[940] Dites i refranys

Aquests dies he llegit el text de Víctor Pàmies (@vpamies) i Jordi Palou Els 100 refranys més populars (Valls: Cossetània, 2012, ja a la tercera edició, de 2013), un dels múltiples projectes de Víctor Pàmies relacionats amb la seva passió, la paremiologia. L'obra respon a un ús ben interessant de la tecnologia d'ús social per a l'obtenció i la gestió d'informació, que ha recollit de tota l'àrea catalanoparlant. El projecte, de 2010, es proposava establir el top ten dels refranys catalans a partir de les dades aportades pels informants gràcies a la xarxa. Uns informants que van ser uns mil dos-cents i que van permetre a Víctor Pàmies establir que, amb molta diferència, Qui no vulgui pols que no vagi a l'era era (amb totes les precaucions, naturalment) el refrany català més popular. El text de Pàmies presenta els cent refranys organitzats en cent fitxes que contenen una explicació de la parèmia (sentit, variants, origen, extensió territorial, equivalència en altres llengües), algun text que la conté i que permet veure el refrany en ús, una breu explicació etimològica i, també, el nombre de nominacions dels informants (més de quatre-centes en el cas del refrany guanyador). En segon i tercer lloc, respectivament, trobem Al maig, cada dia un raig i No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat. Deia més amunt que aquest és un dels projectes del seu autor (en podeu obtenir més informació en un dels blogs de Pàmies, Raons que rimen). Efectivament, perquè té altres iniciatives ja concloses, en curs o projectades, que són ben interessants i es troben sempre en sintonia amb les noves formes de treball i relació a les xarxes socials (micromecenatge inclòs) Un d'aquests projectes és el que va avançant des de fa dotze dies (i fins al 9 de novembre de 2014), 300 dites que faran història, que es proposa anar seguint el procés polític sobiranista català a través de les dites del refranyer català. Deixo al peu d'aquestes ratlles l'entrevista que li feia TV Sant Cugat fa un parell de setmanes en què parla de l'origen del llibre de refranys, del projecte 300 dites i de diverses altres iniciatives sobre el mateix tema. 

[890] Xarxes socials per aprendre llengües? (i 2)

Vam dedicar fa uns dies un apunt a les xarxes socials específiques per aprendre llengües que han anat apareixent aquests darrers anys dins el fenomen d'expansió general de les xarxes socials. Comentàvem que des de diversos punts de vista (que es relacionen sobretot amb la descurança dels aspectes pedagògics) no resisteixen gaire, en general, una mirada crítica. Tenen res de bo, però? Sí. D'entrada, aporten una mirada diferent sobre l'aprenentatge idiomàtic: deixen clar que es pot aprendre llengües en qualsevol moment, que els processos formals no són els únics i que hi ha un potencial enorme de persones disponibles que volen aprendre i poden ensenyar que les xarxes posen, precisament, en contacte. La llengua que s'hi aprèn és una altra, és cert: és la llengua útil, la que pot ajudar a sortir del pas, la que treu d'un compromís en un moment determinat. No és la llengua dels nivells, de les progressions mesurades i reflexives que el formador, en altres circumstàncies, mira d'afavorir amb un material i un consell idonis, experts. No: és una llengua més casual, però també és llengua. La gran virtut de les xarxes socials específiques per aprendre llengües és que serveixen als individus espais per a l'exposició a l'aprenentatge (i les hores d'exposició són, precisament, clau en aprendre llengües). Aquesta és una virtut d'aquestes xarxes: afavoreixen l'exposició a l'input. Una altra característica que cal destacar és que tenen un enorme potencial motivador: la motivació és, sens dubte, un dels aspectes decisius en l'aprenentatge. Amb l'al·licient de conèixer altres persones i també de ser-hi solidari (ajudant-les a corregir els seus textos, puntuant les seves produccions...), les ganes de participar i aprendre en aquests espais socials d'aprenentatge es reforcen. Un altre dels aspectes positius clau d'aquestes xarxes és que afavoreixen la voluntat de comunicar (vegeu l'entrada que dedicàvem a la qüestió temps enrere), que és sens dubte el darrer esglaó de tot aprenentatge lingüístic, al qual no sempre s'arriba en els processos d'aprenentatge formal. Una darrera qüestió: les xarxes socials específiques per aprendre llengües tenen també l'atractiu de ser una alternativa. Ja vam veure que no són cap panacea (per bé que s'hi presentin) i que en certs casos tenen al darrere les grans empreses del sector de l'aprenentatge (Pons, Pearson, MacMillan, Rosetta Stone...). Tot i això, estenen ponts entre iguals que volen aprendre d'una manera alternativa, complementàriament a l'acadèmia o no. Aporten, doncs, també, el plaer de participar en espais nous i en dinàmiques noves per aprendre. Són un granet de sorra més, imperfecte però tangible, per liquidar l'antic ordre.

