VISITES


30.11.08

[161] Sostenibilitat lingüística a la UAB (i 2)

Dimarts es presenta a la UAB el decàleg "Sigues linguísticament sostenible", activitat que demostra la implicació del Servei de Llengües amb la idea de la sostenibilitat lingüística, de la qual hem tractat a l'entrada precedent i en algunes altres. Divendres dia 5, al seu torn, hi haurà al Servei de Llengües la primera sessió del Kit de sostenibilitat lingüística, breu mòdul formatiu adreçat als estudiants nouvinguts que els estimula a aportar tot allò que poden del seu capital lingüístic a la construcció d'un campus universitari, el de la UAB, veritablement multilingüe. Des d'un bloc especialment construït per donar suport a aquest curs, es vol promoure una reflexió personal i de grup sobre tot allò que són des del punt de vista lingüístic les persones (fent aflorar allò que sovint no es valora o que sembla invisible: competències parcials, per exemple). Es treballarà, en aquesta línia, amb el PEL d'EAQUALS/ALTE com a eina que ajudi a la reflexió. Es convidarà els estudiants, també, a reflexionar sobre la seva competència pluricultural i plurilingüe i se'ls plantejaran activitats com l'elaboració del seu Europass personal, la realització d'un test de competència intercultural i l'aportació de la seva biografia al banc de biografies lingüístiques de l'entitat. Se'ls farà veure, també, que hi ha certes actituds lingüístiques com la mediació, les interaccions multilingües o el multilingüisme de grup, que donen suport a una veritable sostenibilitat lingüística. Ja comença a ser hora que l'educació per a la sostenibilitat, que arriba a la societat sota múltiples formes (sostenibilitat i turisme, sostenibilitat i arquitectura, sostenibilitat i medi ambient...) i que arriba també a les escoles i a l'educació, obri la porta als aspectes relacionats amb la sostenibilitat lingüística, considerant-los propis, de manera integrada i global. Potser en l'àmbit de la política concreta dels serveis lingüístics universitaris els crèdits de lliure elecció per a activitats culturals i solidàries ens poden permetre, en un futur immediat, integrar els continguts lingüístics amb altres com els relacionats amb l'ecologia o altres àmbits en una formació radicalment actual i complexa. Esperem que aquesta setmana, amb les dues accions comentades (el decàleg, el Kit de sostenibilitat lingüística), constitueixi un pas endavant en l'assentament de la filosofia sostenibilista a la UAB. Ja hi haurà temps de parlar-ne.

[160] Sostenibilitat lingüística a la UAB (1)

Quan al Servei de Llengües de la UAB, en plena elaboració d'un document de línies estratègiques, els assistents (de procedències, idiomes, cultures i àmbits d'intervenció ben diversos dins la institució) van votar majoritàriament per la sostenibilitat lingüística com a valor fonamental de l'entitat, vaig trobar que era un motiu de satisfacció, perquè no és una ideologia gens evident, sinó que demana molt de compromís. Actualment, fins i tot un dels cursos que es programen al Servei de Llengües ja integra al seu nom el terme sostenibilitat lingüística. Aquest concepte ja comença a tenir una tradició a casa nostra. El principal ideòleg de la sostenibilitat lingüística és el sociolingüista i catedràtic de Lingüística General de la UB Albert Bastardas. Com ell mateix explica a "Cap a una 'sostenibilitat lingüística': conceptes, principis i problemes de l'organització comunicativa dels humans per al segle XXI", "El terme 'sostenibilitat' prové de la tradició de pensament que critica una visió del desenvolupament econòmic que oblida gairebé del tot l'entorn natural en què té lloc aquest procés, i que l'aboca, doncs, a un final erm de recursos i clarament perjudicial per al medi ambient dels humans." Albert Bastardas ha estat qui té el mèrit d'haver aplicat el terme a la sociolingüística i d'haver proposat un model de desenvolupament harmònic de les llengües que permeti superar les visions poc respectuoses amb amb la diversitat. Bastardas va guanyar el premi IDEES d'assaig breu (2004) amb la publicació Cap a una sostenibilitat lingüística, que sintetitza el seu pensament sobre la qüestió (llegiu la ressenya que en va publicar Llengua i Ús). La filosofia sostenibilista, basada en el paradigma de la complexitat (E. Morin), busca el desenvolupament integral de l'ésser humà des d'una aproximació humanista i no economicista; es planteja com una utopia que vol jerarquitzar de manera diferent els valors i s'oposa als principis d'expansió i dominació de les societats i pretén harmonitzar el progrés i l'equilibri planetaris. L'aplicació a la sociolingüística de Bastardas vol conciliar la glotofàgia de les grans llengües i la diversitat lingüística. Diu Bastardas: "'sostenibilitat lingüística' fóra un procés de transformació gradual de l'actual model d'organització lingüística de l'espècie humana, que tindria l'objectiu d'evitar que la bilingüització o poliglotització col·lectiva dels éssers humans hagués de comportar necessàriament l'abandonament de les llengües pròpies dels distints grups culturals." El sostenibilisme lingüístic parteix d'una visió ecosistèmica i prova de conjuminar la intercomunicació amb el respecte a la diversitat. Segons Bastardas, "el contacte lingüístic sostenible serà aquell que no produeixi exposició o ús lingüístics en llengua al·lòctona a una velocitat i/o pressió en un grau tan alts que faci impossible la continuïtat estable de les llengües autòctones dels grups humans." Bastardas insisteix també, en els seus plantejaments, en el principi de subsidiarietat lingüística: "tot allò que pugui fer una llengua local no ho hauria de fer una llengua més global." Com aplicar en el terreny concret, en el dia a dia a les institucions, en les decisions concretes, la filosofia de la sostenibilitat lingüística? La voluntat de fer-ho ha de trobar les escletxes. És esperançador, en el nostre cas, que una entitat reconegui la sostenibilitat lingüística com a valor insígnia. Aquest fet no hauria de ser anecdòtic.

[159] CLIL/EMILE (2)

Faig una nova entrada sobre la metodologia d'ensenyament-aprenentatge CLIL-EMILE. Hi reporto alguns documents com ara una breu història de les dates clau de l'aprenentatge de les llengües a Europa que conté les fites del corrent CLIL/EMILE i hi vull donar notícia, també, del projecte CLILCOM (CLIL Competencies), que es concreta en una eina multimèdia elaborada en el marc d'un programa Leonardo da Vinci de la Unió Europea adreçada a donar suport al desenvolupament de les competències dels formadors en CLIL. Es tracta d'un recurs perfectament aplicable al professorat universitari, tingui o no tingui experiència prèvia en la metodologia CLIL (“The tool is simple to use and can be used in different ways. For example: simulating the role of an electronic personal consultant on a one-to-one basis; acting as the basis of professional development programmes. CLILCOM asks the user a series of questions based on the user’s current experiences and opinions about content and language integrated learning. On completion, CLILCOM provides the user with an eFolio. This is a personalised electronic certificate which provides objective feedback on the user’s profile and other useful information”). Vull facilitar un accés també des d'aquí a algunes mostres audiovisuals produïdes pel CLIL Consortium que avalen aquesta metodologia. En primer lloc, un vídeo en què, a partir de l'experiència d'unes estudiants es pot valorar la ideoneïtat del CLIL. En segon lloc un vídeo breu que recull uns comentaris d'un dels màxims especialistes en el tema, David Marsh (hi afirma que el CLIL és més aviat “learning by construction” que “learning by instruction”). I, en tercer lloc, un vídeo de l'experta en CLIL Maria Jesús Frígols, vídeo que també recull les opinions d'una alumna d'estudis d'aeronàutica que valora molt positivament des de la seva experiència els avantatges d'uns estudis amb integració de llengua i continguts:



28.11.08

[158] CLIL/EMILE (1)

