[852] Gestos culturals

Ahir em va caure a les mans el llibre Supplemento al dizionario italiano, de Bruno Munari, i me'l vaig quedar. És un text clàssic, de 1963, del qual s'ha publicat fa poc l'onzena edició (Corraini Editore, 2011). Es tracta d'una d'aquelles obres que als amants de les llengües ens fan gràcia. El volum presenta una selecció dels gestos típics que fan els italians quan parlen ("l'autore esamina i vari modi di esprimersi senza parlare, non solo con le mani, ma con l'espressione del viso e con atteggiamenti dell'intera persona"), gestos que en alguns casos han passat fronteres en el món intercomunicat en què vivim. L'obra fa una selecció d'una cinquantena de gestos que tenen l'antecedent bibliogràfic en un text de 1832 (La mimica degli antichi investigata nel gestire napoletano, de Canonico Andrea de Jorio). Els gestos recollits en el volum de Munari expressen, per exemple, la idea de demanar un cigarret, de rebutjar un malefici, de trucar-se, de demanar al mestre de sortir de l'aula per una necessitat fisiològica urgent, de falsedat, de gana, d'invitació, de ganes de beure, d'alegria, de càrrega psicològica insuportable, d'entesa secreta, de ràbia, d'amenaça, de pagar, d'acord, etc. Un dels gestos que obren el volum és el de la coberta, "Che vuoi?", molt napolità i fàcilment identificable, que es pot fer amb més o menys velocitat segons la gentilesa o la impaciència del gest. El text ens pot servir, sens dubte, als que ens interessa la comunicació i el seu ensenyament. I no tan sols per l'objectiu central del llibre, sinó també pel fantàstic plantejament multilingüe de la publicació: totes les explicacions relacionades amb cadascun dels gestos estan fetes en italià, francès, anglès i alemany. El llibre ens forneix una oportunitat, doncs, de saltar d'una llengua a l'altra i sentir i veure créixer la nostra competència plurilingüe. Tornant a la gestualitat, és evident que l'obra no recobreix tota la que s'associa a l'italià (que té el suplement, també, de gestos d'altres procedències), però és segur que, com a mínim, ens deixa ben armats perquè no se'ns resisteixi ni un moment cap nou anunci de Martini.

[695] Faves comptades (o no)

Qui no recorda aquell acudit en què el popular Eugenio deia observant un objecte remenut que tenia als dits: “...noventa y siete, noventa y ocho, noventa y nueve... Aaagh! Un ciempiés!”? La situació feia riure perquè els centpeus no tenen pas exactament cent peus. Els numerals serveixen la nostra necessitat de ser precisos, però també, molt sovint, la humaníssima necessitat de la indeterminació, la imprecisió, l'aproximació. Els centpeus són millepiedi en italià i mille-pattes en francès (també semblen tenir un miler d'extremitats en alemany i en danès), en anglès alternen els centipede amb els millipede i en grec modern es parla dels sarantapoderousa ('quaranta peus'). Exemples com aquest ens aporta Numeri per parlare: Da 'quattro chiacchere' a 'grazie mille' (Bari: Laterza, 2011) de Carla Bazzanella (amb col·laboració d'altres autors). Fa poc vaig dedicar una entrada d'Aprendre llengües a l'expressió dels numerals, amb motiu d'una altra publicació. Hi torno, doncs, de la mà del llibre de Bazzanella. Es tracta d'un text que pren l'italià com a base, però que fa una tasca constant de contrast entre llengües, amb presència del francès, el castellà, l'anglès o diversos dialectes italians (també l'alemany, el danès o el xinès són objecte d'alguns exemples i comparacions). És en aquest contrast que rau bona part de l'interès de l'obra. Per a coneixedors d'altres llengües (el català, sense anar més lluny), rere cada exemple de l'expressió d'un numeral (una frase actual, un proverbi) hi ha un motiu per buscar una semblança o una diferència expressiva, un exemple o un contraexemple. L'obra és una reflexió sobre l'expressió de la numeralitat tant quan se cerca la precisió com, sobretot, quan es manifesta la imprecisió. Si convidem a dinar un italià i ens demana “Due fagiolini”, per exemple, ens convé saber que no podem servir-li literalment dues faves, perquè ens està dient prudentment que n'hi posem unes quantes (en català diríem, en aquest cas, “Posa'm quatre faves”). Es fa difícil triar els exemples interessants, curiosos o senzillament divertits de l'obra en aquesta breu ressenya, perquè tot el text n'és un enfilall que respon, d'altra banda, a una rigorosa classificació i a unes explicacions solvents. La confrontació interlingüística ens fa veure formes molt semblants en l'italià (quattro gatti = 'pochissimi') o formes ben particulars com avere i cinque minuti ('avere un sfogo improvviso d'ira, un momento di malumore') o sudare sette camicie ('fare grande fatica') o fare un 48, que es fa servir per referir-se a una 'grande confusione, baccano, parapiglia, putiferio' i que té l'origen, ben idiosincràtic, en els motins insurreccionals de 1848 a Itàlia. El contrast que ens proposa Bazzanella en l'expressió dels numerals, obert a l'experiència de qualsevol lector, ens situa entre el reconeixement d'allò comú i la descoberta d'allò privatiu que hi ha en les llengües, per ampliar horitzons de coneixement a partir de la descoberta de la diferència.

