[379] Gestionar les referències bibliogràfiques

Actualment la xarxa posa a la disposició d'estudiants, investigadors o professors eines que ajuden a gestionar adequadament la polifonia que presenten els textos de l'àmbit acadèmic i científic. Els discursos generats a la universitat solen construir-se amb el suport d'arguments d'autoritat o l'ús freqüent de mecanismes d'intertextualitat i es fa imprescindible, en un context com el de l'ensenyament superior, fer referència adequadament a les diverses veus que els textos integren. Dos dels gestors de referències bibliogràfiques en què penso en redactar aquestes ratlles són Refworks i Zotero. Refworks és ja una mena d'estàndard, estès a moltes universitats del món. Permet crear bases de dades amb referències, importar-ne i gestionar-les d'acord amb diversos estils o tradicions. I també crear bibliografies i incloure citacions bibliogràfiques en documents. La UAB potencia la utilització de Refworks, i les seves biblioteques programen, regularment, cursets de formació en aquesta eina. Pel que fa a Zotero, es tracta d'una aplicació de Firefox amb una finalitat semblant, el principal inconvenient de la qual és, ara com ara, que és local, que es vincula a un ordinador. L'existència i l'ús d'aquestes eines que automatitzen una qüestió molt feixuga en la producció de documents acadèmics i científics em fa adonar del desplaçament de terres que viu el nostre àmbit professional, el dels serveis de llengües: el terreny que tenim sota els peus es mou. Fa uns anys publicàvem Les referències i les citacions bibliogràfiques, les notes i els índexs (1994), a cura de Lluís Pérez-Carrasco, un text que encara avui es pot adquirir a les llibreries. Eren els serveis de llengües, aleshores, els qui vetllaven per la correcta redacció de les qüestions relacionades amb les referències i les citacions bibliogràfiques. Quinze anys després, els formadors que guien els alumnes en aquestes qüestions a la universitat, desacomplexadament, són... els bibliotecaris, mentre que alguns professionals de la llengua fan treballar el complex procés de construcció d'un text integrant lentament, en canvi, aquestes noves eines d'edificació dels textos ja imprescindibles. Cal reflexionar a fons sobre el terreny que s'esllavissa als nostres peus; cal que, cercant tota mena de sinergies amb altres agents i compartint experteses, els serveis de llengües observin i entenguin els canvis que els afecten i que no quedin desvinculats de res que es relacioni amb la generació dels discuros universitaris com a artefactes correctes, de qualitat i ajustats als estàndards científics.

[351] Alfabetitzar a la universitat

Reprenc el tema de la nova alfabetització, de l'entrada anterior, a propòsit de la lectura de Manuel Area, Begoña Gros i Miguel Á. Marzal Alfabetizaciones y tecnologías de la información y la comunicación (Síntesis, 2008). Davant els nous alfabetismes i la necessitat de donar-los una resposta formativa, la proposta més sòlida, coherent i global, a la comunitat universitària, ha estat la de les biblioteques. Ha estat una resposta en una de les línies d'alfabetització a què em referia a l'entrada anterior: l'alfabetització informacional. Les biblioteques universitàries han fet els deures, podríem dir, empeses per la seva necessitat d'adaptació i de supervivència. I sovint ho han fet amb excel·lència. Impulsades per la xarxa REBIUN i per poderoses dinàmiques pròpies, han sabut reivindicar el seu paper central a les universitats: si podien ser vistes com uns magatzems perifèrics i auxiliars, han esdevingut nodes centrals (des de fórmules CRAI, per exemple). Les biblioteques s'han sabut adaptar al canvi de concepte: al pas de l'escassetat (el magatzem de llibres) a la gestió de l'abundància (la informació il·limitada). Aquestes entitats han sabut deixar de servir als seus usuaris un bé escàs, els llibres dels prestatges, per esdevenir espais d'educació. Han sabut assumir un rol i un servei radicalment nous i d'enorme repercussió en l'àmbit universitari: el de l'alfabetització informacional dels seus usuaris. Els autors d'Alfabetizaciones y tecnologías de la información y la comunicación indiquen clarament que "Este incremento ingente de la cantidad de información disponible en las redes está provocando que las bibliotecas [universitarias] no sólo sean instituciones destinadas a almacenar y facilitar el acceso a sus fondos, sino que también deban acometer la formación, o si se prefiere, la alfabetización en la información." (p. 122). Com que la desitjable introducció d'aquesta i de les altres alfabetitzacions en els currículums dels diversos nivells d'ensenyament (també els universitaris) és lenta, cal agrair el pas endavant fet per les biblioteques amb l'objectiu d'ajudar a construir estudiants (ciutadans) alfabets. Ja hem vist, però, que no es tracta d'una sola alfabetització, sinó d'una necessària multialfabetització. Qui ha assumit, doncs, la formació en les altres noves alfabetitzacions a la universitat? Continuarem.

[13] Destreses comunicatives a les biblioteques (1)

Les biblioteques universitàries s'estan reivindicant com espais decisius perquè la comunitat universitària afermi les seves destreses comunicatives. El nou model de biblioteca de moltes universitats, que segueix l'opció de la Xarxa de Biblioteques Universitàries (REBIUN) per una reformulació d'aquests centres, integra tota una colla de serveis clau per als professors i els estudiants relacionats amb els seus projectes i amb la cerca informacional i l'ús de les tecnologies. Les biblioteques universitàries es conceben com uns nous equipaments on els estudiants i els investigadors dels nous paradigmes que representen l'Espai Europeu d'Educació Superior i l'Espai Europeu d'Investigació han de poder trobar els serveis bàsics que els permetin aconseguir els seus objectius. Les biblioteques de la UPC i la UPF, en aquesta línia, han generat recursos per a la millora de la comunicació universitària. En concret, Bibliotècnica, la biblioteca digital de la UPC, posa a l'abast del seu públic guies d'ajuda per presentar treballs acadèmics (en català, castellà, anglès); per elaborar i presentar comunicacions (català, castellà, anglès); per elaborar informes (català, castellà); per elaborar articles de revista (català, castellà); per presentar bibliografies i citar textos (català, castellà) o per elaborar tesis (català, castellà). La UPF, d'altra banda, per mitjà de La Factoria, “un servei de suport a l'aprenentatge i la docència que té com a objectiu donar resposta a necessitats emergents, tant del professorat com dels estudiants, per a la realització de les seves activitats acadèmiques, ja siguin docents o d'aprenentatge” té, entre els seus recursos, una guia útil, també, per elaborar treballs acadèmics (català).