Les universitats catalanes es troben en un procés en el qual la docència en llengua anglesa s'incrementarà en els pròxims anys. Aquest fet comportarà que docents que actualment ensenyen en català o en castellà passin a fer-ho en anglès. La situació a les aules serà que una llengua addicional (que sovint no serà pas la primera llengua dels aprenents) es farà servir com a mitjà en l'ensenyament-aprenentatge d'un contingut no lingüístic. És el que es coneix com a enfocament CLIL (Content and Language Integrated Learning) o EMILE (Enseignement d'une Matière par l'Intégration d'une Langue Étrangère). Des del Servei de Llengües de la UAB es participa ja des del curs 2007-2008 en iniciatives per facilitar la docència en anglès (tutories personals, cursos adreçats a professorat que vol fer el salt a l'anglès). Es tracta, actualment, al Servei, d'una línia de treball en expansió i amb futur. Vull donar notícia des d'aquesta entrada del web de la Comissió Europea sobre CLIL/EMILE, web des del qual es manifesta que els programes CLIL/EMILE fa temps que s'apliquen a tot Europa amb èxit i en els diversos nivells educatius, l'universitari inclòs. El web indica quins són els beneficis de l'enfocament CLIL: “1) builds intercultural knowledge and understanding; 2) develops intercultural communication skills; 3) improves language competence and oral communication skills; 4) develops multilingual interests and attitudes; 5) provides opportunities to study content through different perspectives; 6) allows learners more contact with the target language; 7) does no require extra teaching hours; 8) complements other subjects rather than competes with them; 9) diversifies methods and forms of classroom practice; 10) increases learners' motivation and confidence in both the language and the subject being taught." Des del web de la Comissió Europea es dóna accés a diversos recursos molt interessants sobre la qüestió. En parlarem i en facilitarem d'altres.

26.11.08

[157] Cristal·lització

Avui podem dir que el Parla.cat, finalment, ha cristal·litzat. Una nodrida representació del Servei de Llengües de la UAB ha assistit a la jornada de presentació pública del Parla organitzada per la Secretaria de Política Lingüística i ha gaudit de la conferència inaugural i de les diverses altres intervencions del programa, molt encertades. Neus Figueras, a la tarda, recordava que els projectes de gran abast (i el Parla n'és un, sens dubte) no s'improvisen: que les cristal·litzacions, si m'ho deixeu dir així, demanen anys. La intervenció més celebrada de la jornada ha estat la de David Crystal, és clar, amb la seva conferència "Internet Linguistics". N'anoto algunes idees: s'ha referit, per començar, a la presència cada cop més, creixent, de llengües a Internet. Ha valorat un producte com el Parla.cat i ha considerat que (excepte en el cas de les llengües de gran abast) no hi ha gaires materials a la xarxa que aprofitin adequadament el potencial i les característiques d'Internet. Ha fet referència, també, als joves com a única garantia de la preservació de les llengües i a la necessitat que aquestes siguin a Internet (i, en general, a la comunicació amb mediació electrònica: EMC), ja que és el lloc on els joves, precisament, tenen una presència natural actualment. Crystal ha establert diferències entre parlar a l'EMC i fora d'aquest àmbit i ha explicat que a la comunicació electrònica no hi ha un feedback simultani (propi de la parla convencional) ni tan sols quan veiem la imatge de l'interlocutor. Ha establert també una altra diferència: la possibilitat de mantenir converses simultànies a l'EMC, insòlita al defora. Pel que fa a l'àmbit de l'escriptura, Crystal ha indicat que les diferències són en la permanència del text escrit convencional davant la fluctuació del de l'EMC (exposat a un refresh constant que ens interpel·la: it moves). També s'ha aturat en el concepte d'hipertext com a característic dels escrits en l'EMC i en la possibilitat d'inserir textos al mig d'escrits ja existents. Ha constatat, també, que hi ha més prejudicis que no estudis sobre Internet i la llengua i, fidel a les seves idees, ha defensat els usos lingüístics nous, que es produeixen en aquest cas a la xarxa, davant els qui els anatemitzen, escandalitzant-se'n, com ara l'existència d'abreviacions (que no són utilitzades només pels joves). S'ha referit també a les potencialitats i les virtuts que pot arribar a tenir la llengua de l'EMC, literàries sense anar més lluny: cas, per exemple, dels microrelats al mòbil, que són moda a l'Àsia. La literatura, al capdavall, sempre s'ha adaptat a constrenyiments formals. Crystal ha amanit la intervenció amb un excel·lent domini de l'oratòria (i fins i tot de l'art dramàtic, en certs moments), de la llengua pausada i comprensible per a un auditori majoritàriament no anglòfon i del sentit de l'humor. Un autèntic plaer haver-lo escoltat.

25.11.08

[156] Intercanvi de llengües (3): Livemocha

Livemocha és un altre interessant recurs del web 2.0 per donar una resposta a la necessitat d'aprendre llengües a què aboca la mundialització (llegim al seu web: “Rapid globalization has created a tremendous need for people all over the world to better understand and interface with different cultures in the course of their work and travels. Foreign language learning, therefore, has emerged as a pressing need that’s critical to the success of emerging economies and global trade. Interest in English language learning has skyrocketed [...]. However, business people in developing economies are also increasing appreciating that they cannot rely solely on English to conduct and win business in these emerging economies. As a result, languages such as Spanish, Mandarin Chinese, Portuguese, Russian etc. has seen a commensurate level of interest”). Livemocha és una xarxa social útil i estesa, excel·lent, que combina les activitats adreçades a les quatre destreses lingüístiques amb la possibilitat d'aprofitar el capital lingüístic que representen els parlants proficients d'una llengua, als quals es pot demanar dins la plataforma que ens ensenyin l'idioma escollit per a l'aprenentatge sigui amb converses amb nosaltres a partir d'activitats estructurades sigui lliurant-los escrits o àudios per a la correcció. Livemocha es revela una eina amb un enorme potencial de motivació dels aprenents. S'hi poden aprendre llengües com anglès, hindi, francès, xinès mandarí, alemany i espanyol. Algunes opinions sobre Livemocha (1, 2, 3). Bona sort en l'aprenentatge... que sigui tan plaent, com a mínim, com una tassa de bon cafè.

24.11.08

[155] Intercanvi de llengües (2): My Happy Planet

My Happy Planet es defineix com una comunitat virtual per a persones apassionades per l'aprenentatge de llengües. Aquesta xarxa social té per objectiu aconseguir fer que l'aprenentatge de llengües sigui una experiència més divertida, dinàmica i efectiva, sense que calgui pagar diners per aprendre. L'objectiu de My Happy Planet és lingüístic i cultural i vol oferir, també, la possibilitat de fer amics. Una de les seves bases és considerar que les llengües s'aprenen amb la pràctica amb parlants (nadius, per exemple). Es tracta d'una plataforma gratuïta a la qual cal donar-se d'alta, establir un perfil (interessos, hobbies, llengües que s'aprenen) i determinar el nivell d'idiomes que tenim i el nivell dels idiomes que volem aprendre. Després ja només cal localitzar els companys d'aventura i posar-s'hi en contacte en temps real (text, veu, videoxat) o per missatgeria, sense estar en línia. Cal destacar que My Happy Planet ofereix la interessant possibilitat de crear lliçons de llengua o vídeos (fent servir YouTube com a plataforma d'emmagatzematge) que resten a l'abast d'altres persones. Els continguts es poden filtrar pel nivell de dificultat. En el cas dels vídeos, l'usuari pot fer-ne una transcripció que es pot mostrar a la resta d'aprenents. Cal destacar, d'altra banda, el servei de traducció de frases que My Happy Planet té disponible. Resistiran les acadèmies d'idiomes l'embat d'una cada cop més organitzada saviesa de la multitud?

