament de MOOC... Hi ha una quinzena de persones implicades directament en el projecte. Esperem que el vaixell arribi a bon port: el calendari de treball és dens i complex. Estic convençut que, més enllà de crear un producte estem fent moltes coses més: estem participant globalment com a Servei de Llengües en un fenomen clau per entendre les noves maneres d'aprendre a la universitat, estem fent formació mentre projectem, estem treballant col·laborativament, som més capaços de comprendre i valorar el fenomen MOOC. Estem participant, al capadavall, d'una de les formes del nostre segle. I això és, certament, estimulant.   

[814] La universitat multilingüe (2)

Torno sobre La unversidad multilingüe (Madrid, Tecnos, 2012, Eva Alcón i Francesc Michavila, eds.) de què he parlat a l'entrada anterior. El recull de contribucions que conté la publicació considera gran part dels factors i els agents relacionats amb el multilingüisme a l'ensenyament superior, els comenta, en dóna exemples i els analitza, sense cap voluntat de trobar panacees. Esmenta l'àmbit de la gestió i atén el de l'alumnat, el del professorat universitari, el del professorat d'idiomes, i es planteja la complexitat de donar forma al repte de la universitat multilingüe. Pel que fa a l'àmbit dels estudiants i al seu necessari aprenentatge lingüístic, algun dels treballs insisteix en la importància de les noves oportunitats facilitades per la xarxa (el web social, per exemple) i dels nous espais per a la comunicació propiciats per internet (que generen creativitat, col·laboració i capacitat crítica en els estudiats). En el terreny de l'activitat del professorat universitari, s'insisteix que l'activitat i la comunicació de la ciència són espais que semblen decisivament guanyats per l'anglès, però alhora s'apunta al fet que més enllà dels articles o publicacions, on l'anglès és hegemònic, hi ha altres espais (la comunicació personal entre investigadors, tallers, reunions, congressos, espais mediats per la tecnologia) que poden donar joc al multilingüisme. [No em puc estar de criticar, en aquest punt, que les referències històriques que el volum fa del multilingüisme en l'expressió de la ciència al llarg dels segles, en forma cronològica, no continguin cap referència a Ramon Llull.] També l'acció del professorat d'idiomes és al punt de mira de molts dels articles: diverses experiències AICLE a la universitat són analitzades amb deteniment i són plantejades les grans qüestions que es relacionen amb aquest enfocament (nivell de llengua d'alumnat i del professorat, formació necessària per impartir experiències AICLE, necessitat de prestar atenció al coneixement adquirit pels alumnes a mes depretar-ne a l'aprenentatge lingüistic, prejudicis dels alumnes pel que fa al perfil del professorat (rebuig en alguns casos dels no nadius, que són la gran majoria), possibilitat real d'ampliar-se l'AICLE a altres llengües a més de l'anglès, etc.). Una de les clares conclusions implícites del volum és que no hi ha receptes vàlides per a tots els contextos, i que cada universitat genera el seu model de multilingüisme. Un dels plantejaments més interessants de l'obra  és, sens dubte, el model que exposa J. Cenoz (model Continua, de 2009) que permet posar en relació els diversos tipus universitaris de multilingüisme a partir de diversos indicadors com el context sociolingüístic, la distància entre llengües, el coneixement i ús de llengües, el paisatge lingüístic o la planificació lingüística. L'existència de constructes com l'indicat permet entendre i comparar models de diverses universitats, una via imprescindible per avançar en el multillingüisme a la universitat.

