[860] Embarbussaments

Llegeixo l'obra d'Ignasi Clarà El llibre dels embarbussaments (Barcelona: Pòrtic, 2012), un text que fa passar una bona estona. Es tracta d'un recull de divertits jocs de paraules en català. Més enllà de permetre'ns el joc, el volum és també un recurs per ensenyar i aprendre llengua, perquè sovint els embarbussaments es basen en l'al·literació d'uns sons i es poden aprofitar, doncs, lúdicament, per ensenyar-los. El text ordena els embarbussaments, precisament, no pas alfabèticament, sinó pels sons amb què juguen (a la F, per exemple, trobem entre altres "Que fi que fa el cafè el cafeter Delfí"). El llibre de Clarà recull més de cinc-cents embarbussaments i jocs. N'hi trobem de tota mena: des dels més populars ("Setze jutges..."; "En Pinxo va dir a en Panxo..."; "Barcelona sona si la bossa sona. Però tant si sona com si no sona...") fins a altres de més locals ("Estic a Estac, a Estac estic..."). Des de breus i punyents ("El nét va net") fins a altres amb un cert aire narrratiu superrealista ("Una vella seca, meca, cucurutxuda, sorda i cega va tenir tres néts secs, mecs, cucurutxuts..." o la cèlebre "Una polla xica, pica pollarica, camacurta i becarica...", immortalitzada per Dalí i que Quim Monzó va utilitzar fa uns anys al seu memorable discurs a la Fira del Llibre de Frankfurt). No hi falten els que juguen amb els números o esdevenen sopes de vocals, ni tampoc els que amaguen trampes mortals (¿qui pot evitar acabar dient colló o collons mentre diu ràpidament "A Rubí cotó collí i a Rubó collí cotó" o "De genollons, genollons, collia collia. De genollons, genollons, collia codonys..."?). I, entre molts altres de diverses tipologies, destaco també els que imiten la sonoritat d'altres llengües: el xinès ("Tinc tanta sang que a les cinc tinc son"), l'alemany ("Elàstics blaus mullats fan fàstic", a casa hi afegíem sempre: "Si es mullen es taquen"), el francès ("Pujar fa suar"), l'anglès ("L'ànec ha mort sense haver-hi hagut espeternec" o "En un got no hi pot haver-hi hagut vi bo..."), el gallec ("Guaita, minyó, la gaita de nyigui-nyogui"), l'italià ("Passi, passi, xitxarel·lo, faci moixoni i camini") o el llatí ("Anant amb els nuvis amb òmnibus, l'àvia sua"). Per acabar: el text d'Ignasi Clarà, que entronca amb la bibliografia precedent sobre el tema, ens obre de bat a bat les portes a recordar que la llengua és un espai generós i ampli on el joc té cabuda natural.

  

[829] Piulades de paraula viva (#espanyolisado)

Impressiona veure tanta gent seguint l'etiqueta #espanyolisado a Twitter i emulant les males traduccions i confusions català-castellà de tota la vida, aquelles en què incorrien tots els monolingües catalans que van desaparèixer ja fa un segle i que la Trinca va immortalitzar en una cèlebre cançó fa unes dècades. Les piulades cauen de vint en vint: "bajando de la fuente del gato", "la luna, la ciruela, vestida de luto" o "estaba ploviendo, me he caigudo en un basalo y me he hecho malo en el genollo". O "me hago cruces que no sepáis de qué pie bragas". Aquesta és la nostra música: davant l'estupidesa intel·lectual la resposta irònica i juganera. La resposta plàcida i bonhomiosa, però aclaparadora i imparable alhora. Una resposta que ja no té aturador. Amb el somriure, la revolta.