23.11.08

[154] Intercanvi de llengües (1): Soziety

Soziety: aquesta és una de les eines que ens aproximen a altres aprenents que parlen la llengua que nosaltres aprenem, de manera que es pot produir amb senzillesa un intercanvi d'aprenentatges lingüístics. Es tracta d'una xarxa social que es caracteritza per utilitzar l'Skype. Cal localitzar els parlants de l'idioma que ens interessi per mitjà d'una llista que facilita el programa, podrem afegir els que vulguem com a amics i iniciar-hi converses. El valor de cada usuari s'indica a la llista indicada. Soziety també ofereix un servei de traducció, al qual es poden enviar els documents i el preu màxim que estem disposats a pagar, perquè usuaris que dominen l'idioma puguin fer la traducció a canvi d'una aportació econòmica. Soziety permet entrar a una sala de grup en Skypecast que facilita les sessions d'aprenentatge col·lectiu. La proposta neix d'uns enginyers de telecomunicacions de Valladolid. Llegiu-ne informació a El Norte de Castilla (“Un gimnasio para las lenguas”). Sembla que ja tenen unes quantes desenses de milers d'aprenents registrats.

21.11.08

[153] David Crystal a Barcelona

Dimecres assistirem, amb una colla de companys de la feina, a la jornada organitzada per la incansable Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya sobre aprenentatge virtual de llengües, amb motiu de l'engegada del material multimèdia Parla.cat. Destaca del programa la conferència “Internet Linguistics”, de David Crystal. Tenim un interès màxim a sentir-lo. Crystal és una autoritat mundial en lingüística, escriptor, editor i professor. Va començar a ser conegut per la seva recerca sobre la llengua anglesa, l'entonació i l'estilística i sobre l'aplicació de la lingüística en contextos religiosos, educatius i clínics, en concret en el desenvolupament d'un grup de tècniques d'identificació lingüística amb finalitats diagnòstiques i terapèutiques. Actualment és catedràtic honorari de lingüística a la Universitat de Gal·les (Bangor) i president de la National Literacy Association (Associació Nacional per a l'Alfabetització) del Regne Unit. La seva vinculació amb Catalunya ve de lluny. Vull destacar que va tenir un paper destacat al Fòrum Universal de les Cultures 2004. Justament en aquell context va llançar la idea que es creés a Catalunya la Casa de les Llengües, projecte del qual presideix el comitè científic des que es va constituir (juliol de 2006). Llegiu, si us ve de gust, el parlament que va pronunciar en aquell acte (“El futur comença ara”). Ressenyo també que Linguapax-Unescocat el va convidar ara fa un any, el 26 de setembre de 2007, amb motiu del Dia Internacional de les Llengües i hi va fer una interessant conferència. Podeu consultar, també, una entrevista que se li va fer aleshores. Esperem dimecres amb candeletes. Ens atrau el discurs alhora lúcid i apassionat de Crystal a favor de la diversitat; contra l'extinció de les llengües; el discurs que predica que cal acceptar el canvi en les llengües i que projecta una mirada optimista damunt la relació entre llengües i tecnologia o Internet i que és capaç de veure-hi una oportunitat per a les llengües d'abast reduït i la diversitat. Ens agrada un discurs, també, que és optimista respecte al futur de la llengua catalana. Veure i sentit un home lúcid i alhora apassionat sempre impressiona. Observeu, per exemple, com expressa la seva fascinació per les paraules, pel llenguatge, per allò que ens fa humans.

20.11.08

[152] La llengua oral, suspesa (i 2)

Dues idees que em semblen suggestives dels textos de La Vanguardia que comentàvem a l'entrada precedent són les següents: 1) és normal que els joves tinguin dificultats en aquestes qüestions (domini de l'oral), perquè no han tingut oportunitat de practicar amb l'oratòria "y es la universidad quien tiene que enseñarles" (afirma D. Cassany, UPF); 2) la majoria de mestres i professors no saben expressar-se en públic, sobretot si surten del territori apamat de la seva lliçó (diuen Joan Badia i Teresa Ribas, UAB). Afirmació, aquesta, de gravetat, i que és molt lluny de l'autopercepció de la majoria dels ensenyants afectats. Vull destacar també que l'articulista apunta cap a la possibilitat que la selectivitat incorpori un examen oral (català, castellà), i que indica que les administracions pertinents treballen en aquesta proposta, tot i que no és fàcilment aplicable. Fa ben pocs dies, el 14 de novembre, el Consell de Ministres ja va aprovar que a partir del 2012 l'examen d'anglès de la selectivitat passés a tenir també una prova oral, com ja feia molt de temps que es comentava (¿caldrà fer proves de nivell de llengua als estudiants de nou ingrés, si l'examen de selectivitat de llengua estrangera és més complet i fiable?). Els escrits de Mercè Bertrán no passen per alt l'existència de les competències transversals dels nous plans d'estudi adaptats a Bolonya ("Todas las titulaciones deben prever que el alumnado termine sus estudios con competencias de comunicación y liderazgo o la cultura emprendedora") i el fet que poden ser la clau per pal·liar el dèficit d'oral. I l'autora es refereix amb detall a l'anomenat currículum nuclear de la URV, una fórmula interessant i que hem de considerar avançada (altres universitats en són ben lluny) que fa que totes les assignatures de totes les titulacions incloguin expressió oral i escrita, i que s'hagin d'avaluar. Resumint, doncs: la llengua oral continua a hores d'ara suspesa d'un fil en el nostre context.

[151] La llengua oral, suspesa (1)

La Vanguardia de dissabte, a la secció “Tendencias” dedicava una doble plana a l'expressió oral (la USTEC ens facilita un accés als textos) amb el títol prou expressiu de “Suspens en expressió oral” i el subtítol “Educadors i empleadors detecten carències de lèxic i comunicació oral en els joves”. L'autora dels escrits és Mercè Bertrán. Als qui treballem en l'àmbit universitari, aquestes afirmacions no ens sorprenen, perquè en aquest nivell educatiu no s'han pas resolt les qüestions relacionades amb el domini de la llengua oral. Diverses accions formatives que duem a terme des del Servei de Llengües de la UAB (cursos de presentacions orals en anglès; d'expressió oral, amb continguts preparatoris de caràcter virtual; cursos de manteniment de la llengua oral en diversos idiomes, etc.) s'orienten, precisament, a la llengua oral. Entre algunes de les propostes per millorar l'expressió oral que indiquen els escrits de Mercè Bertrán hi ha la dels concursos d'oratòria, que a Catalunya en aquest moment són estimulats pel Departament d'Educació i premien la capacitat oral dels estudiants en diverses llengües (català, castellà, llengües estrangeres curriculars, llengües de la immigració). Precisament, el curs passat (2007-2008) a la UAB vam engegar (sumant sinergies del Servei de Llengua i la Facultat de Dret) un primer Concurs d'Oratòria, en el marc de l'XI Seminari sobre Dret i Llengua a la UAB. Era un concurs obert a qualsevol estudiant de la UAB que es va plantejar com un curs-concurs: amb un període formatiu en els continguts relacionats amb la llengua oral formal i l'argumentació, amb el suport d'un formador expert, i amb la intervenció final dels candidats exposant un tema davant un jurat. La iniciativa va ser un èxit (els vídeos dels concursants aviat seran accessibles a Internet) i ja ens trobem preparant el concurs del 2009. Continuarem amb els textos de Mercè Bertrán a La Vanguardia, amb aquest suspens a la llengua oral.