[813] La universitat multilingüe (1)

Acabo de llegir La unversidad multilingüe (Madrid, Tecnos, 2012, Eva Alcón i Francesc Michavila, eds.), una publicació sens dubte imprescindible per a totes aquelles persones que tenen alguna responsabilitat en la fixació de les polítiques lingüístiques a les universitats o en la seva implementació. Es tracta d'una obra col·lectiva que aplega els escrits d'una quinzena d'especialistes de primer nivell sobre les qüestions abordades (D. Lasagabaster, J. Cenoz, M. P. Safont, E. Alcón, F. Esteve, C. Muñoz, C. Pérez, R. Gilabert, etc.) que tracta amb rigor, documentació i amb profusió d'exemples i de bones pràctiques una bona part dels temes clau relacionats amb la qüestió (AICLE a la universitat, estades lingüístiques, models de política lingüística, llengua i recerca, formació del professorat, etc.). Una de les virtuts del text és, sense cap mena de dubte, l'articulació excel·lent de les diverses aportacions expertes fins a integrar un volum rodó. L'obra parteix de la base que l'anglès és ja la lingua franca de la ciència i la comunicació científica però també assumeix que el multilingüisme és un bé desitjable a les universitats, el qual lluny de ser un obstacle, una nosa, s'ha d'entendre com un valor afegit que aporta capacitat de tolerància, riquesa cultural, obertura de ment, millora de les habilitats interpersonals o de la creativitat. L'obra assumeix també que la gestió i l'increment d'aquest valor afegit no són fàcils ni han de ser pas idèntics a les diverses institucions universitàries, que són reconegudes com un espai clau per al conreu del multilingüisme. Les universitats europees haurien de ser un lloc idoni per desenvolupar-lo. Alguns dels textos del llibre ens mostren, precisament, pràctiques europees amb una llarga tradició i que hem de considerar reeixides (casos per exemple d'Holanda i Suècia) i s'analitza, d'altra banda, amb detall, el panorama desolador de les universitats australianes i americanes, de les quals es pot afirmar que no són plurals pel que fa al tractament de les llengües (vuit de cada deu estudiants australians que ingressa a la universitat és monolingüe en anglès, i la universitat no redreça aquesta situació; cap dels webs de les universitats australianes incorpora informació en cap altra llengua que no sigui l'anglès, per bé que al país hi ha més de dues-centes llengües). Al continent europeu, en canvi, les possibilitats de tendir cap a una universitat multilingüe semblen més madures. Es tracta d'un objectiu complex, amb molts factors implicats, i que demana idees clares, estratègia i planificació. En continuaré parlant.

[782] Congressos de llengua

Aquests són dies de congressos. En deixo unes notes. La setmana passada vaig ser al TRICLIL, els dies 9 i 10 de maig, on vaig presentar l'experiència d'educació plurilingüe en el marc de l'acollida lingüística de què ja he parlat en un apunt recent. Vaig seguir tot el que vaig poder del congrés i vull destacar-ne les ponències de N. Mercer i J. Cenoz amb què es va encetar cadascun dels dos dies i també la insistència en diverses de les aportacions de la necessitat de fomentar el plurilingüisme i la competència intercultural tot practicant les experiències CLIL. En el sentit negatiu, voldria dir que les terceres llengües altres que l'anglès van tenir una presència quasi nul·la al congrés, i que gairebé totes les experiències explicades es referien a la integració d'aquesta llengua amb els continguts disciplinaris. Avui i ahir, d'altra banda, ha tingut lloc a Barcelona el simposi EUNOM, xarxa europea per al multilingüisme de la qual la UAB és membre. Des del Servei de Llengües hi hem explicat la nostra experiència d'adaptació a les successives onades d'e-learning al llarg dels darrers quinze anys. Hem explicat que vam començar fent materials didàctics multimèdia (des del Divercat fins a l'Argumenta) amb estratègies de col·laboració interuniversitàries i d'acord amb el que es pot definir com la primera generació d'e-learning (la que s'enfocava a crear materials didàctics). Hi hem explicat també com l'organització ha viscut la segona generació d'e-learning, el treball des dels campus virtuals amb materials virtuals (des de plataformes pròpies del Servei com ara Linguassist, o de la nostra universitat com el seu campus virtual). I, després de l'experiència d'aquesta segona onada (la que té per metàfora l'aula virtual), hem explicat el trànsit cap a la tercera, la que ha obert organitzacions, gestors de la formació i professorat cap a les eines del web social (blocs, wikis, aplicacions web de tota mena), fase que es caracteritza per la flexibilitat, la col·laboració i el mashup. El servei ha tingut també una experiència àmplia en les arenes movedisses d'aquesta tercera generació d'e-learning. En acabar, la representant del Servei que ha intervingut ha fet referència a la reflexió actual sobre aprenentatge mòbil que duem a terme a la nostra organització. Finalment, aquesta setmana tinc el plaer de participar al congrés Digitalingua amb un vídeo que hem elaborat amb una companya del Servei titulat To App or No To App?, que posa damunt la taula la reflexió sobre l'ús en l'ensenyament i aprenentatge de llengües de les aplicacions per a dispositius mòbils. Crec que el missatge d'aquest vídeo resumeix l'actitud del Servei davant la tecnologia educativa aquests darrers quinze anys: 1) tendència a la innovació, 2) observació atenta del que es mou i activitat de filtratge, 3) foment de l'experimentació al centre, 4) acceptació del solapament de les diverses generacions d'e-learning, 5) actuació amb pragmatisme i 6) plantejament constant de dubtes i preguntes. Ben aviat inseriré el vídeo al bloc. La modalitat que hi predomina és, com ja podeu imaginar, la interrogativa.

