[880] Presentacions intel·ligents

M'ha resultat il·luminadora la lectura del text de Susan M. Weinschenk Presentaciones inteligentes (Madrid, Anaya, 2012), que tracta des d'un angle particular, el de la psicologia, tot allò que els oradors han de saber sobre les seves audiències a fi de produir presentacions efectives. En l'ensenyament i l'aprenentatge del que tradicionalment anomenem la llengua oral i també, evidentment, en l'avaluació, la tasca del professional de la llengua (de l'autoaprenent, també) i el seu camp d'incidència i d'intervenció té unes fronteres molt borroses: ensenyar l'oral i avaluar l'oral no és tan sols ensenyar a controlar la norma, evidentment, com ja ningú no pensa. La bona presentació oral és, sobretot, aquella que funciona davant l'audiència. Que funciona, perquè, senzillament, hi ha algú que sap què diu, que sap de què parla i que, a més, s'ha preocupat de pensar l'estratègia de presentació del seu discurs per fer-lo adequat a l'audiència i poder impactar. Situats al terreny de la comunicació eficaç, les disciplines implicades en les presentacions orals són moltes i la psicologia n'és certament una de destacada. Una presentació oral no serà mai eficaç si no té en compte com pensen i aprenen les persones (com actua la memòria, com es processa la informació, com es formen models mentals, per què i què s'oblida, com es pot crear un estat de flux en qui escolta); com es capta l'atenció de les persones (quanta estona divaga la nostra ment mentre escoltem algú?, entre el 30 i el 70 % del temps); com podem motivar l'audiència perquè faci el que n'esperem (quina mena de recompenses són efectives?, quan pot funcionar atiar la competitivitat dels qui ens escolten?, és important fomentar l'autonomia de l'audiència?); com s'escolta i com es veu (com hem de fer servir els canals sensorials que presentem a l'audiència?, quina importància té la visió perifèrica en l'observació de qui ens escolta?); com reacciona l'audiència a nivell emocional (quin ús podem fer de les anècdotes, les històries, les sorpreses, els fets predictibles); com es decideix la nostra audiència a actuar (com es prenen les decisions, quantes opcions s'han de donar a qui ens escolta, és millor referir-se als beneficis o, en canvi, a les possibles pèrdues d'actuar o no actuar d'una determinada manera?). El text de Weinschenk acaba presentant un mètode en cinc passos que pren en consideració les seves reflexions. Presentaciones inteligentes és, com deia, un text d'interès per a tots els que ensenyem o avaluem l'expressió oral: la zona del que és rellevant a l'hora d'aconseguir fer una presentació eficaç té una gran complexitat que ens ajuda a comprendre millor. Una complexitat que no es pot tallar amb un cisell fi i infal·lible.  

[800] Eina de presentacions que oralitza

Fa uns dies vaig descobrir una eina, Helloslide, que em va ser útil i que crec que pot ser-ho també als lectors d'Aprendre llengües. Molts ens hem trobat en la situació d'haver de fer una presentació en anglès (o en una altra llengua en què no ens expressem habitualment). Helloslide ens hi dóna un bon cop de mà, ens fa una bona part de la feina. Helloslide ens permet carregar un document pdf que és convertit en uns segons en una presentació en diapositives (estil powerpoint). Però això no és tot. Si escrivim text al peu de les diapositives, ens l'oralitza en la llengua seleccionada... poca broma. Amb una pronúncia imperfecta i una llengua un punt metàl·lica, però... ens llegeix el text a mesura que anem passant les diapositives. Vaig experimentar amb el programa aprofitant que teníem unes visitants poloneses al servei lingüístic. A més de les explicacions en directe que els vaig fer, es van poder endur l'enllaç amb la presentació en anglès que insereixo a continuació, que volia aproximar-los a la comprensió general del tipus de coses que fèiem al meu àmbit de treball (hi citava també alguns recursos interuniversitaris com la Guia de conversa català-polonès de la UB o diversos altres, amb la idea de fer veure la força del treball interuniversitari). No trobeu Helloslide una eina ràpida, útil i amb aquell punt de màgia que tenen algunes aplicacions de la xarxa?