18.11.08

[150] Universitaris pel risc lingüístic

Dies enrere parlàvem de la seguretat lingüística, aquest principi que han d'aplicar les universitats i que es basa a garantir la transparència informativa de les llengües que es fan servir a les aules universitàries i a blindar els espais docents pel que fa a l'ús de llengües. No fa gaires dies parlàvem també de la festa major de la UAB on demanàvem als participants que s'exposessin a les llengües: en el doble sentit del verb exposar: el sentit de l'exposició a l'input lingüístic i el sentit del risc, de l'atreviment, de la gosadia. La gosadia de no molestar-se si no s'entén una altra llengua que parlen els nostres interlocutors; la gosadia de buscar els llocs (potser incòmodes) on hi ha les altres llengües i parar-hi l'orella amb l'expectativa de gaudir-ne (potser sense voler anar més enllà d'una experiència musical, per començar?); el risc de voler assistir a una conferència que es pronuncia en una llengua que es coneix a mitges... Més enllà dels recers, les proteccions i les campanes de vidre de les seguretats lingüístiques, necessitem universitaris (d'allà i d'aquí!) que sàpiguen descentrar-se i vulguin exposar-se veritablement a les llengües: que vagin a veure pel·lícules en versions originals; que llegeixin literatura en les llengües originals; que no tinguin por de navegar per una Internet plena de llengües; que quan vagin al caixer automàtic del seu centre a fer una operació rutinària (treure diners?) sàpiguen triar una opció lingüística no habitual (el gallec, l'euskara, el català, l'afrikaans, alguna varietat del sesotho o el xitsonga); que tinguin el coratge d'instal·lar-se algun programa informàtic en portuguès o en italià, afavorint un aprenentatge informal i segur d'aquestes llengües; que sàpiguen visitar el MNAC amb una audioguia en francès o llegir una carta d'un restaurant en una llengua desconeguda o només parcialment coneguda... Necessitem universitaris i universitàries protegits i segurs, però necessitem també autèntics aprenents de llengües i autèntics universitaris: persones capaces de prendre riscos, de propiciar el risc intel·lectual, d'afavorir una desinhibida exposició a les llengües. Sense l'actitud que duu a generar desequilibris cognitius només hi ha l'estèril seguretat de l'estancament, la inèrcia.

17.11.08

[149] Català per a nouvinguts

Els serveis lingüístics universitaris ja fa una colla d'anys que ens dediquem a la formació en llengua catalana d'alumnat nouvingut, amb tota mena de cursos, recursos, tècniques, enfocaments, metodologies, estratègies i polítiques. I sempre amb el denominador comú d'una bona col·laboració i d'una gran capacitat de treball que s'ha traduït aquests darrers anys en molts resultats. Divendres la coordinadora del Parla.cat, la Montserrat Montagut, va ser a la UAB convidada per la Unitat de Formació i Autoaprenentatge del Servei de Llengües i va aproximar el producte a gairebé tota la secció de català del Servei i a la coordinadora d'espanyol del centre, que no s'ho va voler perdre. La sessió va ser altament profitosa. La ponent es va expressar amb una claredat i una cordialitat extraordinàries, no tant venent el producte com ajudant a ponderar-ne les virtuts (que el Parla té, i que són moltes!) i referint-se també a algun aspecte encara per polir. La xerrada va resultar molt interessant, i el professorat de la secció de català que ho desitgi començarà a fer servir la modalitat lliure del producte com a material complementari a les seves classes des d'ara i sobretot al llarg del segon semestre de 2008-2009. Més endavant és possible que es pugui fer un ús més complet del producte. Temps al temps. Voldria recordar, ara, en aquest apunt, un altre material per a nouvinguts que també s'ha revelat molt útil al llarg dels darrers cinc anys en la formació en llengua catalana dels estudiants nouvinguts: es tracta del curs virtual interuniversitari SpeakCat, que es va coordinar des de la UdG i que va ser avançat a l'hora d'introduir elements audiovisuals (el YouTube no existia, aleshores) i a proposar un disseny auster i fins i tot un pèl eixut per al producte (encertadíssim per a uns estudiants aclaparats de fullets, mapes, informacions de pisos de lloguer, etc.: infosaturats, en definitiva). El Parla (amb els seus flamants dos primers nivells acabats d'estrenar) i l'SpeakCat no competeixen, és clar; col·laboren i apunten a un mateix objectiu: facilitar als nouvinguts, els estudiants universitaris, la llengua que necessiten.

16.11.08

[148] Més francès a Catalunya

Aquesta setmana hem sabut per La Vanguardia (reproduïm la nota de premsa de la USTEC que hi fa referència: “El Gobierno de Sarkozy y Educació impulsan un plan de extensión de la lengua gala en las escuelas catalanas”) que el Departament d'Educació i el govern Sarkozy, per mitjà de l'ambaixador francès, han signat un acord pel qual 16 centres escolars han engegat un pla experimental de llengües estrangeres en francès (algunes assignatures s'imparteixen en francès). La reculada del francès aquests darrers anys a Catalunya ha estat manifesta, i iniciatives d'aquesta mena, sobretot si s'estenen, poden contribuir a pal·liar el retrocés del coneixement d'una llengua que per la seva importància i pel seu veïnatge hauria de ser coneguda o no considerada aliena pels joves catalans. A Catalunya hi ha en aquest moment unes 80.000 persones d'origen francès i l'oferta de les diverses escoles privades franceses és insuficient, fet que durà a reforçar-les i a ampliar les places en oferta els pròxims anys. Joan Badia, diector general d'Innovació i Educació, explica, a la font d'aquesta entrada, que parlar francès no és tan sols una qüestió cultural, sinó també una aposta estratègica des de l'angle econòmic: "Las empresas buscan a gente que sepa hablar francés y no la encuentran", indica Badia. Sembla que és madura, també, la creació d'un títol de grau universitari en Llengua i Literatura Francesa que impartirien la UB i la UAB, en substitució de la Filologia Francesa.

14.11.08

[147] Linguafolio: el PEL a Amèrica

Ja hem parlat més d'una vegada de les bondats de l'instrument per excel·lència d'ensenyament-aprenentatge de llengües a Europa, el Portfolio europeu de les llengües (el PEL). Aquesta eina d'autoaprenentatge, ben present als centres d'idiomes d'Europa, també als universitaris, s'ha estès aquests darrers anys als Estats Units d'Amèrica (que no solen copiar, precisament, invents europeus!) amb una gran força, sota la forma d'unes rèpliques quasi exactes del PEL, per mitjà del National Council of State Supervisors for Languages: un grapat d'estats americans ja el fan servir (entre altres els estats de Nebraska i els de Kentucky, Virginia, North Carolina, South Carolina, Geòrgia: vegeu el web comú d'aquests estats sobre la qüestió). Els centres d'idiomes universitaris catalans fa temps que tenim l'ull posat damunt el PEL (en converses amb els companys d'altres serveis lingüístics portfolio és una paraula i un tema del tot recurrent des de fa anys) i que ens agradaria poder fer servir una versió per a adults del PEL, contextualitzada a la universitat i, sobretot, que fes servir el català. Al servei lingüístic de la UAB estem atents a un projecte de portfolio que s'elabora des d'un centre de la nostra universitat, el PELEU, i, d'altra banda, hem fet un estudi sobre la qüestió, que es va presentar a les jornada d'innovació docent (IDES) el setembre de 2007. Mentrestant, diversos professors fan servir el PEL a les aules (no pas al complet). En un curs de nou encuny que hem llançat per a aquest any acadèmic 2008-2009 es promou un treball intensiu, d'altra banda, del PEL, prenent com a referència l'eina d'EAQUALS/ALTE (en anglès i en francès). Es tracta d'una acció formativa de foment de la consciència lingüística, que adrecem als estudiants nouvinguts que estudien llengua catalana amb l'objectiu d'estimular la reflexió i la capacitat d'autoaprenentatge dels alumnes, aspectes clau del PEL. L'ús coherent del PEL dins uns institució, amb tot, és una tasca complexa: cal trobar el punt just de reflexió que l'estudiant pot arribar a digerir i cal veure com es distribueix el treball amb aquest material al llarg dels cursos, o cal optar, dràsticament, per treballar el PEL des d'algunes modalitats de formació o focalitzar en alguns nivells o en algunes aules. No és una tasca gens fàcil i requereix molta planificació i implicació. Coneixem experiències en aquesta línia d'algunes EOI que potser es podrien tenir en compte. Estaria bé, també, tenir un intercanvi d'opinions formal amb col·legues d'altres centres per si es pot fer alguna mena de plantejament en comú aprofitant sinergies ja existents. Al capdavall, qualsevol iniciativa relacionada amb el Portfolio europeu de les llengües no fa més que reforçar el MECR. Que els americans hagin copiat l'eina i l'estenguin és, indubtablement, un motiu de reflexió i un nou aval en la línia de considerar que es tracta d'un instrument idoni en l'aprenentatge d'idiomes.

13.11.08

[146] Fomentar l'aprenentatge autònom (3)

Vull donar notícia, avui, d'un altre llibre que aporta criteris als formadors d'autoaprenentatge. Es tracta de Réflexion sur la conception de supports dans les manuels en Europe: la mise en oeuvre des principes d’authenticité, d’autonomie de l’apprenant et de sensibilisation à la culture (A. B. Fenner; D. Newby). Es tracta d'una obra interessant, que dóna pautes als autors de materials que ensenyen llengües estrangeres des dels tres punts de vista: l'autenticitat, l'autonomia de l'aprenent i la sensibilització a la cultura. En concret, en destaco els articles sobre el segon aspecte: “Autonomie de l’apprenant”, d'Anne-Brit Fenner; “Liste des principes définis à Saint-Petersbourg “ i “L’autonomie de l’apprenant dans la pratique: exemples et commentaires”, d'Anne-Brit Fenner i David Newby. El primer d'aquests articles fa veure la dificultat de redactar manuals de llengua que puguin servir veritablement per a l'aprenentatge autònom (que és un aprenentatge únic i no pot ser, per tant, estandarditzat). No és senzill, evidentment, que els materials donin prou llibertat d'opció als aprenents (elecció de contingut, de diversos tipus de textos, de diversos nivells, de quantitat de textos i tasques, de la manera d'abordar un tema, de les tasques, de la manra d'abordar les tasques, de la progressió...). Considero la qüestió de màxim interès. Recomano molt, també, la llista (senzilla i alhora, ben útil) de trenta principis relacionats amb l'autonomia de l'aprenent (categoritzats en els eixos de la reflexió, els objectius/nivells, l'avaluació, les estratègies i les formes d'aprenentatge, els suports i les activitats a classe, els recursos externs). I també vull destacar la secció amb una bona mostra d'exemples de materials en què els autors han provat d'integrar alguns principis bàsics de l'autonomia de l'aprenent.

11.11.08

[145] Club de lectura per a estudiants nouvinguts

Fa temps que parlem amb les companyes de dinamització i altres agents de la universitat d'engegar un club de lectura per a estudiants nouvinguts. Paga la pena esmerçar alguns esforços perquè l'acció s'acabi de concretar. Els clubs de lectura són una iniciativa força tipificada aquests últims anys (llegiu, per exemple, la “Receta para un club de lectura”, de Blanca Calvo, al web del Ministerio de Cultura) i que s'han estès força darrerament, amb lectors d'edats ben diverses i sota l'estímul de les biblioteques (les de Barcelona en són un bon exemple). Les biblioteques han optat per aquesta acció com una estratègia de dinamització i acompanyament dels ciutadans que vol superar la consideració de l'usuari de la biblioteca com un individu passiu i distant. Els clubs de lectura els formen grups de persones que llegeixen un mateix llibre i es troben periòdicament per explicar-se la seva experiència lectora, amb el suport d'una persona que condueix les sessions. Els clubs solen promoure la lectura i el diàleg, i, moltes vegades, dinamitzen una infraestructura (una biblioteca, per exemple) i els seus recursos. Els clubs de lectura poden ser de moltes menes, generals o especialitzats (en un gènere, per exemple: novel·la negra, teatre, poesia). Un cas particular són els que s'orienten a l'aprenentatge de llengües estrangeres. En aquests casos, el conductor del club ha de ser un professional de la llengua i ha d'intervenir amb una gran coordinació amb les accions formatives que el centre d'idiomes ofereix per als nouvinguts; les obres treballades al club, d'altra banda, s'han de seleccionar amb cura (es pot optar per fer que s'acullin als sistemes de lectura fàcil, per exemple) i el nivell de llengua dels participants ha de ser força homogeni. Vull destacar que els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona ofereixen la fórmula del club de lectura fàcil (n'hi ha un bon grapat que funcionen com a tals, amb el mateix plantejament, a Catalunya) com a activitat de reforç entre els seus estudiants nouvinguts. Per al Servei de Llengües de la UAB, que té la sort de tenir algunes instal·lacions ubicades a la Biblioteca d'Humanitats, un club de lectura és, indubtablement, una bona oportunitat de reforçar l'aprenentatge de llengua catalana dels estudiants nouvinguts i, alhora, una possibilitat de donar a conèixer i dinamitzar els espais d'autoaprenentatge de la biblioteca.

[144] Why study languages?

Dies enrere vam reportar 700 motius per estudiar llengües. Avui, de la mà dels vídeos que ens ofereix The Higher Education Academy, de la Universitat de Southampton, per mitjà del seu Subject Centre for Languages, Linguistics and Area Studies (LLAS), podem veure i escoltar tota una colla de bones raons per estudiar llengües, explicades pels mateixos estudiants. Es tracta de la secció Why study Languages? del web del LLAS. Els estudiants universitaris (n'he capturat un dels vídeos i l'ofereixo en aquesta entrada com a tast) indiquen que estudiar llengües els interessa per unes quantes desenes de motius: per motius acadèmics, perquè és divertit, perquè ajuda a desenvolupar noves habilitats, perquè es pot ser un bon comunicador, perquè és important en el món actual, o ajuda en l'empleabilitat, o perquè permet viatjar, etc. Ja són moltes les entitats que aprofiten els vídeos amb testimonis dels seus usuaris per promoure les organitzacions i estimular la venda dels seus productes (a la UAB mateix hi ha alguns departaments amb vídeos en aquesta línia). Potser els serveis lingüístics universitaris podrien pensar en alguna estratègia similar. Alguns projectes del Servei de Llengües, com el de biografies lingüístiques (o altres, ja hi tornarem) treballen en aquesta direcció, però amb finalitats formatives més que no promocionals. Els vídeos de què dono notícia en aquesta entrada tenen la virtut de ser naturals, senzills, versemblants al màxim, i es caracteritzen per la brevetat (n'ofereixo un de mostra a continuació, propietat del LLAS). No us perdeu, d'altra banda, els cuidadíssims powerpoints promocionals “Why study languages?” o “Routes into higher education” al mateix web. Aquest segon mostra una realitat envejable i distant, un sistema universitari ple de possibilitats per a les llengües...


video

9.11.08

[143] Fomentar l'aprenentatge autònom (2)

Learner Autonomy- The Teachers' View (George Camilleri) és una publicació amb l'objectiu d'identificar les actituds del professorat envers l'autonomia de l'aprenent. L'estudi va partir de la hipòtesi que el professorat sol considerar que diverses àrees d'ensenyament i aprenentatge es presten més que altres a la implementació de l'aprenentatge autònom. El projecte va consistir a passar una enquesta entre els professors de mitja dotzena de països d'Europa (Estònia, Malta, Bielorússia, Eslovènia, Polònia, Països Baixos) per conèixer-ne les actituds i els punts de vista sobre l'aprenentatge autònom. Les actituds dels ensenyants sobre aquesta qüestió són crucials en aquest moment en el nostre context, el de l'ensenyament superior, en què les universitats catalanes i els serveis que les integrem ens trobem en plena assumpció que l'estudiant ha de dedicar al voltant d'un 50 % de les seves hores d'aprenentatge en cursos i assignatures al treball autònom (proposta genèrica per a les assignatures de la UAB d'acord amb el sistema europeu de crèdits ECTS). Com puguin percebre els docents aquestes hores d'aprenentatge autònom és, naturalment, un aspecte fonamental per a la implementació del nou model. Les institucions haurien de tenir molt en compte les percepcions i actituds dels docents a fi d'actuar-hi en conseqüència (assumint l'existència de punts de vista diversos, proposant accions de formació dels docents sobre aquesta qüestió). El qüestionari al professorat que difon l'estudi que comento pot resultar útil i orientador: va preguntar als professors sobre l'opinió que els mereixia la participació dels aprenents en aspectes com els següents: definició dels objectius d'un curs; elecció dels continguts; elecció dels materials pedagògics; decisions d'horaris, lloc, ritme de treball; metodologia; tasques d'aprenentatge; gestió de la classe; control del treball, de les qualificacions, de l'assiduïtat; tasques a fer pel seu compte; bibliografia; recerca d'explicacions personals a les qüestions plantejades a classe; cerca per si mateixos procediments d'aprenentatge; autoavaluació, etc. Val la pena tenir-lo en compte.

[142] Fomentar l'aprenentatge autònom (1)

Vull donar notícia en aquest apunt d'una publicació que pot interessar els professionals relacionats amb l'aprenentatge autònom de llengües. Es tracta d'un text coordinat per Vee Harris i que és el resultat de la reflexió d'un grup de treball integrat per representants de cinc països europeus (Àustria, Hongria, Islàndia, Portugal, Gran Bretanya) que han desenvolupat diversos projectes relacionats amb les estratègies d'aprenentatge de llengües. L'obra porta per títol Aider les apprenants à apprendre: à la recherche de stratégies d'enseignement et d'apprentissage dans les classes de langues en Europe i és una edició del Consell d'Europa per mitjà del Centre Europeu de Llengües Vives de Graz i la Divisió de Llengües Modernes d'Estrasburg. El text aborda una qüestió decisiva en l'ensenyament de llengües basat en l'autonomia (tot el capítol 1 es dedica a respondre la pregunta “Pourquoi enseigner les stratégies d'apprentissage?”). Vull destacar-ne, en particular, la segona part, que s'adreça en concret a l'ensenyament de les estratègies d'aprenentatge de llengües al nivell universitari i que focalitza (capítols 5, 6 i 7) en les estratègies de lectura, de comprensió oral i en l'adquisició d'estratègies metacognitives. El capítol 9, molt interessant, s'adreça a provar de donar resposta a les preguntes inevitables que fan els ensenyants, sobretot la pregunta clau de com integrar l'ensenyament d'estratègies d'aprenentatge en el programa de treball d'un curs, sempre prou atapeït. Vull destacar, també, l'annex de l'obra, amb unes utilíssimes taules de control d'estratègies: cognitives (de comprensió escrita, oral, d'escriptura, de verificació de les produccions escrites, d'expressió oral, de comunicació, de memorització de vocabulari, de memorització de regles gramaticals) i metacognitives. Un text interessant, doncs, ara que l'aprenentatge amb autonomia se situa més que mai, en el marc de l'EEES, al centre del model educatiu de les universitats.

7.11.08

[141] El professorat de llengua: rol i funcions

Vull citar avui un text d'Ernesto Martín Peris, professor de la UPF: “El profesor de lenguas: papel y funciones”, dins l'obra col·lectiva Conceptos clave en la didáctica de la lengua y la literatura (editat per l'ICE de la UB i publicat a Internet amb protecció dels drets d'autor). Tota l'obra és un excel·lent compendi dels termes i conceptes clau en la didàctica de la llengua i la literatura. El capítol de Martín Peris defineix conceptes sobre els quals, de vegades, des de la gestió de la formació o des de la mateixa docència, pot haver-hi dubtes de sentit que el text, eina indubtablement útil, ajuda a resoldre. Es tracta de termes com els següents: ensenyament comunicatiu; autonomia i desenvolupament d'estratègies; condicions de l'aula; interllengua; consciència metalingüística; factors individuals i personals del discent; aprenentatge d'una segona llengua; aprenentatge significatiu; aprenentatge mecànic; aprenentatge humanista; motivació extrínseca; motivació intrínseca; aprenentatge i error; fossilització de l'aprenentatge; aprendre a aprendre; autoavaluació; negociació; estratègies; diferències individuals; competència comunicativa; buit d'informació; currículum; avaluació... Alguns dels conceptes clau fan referència a la llengua a l'aula (la llengua dels discents; la llengua del professor; la llengua aportada a l'aula). Pel que fa a la llengua del professor, tema de debat entre companys a la feina aquests darrers dies, Martin Peris indica (parafrasejo les seves paraules) que els usos lingüístics del professor es veuen subjectes a la paradoxa d'haver-se d'acomodar a la limitada capacitat de comprensió dels interlocutors i al mateix temps haver-los de proporcionar un model que no adulteri la realitat dels usos lingüístics entre nadius competents. Els professors han d'adaptar el seu discurs, simplificant-lo per exemple. Diu Martin Peris: “Queda en manos de la competencia didáctica del profesor discernir cuando es oportuno intensificar la acomodación de su lenguaje y cuando procede restringirla al máximo, a tenor del tipo de actividades que se estén desarrollando y el foco de las mismas.” En la mesura que l'ús de la llengua que s'aprèn és el principal “motor d'aprenentatge”, però, no és convenient que el docent utilitzi altres llengües que no siguin la d'aprenentatge en la condució de les explicacions. Això no vol dir, és clar, que no es puguin fer servir altres llengües a l'aula, per superar esculls concrets de comprensió, per exemple. O que el docent no hagi de tenir molt presents les llengües de l'alumnat, per llançar-hi caps sempre que pugui.

[140] Ensenyar llengües amb qualitat

EAQUALS (The European Association for Quality Language Services) és una prestigiosa associació europea fundada el 1991 que té un sistema formal d'inspecció per verificar la qualitat que ofereixen els centres d'idiomes que acredita, que són més de cent en una vintena de països. El seu objectiu és promoure i garantir la qualitat en les institucions que ensenyen llengües. Recomano la consulta de l'Eaquals General Charter (n'hi ha d'altres de més concretes: "a Course Participant’s Charter", a "Staff and Information Charters"), en què es tracten temes relacionats amb la qualitat dels centres com: informació, currículum, recursos, mètodes, adequació a estàndards, competència dels formadors, avaluació, certificació, contractació del personal, etc. És interessant també la consulta del material What to look for in a language training provider. Vull destacar, igualment, la contribució d'EAQUALS en projectes europeus relacionats amb l'ensenyament de llengües. Conjuntament amb ALTE (Association of Language Testers in Europe) EAQUALS ha desenvolupat una versió electrònica del Portfolio europeu de les llengües per a adults i publica, igualment, materials sobre aspectes diversos relacionats amb l'ensenyament de llengües.

6.11.08

[139] Biografies lingüístiques: una festa

Avui, en el marc de la Festa Major de la UAB i sota el lema “Exposa’t a les llengües” ha tingut lloc una activitat del Servei de Llengües d’aquesta universitat amb l’objectiu de promoure la competència plurilingüe i pluricultural. La iniciativa consistia a explicar davant la càmera la biografia lingüística personal, amb una gran llibertat d'enfocament. El projecte de rerefons d’aquesta activitat va començar a fer les primeres passes fa més d’un any i té l’ancoratge en el Portfolio europeu de les llengües (consulteu les entrades 21, 22, 24, 25 i 26), l’eina clau del Consell d’Europa per a l’aprenentatge de llengües al nostre continent, que desplega i permet aplicar el Marc europeu comú de referència per a les llengües (la segona de les tres seccions del PEL és, precisament, dedicada íntegrament a les biografies lingüístiques). Al cap d'uns mesos del primer impuls, el Servei va promoure la recollida de biografies al concurs literari Eloi Castelló (2008) i va presentar el projecte de biografies al Congrés internacional de l’EDILIC (vegeu-ne l’entrada explicativa i el pòster amb què s'hi va participar). Des de fa poc més d’un mes, la recollida de biografies lingüístiques ja té un bloc de referència al Servei de Llengües i, alhora, la complicitat i el suport de coordinadors i professorat de les diverses seccions d’idiomes del centre. Cal destacar la recollida de biografies d'aquests darrers dies, tot preparant la Festa Major, amb una participació destacada del professorat de totes les seccions del Servei de Llengües i d'altres àmbits de l'entitat i també d’alguns estudiants (18 biografies enregistrades i diverses d’escrites, en francès, anglès, gallec, wòlof, romanès, àrab, català, castellà, etc.) i l’elevada participació d’avui, en l’activitat de la Festa Major a la plaça Cívica de la UAB, on 34 persones han estat enregistrades en vídeo i han deixat interessants microbiografies lingüístiques explicades en llengües tan diverses com el xinès mandarí, l'euskera, el castellà, el català, el suomi, el francès o el dialecte italià de Sicília, entre altres.

5.11.08

[138] Amèrica i Europa per un món plural

Fa uns dies deixàvem constància en una entrada de la visió que les universitats europees projecten enfora per captar estudiants d'altres continents. Sovint tenim la sensació, des dels serveis lingüístics universitaris, que els nostres marcs de referència són només europeus (l'Espai Europeu d'Educació Superior, el Marc europeu comú de referència per a les llengües, la política de foment del multilingüisme del Consell d'Europa o de la Unió Europea, etc.). Vull fer-me ressò, avui, d'un document interessant, Higher Education in a Pluralist World: A Transatlantic view (2004), elaborat per M. Green (American Council of Education) i A. Barblan (European University Association) com a resultat de la vuitena conferència per al Diàleg Transatlàntic. Aquest assaig recull les opinions de líders d'universitats de banda i banda de l'Atlàntic (EUA, Canadà i Europa) amb l'objectiu de respondre la pregunta següent: “How can academics, staff, and students contribute to a community of tolerance and understanding?”. El document és una reflexió sobre el paper de les universitats en la creació i el manteniment d'un món plural (s'hi defineix el pluralisme i els factors que s'hi relacionen, i s'hi recullen exemples d'algunes universitats europees i americanes). El text conclou que “higher education is more than a spectator of society; it is a part of its community and, indeed, an actor in its development. An institution’s role in society is not neutral. The challenge to higher education institutions in a pluralist society is both to be responsive to the needs of society while also anticipating those needs and to create a path to new ways of being, doing, and thinking. To do both, institutions must confront their own assumptions and those widely shared in the larger society. They must ask themselves difficult questions about their goals, strategies, and accomplishments, so that they can propose early solutions to the problems emerging from a continually changing and increasingly complex world.” Ens agrada veure que americans i europeus podem compartir, en un diàleg transatlàntic, una idea d'universitat implicada en la construcció d'una societat plural i diversa. Els serveis lingüístics universitaris es troben en una situació privilegiada per assumir el repte de fomentar la construcció d'un món plural des de les seves línies estratègiques. Les vies són múltiples i molt diverses: el foment de l'ensenyament de les llengües de la immigració, la promoció de l'aprenentatge de les llengües no majoritàries, l'estímul, a les aules, del treball de la llengua amb una perspectiva de sostenibilitat i d'increment de la consciència lingüística dels alumnes, etc. Qui pot contribuir millor que els serveis lingüístics, que treballen amb la matèria de la concòrdia, el llenguatge, a crear una comunitat tolerant, comprensiva i plural?

4.11.08

[137] On-the-job training

Em referia en un apunt a la formació contínua al lloc de treball, aquella que es pot considerar que “takes place in a normal working situation, using the actual tools, equipment, documents or materials that trainees will use when fully trained.” Es tracta d'un tipus de formació no pas nova: des de fa segles moltes persones, els aprenents, han adquirit i posat a la pràctica coneixements i habilitats tot exercint la professió. A les organitzacions, amb tot, la formació que més sovint s'ofereix als empleats és la que és externa al lloc de treball i es realitza per mitjà de cursos convencionals. Alguns dels avantatges de la formació on-the-job són: la feina és el lloc més oportú per a la integració dels aprenentatges; el cost per a l'empresa és més baix que en altres sistemes de formació (no hi ha desplaçament ni cal deixar desatès el lloc de treball); s'evita el desfasament entre teoria i pràctica; certs aprenentatges no es poden fer en contextos simulats com els acadèmics; s'aporta més motivació a l'aprenent (es resolen problemes reals); es poden atendre els individus i les seves necessitats concretes; davant unes feines cada cop menys previsibles, aquesta mena de formació aporta flexibilitat i capacitat de resolució ràpida i in situ de les qüestions, etc. Les modalitats de formació al lloc de treball poden ser diverses: es parla de l'entrenament (TWI), la rotació de llocs, la substitució i l'encàrrec de tasques especials. Algunes de les condicions que han de reunir els treballadors per a aquesta mena de formació són: la capacitació per aprendre (que inclouria, en el cas de les llengües, tenir un nivell de partida, un nivell llindar per exemple, de la llengua d'estudi); la motivació i la disposició, i també una situació laboral que permeti aquesta formació. En l'on-the-job training, d'altra banda, emergeixen nous perfils de formador: la hibridació entre assessors i formadors, per exemple, és clara. Pel que fa als serveis de llengües universitaris, tenen molt de camp per córrer en aquesta línia formativa: podrien orientar-se, pel que fa a aquesta qüestió, cap a les universitats on es troben, cap a les empreses que hi estan vinculades i també cap a aquelles a què accedeixen els estudiants. La intervenció en aquests contextos, amb tot, demana fer una bona anàlisi del potencial didàctic de cada situació laboral, disposar de recursos que ajudin l'aprenent en un procés que en bona part és d'autoaprenentatge i una gran flexibilitat en la intervenció del formador.

[136] Seguretat lingüística (i 2)

El concepte de seguretat lingüística ha fet fortuna a les universitats catalanes. En aquests moments la seguretat lingüística és fins i tot una condició del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya en el sistema d'atorgament de finançament variable a les universitats (altres indicadors lingüístics per al finançament són: el percentatge de docència en català, la formació en llengua catalana dels estudiants estrangers i mesures d'acollida, la formació en terceres llengües del PAS, el PDI i l'alumnat, el nombre d'assignatures en terceres llengües). La seguretat lingüística, amb tot, em planteja incògnites. És tan fàcil definir la llengua de la docència? No em refereixo ara a què passa quan hi ha diversos grups d'una assignatura i s'imparteixen en diverses llengües. Em refereixo al fet que en un moment com l'actual (EEES), en què la veu magistral del docent passa a un relatiu segon pla i l'estudiant és el veritable protagonista, la llengua de la docència és una realitat complexa. Segons el PAM, la llengua de la docència faria referència a la llengua d'impartició oral de l'assignatura més la dels enunciats dels exàmens i la dels materials bibliogràfics i de curs corresponents. ¿I la llengua de les activitats de grup, de les tutories, de les interaccions en la formació virtual? Aquesta llengua, decisiva en la construcció del coneixement a l'aula, no es pot preveure ni anunciar. Una altra qüestió: ¿quin lloc tindrien en aquest model excel·lents pràctiques de gestió del multilingüisme que consisteixen a fer servir una llengua oralment i, simultàniament, una altra de complementària per escrit (en les diapositives d'un programa de presentacions, per exemple)? On queden aquestes instructives fórmules mixtes, que sovint permeten combinar llengües de comunicació i llengües d'abast més reduït? M'agraden, en aquest sentit, els matisos que incorpora el Pla de llengües de la UAB. Aquest document marca com un objectiu específic “Informar l’alumnat de les llengües en què ha de poder expressar-se i de les llengües que ha d’entendre per a seguir cada assignatura." I indica: "De la mateixa manera, cal facilitar a l’alumnat la informació sobre quines són les llengües de docència de cada grup classe, d’acord amb una “escala de multilingüisme”: llengües dels materials de suport a l’estudi, llengües dels treballs que fan els alumnes, etc.” És en aquesta escala de multilingüisme que s'ha d'elaborar i difondre a la UAB que tal vegada es podran trobar alguns matisos a la qüestió. Un darrer comentari, encara: per què no es parla gens de la seguretat lingüística que ens pot aportar la tecnologia? Per què hem de responsabilitzar les persones (els professors, els departaments) d'aquesta seguretat? La seguretat de la comprensió, en la formació virtual (que també és un dels eixos de l'EEES), l'han de poder donar les eines de traducció dels campus virtuals: cadascú ha de poder expressar-se, en aquests entorns, en la llengua que vulgui i veure els altres, també, en la llengua que desitgi: en italià, en francès o en romanès, per posar exemples de tres llengües que no tenen unes expectatives gaire falagueres en unes univeritats que apunten cap a l'anglès i el trilingüisme.

2.11.08

[135] Seguretat lingüística (1)

La Universitat Pompeu Fabra, al seu Pla d'Acció pel Multilingüisme (PAM) es va decantar per fer servir un concepte i un terme, el de seguretat lingüística, que fins ara era més conegut en altres sentits (vegeu, per exemple, la recerca del Grup d'Estudis de l'Educació Bilingüe de la Universitat d'Alacant, amb J. M. Baldaquí i altres, o una de les publicacions d'aquest autor). Aquest terme implica l'obligatorietat de donar informació amb antelació als alumnes universitaris sobre la llengua de la docència, i s'entén com una mesura de transparència respecte a la situació lingüística a l'aula que ha de contribuir a minimitzar el conflicte lingüístic a la universitat. Per seguretat lingüística, la informació de la llengua de la docència és pública, vinculant i no es pot canviar al llarg del desenvolupament d'una classe. El PAM de la UPF considera la seguretat lingüística un concepte essencial en el seu model d'universitat multilingüe. Tal com s'afirma en aquest document, “...d’acord amb el principi de seguretat lingüística —tant del professor o professora que ha d’impartir una assignatura com de l’estudiant que ha de matricular-s’hi o prendre-hi part—, les activitats acadèmiques i els materials de curs, inclosos els enunciats dels exàmens, s’han d’impartir i distribuir durant tota la seva durada en la llengua que s’hagi indicat prèviament a l’inici d’aquestes, independentment de qualsevol circumstància —com ara un eventual canvi de professor o les eventuals mancances lingüístiques de qualsevol dels alumnes o destinataris—, i aquesta opció lingüística no es pot modificar sota cap concepte ni pot ser objecte de negociació entre els estudiants i el professor d’una assignatura —igual que no se’n pot negociar el temari, el calendari, la nota mínima per aprovar, la bibliografia o els exàmens, entre altres aspectes—, perquè això crearia inseguretat lingüística.” La seguretat lingüística, doncs, anteposa els criteris de planificació lingüística de la universitat a la llibertat de càtedra (pel que fa a l'ús de la llengua) del docent. I pressuposa una situació de mínims de coneixement actiu d'una de les tres llengües d'ús de la UPF (català, anglès o castellà) i passiu de les altres dues, per al qual la universitat ha de desplegar tot un pla de formació en llengües.

[134] Revisar el predomini de l'anglès

Llegim a Cafebabel (“La lengua inglesa domina Europa”) una proposta de justícia lingüística a Europa que planteja revisar el predomini de l'anglès en termes econòmics, establint algun sistema de compensació per als països que han de costejar l'ensenyament de l'anglès: “El predominio del inglés, por tanto, permite al Reino Unido y a Irlanda reducir considerablemente sus propios gastos de enseñanza de lenguas extranjeras, permitiendo, de este modo, ahorrar ingentes cantidades de dinero que pueden reinvertirse en otros campos. Se estima que este ahorro, añadido, entre otras cosas, a la suma de los beneficios directos debidos a la venta de productos ligados al aprendizaje del inglés, supone para el Reino Unido entre diez y diecisiete mil millones de euros al año, teniendo en cuenta sólo a Europa. Asimismo, los anglófonos nativos disfrutan de todos aquellos beneficios no materiales derivados del hecho de poder usar la propia lengua materna en cada situación de debate y conflicto que se desarrolla en inglés, ya se trate de una reunión sin intérpretes en la Comisión Europea, o de un congreso científico internacional.” Mentre sorgeixen aquestes idees de justícia, la política lingüística britànica, aquest 2008, ha dissenyat un impressionant pla d'expansió de l'anglès al món. Llegiu la declaració (i mireu el vídeo al final d'aquest apunt) del primer ministre britànic (Mr. Brown), de gener 2008: “English – The World's language”: "The Prime Minister has announced a boost to English language learning, teaching and training facilities for people throughout the world.” El pla es planteja com una operació altruista: “...there are millions of people in every continent who are still denied this chance to learn English - prevented from enjoying many of the benefits of the internet, commerce and culture. And I believe that no one - however poor, however distant - should be denied the opportunity that the English language provides. So I want Britain to make a new gift to the world - pledging to help and support anyone, whatever their circumstances, to have access to the tools they need to learn or to teach English. And my plan is that in the next 10 years at least 1 billion more people in the villages, towns and cities of every continent will have access to resources, materials and qualifications from the UK.” Un sacrifici que assumeix la Gran Bretanya pel bé de la humanitat? O una operació imperialista de primera magnitud, com apuntava Juan Carlos Moreno Cabrera dies enrere a la UAB?

[133] El poder de la paraula

Una de les funcions primordials de la universitat hauria de ser capacitar els estudiants per a l'exercici de la paraula com a element clau per a la configuració de la seva autoritat professional. I no tan sols els estudiants que han d'esdevenir d'una manera manifesta professionals de la paraula, i, necessàriament, models pel que fa a aquesta qüestió com ara els mestres, els filòlegs, els traductors o els comunicadors. No hi ha professionals sense paraula: no hi ha bons advocats, és clar, per més carregats que vagin de coneixements, que puguin ser aliens al fet de comunicar com a veritables advocats; ni hi pot haver veterinaris que puguin ser-ho sense saber comunicar com a veterinaris; ni biòlegs que puguin ser biòlegs desconeixent l'estructura d'un informe de laboratori o quina mena de convencions d'escriptura i de comunicació fan servir els professionals de la biologia. Fa un any Daniel Cassany publicava el llibre Esmolar l'eina, una nova cuina de l'escriptura, aquest cop per a professionals (llegiu-ne la ressenya d'Ada Castells a l'Avui: “El poder de la paraula”), una guia de redacció que parteix de la base que “cada disciplina ha desenvolupat els seus propis discursos al llarg de la història i els ha adaptat a les seves necessitats: els biòlegs fan servir protocols de laboratori, projectes i informes de recerca o articles científics; els comptables treballen amb balanços, auditories i memòries.”. Una obra molt recomanable, en la qual llegim que “redactar és molt més que transmetre dades: escrivint s'elabora el coneixement, es construeix la identitat de l'autor, s'escull el lector, s'exerceix el poder, s'organitza el món...”. Des dels serveis lingüístics hem d'ensenyar als estudiants universitaris, doncs, a exercir el dret d'organitzar el món des de la seva mirada particular, des d'una disciplina i des d'una pertinença a una comunitat de pràctica concreta, que es defineix també a partir de trets de llengua i comunicació. I donar-los els recursos del nostre àmbit per fer-ho. Els hem de fer veure (i això és el que fa anys que provem de fer amb productes com Argumenta) que el discurs solvent és una condició sine qua non de l'autoritat professional. Sense discurs hi pot haver formes primitives de poder, però mai una veritable autoritat.