[658] Comunicar a les disciplines (1)

Dimecres a la UAB va tenir lloc la V Trobada sobre AICLE i Semiimmersió a Catalunya, en la qual es van presentar experiències de CLIL / AICLE / EMILE en diversos àmbits educatius, l'universitari i el preuniversitari. Fa temps que penso que l'ensenyament dels continguts curriculars en una llengua estrangera a la universitat ha de tenir els peus ben ancorats en el domini d'una altra llengua també estrangera als alumnes: la llengua específica de la seva disciplina. Les llengües especialitzades, en el nostre context universitari, no se solen veure com el pinyol imprescindible que configura els continguts de qualsevol matèria i els fa possibles, singulars i únics, sinó com una mena d'afegitó, com un vernís final que es resol amb un vocabulari de termes de l'especialitat: la terminologia sol ser la part més visible del llenguatge especialitzat i se sol oblidar que no és, en absolut, l'unica. Que els estudiants trobin estranys els textos de la disciplina a què s'introdueixen, que no els sàpiguen escriure i que els costin d'entendre és un fet normal en l'ingrés a la universitat. Aquesta institució, precisament, té la responsabilitat d'inserir cada estudiant en la seva comunitat de discurs. Aquesta és, doncs, la primera llengua estrangera que han d'aprendre els nostres estudiants, sense la qual cap dels continguts que vulguin comunicar no se sostindrà: el veterinari que escrigui una història clínica en forma d'acta de reunió no serà mai un veterinari; l'historiador que no hagi reflexionat mai sobre l'elenc amplíssim de fal·làcies relacionades amb l'expressió de la causa que ha de defugir, no podrà ser un historiador; l'arqueòleg que vagi al jaciment i no sàpiga com ni on prendre les seves anotacions del que veu, no podrà ser un arqueòleg. En el particular CLIL que es practica a les universitats, els alumnes estan exposats a dues llengües estrangeres: la llengua de l'especialitat i la llengua pròpiament estrangera. Aquesta segona té un avantatge respecte a la primera: es veu i n'hi ha consciència. Sobre l'altra, en canvi, estem mancats de reflexió i ensenyament (realitat ben diferent de la dels països anglosaxons). Ara: el veterinari que escriu la història clínica en un anglès perfecte però en un format d'acta de reunió ha d'estar suspès. Suspès per no haver sabut integrar llengua i continguts.