[754] Contra el PowerPoint (i 2)

Parlàvem a l'entrada precedent del text de Frank Frommer publicat darrerament que qualifica el PowerPoint de "programa que ens torna estúpids". Després de la lectura del text, destaco deu punts crítics sobre l'eina. El PowerPoint 1) canvia la transmissió tradicional de la informació i del saber i molts discursos (informes científics, el llenguatge de les ciències humanes) no s’hi poden reduir sense pèrdues essencials de significació; 2) fracassa en la integració de mitjans (imatges, efectes, animacions, transicions), l'aspecte en què més insisteixen els manuals. La forma acaba tenint més pes que el contingut i l’usuari, sovint, és incongruent en l’ús dels aspectes formals i genera soroll i confusió; 3) tendeix a la síntesi, a la condensació, a la simplificació, a l’esquema, a l’el·líptic, a l’implícit, al sobreentès, a l’ambigu. I a la llista de punts (bullet points), que genera una falsa sensació de control de la realitat; 4) evita la reflexió, el pensament i l’anàlisi; oculta les relacions entre els punts tractats (liquida les connexions entre aspectes, la construcció del discurs, l’argumentació); 5) perjudica la creativitat: el programa hi vol donar cabuda, però en canvi homogeneïtza i unifica les formes d’expressar-se; 6) està al servei d’una transmissió d’idees precuinada, lineal, magistral, directa. Encarna valors d’imposició i de poder. No estimula el debat, la interacció ni la discussió. Convida, a més, a l’adhesió passiva; 7) opera un empobriment lingüístic (enunciats limitats, sintaxi mínima, nominalitzacions, infinitius, pèrdua de precisió, despersonalització, llenguatge burocràtic, estereotipat, congelat); 8) no es fa servir bé. Per la facilitat de generació, substitueix o estalvia altres documents necessaris (elaboració d'informes dels qui el fan servir, presa d’apunts dels qui el veuen o el consulten). No és òbvia la reconstrucció dels powerpoints que es lliuren (als alumnes, per exemple); 9) el seu ús acaba essent un coneixement escenificat, poc menys que un xou; 10) tendeix a unes conclusions que s’imposen, a uns eslògans, a uns missatges programàtics, a unes prescripcions. Legitima punts de vista esbiaixats, fílies i fòbies, opinions sense matisos. Deu motius, doncs, per a l'ús crític del PowerPoint i per exigir molt més a les eines que el volen substituir.

[593] Nous gèneres de discurs: presentar un ponent

Fa deu dies vam convidar a la UAB Jordi Adell, director del CENT de la Universitat Jaume I de Castelló i professor d'aquella mateixa universitat. Adell és expert en les qüestions relacionades amb la incorporació de la tecnologia a l'educació i prou conegut a la xarxa entre les persones que comparteixen inquietuds per les noves maneres d'ensenyar i aprendre. La conferència va ser molt interessant. El cas és que em va tocar presentar la intervenció que li havíem demanat, sobre el rol del professorat d'idiomes en l'ensenyament de les competències digitals als alumnes universitaris. Al moment de preparar unes paraules brevíssimes de presentació em vaig adonar que no hi ha cap gènere de discurs que resisteixi ja l'embat de la cultura digital i les seves noves formes. Fa un temps hauria pogut dir perfectament: "És un plaer presentar-vos Jordi Adell i tenir-lo avui aquí entre nosaltres. Intervindrà a continuació i al final obrirem un debat entre els assistents..." (etcètera). Però ja res no és el que era. La presència de Jordi Adell és constant a la xarxa per a tots els que vulguem seguir els espais des d'on concreta la seva identitat digital assíduament (Twitter, blocs, xarxes socials). Presentar algú, doncs, ja és segons com es miri un anacronisme: el públic assistent pot gaudir constantment de la presència del ponent i pot tenir-lo molt i molt present fins al punt que l'acte presencial sigui ben bé una anècdota. Adreçar-se només als assistents presencials a l'acte, com fèiem tot just fa uns anys, hauria estat també inadequat: la conferència d'Adell era retransmesa i em consta que eren també assistents persones que es trobaven a centenars de quilòmetres. Així doncs, posar l'èmfasi en l'aquí tampoc no hauria estat oportú. Insistir en el moment present en què es duia a terme la conferència, d'altra banda, hauria estat un altre error: els actes ja no són, com abans, efímers, o ho són molt menys. La conferència d'Adell circularà enregistrada a la xarxa força temps i algunes persones participaran de l'acte comunicatiu temps més tard de l'ara de la realització. Molt sovint, d'altra banda, els ponents pengen les seves presentacions a la xarxa dies abans d'exposar públicament les seves idees. Què se n'ha fet de l'ara, tan decisiu abans i tan complementari ara? Provar de regular els moments de participació, d'altra banda (un torn de debat al final) va esdevenint també un gest absurd si tenim en compte els piuladors de Twitter presents a l'aula o absents, que segueixen la conferència des de casa seva o des de la feina. Presentar algú ja no és el que era. Els gèneres de discurs estan canviant enormement a remolc de les noves pràctiques a la xarxa. Si no ens espavilem, aviat no reconeixerem res.