[781] Per on van els trets

El veterà creador de mots encreuats veneçolà Neptalí Segovia ha estat acusat de donar un missatge terrorista en una de les seves creacions habituals per a la premsa. Diverses paraules d'una seva graella de lletres recent semblarien indicar ni més ni menys que estava donant la instrucció d'assassinar el germà d'Hugo Chávez ("Adán", "Ráfagas", "Asesinen"...). La qüestió ha semblat greu a alguns i ben ridícula a la majoria. S'hi ha trobat de seguida el referent de Charles de Gaulle a la Segona Guerra Mundial, que va fer servir un sistema semblant per enviar missatges xifrats al moviment de resistència antinazi des de Londres. Crec que els antioposició veneçolans aquest cop n'han fet un gra massa i que la situació és veritablement paranoica i digna de fer-se un panxó de riure. Però és ara que recordo que ahir vaig fer una partida de l'Emparaulats amb algú amb un nick molt estrany que va escriure seguides les paraules fil·loxera, demolir i lapislàtzuli, que ben segur que no poden voler dir res de bo i ja em comencen a preocupar. Em sembla que no jugaré més a l'Apalabrados.

[771] Emparaulats

Aquests dies és moda l'app per a iOS i Android anomenada Apalabrados (Angry words), sobre la qual acabo de llegir un escrit de Magí Camps a La Vanguardia. Aquí i allà se'n parla. Es tracta d'un fenomenal Scrabble llançat fa pocs mesos que ens permet jugar amb qualsevol persona d'arreu del món donada d'alta (podem escollir persona, també entre els amics de Facebook, o deixar que l'aplicació ens en proposi una aleatòriament) al ritme que vulguem. Si el col·lega se'ns endarrereix, sempre podem xatejar-hi per veure què ha passat. He baixat l'app a l'iPad i acabo de jugar-hi una partida amb un desconegut atzarós (que se m'ha cansat abans d'acabar... i el guanyava 212 a 177 punts). Em sembla una excel·lent notícia que aquesta aplicació contingui el català entre la desena de llengües de joc (hi trobem també el castellà, el portuguès, el portuguès brasiler, l'anglès, el francès, l'alemany, l'italià, el neerlandès i el suec). L'aplicació, veritablement, enganxa, crea addicció, i són perfectament imaginables usos relacionats amb l'aprenentatge de llengües. Llàstima que, com és habitual en aquests jocs, hi hagi una estricta parcel·lació lingüística i que no siguin possibles formes d'ús més obertes i més riques, no centrades en l'ús d'una única llengua per part dels dos jugadors. És imprescindible, doncs, abandonar la competència plurilingüe en disposar-se a jugar, i centrar-se en una sola llengua. Canviant de tema, acabo de trobar sense esforç un web (que tot just començo a explorar) destinat expressament a ajudar a trobar la millor paraula per al joc (hi indiques les lletres que tens o les del tauler amb què vols comptar i et mostra una llista de possibilitats). Si algú vol proposar-me una partida, ei, sense trampes, sóc serracasals. Fins ara.

[769] Jugar i jugar amb la llengua

Navegant trobo la pàgina de Lèxic Obert Flexionat de Català, que no coneixia, un recurs gratuït de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la UPF. L'eina presenta una grapat de recursos interessants per a la consulta i la resolució de dubtes que assalten a tota hora els usuaris de la llengua catalana (topònims i gentilicis, deverbals, divisió sil·làbica). M'interessen ara mateix especialment les seccions dedicades al vessant lúdic de la llengua. Voleu trobar el suport imprescindible per resoldre els mots encreuats que mai no acabeu, o fins i tot inspiració per crear-ne? Us falta una paraula de deu lletres començada amb n i acabada amb s? Una eina d'ús elemental ens ajuda a trobar el mot que busquem. I encara més jocs: voleu jugar al clàssic mastermind, però amb paraules? Una altra de les aplicacions del web ens permet fer-ho, molt simplement, amb paraules de cinc lletres. Un altre dels recursos interessants del web, des del meu punt de vista, és el cercador de manlleus (anglès, francès, italià, alemany, castellà, rus, japonès, neerlandès, gallec, basc). El Lèxic Obert Flexionat del Català em sembla una eina útil, sens dubte, per bé que hi trobo a faltar les referències a les fonts en què s'abeuren els diversos diccionaris que ens presenta.