[372] Integrar llengua i continguts

Avui el Servei de Llengües de la UAB ha inaugurat el seu curs acadèmic. Fa dos anys vam tenir el plaer de tenir Carme Junyent, l'any passat Juan Carlos Moreno Cabrera i aquest any la persona convidada ha estat Carme Muñoz, que ens ha parlat d'un tema de la seva especialitat, el de la metodologia CLIL-AICLE, d'integració de la llengua (es pensa sobretot en l'anglès) i els continguts a classe. Sense l'aplicació d'aquesta metodologia es fa impossible, a hores d'ara, imaginar que una universitat com la UAB, per exemple, arribi a l'objectiu que es fixen els seus polítics d'aconseguir, de moment, que el 10 % dels graus s'imparteixi en anglès. M'ha interessat l'exposició de la ponent, experta i documentada; sobretot la insistència en el component estratègic i pedagògic de la intervenció CLIL, que es troba en la línia de la formació per a professorat que vol passar a fer docència en anglès que fa el Servei des de fa un parell o tres d'anys. La qüestió de la integració de la llengua i els continguts, des del meu punt de vista, reclama una mirada distant, allunyada de les urgències de portar l'anglès a les aules universitàries al preu que sigui. Aquesta integració és preexistent a la introducció de l'anglès. El que hem d'aconseguir, per començar, és que el professorat integri llengua i continguts quan fa servir la seva llengua, el català per exemple, a les classes. Què vull dir amb això? Vull dir que hi ha encara massa professors a les universitats que no s'adonen de la transcendència que té per a l'ensenyament de la seva matèria i de la seva disciplina tot allò que afecta la llengua i la comunicació. Hi ha molts professors que entenen la llengua com un pur vehicle de comunicació del coneixement de la seva disciplina, no com quelcom que contribueix decisivament a donar forma i a crear aquest coneixement. A les universitats necessitem professorat amb consciència lingüística: professorat que s'aturi a explicar l'etimologia d'un terme clau per a la matèria que explica (recorrent al grec o al llatí o a altres llengües); professorat que sigui conscient de la importància de la terminologia com a element clau dins el coneixement de la matèria; professorat que vetlli pels aspectes comunicatius de la pròpia tasca i de la tasca dels seus alumnes; professorat que conegui i faci conèixer els gèneres de discurs propis de l'especialitat i les característiques lingüístiques que els impregnen; professorat que sàpiga oratòria, retòrica i argumentació (és a dir, que sàpiga persuadir, seduir i convèncer l'auditori); professorat que sàpiga relacionar amb la disciplina acadèmica tot allò que té a veure amb les noves alfabetitzacions (audiovisual, digital, informacional...); professorat que sigui model de llengua i que pugui avaluar la llengua que fan servir els seus alumnes... Aquesta és la integració de la llengua i els continguts que corre més pressa a les universitats: que no hi hagi ni un sol docent que pensi que la forma es pot desvincular del fons i que amb aquest fons ja n'hi ha prou; cap professor que es pensi que els seus alumnes poden saber-ne encara que expressin molt malament els continguts de l'especialitat. Feta aquesta integració imprescindible de llengua i continguts que es va resistint a produir-se al llarg de tots els cicles educatius, la introducció de l'anglès seria un procés molt més natural. Difícil, sens dubte, però no l'obra descomunal, lenta i titànica que ens mostren les pràctiques CLIL.