[694] Privilegis lingüístics

Aquests dies he viatjat per la Toscana, entre vinyes, oliveres, turons amb castellets al cim, densos boscos casentinesos, art florentí i romanalles arreu del poder, el mecenatge i les intrigues interminables dels Mèdici. La Toscana és una zona privilegiada d'Itàlia. També perquè la seva varietat lingüística es va establir com la comuna per a tota la península itàlica. Estimulada inicialment pels èxits literaris de Dante al segle XIV, la varietat toscana no es va començar a estendre decididament, amb tot, fins després de la unificació del país (1861). En aquell moment, segons el prestigiós filòleg T. de Mauro, només el 2,5 % de la població coneixia la varietat i la resta de la població no tenia per llengua materna cap varietat pròxima a l'italià literari. La maquinària de la unificació (burocràcia, escola, exèrcit, migracions...) va anar estenent la varietat privilegiada i al llarg del segle XX els italians han anat coneixent gradualment una segona llengua, l'italià, que ha anat esdevenint lentament la llengua materna de la major part dels ciutadans (remeto per a una explicació més extensa a L'italiano contemporaneo, de Luca Lorenzetti; Roma: Caroggi, 2002, reeditat el maig de 2011). En l'expansió al llarg d'un segle i mig de la varietat privilegiada hi ha hagut un coneixement parcial de l'idioma per part de la població (“[...] fino a la metà del XX secolo l'italiano è stato per molti una seconda lingua; nel migliore dei casi una seconda lingua dominata completamente (compresa e parlata, letta e scritta), nel peggiore è più frequente una seconda lingua solo compresa, ma non letta né scritta né tanto meno parlata […]”; Lorenzetti, p. 19). Els catalans podem entendre bé l'italià escrit i fins l'oral en certes condicions (discursos formals acadèmics, per exemple) sense haver-lo après formalment. Passejant per la Toscana, aquests dies, m'he sentit no pas tan lluny dels italians de fa un segle, que encara coneixien parcialment i gradualment la que havia de ser la seva llengua. Vet aquí un altre privilegi lingüístic: conèixer llengües romàniques, per gaudir de la comunicació amb parlants d'altres llengües de la mateixa família lingüística. Des de la parcialitat? Sí. La parcialitat en el coneixement i l'ús de les llengües és pertot. Per què no s'assumeix obertament? Per què les dades oficials la ignoren? Llegeixo en un informe recent de la Unió Europea (Europeans and Languages) que només el 3 % dels ciutadans europeus declara conèixer l'italià (més enllà dels que el tenen com a llengua materna). Per què no hi som comptats els que tenim, defensem i exercim el privilegi del coneixement i l'ús parcials?