[888] Xarxes socials per aprendre llengües? (1)

No fa gaires dies vaig rebre un missatge d'un responsable d'una de les xarxes socials més conegudes d'àmbit mundial (amb milions d'usuaris, presència efectiva en desenes de països, inclusió d'una quarantena de llengües, entre les quals hi ha el català). Es tracta d'una de les xarxes socials especialitzades en l'ensenyament i l'aprenentatge d'idiomes, a la qual em vaig donar d'alta ja fa anys. El text del missatge estava escrit en un castellà molt justet (amplieu la imatge i podreu constatar-ho), massa justet per venir d'on venia. Quin crèdit tenen les xarxes socials específiques per aprendre llengües? No parlo ara de les xarxes generals (Twitter, Facebook...) i les seves possibilitats d'esdevenir eines per ensenyar i aprendre llengües, sinó del reguitzell de xarxes socials especialitzades en la qüestió (n'hem parlat a Aprendre llengües). El nivell d'espanyol que veiem a la imatge és el nivell que assoliran els aprenents d'espanyol que participien en la xarxa social? És un trist descuit? La recerca que ja hi comença a haver sobre la qüestió és contundent: malgrat les diferències entre xarxes socials, els aspectes metodològics i pedagògics són en molts casos molt fluixos, per no dir fluixíssims, en aquests espais, i sovint els materials en llengües altres que l'anglès són simples traduccions de l'anglès completament inadequades per aprendre altres llengües. La creació de la il·lusió en l'usuari que la xarxa en qüestió arriba a molts idiomes passa per davant de la qualitat. He vist exercicis en aquestes xarxes que atempten contra tota bona pràctica i contra el més elemental sentit comú. Per exemple: l'aprenent ha de llegir un paràgraf de frases que no tenen cap relació, forçades perquè hi apareguin les paraules pretesament apreses, i sotmetre l'àudio al veredicte d'algú altre de la xarxa social. No es tracta ja d'absurdes frases deslligades, sinó molt més que això: de paràgrafs que liquiden d'una tacada la noció de text en l'aprenent, i no diguem ja de comunicació. El paràgraf següent és real, i no gens insòlit: "Hauria de comprar un jersei groc de coll de cigne de cotó o un suèter blau de coll de redó de llana (sic)? Ella va portar un vestit de seda i uns llargs guants blancs a la festa. Se m'han desgastat els tacons alts de tant caminar. El noi portava una samarreta i pantalons curts perquè feia molta calor a fora. Si us plau, no perdis els teus nous guants de pell. Ell es disposa a regalar unes arracades i un collar a la seva mare." Tot seguit, com a pretesa unitat textual, aquest desvari s'ha d'enregistrar i enviar a un col·lega que sap la llengua perquè en faci (amb quins criteris?) la valoració. Però... què és això? El més greu d'aquestes xarxes és encara que es plantegen com la panacea per a l'aprenentatge de llengües, com si els mètodes anteriors quedessin ja superats i arraconats. Hem vist alguns punts febles greus d'aquestes xarxes. No tot és negatiu, però. En parlaré al pròxim apunt.

[855] Espais amics a la xarxa (2): bones festes

Bones festes a les persones que seguiu el bloc. Des d'aquí reprenc l'apunt de fa uns dies i envio un record especial als blocs que tenen vincles estables cap a Aprendre llengües com ara la quarantena següents Valencià, llengua i imatge (Francesc Lopez a Comunidad El Pais.com); Carta Xeométrica (Cibrán); Àgora (UOC); Lletres i tics (Ramon Gimeno); El multilingüisme al carrer: la gestió de la diversitat lingüística (Mercè Solé); Aula de Formació Continuada de l'Ajuntament de Vic; Ep, mestres! (Rosa Sensat); Milloringlish (Carles Roca-Font); Ensenyar llengua a l'alumnat no romànic (Arnau); Paraules (Montserrat Bertran); Blocs del CAL (Centre d'Autoaprenentatge de Llengües de la Universitat de València); L'espai del català; Kwart (Joan Vila); Aula acollida IES la Serreta; Parlar i escriure (Salvador Jàfer); La meva lectura fàcil (Rocío Avila); De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó (Alícia Martí); Quadern de veus (Departament de valencià de l'IES Campanar); Inventari de lletres (Laia); Artquímia, de l'aula d'acollida a l'aula ordinària; Lit&kat (Joan Vila); Tallers acollida dones immigrants; Quadern de mots; Ejercicio de inglés; ABCDsuperior (Servei de Llengües Modernes de la UdG); Amb bicicleta; Blocde l'IES Enric Valor de Silla; Podadepta (D. Pohl); Psicolabis; El bloc de català del CEPA Joan Mir i Mir; Faustinet (Almàssera); Parlem d'avaluació (CPNL); Llengua 2 (N. Gómez); TodoELE 2.0; Ambsuficiència; Caps i barrets (D&G Vergallo); Gaspar; Va D nivell (SLM, UdG); English and muchmore. Continuem fent xarxa!

[848] Espais amics a la xarxa (1)

Recullo les adreces de diversos blocs o espais virtuals que enllacen aquest bloc, als quals aprofito l'ocasió per agrair la confiança d'estendre ponts a la xarxa. Estic segur que als seguidors d'Aprendre llengües els han de semblar ben pròxims als seus interessos, perquè les temàtiques són parcialment o totalment properes a les d'aquest espai. Em refereixo al web del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), grup de referència a Catalunya creat ja fa vint anys amb Carme Junyent al capdavant. Em refereixo també al bloc Català Llengua Estrangera. (recursos per a la innovació en CLE), de l'Institut Ramon Llull, entitat que ens connecta amb l'activitat de lectors i lectores d'arreu del món i ens ofereix periòdicament reflexions interessants sobre l'ensenyament del català. Parlo també del web Babel, del Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona. Em refereixo també al Butlletí de documentació dels Serveis lingüístics de la UB, que ens manté ben informats de novetats del nostre camp professional. I també al bloc del grup de treball Transferència interlingüística del Servei de Llengües del Departament d'Ensenyament, o al bloc Llengua catalana del Servei d’Immersió i Ús de la Llengua de la Subdirecció de Llengua i Entorn del Departament d’Ensenyament. Vull fer esment també de blocs personals excel·lents com el Gazophylacium, de Puigmalet, el Sant Tornem-hi, de Xavier Rull, o l'interessant Diari per a Tècnics Lingüístics, que forma part del projecte en xarxa Eines de llengua de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, en un espai de la nostra comunitat lingüística d'una gran vitalitat blocaire. En una cerca sobre la retrovinculació del bloc, he descobert molts altres col·legues virtuals insospitats, els interessos dels quals són també els meus i potser els dels lectors. En parlaré.

[837] Escriure a internet

He aprofitat aquests darrers dies de calma per llegir una obra que intuïa fonamental i que ara ja puc afirmar que ho és. És el volum Escribir en internet: Guía para los nuevos medios y las redes sociales (Mario Tascón, dir., Fundación del Español Urgente; Galaxia Gutenberg SL, setembre de 2012). Es tracta d'un text extens, de cinc-centes pàgines, que ofereix per mitjà de la participació d'un elenc molt ampli d'especialistes, breus articles sobre tot allò que es relaciona amb l'ús de la llengua als nous mitjans i a les xarxes socials. El ventall de temes tractats és molt ampli i s'hi troba referència a tot allò que es pugui imaginar, sota una divisió general prou acceptable: ús quotidià i ús professional. Si voleu comentaris sobre gèneres, els trobareu (correu electrònic, missatgeria instantània, xarxes socials, Twitter, wikis, blocs); si busqueu reflexions generals sobre la comunicació a la xarxa, també (com hi escrivim, com hi llegim, quin estil hi és oportú, quin tipus de llenguatge hi escau i quin no). Si el que busqueu es relaciona amb l'arquitectura de la informació, la usabilitat, les metadades, la naturalesa de l'hipertext, els formats multimèdia, l'accessibilitat o els aspectes jurídics relacionats amb els textos a la xarxa, també. El que més m'ha impressionat del volum és que malgrat l'atomització del contingut (més de vuitanta textos signats per més de quaranta experts), el text avança amb una extraordinària cohesió i les previsibles reiteracions hi són mínimes. Tan sols alguns tòpics com la famosa lectura en F de Jakob Nielsen, autoritat mundial en l'àmbit de la usabilitat, o la brevetat dels textos, o la seva naturalesa hipertextual, són leitmotifs que van reapareixent aquí i allà de manera ben natural. Més enllà de la insòlita cohesió del text i de la seva excel·lent planificació, l'obra ens interpel·la a cada pas. Deixeu-me formular una qüestió fonamental que és a la base de l'obra: ¿per a qui escrivim, finalment, en els nous mitjans a la xarxa, per a persones (com abans) o per a les màquines (els cercadors, per exemple, que fan que el nostre text existeixi, o no)? Poden les exigències del mitjà condicionar tant i tant la nostra manera d'escriure? Hi perdem algun llençol en aquesta bugada frenètica que ens fa prendre unes opcions d'escriptura prioritzant, per exemple, la usabilitat, la recuperació de la informació, l'apunt telegràfic, unes determinades disposicions dels continguts que saben que el lector sempre està a punt de fugir del text? La reflexió està servida. Vull recordar que el text es refereix a la llengua espanyola i als nous mitjans i a les xarxes socials, però que les anàlisis són fàcilment extrapolables a la llengua catalana o altres llengües i també a altres àmbits i productes de la digitalitat. Un últim comentari abans de recomanar-vos que corregueu a comprar Escribir en internet si no el teniu encara: el text parla, evidentment, de diversos formats multimèdia, però posa l'escriptura al centre de l'activitat a la xarxa. Un fet que de vegades hem volgut considerar transitori però que no sembla pas que perdi terreny significativament.

[602] Xarxes socials a Escola Catalana

Dono breu notícia, avui, del número que la revista Escola Catalana ha dedicat a les xarxes socials en l'educació. Aprofito per recordar que Escola Catalana acaba de renovar la seva direcció i el consell de redacció: Joan Badia ha rellevat Carme Alcoverro en la màxima responsabilitat. Esperem que en aquesta nova etapa Escola Catalana continuï sent un vehicle incansable de les inquietuds que es generen en el context de l'ensenyament. El número a què faig referència, al qual es pot accedir a la xarxa, inclou articles que proven de respondre les preguntes següents: "Les xarxes socials (Facebook, Twitter, Ning, Hi5, Linkedn...) són presents al nostre entorn: sembla que no ens en podem escapar. Te’n parlen, i si no n’estàs al cas, sovint tens la sensació que t’has perdut alguna cosa important. Pensem-hi una mica, però... Segur que ho són, d’importants? I segur que ho són per a l’educació i per a la formació dels nostres alumnes? Fins a quin punt els ensenyants de casa nostra estan al cas d’aquest fenomen? I fins a quin punt hi participen? I els nostres alumnes... hi estan tots al cas, d’aquestes xarxes? Com i per què? Hi aprenen o simplement és una nova versió de l’amistat adolescent?". En destaco els textos de Ramon Barlam, que fa un recorregut des de les primeres "xarxes socials" a Catalunya i que, en un altre text, explica el projecte Espurn@; la notícia de les Illes sobre la qüestió de Margalida Barceló i Manuel Rivera, l'explicació de la història d'Espiral (a la darrera jornada de la qual va participar Aprendre llengües) i la notícia de la metodologia Webquest a càrrec de Carme Barba i Sebastià Capella, entre altres col·laboracions. Es tracta d'apunts breus, sintètics, que configuren el calidoscopi d'un país que fa temps que aprofita el potencial de les tecnologies en l'educació.

[371] Explosió de la blogosfera al centre d'idiomes

Tot i que ja fa molts anys que es parla de blocs (i que fins i tot hi ha veus apocalíptiques que els liquiden o en replantegen seriosament les funcions o utilitats), al meu centre l'explosió de la blogosfera educativa s'ha produït aquest darrer any, des de juliol de 2008. Diria que l'ús de blocs, xarxes socials o eines per a la comunicació i l'aprenentatge amb algun grau de virtualitat s'ha naturalitzat des d'aleshores. Un dels aspectes que vull comentar, a més de mostrar enllaços cap a alguns blocs concrets del Servei de Llengües de la UAB, és que hem experimentat molt clarament la polivalència dels blocs. Al centre hi ha blocs docents, que els formadors fan servir a l'aula o per a la comunicació a distància amb els alumnes d'un grup; hi ha blocs que aglutinen els materials o l'experiència del professorat que imparteix un mateix o uns mateixos nivells; hi ha blocs que són els canals de comunicació dels coordinadors dels idiomes amb la resta del seu departament o secció (i que no tenen, per tant, un caràcter docent sinó més aviat organitzatiu); hi ha un bloc com Aprendre llengües, que és concebut com a observatori de tendències i com a canal de comunicació, diàleg, debat i reflexió amb el professorat i amb professionals d'arreu relacionats amb les llengües; hi ha blocs que neixen amb la voluntat de ser focus recol·lectors de la intel·ligència col·lectiva dels docents del centre que hi vulgui col·laborar, que no són pocs... Els blocs, doncs, estan a punt de ser indefinibles. Allò que importa, és clar, no és obrir un bloc, sinó saber què es vol aconseguir. Tinc la sensació que cada embat de canvi (l'ús de noves eines, per exemple) té la virtut col·lateral d'ajudar a aclarir els objectius dels professionals. Quan un docent arrenca el seu bloc (perquè vol tenir-ne un!), per exemple, és indubtable que es replanteja tota la docència (què fan els alumnes a l'aula, què fan fora l'aula, quina metodologia és més oportuna, quins canals de comunicació tinc oberts amb els meus alumnes, etc.). Benvingudes siguin, doncs, totes les eines (blocs, xarxes socials, aplicacions diverses per aprendre llengües), encara que al començament de l'ús pugui haver-hi un enfocament tecnocèntric (que s'ha de superar ràpidament). Allò que amenaça l'activitat del docent és la continuïtat, fer sempre el mateix, no veure la necessitat de reinventar-se. Us deixo una mostra de blocs del Servei, per acabar aquesta entrada. Un bloc docent per a l'aprenentatge de l'anglès, d'A.V.; el bloc d'intel·ligència col·lectiva sobre eines del web 2.0 i el bloc d'estratègies d'aprenentatge de llengües (oberts a la participació de qui vulgui, també fora del Servei), o el bloc d'un curs d'intercomprensió romànica.