[344] Prezi: presentacions després del PowerPoint

Ara que fa vint-i-cinc anys de l'existència del PowerPoint, s'imposen altres eines per acompanyar les presentacions. La qüestió ens interessa, és clar, perquè la comunitat universitària no fa altra cosa que comunicar-se coneixement, descobertes, hipòtesis, resultats. Ja vam parlar d'Animoto a Aprendre llengües, eina de presentacions que considero interessant i trencadora. Fa uns mesos, però, que sento a parlar de Prezi i ara, amb motiu d'una presentació que he de fer pròximament, m'he decidit a fer-lo servir. Si doneu un cop d'ull a Google Trends, podreu veure ràpidament que Prezi és una eina que s'ha popularitzat enormement aquest 2009. L'he vista, també, als llocs més alts dels rànquings d'aplicacions de moda i m'ha sobtat veure que algun congrés ja demani les intervencions en PowerPoint o Prezi. Són moltes, d'altra banda, les proclames entusiastes que es poden trobar a la xarxa sobre el programa (llegiu, per exemple: "Power to Prezi!"), que no solen desaprofitar l'oportunitat de criticar els aspectes més negatius del PowerPoint, del qual se sol afirmar que ha reforçat un estil cognitiu nefast (la connexió entre la manera de pensar que promou el PowerPoint i la catàstrofe del Challenger, el 1986, ja ha esdevingut un tòpic). El PowerPoint, diuen algunes veus apocalíptiques, se'ns mor... després d'una extraordinària longevitat: morir als 25 anys en el context de les aplicacions tecnològiques actuals és haver envellit molt... Què aporta Prezi? Prezi és pot usar bé o no tan bé, és clar, però és una eina que té la virtut de permetre'ns fugir de l'angoixant linealitat del PowerPoint. Una linealitat que reforça el paper magistral del ponent (es tracta de la seva línia de discurs) i la idea que hi ha un únic camí per arribar al que volem explicar. Prezi ens permet disposar text i mitjans damunt una mena de cosmos que podem aproximar o allunyar, com els cossos que conté, i que té la característica de poder no tenir principi i final establerts, si ho desitgem, per bé que hi ha també una opció d'establiment d'itineraris. Prezi aporta llibertat, flexibilitat, capacitat de focalització o allunyament... Aquell gest angoixant dels ponents amb PowerPoint de saltar-se deu o quinze diapositives perquè se'ls acaba el temps (diapositives que, immergit en la lògica lineal, el receptor no pot acceptar de cap manera que es puguin suprimir), amb Prezi es pot gestionar amb la discreció de qui renuncia a fer un parèntesi o una explicació accessòria o a anar-se'n per una branca prescindible, perquè Prezi genera espais oberts plens de connexions (com la ment) i no trajectòries de sageta. M'agrada Prezi. L'ús dirà si és veritablement tan revolucionari com sembla.

[265] Power... què?

