[856] Clubs de lectura

Llegeixo Clubes de lectura, d'Óscar Carreño (Barcelona, UOC: 2012). Es tracta d'una publicació de la col·lecció El professional de la información, els volums de la qual aproximen en un centenar de pàgines a un tema rellevant de l'àmbit. És un text interessant, en què es diu i es mostra encara més, per mitjà d'exemples que vertebren l'obra de cap a peus. L'autor hi explica els tres peus dels clubs de lectura (l'obra, el lector, el conductor) i fa unes pinzellades, al final, dels canvis que la xarxa representa per al fenomen dels clubs de lectura, de les enormes possibilitats que s'obren en un espai que és ple de persones que assumeixen el compromís de parlar i de parlar-se. Carreño dedica unes línies finals, també, al fenomen dels llibres electrònics, assumint que hi ha lloc per a tot. Un dels aspectes més interessants del text és la presentació del conductor del club de lectura, que defineix com un mèdium i caracteritza amb tres propietats: la passió, la memòria i l'empatia. Les potencialitats dels clubs de lectura en l'aprenentatge de les llengües són evidents (quina diferència, per exemple, entre lliurar l'alumne una ressenya d'un llibre llegit individualment al professor de llengua, que retorna corregida en la privacitat, i proposar una activitat de club de lectura). En el cas d'aquests darrers clubs de lectura, el rol del conductor esdevé, lògicament, més complex, perquè, encara que es plantegi com una activitat de conversa, és preceptiva una reflexió sobre l'aprenentatge i l'actuació que es produiran mentre duri l'activitat (objectius lingüístics, preparació de les sessions amb presentació de lèxic i estructures, maneres de proporcionar algun retorn de correcció, maneres d'incorporar persones amb diversos nivells a la tertúlia). No tinc cap dubte que, fetes les reflexions prèvies necessàries pel conductor i pels mateixos aprenents, un club de lectura pot ser una poderosa eina al servei de l'aprenentatge de llengües. Potser el màxim partit dels clubs es pot obtenir, precisament, quan semblen una activitat aparentment desregulada, un contrapunt desinhibit a la classe de llengües més formalitzada. Un altre tema que m'interessa és el dels clubs de lectura entre els professionals de l'ensenyament de llengües. En aquest cas la tria d'obres podria esdevenir un veritable programa formatiu en una organització, o molt més enllà de les organitzacions. Ara bé: per a alumnat o professorat, amb xarxa o sense xarxa, amb més o menys explicitud d'objectius, els clubs de lectura no tenen sentit sense una motivació personal profunda dels seus membres i sense que experimentin un sentiment de llibertat i de plaer.

[213] Seminari a la UVIC (i 3)

Avui al matí a la UVIC hem assistit a una ponència excel·lent, dins el Seminari Recursos per a l'ensenyament de la llengua: Juli Palou ha parlat de “L'experiència lingüística: un recurs per a l'aprenentatge de llengües” i ha fet una interessant reflexió sobre els textos reflexius (que generen reflexió cognitiva i no acaben sent textos públics). La sintonia amb el seu discurs ha estat total. Al Servei de Llengües de la UAB hem encetat aquest any un projecte ancorat en el Portfolio europeu de les llengües del Consell d'Europa per a la creació d'un banc de biografies lingüístiques (que vam presentar al darrer congrés de l'EdiLiC i del qual hem parlat en aquest bloc: consulteu l'etiqueta "biografia lingüística"). Ens ha agradat, per aquest motiu, trobar un eco sòlid en l'explicació de Palou d'altres iniciatives semblants de recollida de relats de vida focalitzades en aquest cas en nens i nenes de l'escola primària (també el CNL de Barcelona, darrerament, ha publicat un recull de 108 relats biogràfics d'alumnes de nivell bàsic del seu centre: Veus del món a Barcelona). Juli Palou ha mostrat alguna biografia lingüística generada en l'àmbit escolar i ha donat pistes per a l'anàlisi d'aquesta mena de textos (des de les dimensions interlocutiva, temàtica i enunciativa). Ens hem pogut fer el càrrec, d'altra banda, de la riquesa i del potencial de coneixement de la realitat que contenen aquesta mena de textos. En el cas del banc de biografies lingüístiques del Servei de Llengües de la UAB no hi ha tant un projecte d'investigació al darrere com l'objectiu de fer aflorar el capital lingüístic de la nostra comunitat universitària (ocult sota la presència de tres llengües: el català, el castellà i l'anglès) i de posar a l'abast dels nostres aprenents una eina al servei de l'aprenentatge de llengües i de la mobilitat universitària. Cal destacar, també, de la jornada d'avui a Vic, les conclusions del grup de treball de serveis lingüístics universitaris en què hem pres part els representants de cada servei, de les quals apunto a continuació les línies principals: 1) els serveis lingüístics han de crear materials i recursos (sobretot virtuals) que atenguin la diversitat d'usuaris, nivells i objectius que els és comuna, si és possible fent un treball comú interuniversitari. Interessa als SLU la creació de materials de nivell superior i de materials per al llenguatge d'especialitat. Simultàniament, però, l'estratègia de creació s'ha de contrapesar amb el fet que la xarxa és un enorme repositori de recursos que, amb els criteris pertinents per a formadors i alumnes, poden convertir-se en eines útils per a l'aprenentatge; 2) Els serveis lingüístics han de poder oferir models de llengua en els àmbits en què el català té poca presència a la universitat; 3) Els serveis lingüístics treballen en materials formatius i de sensibilització sobre les actituds lingüístiques (per a autòctons i nouvinguts) des de les àrees de formació i dinamització (sovint enteses com a espais amb fronteres cada cop més vagues): cal coneixement i coordinació en el treball amb aquesta línia de materials formatius; 4) Els serveis lingüístics han d'intensificar el treball amb els aspectes culturals i literaris (s'hi sol posar molt d'èmfasi en els nivells bàsic i elemental i no tant en nivells més alts). Algunes iniciatives com els clubs de lectura, que podrien concebre's com espais virtuals interuniversitaris, poden ser molt útils en aquesta línia.

[166] Lectura fàcil

La qüestió de la llengua fàcil, que encetava en l'apunt precedent, té molts caires. En vull abordar un en aquesta entrada. Vull parlar breument de la promoció de la lectura fàcil i de les entitats que apropen el fenomen lector a tota mena de públics amb l'objectiu democràtic que ningú no quedi privat de l'accés a la informació. És el cas, per exemple, de l'Associació Lectura Fàcil (ALF), entitat integrada per professionals del món educatiu i bibliotecari, sense ànim de lucre, inscrita al registre d'associacions de la Generalitat de Catalunya des de l'any 2003 i que col·labora amb diverses administracions públiques i empreses. Aquesta entitat assessora en la creació de textos de lectura fàcil a partir de diversos criteris que, si bé poden ser en algun punt discutibles, també és cert que poden fer que determinats textos siguin més accessibles als lectors. L'ALF atorga el seu logotip als textos que segueixen els criteris de lectura fàcil, imparteix cursos i tallers sobre aquesta qüestió i prova de potenciar la difusió dels textos generats a través de la xarxa de biblioteques de Catalunya. L'AFL promou també la creació de clubs de lectura fàcil i fomenta la creació dels representants de lectura, voluntaris que fan arribar la lectura a les persones amb dificultats en aquesta destresa. El públic objectiu de l'ALF són tots els ciutadans, però especialment aquells que tenen dificultats lectores i de comprensió. A alguns dels nostres estudiants universitaris, doncs, els nouvinguts, que es troben en aquesta situació de desavantatge, els poden ser molt útils textos pensats des d'aquest criteri (no hem d'oblidar que altres llengües, com l'anglès, tenen una enorme tradició de textos graduats per a l'ensenyament de la llengua). L'AFL fa públic el catàleg de llibres que segueixen les pautes. Hi trobem textos literaris adaptats (de Poe, Twain, Kipling, Stevenson, contes d'arreu del món, etc.) i també hi descobrim algun text elaborat per col·legues dels Serveis Lingüístics de la UB (J. R. Berengueras, R. Bonafont), com ara Coneixes Barcelona? (2004). Vull destacar que l'ALF té el coixí d'institucions d'abast europeu com la International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA), que es defineix com "the leading international body representing the interests of library and information services and their users. It is the global voice of the library and information profession." Em semblen molt interessants les recomanacions d'IFLA sobre la lectura fàcil i, en concret, el document Easy-to-read - An important part of reading promotion and in the fight against illiteracy, ple de suggestions, sovint aplicables, sobre la qüestió.

[145] Club de lectura per a estudiants nouvinguts

Fa temps que parlem amb les companyes de dinamització i altres agents de la universitat d'engegar un club de lectura per a estudiants nouvinguts. Paga la pena esmerçar alguns esforços perquè l'acció s'acabi de concretar. Els clubs de lectura són una iniciativa força tipificada aquests últims anys (llegiu, per exemple, la “Receta para un club de lectura”, de Blanca Calvo, al web del Ministerio de Cultura) i que s'han estès força darrerament, amb lectors d'edats ben diverses i sota l'estímul de les biblioteques (les de Barcelona en són un bon exemple). Les biblioteques han optat per aquesta acció com una estratègia de dinamització i acompanyament dels ciutadans que vol superar la consideració de l'usuari de la biblioteca com un individu passiu i distant. Els clubs de lectura els formen grups de persones que llegeixen un mateix llibre i es troben periòdicament per explicar-se la seva experiència lectora, amb el suport d'una persona que condueix les sessions. Els clubs solen promoure la lectura i el diàleg, i, moltes vegades, dinamitzen una infraestructura (una biblioteca, per exemple) i els seus recursos. Els clubs de lectura poden ser de moltes menes, generals o especialitzats (en un gènere, per exemple: novel·la negra, teatre, poesia). Un cas particular són els que s'orienten a l'aprenentatge de llengües estrangeres. En aquests casos, el conductor del club ha de ser un professional de la llengua i ha d'intervenir amb una gran coordinació amb les accions formatives que el centre d'idiomes ofereix per als nouvinguts; les obres treballades al club, d'altra banda, s'han de seleccionar amb cura (es pot optar per fer que s'acullin als sistemes de lectura fàcil, per exemple) i el nivell de llengua dels participants ha de ser força homogeni. Vull destacar que els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona ofereixen la fórmula del club de lectura fàcil (n'hi ha un bon grapat que funcionen com a tals, amb el mateix plantejament, a Catalunya) com a activitat de reforç entre els seus estudiants nouvinguts. Per al Servei de Llengües de la UAB, que té la sort de tenir algunes instal·lacions ubicades a la Biblioteca d'Humanitats, un club de lectura és, indubtablement, una bona oportunitat de reforçar l'aprenentatge de llengua catalana dels estudiants nouvinguts i, alhora, una possibilitat de donar a conèixer i dinamitzar els espais d'autoaprenentatge de la biblioteca.