[278] Conferència de David Marsh

M'escapo a Barcelona a sentir David Marsh a l'acte organitzat per Linguamón, la Càtedra de multilingüisme Linguamón-UOC i el Cesire Cirel en la conferència que duu per títol "CLIL as a Catalyst for Change i Languages Education". Vivim de prop, a la universitat, el corrent CLIL (o més aviat la introducció progressiva sense gaires reflexions de l'anglès a la docència), tot i que es tracta d'una metodologia desenvolupada sobretot en altres nivells educatius. Marsh és indubtablement un guru d'aquesta metodologia que es revela crucial en aquest moment per obrir els alumnes al multilingüisme o al coneixement d'altres llengües (sobretot l'anglès). Tal com ens ha recordat Isidor Marí en la introducció del ponent, Marsh té una solidíssima trajectòria des dels anys vuitanta sobre ensenyament i multilingüisme i és un dels fonamentadors de la metodologia CLIL. La intervenció de Marsh ha estat la d'un gran personatge que ho sap, s'ho creu i hi juga: l'hem vist traspuant un entusiasme desbordat pel mètode, divertint-se i divertint (amb un registre irònic incessant: ha començat comparant el CLIL amb el Cirque du Soleil) comunicant, sobretot, passió i creença. Diria que ha oficiat la seva conferència, i que hem vist, sobretot, entusiasme i espectacle. Isidor Marí ha anunciat la publicació d'una entrevista que li ha fet Miquel Strubell aprofitant la seva estada a Catalunya que apareixerà pròximament, al web de Linguamón. S'hi reflectirà, segurament, el pensament de Marsh d'una forma més sistemàtica. Avui el guru del CLIL ha actuat i interactuat molt (el diàleg amb el públic ha estat constant) i ha subratllat, des d'un convenciment absolut, els èxits del CLIL al continent europeu (ha citat els casos del País Basc, Catalunya, Itàlia, Holanda, Àustria, etc.), tot indicant que qualsevol canvi en un sistema educatiu necessita uns vint anys per implantar-se. També ha insistit en l'oportunitat que aquest corrent constitueix per canviar les polítiques educatives. Marsh s'ha mostrat un fervent defensor del learning by doing que el CLIL exemplifica i del constructivisme imprescindible perquè el CLIL funcioni (línia pedagògica que, segons ell, és el secret de l'èxit del sistema educatiu de Finlàndia, on resideix). M'han semblat decisives les referències al component motivacional que hi ha a la base del CLIL i tot un vessant interessantíssim de recerca recent de Marsh sobre el fet que les persones multilingües (via CLIL, per exemple) són més ràpides, flexibles i, sobretot, creatives, que les monolingües: "multilinguals have more potential for creative thinking than monolinguals". Els avantatges del multilingüisme, segons Marsh, són pertot: en memòria, en capacitat metalingüística, en consciència sobre les llengües, en els efectes positius en les malalties neurogeneratives dels adults... Marsh ha fet referència, al final de l'exposició, al Clil Cascade Network (CCN), projecte cofinançat per la Comissió Europea que David Marsh coordina i que s'orienta a fer un suport als formadors CLIL de diversos nivells educatius i diverses llengües. Es tracta d'un recurs imprescindible per estar al corrent d'aquesta metodologia educativa en expansió.

[176] La Unió Europea pel multilingüisme

Fa uns dies (Brussel·les, 21 de novembre) el Consell de la Unió Europea va aprovar una resolució relativa a una estratègia a favor del multilingüisme. En reporto algunes de les indicacions concretes relacionades amb l'ensenyament-aprenentatge de llengües. La resolució indica: 1) que s'han de fer esforços importants per promoure l'ensenyament de llengües i per valorar els aspectes culturals de la diversitat lingüística en tots els nivells educatius; 2) que s'ha de fer créixer la sensibilització sobre els beneficis de l'aprenentatge de llengües; 3) que s'ha d'oferir un ensenyament de la llengua del país d'acollida als immigrants com a element clau per a la integració i l'empleabilitat i respectant les llengües dels països d'origen; 4) que s'ha de fer una oferta diversificada i de qualitat d'ensenyament de llengües i de cultures als joves que els permeti dominar com a mínim dues llengües estrangeres; 5) que s'ha de promoure l'adquisició de competències lingüístiques per a tothom en contextos formals, informals o no formals; 6) que cal esforçar-se a eixamplar el nombre de llengües ensenyades als diversos nivells educatius, incloses les menys esteses; 7) que cal "encourager l'apprentissage et la diffusion des langues européennes, par des approches novatrices telles que les technologies numériques de communication et l'enseignement à distance et des approches reposant notamment sur l'intercompréhension entre langues apparentées"; 8) que cal afavorir l'avaluació dels aprenents amb eines reconegudes com el MECR, l'Europass i l'indicador europeu de competències lingüístiques; 9) que s'ha de fer atenció a la formació dels ensenyants de llengües per promoure el CLIL/EMILE; 10) que cal estimular la mobilitat dels ensenyants de llengües; 11) que s'ha de promoure el multilingüisme a les empreses i a la formació professional, etc. Des del Servei de Llengües incidim en alguns d'aquests àmbits. Convé, però, un treball urgent en diversos punts. Els punts 5 i 6, per exemple: cal que incrementem les competències lingüístiques dels nostres aprenents en contextos informals o no formals (veritable assignatura pendent) i que eixamplem, amb imaginació i de manera no deficitària, el nombre de llengües ensenyades. El xinès i l'àrab truquen a la porta. No podem quedar fora dels consells de la UE.

[174] ICOM

Un parell de xerrades interessants avui a l'ICOM a Castelló. Una la de Pilar García Mayo, de la Universitat del País Basc (EHU), que ha parlat de "Multilingualism and CLIL: the need for task-based FonF (focus-on-form) approach". La ponent ha situat el fenomen complex del CLIL (un incís: hem sabut que els sumeris, cap al 3.000 a. C. ja el practicaven!) des dels seus orígens al Canadà i als EUA fins ara i ha posat en dubte seriosament que la competència gramatical i els aspectes formals del llenguatge quedin assimilats pels aprenents sotmesos a la immersió CLIL. Per això ha defensat un model de tasques en aquesta metodologia focalitzades en els aspectes formals. També ha estat interessant la intervenció de Julianne House a la taula rodona "Education and Multilingualism", amb el títol "English as a global lingua franca and multilingualism". L'autora ha explicat clarament la seva idea: "While many welcome the opportunity of using English as a means of enabling communication and securing understanding in many different contexts, others fear that the dominance of English in important domains of everyday life in many countries is a serious threat to multilingualism." House ha passat revista a tota mena d'arguments extrets de diverses disciplines (des de la sociolingüística a la psicolingüística) per defensar que l'anglès llengua franca (ELF) i no cap altra llengua franca té plena raó de ser. Un ELF entès gairebé com un registre, com una varietat dominada per persones multilingües per definició, com una llengua addicional i "a language for communication, not for identification". La conferenciant s'ha oposat a tots els atacs tòpics contra l'anglès llengua franca i ha afirmat que aquesta llengua no s'ha de veure com una amenaça i que l'ELF no ha de substituir altres llengües ni s'ha d'identificar amb cap projecte lingüicida imperialista. M'ha agradat que es referís a l'alternativa de la intercomprensió, ni que fos per indicar que era un projecte limitat, que es pot aplicar només a algunes llengües emparentades genèticament.

[159] CLIL/EMILE (2)

Faig una nova entrada sobre la metodologia d'ensenyament-aprenentatge CLIL-EMILE. Hi reporto alguns documents com ara una breu història de les dates clau de l'aprenentatge de les llengües a Europa que conté les fites del corrent CLIL/EMILE i hi vull donar notícia, també, del projecte CLILCOM (CLIL Competencies), que es concreta en una eina multimèdia elaborada en el marc d'un programa Leonardo da Vinci de la Unió Europea adreçada a donar suport al desenvolupament de les competències dels formadors en CLIL. Es tracta d'un recurs perfectament aplicable al professorat universitari, tingui o no tingui experiència prèvia en la metodologia CLIL (“The tool is simple to use and can be used in different ways. For example: simulating the role of an electronic personal consultant on a one-to-one basis; acting as the basis of professional development programmes. CLILCOM asks the user a series of questions based on the user’s current experiences and opinions about content and language integrated learning. On completion, CLILCOM provides the user with an eFolio. This is a personalised electronic certificate which provides objective feedback on the user’s profile and other useful information”). Vull facilitar un accés també des d'aquí a algunes mostres audiovisuals produïdes pel CLIL Consortium que avalen aquesta metodologia. En primer lloc, un vídeo en què, a partir de l'experiència d'unes estudiants es pot valorar la ideoneïtat del CLIL. En segon lloc un vídeo breu que recull uns comentaris d'un dels màxims especialistes en el tema, David Marsh (hi afirma que el CLIL és més aviat “learning by construction” que “learning by instruction”). I, en tercer lloc, un vídeo de l'experta en CLIL Maria Jesús Frígols, vídeo que també recull les opinions d'una alumna d'estudis d'aeronàutica que valora molt positivament des de la seva experiència els avantatges d'uns estudis amb integració de llengua i continguts:

[158] CLIL/EMILE (1)

Les universitats catalanes es troben en un procés en el qual la docència en llengua anglesa s'incrementarà en els pròxims anys. Aquest fet comportarà que docents que actualment ensenyen en català o en castellà passin a fer-ho en anglès. La situació a les aules serà que una llengua addicional (que sovint no serà pas la primera llengua dels aprenents) es farà servir com a mitjà en l'ensenyament-aprenentatge d'un contingut no lingüístic. És el que es coneix com a enfocament CLIL (Content and Language Integrated Learning) o EMILE (Enseignement d'une Matière par l'Intégration d'une Langue Étrangère). Des del Servei de Llengües de la UAB es participa ja des del curs 2007-2008 en iniciatives per facilitar la docència en anglès (tutories personals, cursos adreçats a professorat que vol fer el salt a l'anglès). Es tracta, actualment, al Servei, d'una línia de treball en expansió i amb futur. Vull donar notícia des d'aquesta entrada del web de la Comissió Europea sobre CLIL/EMILE, web des del qual es manifesta que els programes CLIL/EMILE fa temps que s'apliquen a tot Europa amb èxit i en els diversos nivells educatius, l'universitari inclòs. El web indica quins són els beneficis de l'enfocament CLIL: “1) builds intercultural knowledge and understanding; 2) develops intercultural communication skills; 3) improves language competence and oral communication skills; 4) develops multilingual interests and attitudes; 5) provides opportunities to study content through different perspectives; 6) allows learners more contact with the target language; 7) does no require extra teaching hours; 8) complements other subjects rather than competes with them; 9) diversifies methods and forms of classroom practice; 10) increases learners' motivation and confidence in both the language and the subject being taught." Des del web de la Comissió Europea es dóna accés a diversos recursos molt interessants sobre la qüestió. En parlarem i en facilitarem d'altres.

[126] Jornada a València (2)

He parlat de l'interès de la Jornada que ha tingut lloc a València aquests darrers dies (Autoaprenentatge, Multilingüisme i EEES). Algunes de les intervencions han estat significatives. Cal destacar, per exemple, la de Carme Pérez, vicerectora de Promoció Lingüística de la Universitat Pompeu Fabra, amb el títol "El multilingüisme a l'horitzó europeu i internacional", que partia de l'experiència acumulada en l'elaboració del Pla d'Acció pel Multilingüisme de la Universitat Pompeu Fabra (parlaré en una entrada pròxima del PAM). En aquest apunt vull deixar constància d'un punt concret de l'explicació de Carme Pérez que em va sorprendre i que crec que sorprendria també alguns companys del meu Servei. Per això la reporto ara aquí. La vicerectora va parlar de dues menes d'aules a la Universitat Pompeu Fabra, les "aules multilingües" i les aules CLIL, per dir-ho ràpidament, en què la docència s'imparteix en anglès. Totes les aules són, de fet, aules multilingües en el model del PAM, perquè a banda que se n'hagi fet pública la llengua de la docència (català, castellà o anglès) i que aquesta llengua no es pugui canviar sota cap concepte, els alumnes tenen el dret de fer-hi servir el català, el castellà i l'anglès, segons prefereixin, i la resta de membres de l'aula han de poder comprendre (com a mínim) aquestes tres llengües. Em volia referir, però, sobretot, a les altres aules, aquelles en què s'aplica l'estratègia d'integració de llengua i continguts (CLIL, AICLE, EMILE, etc.). Doncs bé: Carme Pérez deixava clar que aquestes aules CLIL, que representen per a l'estudiant dues matèries (teòricament obligatòries a tercer i a quart, però a la pràctica, deia, n'hi ha d'optatives...) de 8 crèdits cadascuna, serien matèries impartides en anglès però de les quals el docent només avaluaria els continguts, no la llengua. L'avaluació de la llengua es derivaria cap a les proves certificadores que ofereix la Universitat Pompeu Fabra als alumnes que no han arribat als nivells adequats en la PDL, la prova diagnòstica que s'administra en accedir a la UPF. El docent que fa la classe en anglès a la UPF, doncs, no avalua l'anglès dels seus alumnes. Vull deixar constància d'aquesta opció, que condiciona del tot els objectius de les assignatures en anglès.

[85] Sensibilitzar els docents per a la formació CLIL/EMILE

Les universitats catalanes es troben davant el repte d'esenyar algunes matèries en llengües que no són la catalana ni la castellana, sobretot l'anglès. Així ho reconeix, per exemple, l'Estudi sobre les mesures adequades per aconseguir una millor integració i presència de la llengua anglesa en l’activitat acadèmica del sistema universitari català, dirigit per Miquel Berga, que parla d'introduir la metodologia AICLE/CLIL/EMILE gradualment, en quatre fases a les aules universitàries. També el Pla de llengües de la UAB (consulteu l'entrada 39) marca com un objectiu específic de l'àmbit de la docència “Promoure el suport al personal docent que incorpori l’ensenyament de terceres llengües en la docència integrant continguts i llengua” i estableix com una de les seves actuacions “Oferir formació i programes de suport personalitzats al personal docent que vulgui incorporar l’ensenyament de terceres llengües en la docència integrant continguts i llengua...”. La metodologia CLIL/EMILE és una línia educativa en la qual es fa servir una llengua suplementària per a l'aprenentatge alhora de la matèria i de la llengua. Vull donar a conèixer avui un projecte en aquesta línia coordinat per David Marsh que s'ha traduït en una eina molt interessant, la matriu EMILE/CLIL (proveu-la!), que té l'objectiu de sensibilitzar els ensenyants pel que fa a la seva competència en l'àmbit de la integració de la llengua i els continguts. La matriu EMILE/CLIL (consulteu el fullet explicatiu del projecte) ajuda els docents a examinar les seves competències i coneixences per a una integració de llengua i continguts de qualitat i és una eina que els permet mesurar si estan a punt per impartir una docència CLIL/EMILE. L'usuari ha de respondre 80 preguntes interactives (en una hora aproximadament). La matriu s'articula en quatre paràmetres clau en la formació CLIL/EMILE (Contingut, Llengua, Integració i Aprenentatge). Aquests quatre elements es relacionen amb un grup de quatre paràmetres més (Cultura, Comunicació, Cognició i Comunitat). Tot plegat genera una matriu de 16 indicadors que permeten a l'ensenyant determinar en quina mesura pot ensenyar de manera eficaç en CLIL/EMILE.

[82] Perfil de l'ensenyant de llengua

Qualsevol pla de formació dels ensenyants de llengua d'un centre ha de tenir en compte, en un context com l'actual ple de transformacions, múltiples aspectes. Deixo constància, aquí, de dos documents que poden ajudar a perfilar les necessitats formatives d'aquests ensenyants. D'una banda, l'article de Montserrat Gimeno a Llengua i Ús (núm. 35, 1r quadrimestre de 2006), amb el títol "El seminari sobre el perfil de l'ensenyant de llengua...". L'autora hi reporta el treball fet a la Universitat de Vic l'any anterior per experts en l'ensenyament de la llengua de diversos nivells educatius. S'hi parla de diverses facetes de l'ensenyant: "l'ensenyant expert", "l'ensenyant pedagog", "l'ensenyant didàctic" i "l'ensenyant autònom" i s'especifiquen diversos aspectes per a cada faceta. Vull deixar constància, també, d'un document molt interessant, l'European Profile for Language Teacher Education. A frame of reference, d'M. Kelly i M. Grenfell, de la Universitat de Southampton. En voldria destacar els ítems següents, que em semblen aspectes fonamentals de la formació del formador en llengües. Pel que fa a estratègies i habilitats: “training in ways of adapting teaching approaches to the educational context and individual needs of learners”; “training in the critical evaluation, development and practical application of teaching materials and resources”; “training in methods of learning to learn”; “training in the development of reflective practice and self-evaluation”; “training in the development of independent language learning strategies”; “training in Content and Language Integrated Learning (CLIL)”; "training in the use of the European Language Portfolio for self-evaluation”. I pel que fa a valors: “training in social and cultural values; “training in the diversity of languages and cultures”; “training in the importance of teaching and learning about foreign languages and cultures”; “training in teaching European citizenship”; “training in team-working, collaboration and networking” i “training in the importance of life-long learning”. Tot un programa de formació.