Animoto és una eina innovadora per crear presentacions que relega els consabuts powerpoints a una altra dimensió: genera automàticament les nostres presentacions, en vídeo, amb un marcat segell de professionalitat i ens resol una tasca que amb tota probabilitat hauríem trigat dies a resoldre. A partir de la nostra elecció de música, fotografies o textos, l'aplicació ens munta (a nosaltres o als alumnes del nostre centre) un vídeo de gran qualitat que substitueix la nostra presentació clàssica. Cal destacar-ne les facilitats per compartir els vídeos creats (via missatges, incrustant-los en un bloc, enviant-los a YouTube, etc.). Les possibilitats d'ajustament d'opcions són múltiples, com és habitual en aquestes aplicacions (velocitat, tempo de la música, etc.). L'opció del remix també s'hi preveu. Llegim al web d'Animoto: “No two Animoto videos are ever the same, and our Remix button lets you quickly remix your videos to create a completely new video. Use our one-click remix to instantly create a new video, or do a complete remix with new photos and music.” Dono un enllaç a un vídeo creat amb Animoto, elaborat per un estudiant, que dóna una idea del que permet fer l'eina. No tinc cap dubte de la utilitat de l'aplicació a les classes de llengua o mentre els nostres estudiants universitaris fan presentacions orals a les aules. Una eina més, doncs, al servei de la millora de les competències comunicatives.

[250] II Concurs d'Oratòria

Ahir va tenir lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona l'acte final del II Concurs d'Oratòria, emmarcat dins el XII Seminari sobre Dret i Llengua. L'acte va passar del tot desapercebut en una institució ja abocada a les vacances de Setmana Santa (queda algú?), però no vull deixar d'explicar ni que sigui molt breument aquesta experiència formativa que considero d'un gran interès en un moment com l'actual. Un moment actual en què sembla que la universitat s'hauria d'abocar a reforçar decididament les competències bàsiques dels seus alumnes, entre les quals la de comunicació, lògicament, és una de les fonamentals. El concurs d'oratòria del Servei de Llengües i la Facultat de Dret es planteja com un curs amb algunes de les unitats formatives del programa Argumenta (exposició oral, argumentació) que els alumnes inscrits han pogut seguir a distància, al llarg d'un mes, sota l'excel·lent supervisió d'un e-tutor. Al final del curs, i d'acord amb un supòsit de dret plantejat, els participants han hagut de defensar públicament una posició davant un jurat. I ho han hagut de fer, és clar, amb un discurs ben construït, solvent i persuasiu, i alhora amb una bona fonamentació jurídica. Això és tot. Però és molt. N'hi havia prou, ahir, de ser a l'acte, al qual vaig participar com a jurat, per adonar-se que la iniciativa és l'embrió d'una línia d'actuacions imprescindibles en l'àmbit universitari: una línia d'accions que ha d'ajudar el nostre alumnat a saber parlar en públic argumentadament i a defensar les seves idees: és a dir, que ha de capacitar l'alumnat per a la vida professional. I molt més: l'ha de situar en òptimes condicions per exercir una ciutadania participativa i responsable. A l'acte d'ahir vaig veure uns participants enormement motivats (hi ha una manera millor d'aprendre?); conscients de la importància del llenguatge en la vida acadèmica i professional; reflexius sobre les estratègies de retòrica i oratòria que feien servir; altament empàtics i receptius; desitjosos d'aprendre i millorar... I vaig veure en acció, també, persones que fonien en una sola activitat la llengua i els continguts, indestriablement, i que entenien a la perfecció que sense un bon domini de la llengua i la comunicació no hi ha, en realitat, contingut imaginable. El Concurs d'Oratòria ha estat, també, per segon any, una oportunitat magnífica de treball col·laboratiu entre professionals: les unitats del dinamització i de formació i autoaprenentatge del Servei de Llengües hem treballat, un cop més, conjuntament. Alguns membres del Servei de Llengües, d'altra banda, hem tingut la sort de tornar a col·laborar en plena sintonia amb els professors de la Facultat de Dret. Hem d'agrair, també, la sensibilitat i l'interès del degà de la Facultat, que va assistir a l'acte i va valorar les intervencions i l'organització, en unes emocionants paraules de cloenda.