[764] Diccionari personal

Al llarg d'aquestes darreres setmanes he anat afegint paraules al dicccionari personal del bloc del diari Ara, Ara, aprendre llengües (El món des de la llengua). Sense cap altre objectiu que el joc, el plaer lingüístic i l'aprenentatge, les darreres entrades s'han referit a la canya (del cànnabis al canemàs), a la mobilitat (arran del trasllat de funcionaris anunciat darrerament pel Govern), al mot vehicular (a partir de la polèmica de la llengua de l'ensenyament a Catalunya), a la manera d'expressar les ganes de fer alguna cosa (tot pensant en el poble de Rasquera), a alguns usos i sentits de la paraula arena (estimulat per l'afer Palma Arena), a la paraula voga (a partir del projecte d'un possible Las Vegas ben pròxim), a la paraula iaioflauta (nascuda d'una altra, perroflauta), a la paraula birret (després de la lectura de la tesi del doctor Francisco Camps), a la fal·làcia ad ignorantiam, al mot siberià, que designa molt més que un espai geogràfic i a la paraula torb i unes quantes més de la seva família, en una veritable època de turbulències.

[744] Tot jugant amb la llengua

Al llarg d'aquestes darreres setmanes des de l'espai d'Aprendre llengües al diari Ara m'he anat proposant jugar amb les dotze paraules següents: estimació, sopes, injecció, precarietat, lil·liputades, innocència, doble, Nóos, insult, línia vermella, èxit, prima. L'actualitat n'ha dut el cos o l'ànima a la palestra informativa i han donat peu a dotze glosses breus. Llegiu-les, si us ve de gust. Heu pensat mai en l'impacte comunicatiu de significants creats en certs contextos lingüístics que viatgen cap a altres (Sopes)? Sabíeu que rere la idea de precarietat hi ha la d'algú que prega o suplica (Precarietat)? Veieu alguna relació possible entre l'estimació afectiva i la de la lectura del vostre comptador de la llum (Estimació)? En quin estat de salut es deuen trobar la nostra economia i el nostre estat d'ànim que necessiten l'agulla i la xeringa (Injecció)? Iñaki Urdangarín sabia què volia dir Nóos en grec en crear l'Instituto (Nóos)? Fins a quin punt ens trobem en un estat de reducció dramàtica de tot allò que configurava el nostre benestar (Lil·liputades)? Quines imatges fem servir per dir que no es pot retallar més del compte (Línia vermella)? Hi ha una porta de sortida enmig de la crisi (Èxit)? Sabem l'origen de la paraula prima, que trobem a l'amenaçadora i recurrent prima de risc (Prima)? Som més aviat innocents o nocius (Innocència)? No és sempre millor la musculatura d'un argument racional que no la força bruta de l'insult (Insult)? Estem preparats per jugar a doble o res (Doble)? Si us agrada el joc, bona lectura.

[561] Jocs per aprendre llengües

Descobreixo Digital Dialects, un web que dóna accés a activitats interactives d'una vuitantena de llengües. Es tracta d'activitats per a un nivell inicial, que presenten uns mínims de correcció conceptual i una consistència de disseny. Són activitats senzilles (en català en veig dotze, sobre vocabulari bàsic, el nom dels animals, els colors, la roba, els numerals de l'1 al 100, frases de contacte, etc.). És habitual que en aquesta mena de portals que pretenen tocar un nombre ampli de llengües la qualitat del material sigui molt baixa. A Digital Dialects (en visito algunes llengües com el basc, l'italià o el grec) hi ha un excel·lent equilibri entre la presentació d'uns rudiments de les llengües tractades, el plantejament d'uns jocs prou atractius i l'ús d'un disseny amigable. Un recurs més, doncs, per tenir una panoràmica lingüística d'un ampli ventall de llengües o per motivar els alumnes de nivells inicials a les aules d'ensenyament d'idiomes.

[429] Més jocs de llengua

M'agraden els jocs de llengua a la xarxa. En trobo alguns de curiosos i divertits (per bé que alguns haurien d'oferir més context per a la resolució) al web Games for the brain. Són per a l'anglès, però les interfícies de realització poden ser en diverses altres llengües (castellà, italià, romanès, noruec, alemany, francès, polonès, turc, rus, indonesi, etc.). Es tracta de jocs com WordHunt Game, que ens convida a ordenar unes lletres en moviment per generar una paraula, o com Lettermaze, que permet la memorització i el lletreig de paraules (mostro la interfície en anglès). Anagramania, d'altra banda, ens convida a ordenar adequadament lletres per compondre una paraula amb sentit (trio la interfície en italià); Letterama, en canvi, ens planteja paraules incompletes a les quals hem d'afegir les lletres que falten (interfície en francès); Ortografie în Ţara Minunilor ens fa ordenar les paraules d'una frase (prenc la interfície en romanès); Digita Rápido, al seu torn, ens convida a escriure amb rapidesa (interfície en portuguès). Hi trobo també un joc de retenció visual, Leitura Dinâmica (selecciono la interfície en portuguès). Alguns d'aquests jocs, com és habitual en diverses aplicacions a la xarxa, es poden incrustar arreu. Ho faig amb Letterama al peu d'aquestes ratlles. La paraula que cal completar és sempre en anglès i va canviant. Que jugueu de gust i feu molts punts.

[426] Jocs per aprendre llengües

M'arriba notícia d'un web que permet fer i crear jocs, entre els quals n'hi ha diversos que serveixen per aprendre o practicar la llengua (sopes de lletres, penjats, encreuats...). És un web pensat per a l'anglès, però que pot ser útil a les altres llengües, una situació ben típica en múltiples aplicacions a la xarxa. Es tracta de ProProfs: brain games. Faig unes quantes proves amb les seccions "Word Games", "Word Search" i "Crosswords" i creo ràpidament un crossword puzzle game (som prosumidors, no tan sols consumidors!) sobre diversos termes relacionats amb el web 2.0, que us convido ara mateix des d'aquí a trobar (compte que el temps corre). Un exercici senzill i útil per dur a la classe de llengua, sens dubte, fàcilment manipulable: es pot compartir a Facebook, Twitter, Myspace... o incrustar en un bloc. Ho faig a continuació. Bona cerca:

Termes del web 2.0 crossword puzzle game » make crossword puzzle

[413] Gimcana de les llengües

Des de l'any 2001 que roda la Gimcana de les llengües, un joc de llengua per a la participació ciutadana. Al seu moment, als seus inicis a Masquefa, em va semblar una iniciativa interessant per la seva capacitat d'implicar diversos col·lectius i entitats local i pel seu enorme potencial de sensibilització cap al fet de la diversitat lingüística. Al moment d'aparèixer la Gimcana vivíem la febre de l'any 2001, l'Any europeu de les llengües, que va impulsar tantes iniciatives idiomàtiques a Europa. Recordo que quan el 2002 vaig comprar la publicació sobre l'experiència de la Gimcana de les llengües, editada per Carme Junyent, impulsora de la iniciativa (una publicació d'Octaedro, en la seva fantàstica aposta per les qüestions relacionades amb la diversitat lingüística) i vaig poder-ne llegir les preguntes, vaig tenir el dubte de si era realment útil plantejar a nois i noies de diverses edats preguntes sovint no senzilles, un pèl perepunyetes, que els filòlegs, en ocasions, s'han de documentar per respondre (“De quina llengua ve la paraula eslògan”? Del gaèlic escocès; “Què vol dir bumerang”? És el nom d'un grup ètnic, els wo-mur-rang, d'Austràlia, etc.). Amb tota la informació al nostre abast, amb tot, per mitjà de la xarxa, ara trobo encertadíssim el plantejament d'aquestes qüestions un punt rebuscades. Si avui parlo de la Gimcana és perquè Linguamón ens fa saber, al seu interessant butlletí, que més de 12.000 persones ja hi han participat des d'aquell llunyà 2001(Osona, l'Hospitalet, Tortosa, Tarragonès, Olot, Sabadell, biblioteques, centres de normalització...). Ve de gust, doncs, celebrar l'èxit d'una iniciativa com la Gimcana, que ens recorda que les llengües són un espai amplíssim on la cerca de coneixement i la dimensió lúdica tenen un paper important. Perquè les llengües són, és clar, molt més que vehicles de comunicació.

[358] Aprendre llengües solidàriament

L'aprenentatge d'idiomes és molt sovint una activitat individual orientada a obtenir un profit estrictament personal. L'augment de les competències lingüístiques fa esdevenir l'individu més competitiu: com més llengües es poden fer constar al currículum personal més possibilitats hi ha de trobar feina, sense anar més lluny. L'aprenentatge lingüístic, una activitat no gens senzilla i que demana hores, sacrifici i dedicació, també pot esdevenir, amb tot, una pràctica menys egocèntrica: pensem, per exemple, a aprendre llengües per poder socórrer o ajudar poblacions en situacions de risc, pobresa o marginació, o a aprendre llengües per integrar grups de persones que han hagut d'abandonar els seus països d'origen per instal·lar-se en altres zones més pròsperes: la funció dels mediadors lingüístics (sovint voluntaris) és molt important en aquests casos. L'aprenentatge lingüístic també pot ser fruit de la solidaritat amb les llengües oprimides o de viabilitat complexa i els seus parlants: cada cop trobem més casos, a la universitat, d'estudiants procedents d'àrees amb llengües minoritzades (d'Amèrica i Àfrica, per exemple) que manifesten la seva satisfacció d'aprendre català. No tant per la percepció d'utilitat de la llengua, sinó com a gest de solidaritat. Les llengües també s'aprenen, doncs, més enllà de l'estricte guany personal que representen. He tingut notícia d'un projecte d'aprenentatge de llengües solidari certament particular, que vull comentar breument. Es tracta del projecte FreeRice. Em sembla una d'aquelles iniciatives a cavall de l'aprenentatge i la dinamització lingüística que obren la imaginació dels gestors d'aquests dos àmbits de treball habituals als serveis de llengua. FreeRice és una aplicació a la xarxa que permet aprendre anglès, francès, alemany, italià i espanyol (millorar el vocabulari, sobretot, o dominar més bé la construcció d'oracions) i que, alhora, permet també ajudar les persones que passen fam, per mitjà del Programa d'Aliments de les Nacions Unides. El funcionament del programa (proveu-ho) és senzill: a mesura que es van encertant les activitats que planteja l'aplicació es va fent una donació d'arròs (deu grans d'arròs per pregunta encertada: ahir dia 19 de setembre es van donar 70 milions de grans, segons indica el web de FreeRice). L'aprenentatge de llengües, doncs, té una repercussió solidària. Possibles idees similars? Les que vulgueu. En l'àmbit de la solidaritat lingüística, imagineu un programa d'aprenentatge de llengües majoritàries o llengües franques (les que ho tenen tot de cara: l'anglès, l'espanyol) que es basés en el suport a la diversitat lingüística: per a cada activitat interactiva ben resolta per la munió de persones que visitarien el web per aprendre aquestes llengües es donaria un cèntim d'euro de suport a l'euskera, el català, el gallec o l'occità.

[276] Joc contra el plagi acadèmic

Sempre he pensat que els serveis lingüístics universitaris tracten amb un producte que la comunitat a què s'orienten els hauria de prendre de les mans. Tot allò que es refereix a la llengua, en un àmbit com el de l’ensenyament superior, hauria de ser considerat clau, una condició sine qua non de dels productes que s'hi generen. L’adequació formal de les produccions verbals que són objecte de construcció i transacció a la universitat no és un afegitó final, un accessori, un vernís últim, una pàtina embellidora. La cura lingüística no té res a veure amb una operació d’última hora, semblant a l’acció de sotmetre un text a un verificador ortogràfic. Res d’això. La formalització lingüística i comunicativa és consubstancial a les produccions universitàries, i la seva adequació allò que fa, ras i curt, que ho siguin o no ho siguin. Aquesta evidència hauria de situar la formació i el suport lingüístics que proporcionen els serveis de llengües de les universitats en un lloc central del sistema. A banda la qüestió crucial del tractament que donen a aquestes qüestions els nous plans d’estudi, i de l’espai d’intervenció (o no) que tenen els serveis lingüístics en aquest tema, cal espavilar-se a provar nous llenguatges per arribar al públic universitari. Les unitats de dinamització dels serveis lingüístics fa temps que fan molt bona feina en aquesta línia. El vessant lúdic és una possibilitat, indubtablement. El Servei de Llengües de la UAB l’ha explotat amb recursos com Incògnit. Vull donar a conèixer, des d'aquí, un joc divertit que pretén conscienciar els estudiants de la necessitat que no plagiïn (consulteu el material interuniversitari Argumenta si voleu consells per evitar el plagi). Es tracta d’un recurs interessant, que dóna idees i apunta maneres de fer, generat per la University of British Columbia per mitjà del seu Academic Integrity Ressource Center.