[128] Eines amb valor per a l'autoaprenentatge

L'University Language Centre de la Universitat de Manchester, del qual vam parlar ahir, ens ofereix, a la seva secció de recursos, unes eines molt valuoses per a l'autoaprenentatge, que possiblement coneixeu. Vull destacar-ne dos: la Learning Guide, d'una banda, i els Internet links for language learning, d'una altra banda. La Learning Guide ofereix l'oportunitat als aprenents de desenvolupar les seves destreses d'aprenentatge autònom. Conté tres seccions, la guide to independenty language learning, la guia developing your skills (receptive and productive skills) i la secció Exploiting ressources. En aquestes diverses pàgines hi ha tota mena d'eines de foment de l'aprenentatge autònom (graelles, consells, recursos). Pel que fa als Internet links for language learning, hi ha centenars d'enllaços per aprendre les 18 llengües que s'ensenyen a l'University Language Centre (recursos generals, premsa, podcast, recursos per a la traducció, etc.). Les llengües del Servei de Llengües de la UAB hi tenen una bona colla de recursos a disposició (italià, francès, japonès. espanyol, alemany).

[121] L'Italiano in piazza

Els instituts de cultura italiana del món han organitzat per a aquests dies la vuitena setmana de la llengua italiana al món, amb el títol "L'Italiano in piazza". La idea del conjunt d'accions aplegades sota aquest lema és clara: "La Piazza infatti è il luogo emblematico ove, fin dall'antichità, si incontrano le genti e si scontrano le idee. Le Piazze d'Italia, alcune delle quali sono veri e propri capolavori urbanistici, non cessano di destare stupore e meraviglia facendosi di volta in volta colorati mercati, luoghi di spettacolo, spazi per comizi, insediamenti di fiere e di circhi, di caroselli e di Palii. Le innumerevoli voci e le grida che in esse, lungo tutto l'arco della nostra storia, si sono udite hanno contribuito insieme ad una moltitudine di altre voci più colte a formare la nostra lingua di oggi...". Amb aquest pretext, l'Istituto Italiano di Cultura de Barcelona ha preparat un programa d'actes (del 20 al 24 d'octubre) sota un tendal que suggereix la idea d'una plaça, al costat de l'Istituto. Els actes d'aquests dies són conferències, teatre, projeccions de pel·lícules i documentals... Els dies 22 i 23 s'han organitzat demostracions en viu de classes d'italià, proves per determinar el nivell d'aquesta llengua, i atenció a totes les peticions d'informació sobre els certificats oficials i sobre els cursos del centre.

[116] Recursos per a l'aprenentatge de llengües

M'agrada el Bloc de Lletres de la UB, per l'austeritat, el criteri que demostra i els continguts que difon. Vull destacar-ne, ara, una sèrie que conté relacionada amb l'aprenentatge d'idiomes. Es tracta de diverses pàgines del bloc que donen accés a recursos per a l'aprenentatge de l'italià, el basc, el portuguès, el català, el castellà, l'anglès i el francès. La tria és acurada i em consta que els docents i els aprenents o els autoaprenents d'aquestes llengües hi troben eines molt útils per treballar diversos aspectes de la llengua. Centrant-me en l'anglès, vull destacar-ne una secció de recursos dedicats a la preparació d'exàmens (FCE, CPE, CAE, TOEFL, TOEIC, etc.).

[102] Multilingüisme: pont o barrera?

El 10 de setembre el comissari europeu per al multilingüisme, Leonard Orban, pronunciava a Brussel·les un discurs d'esperança per al multilingüisme en el marc del diàleg intercultural: “El multilingüisme, un pont per al diàleg intercultural o un obstacle?” (consulteu-ne la versió francesa o la versió romanesa). Hi defensava la diversitat lingüística europea com a riquesa, font de cohesió social contra la intolerància i l'extremisme i factor de prosperitat i s'hi mostrava partidari de la necessitat de superar els conflictes que genera. Orban s'hi declarava contrari a la reducció dràstica de llengües per al contacte intercultural (“Je ne suis pas convaincu par les arguments de ceux qui ne proposent qu’une ou deux langues comme seul moyen d’échange interculturel. Cette manière de procéder n’aurait pas seulement pour conséquence d’appauvrir notre société, elle serait aussi en contradiction avec la philosophie même du projet européen.”). I parlava també al discurs de la llengua com a eina d'integració de la immigració, i de la necessitat que les empreses fomentessin les competències lingüístiques. Recomano els vídeos següents (versions portuguesa, italiana, alemanya, francesa), en què s'entrevista Leonard Orban sobre la qüestió.

Versió portuguesa:



Versió italiana:



Versió alemanya:



Versió francesa:

[96] Conversors de text a veu

Els conversors de text a veu que hi ha a la xarxa poden ser molt útils per als docents d'idiomes o, encara més, per als autoaprenents. Les llengües que són susceptibles de la conversió de text a veu són cada vegada més nombroses. Un bon recurs és l'Oddcast TTS (que incorpora el català) i un altre l'Acapela. Entre tots dos queden representades moltes llengües: anglès, basc, català, xinès, txec, danès, neerlandès, francès, gallec, alemany, grec, italià, japonès, coreà, noruec, polonès, portuguès, rus, espanyol, suec, turc, àrab, finès. Fins i tot, si es vol, en un dels dos recursos indicats es pot sentir la varietat occidental valenciana del català. Sovint es pot triar entre sentir un personatge masculí o femení.

[88] Intercompréhension (1)

LaDepêche.fr parlava abans-d'ahir d'aprenentatge de llengües: constatava que l'anglès arrasa a França i que el castellà ocupa el segon lloc de llengües més apreses. L'alemany, el rus i llengües “antigues” com grec i llatí clàssic van clarament de baixa. I, en canvi, “Les langues dites «rares» ont le vent en poupe. Le chinois en particulier qui, considéré comme un «excellent vecteur de promotion » bénéficie d'une attention toute particulière de la part de l'administration scolaire...” El pretext de LaDepêche per parlar de llengües era la trobada (I Encontre Euromania) que hi havia el 30 de setembre i l'1 d'octubre a Tolosa de Llenguadoc promoguda per l'Institut Universitaire de Formation des Maîtres (l'IUFM) amb l'objectiu de traçar camins "pour une nécessaire éducation bi/plurilingue en contexte scolaire". Una notícia encoratjadora relacionada amb aquesta trobada i el centre que l'acollia és la presentació d'un manual escolar per a la intercomprensió romànica en sis llengües: “Un manuel scolaire d'apprentissage des langues à usage non pas national mais européen, et destiné précisément à une première initiation à six langues romanes” (occità, francès, italià, castellà, portuguès i romanès), un “outil pédagogique véritablement révolutionnaire”, concebut per Pierre Escudé i dirigit per l'IUFM en col·laboració amb la Universitat de Valladolid, l'Institut Politècnic de Leiria, el Ciid de Roma i l'editorial escolar romanesa Humanitas. La iniciativa ha estat un projecte Sòcrates Lingua 2, i ha estat finançat per la Comissió Europea. El pla del manual és senzill: “tout en respectant les programmes nationaux, nous souhaitons mettre en évidence les rapports qui existent entre toutes ces langues. De façon à ce que les élèves, en repérant des mots et leur sens, établissent entre elles autant de ponts et de passerelles”. No hem d'oblidar que les llengües romàniques són parlades per un 42 % d'europeus i per mil milions de persones al món. Darrere l'interès que els francesos demostren amb aquesta i altres iniciatives i posicionaments que estimulen (algun dia en comentarem alguns) la intercomprensió hi ha, sens dubte, una fórmula enginyosa de defensa de la francofonia davant un anglès cada cop més fort i percebut com una potent amenaça. No deixa de ser curiós que un Estat com el francès que ha asfixiat durant segles l'occità o el català ara encoratgi indirectament, amb les iniciatives per la intercomprensió, una certa renaixença d'aquestes llengües. El manual porta per títol Euromania. Tinc dos amics que llegeixen assíduament aquest bloc i van a París aquest cap de setmana...

[34] Autoaprenentatge d'italià (i 3)

També semblen interessants per a l'aprenentatge de l'italià els recursos següents: Eserciziario per corsi di lingua italiana introduttivi e medi (DIG-ITAL EDUWARE), pàgina amb exercicis de gramàtica autocorrectius de nivell inicial i mitjà; o els materials d'Iluss, o Matdid (Scudit. Scuola d'Italiano Roma). Destaquem també el curs d'italià per a immigrants Io parlo italiano o el recurs The Italian Electronic Classroom (Centro Studi Italiani), sobre els aspectes que solen resultar més difícils als aprenents. Com a recurs original, consignem Italia Italiano, revista didàctica bimestral que pretén ser "uno strumento didattico sul quale migliorare la propria conoscenza della lingua, e un ritratto del Paese la cui lingua si sta studiando".

[33] Autoaprenentatge d'italià (2)

A continuació ressenyem uns quants enllaços que poden ajudar a aprendre o autoaprendre l'italià. Destaquem, per la qualitat dels materials i recursos, els de la BBC i els de la RAI: La RAI per la lingua italiana, que és un excel·lent portal de suport a la divulgació de la llengua i la cultura italiana. Al mateix web de la RAI hi ha les Lezioni d'Italiano (recull d'eines per a l'aprenentatge de l'italià). I també de la RAI (Rai International Online) és molt remarcable: Dentro l'Italiano 4.0. Corso Elementare. Conté gramàtica, exercicis autocorrectius i diccionari visual i fraseològic. És interessant l'opció de triar la modalitat d'aprenentatge per situacions, per funcions lingüístiques o a partir d'una narració, segons l'estil d'aprenentatge o la preferència de l'aprenent.

[30] Autoaprenentatge d'italià (1)

Esmentarem en aquesta entrada diversos diccionaris i també diversos mitjans de comunicació que poden ajudar en l'autoaprenentatge o l'aprenentatge de l'italia. Podem destacar, entre altres, els següents: Dizionario De Agostini (Sapere.it), que permet fer cerques en italià, cerques de sinònims i antònims i cerques per parells de llengües des de l'italià i cap a l'italià (amb les llengües següents: anglès, l'espanyol, l'albanès, el francès, el portuguès, el turc, l'alemany i el polonès entre altres llengües). També es pot destacar el Dizionari De Mauro Paravia online. I també el Dizionari Garzanti online, al qual cal subscriure's, gratuïtament, per fer les consultes. Un darrer diccionari recomanat: IdiomaX , que conté les possibilitats de consulta italià-castellà i castellà-italià. Pel que fa, d'altra banda, a mitjans de comunicació que poden ser útils per aprendre italià, destaquem els següents: Corriere della Sera , Il Manifesto, La Repubblica, L'Espresso, Panorama, Internazionale i Rai. També entre les ràdios poden resultar útils: Radio 24 i Radio Deejay. O la Rai international online.

[28] Programes i programacions de llengües

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya té a l'abast de qualsevol persona a Internet els programes dels nivells inicial (A1), bàsic (A2), elemental (B1), intermedi (B2) i de suficiència (C1) de llengua catalana i prepara, actualment, el de nivell superior i revisa el de nivell intermedi. El web de la SPL també dóna accés a algunes programacions (de nivell bàsic, elemental, intermedi i de suficiència (juliol 2009)). D'altra banda, el Departament d'Educació té també unes versions provisionals dels programes d'ensenyament d'idiomes, en tres nivells: bàsic (A2) [2 cursos de 130 hores], intermedi (B1) [1 curs de 130 hores] i avançat (B2) [2 cursos de 130 hores] i les seves respectives concrecions, pel que fa a la competència lingüística comunicativa en diversos idiomes: català (bàsic, intermedi, avançat); alemany (bàsic, intermedi, avançat); anglès (bàsic, intermedi, avançat), espanyol (bàsic, intermedi, avançat), italià (bàsic, intermedi, avançat), japonès (bàsic, intermedi, avançat), francès (bàsic, intermedi, avançat), etc. Darrere de tot plegat, és clar, el Marc europeu comú de referència del Consell d'Europa.