[76] Pecha Kucha: nou estil de presentacions

Aquests dies he assistit a una presentació de les anomenades Pecha Kucha (o també Pecha Kucha Night), que sembla que s'estenen arreu. Es tracta d'un format de presentació creat el 2003 per Astrid Klein i Mark Dytham, que pretén reduir el temps d'exposició d'un tema a 6 minuts i 40 segons, que es corresponen a 20 diapositives que es projecten en 20 segons cadascuna. En aquest temps i amb la paraula i vint impactes visuals, s'ha de poder donar idea d'un projecte, un concepte, un producte. Les presentacions Pecha Kucha estan especialment indicades quan diverses persones han de presentar els seus projectes o idees. Ofereixen un marc pactat, idèntic, concís al màxim, minimalista, que permet mantenir l'interès dels qui escolten al llarg d'una vetllada. Després de les exposicions Pecha Kucha hi ha la possibilitat de fer preguntes a qui l'ha realitzada. Les nits Pecha Kucha, iniciades al Japó i que s'han estès ja a més de setanta ciutats del món, solen ser esdeveniments que concentren catorze presentacions. Sembla que aquesta tècnica va néixer vinculada als àmbits de la fotografia, el disseny, l'arquitectura o l'art i que ha passat ja al món dels negocis. S'estendrà, també, a l'àmbit acadèmic universitari? Les modes són tan imprevisibles com imparables. Són les presentacions Pecha Kucha un suport a la claredat i la síntesi, o un reflex de la irremeiable fragmentació i descomposició del discurs, una seqüela de la falta de temps, del ritme trepidant dels temps moderns? Substituiran els Pecha Kucha les presentacions clàssiques en powerpoint, ja molt gastades? Si us animeu a fer una presentació Pecha Kucha, visiteu aquest web (si us espanta el japonès, feu cllic a la bandereta anglesa!), on trobareu una colla de consells molt útils. Si el que voleu és veure una presentació Pecha Kucha, doneu un cop d'ull a aquest vídeo (o a tants d'altres que circulen per la xarxa):

[51] Presentacions orals

En la conjuntura de l'EEES tots els estudis de grau incorporaran l'elaboració i la defensa d'un estudi final de grau amb un nombre de crèdits força rellevant. Els estudiants universitaris, doncs, hauran de ser capaços de fer una bona presentació oral en públic (consulteu, si us calen, les explicacions de la unitat d'Argumenta dedicada a l'exposició oral). La cultura acadèmica del nostre país no ha donat gaire importància, fins fa poc, a aquesta qüestió. Els aspectes implicats en la realització d'una bona intervenció oral són múltiples: la preparació d'un bon guió, el control de tots els elements paralingüístics, la regulació de la densitat informativa, la construcció del discurs, el domini d'alguns recursos bàsics d'oratòria i retòrica per aconseguir la necessària persuasió, la preparació d'un bon material de suport (documentació per als assistents, presentació amb programari informàtic). Per damunt de tot, és clar, l'èxit d'una presentació rau a saber trobar l'orador una veu pròpia, original, que navegui amb personalitat enmig de la intertextualitat habitual en els textos acadèmics. Algunes presentacions breus (5 minuts aproximadament) de caràcter expositiu (més que no argumentatiu) generades a l'assignatura de llengua oral de primària de la Facultat de Ciències de l'Educació fa tan sols uns mesos, que els mateixos alumnes van ubicar a YouTube, són les següents: una sobre els volcans (de Robert Morral i Miguel Romano); una sobre el clima mediterrani (de Marina Cabello i Esther Sallent); una sobre l'atmosfera (de Lluís Pérez i Climent Oller); una sobre la fecundació (de Iolanda Grau, Carme Bernárdez i Ada López) i una sobre la classificació dels animals (de Marta Paredes i Maria Vilà); una sobre l'aigua (de Jordi Company i Àlex Moreno) o una sobre l'aparell respiratori humà (d'Oriol Bosch i Vicenç Márquez). Doneu un cop d'ull a la següent (un fragment), sobre el mètode científic, amb la intervenció excel·lent d'E. Barrachina: