[649] Retallar la llengua (1)

Una vegada treballant en una organització una persona em va arrufar el nas davant un informe relativament extens en la redacció del qual havia invertit unes quantes hores, amb un argument causal insuperable: “En aquesta empresa mai ningú no ha redactat cap document que tingui més de mitja pàgina”. La frase em va col·lapsar (només la bibliografia del meu text ocupava tres pàgines). El comentari responia a una manca d'alè i de substància per anar més enllà de quinze línies. És curiós que ara, en època de crisi i retallades, a la impensada, aquella frase absurda tingui una segona oportunitat d'integrar-se a la lògica humana. Llenguatge i economia no estan pas renyits; el llenguatge respon, precisament, a un conegut principi d'economia. Pensem per un moment en l'articulació de les llengües a partir d'un nombre reduït de peces (poques unitats fonemàtiques, a qualsevol llengua, per exemple, es combinen i permeten expressar-ho tot). O en el valor dels díctics (aquí, ara), d'altra banda, elements únics que actualitzen la referència segons el context a què s'apliquin, que ens dóna també un exemple d'eficiència. O aturem-nos un instant, encara, en els intercanvis comunicatius, on l'economia sol ser un element clau. Les màximes de Grice sobre la cooperació comunicativa són alliçonadores en aquesta qüestió: la màxima de quantitat ens diu, ras i curt, que estalviem la informació innecessària; la de relació, que només diguem coses rellevants; la de modalitat, entre altres coses, que siguem breus. Pura economia per mantenir fora de perill les nostres interaccions comunicatives. Les virtuts de la brevetat, d'altra banda, impregnen el nou i el vell: si caracteritzen moltes noves formes de comunicar-nos (de les piulades de Twitter a les presentacions Pecha-Kucha: llegiu, si voleu, alguna entrada d'Aprendre llengües sobre aquest tema) també queden recollides en el refranyer, que ens insisteix que “Val més bon callar que bon parlar”, que “Qui poc parla, poc perd” o, per exemple, que “La millor paraula és la que està per dir”. Tothom ha sentit, sense anar més lluny, aquell refrany en castellà que afirma que el que és bo, si és breu, és dues vegades bo. Ara que les empreses comencen a aplicar retallades, ¿voleu dir que podem oblidar la necessitat de donar unes pautes clares per retallar en l'àmbit dels usos comunicatius? ¿N'hi ha prou, pel que fa a l'àmbit de la comunicació, de restringir dràsticament l'ús de les fotocopiadores i de distribuir els tòners de les impressores als empleats amb comptagotes? No ens mereixem una reflexió a fons sobre els hàbits comunicatius ineficients? No ens mereixem pensar més enllà del material fungible? [Imatge]

[459] Esporgar textos

Aquests dies faig treballar a classe l'esporgada de textos com a camí per a l'essencialització del discurs i l'obtenció de la llegibilitat. No sé si entre les aplicacions o ginys que ens ofereix la xarxa hi ha alguna eina que ajudi a realitzar aquesta tasca fonamental (si en coneixeu alguna que permeti fer alguna operació en aquesta línia, o que s'hi aproximi, indiqueu-la, sisplau, als comentaris). La imatge ja clàssica de l'esporgada dels textos penso que és molt aclaridora: quan escrivim hem de facilitar la visualització de l'estructura del nostre text i hem de tendir a limitar la presència de branques secundàries o terciàries, les fulles de les quals ens poden amagar el perfil dels troncs principals. Tots els textos es deixen esporgar? No tots, però sí la majoria. No es deixaria esporgar un text la virtut del qual fos l'exhaustivitat, per exemple (una alineació d'un equip de futbol no es pot esporgar, no sabríem per on retallar-la). Com podem reduir un text? (segueixo les orientacions de Lluís Pastor a propòsit del text de G. Vigner a Écrire: elements pour une pédagogie de la production écrite, 1982). Es poden destacar quatre regles bàsiques de reducció d'un text; dues que es basen en l'omissió i dues que es basen en la integració o la síntesi, molt més complexes i compromeses. Són: 1) ometre un sintagma amb una informació no significativa; 2) ometre oracions senceres; 3) sintetitzar una colla de sintagmes en un que els recull; 3) sintetitzar una colla d'oracions en una. L'escapçada d'unitats o de sentits pot tenir com a principi orientador la voluntat d'estalvi de la redundància o, també, d'estalvi de tot allò que no és veritablement significatiu o essencial. L'esporgada reclama, evidentment, entendre molt bé la finalitat del text. Ho deixo en unes imatges.

[434] Els perills de la síntesi

La capacitat de síntesi és una de les competències bàsiques instrumentals que han de tenir els estudiants universitaris (una de les trenta competències clau segons empleadors, estudiants i professors). La brevetat és, com comentàvem en un altre apunt, un signe del temps. Si la compressió ens fa perdre significació, amb tot, entrem en una zona perillosa. Vull recordar, en aquest sentit, les crítiques al programa de presentacions PowerPoint i la seva manera de proporcionar la informació fetes per assessors de la NASA que hi van veure un dels motius dels fracassos estrepitosos d'alguns dels projectes espacials americans, com els del Columbia o el Challenger. Llegiu, en aquest sentit, l'informe d'E. Tufte, que no dubta a afirmar que “Serious problems require a serious tool: written reports”, informes escrits que no estalviïn detalls que es revelen decisius en la presa de decisions. I rebla el clau: “PowerPoint is an inaproppriate tool for engineering reports, presentations, documentation...”. Les noves formes d'escriptura i de lectura ens enfronten a diari a noves formes d'estalvi de dades i a noves formes de síntesi. Llegia dijous a El País “Los enlaces cortos, víctimas propicias a los ataques de 'phishing'” (21 de gener), explicació sobre els problemes de seguretat associats a aquest tipus d'enllaços breus. Es tracta d'un altre efecte pervers de la síntesi en les noves formes de comunicació: els escurçadors d'adreces web, tan útils per a la microcomunicació però formats d'elements no comprensibles com ho era l'adreça web extensa, són una font de problemes per al lector que ja començava a aprendre a discriminar allò que duia perill a la xarxa i a aprendre a llegir rere les línies de la nova escriptura. Compareu l'adreça extensa de la unitat dedicada al resum del programa Argumenta, http://wuster.uab.cat/antalya/web_argumenta_obert/unit_16/tot_t16.html, amb la que ens proporciona un escurçador com Ves.cat: http://ves.cat/acaq. La primera ens permet una aproximació lectora (hi intuïm el sistema universitari, per exemple, rere la sigla UAB, i identifiquem clarament, també, cat), la segona, en canvi, és impenetrable: “Estos servicios no dan ninguna pista de qué dirección se esconde tras el enlace corto, por lo que la persona que lo pincha no sabe adónde la redirigen.” Compte doncs, amb la síntesi: que la compressió no ens allunyi la comprensió.