[322] Correctmytext

Dono notícia d'una eina gratuïta de correcció de textos a càrrec de persones humanes (quina satisfacció!): totes aquelles persones que es vulguin vincular a la comunitat Correctmytext. Les llengües de correcció són deu: anglès, alemany, francès, espanyol, portuguès, italià, rus, xinès, coreà i japonès. Com en moltes de les aplicacions del web 2.0, els futurs usuaris són convidats a emplenar una fitxa de perfil, en ingressar-hi, en què, entre altres dades, han d'indicar el nivell que tenen en cadascuna d'aquestes deu llengües. L'eina treballa amb aquesta informació com a aspecte clau a perquè qui envia un text a Correctmytext pugui confiar més o menys en la tasca de revisió (es pot sol·licitar, d'altra banda, el nivell de qui es vol que revisi el text). Faig la prova i introdueixo un text en anglès perquè algú me'l corregeixi. Caldrà esperar... però veig que hi ha possibilitat de sindicació, i, per tant, rebré l'avís quan algú hagi corregit el meu text. Perfecte. L'aplicació mostrarà, aleshores, a dues columnes, el text originari i la revisió, amb les esmenes marcades. Correctmytext té opcions d'accés als propis textos sotmesos a revisió, i a les revisions amb què hem contribuït a mantenir viva la comunitat. Hi veig també un sistema de punts per als revisors i la possibilitat (sempre que l'autor del text originari ho hagi autoritzat) que diversos revisors intervinguin en la correcció del text. M'agrada la filosofia d'aquesta aplicació: es basa en l'ajut mutu i en la possibilitat de col·laborar amb altres persones fins i tot des d'un coneixement no especialitzat, i també en el fet que absolutament tothom pot ser mestre i alumne i que molt sovint es necessita un cop de mà just in time... Tots els sistemes de control de la qualitat que es puguin introduir a l'aplicació, evidentment, seran benvinguts. I la possibilitat de participar-hi en català, no cal dir-ho.

[297] L'empresa enxarxada

"A tot s'hi val perquè encara s'ha d'inventar tot". Acabo de llegir l'article d'Enrique Dans a Vincles (revista de la Cambra de Comerç de Barcelona), "L'empresa enxarxada", d'on extrec aquesta frase llibertària i esperançadora, una divisa per tenir present. No puc deixar de fer un breu comentari d'aquest article ara que Aprendre llengües, que forma part del vast concepte de què parla Dans i que neix al cor de la dinàmica d'un servei lingüístic universitari, s'acosta a l'any de vida, fet que convida a plantejar-se el sentit de l'eina. Enrique Dans adverteix de la importància que han anat adquirint les xarxes socials fora de l'empresa (no ser-hi pot voler dir ser un individu "parasocial") i a l'empresa, i, també, del fet que s'han fet servir i es fan servir (ben naturalment) abans que se'n regulin clarament els protocols d'ús. Dans constata que les xarxes socials no són ni bones ni dolentes: simplement són i seran. I ataca de manera fulminant, a l'article, les empreses que en viuen al marge, les quals titlla d'"irresponsables" (empreses retrògrades i cegues que impedeixen, per exemple, que els seus empleats utilitzin el Facebook en hores de feina). L'empresa, indica Dans, hauria de plantejar-se i planificar seriosament la presència a les xarxes socials, marcar-se objectius i controlar rigorosament les mètriques associades a la presència en aquestes xarxes. I són els professionals de l'empresa, ben sovint (les persones), els que saben on hi ha els públics, els aliats potencials, les complicitats imprescindibles per tirar endavant els projectes, els clients (diu Dans: "En aquests temes, no hi ha res com la sensibilitat del treballador local: ells seran els millors aliats a l’hora de dir a quines xarxes locals hi ha la majoria dels seus amics o el públic objectiu"). Els serveis lingüístics universitaris, que han tingut una activitat excepcionalment dinàmica, ben sovint empesa des de les bases, i que han estat exemple de treball en xarxa al llarg d'aquests darrers vint anys, no poden permetre's ara veure-les passar, ni haurien de considerar excentricitats juvenils i autocomplaents de professionals desvagats les presències als facebooks, les piulades als twitters, la gestió de blocs amb continguts o l'ús de tantes i tantes eines socials que generen i consoliden, dia a dia, xarxes de professionals connectats. La recepta és molt senzilla: es tracta de fer un pla estratègic sobre la qüestió, i, després, com diu Dans, "l’única cosa important és que es plantegi que, si es tindrà presència a les xarxes socials, s’ha de fer bé: dedicar-hi recursos, no «ser-hi pel simple fet de ser-hi» i intentar assabentar-se de tot, per no semblar «un pop en un garatge»". Mentrestant, toca gaudir de la llibertat ("a tot s'hi val, perquè encara s'ha d'inventar tot"). Una llibertat que generen els temps d'incertesa i que, penso, ja és una conquesta sense retorn.