[962] Itineraris de consciència intercultural

En el marc d'un projecte interuniversitari Interlingua de la Generalitat de Catalunya coordinat pels serveis lingüístics de la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Politècnica de Catalunya, vaig redactar els Itineraris de consciència intercultural. El projecte en què s'incardinen és el Curs d'autogestió de la interculturalitat i el multilingüisme per als estudiants de mobilitat sortint. Els Itineraris presenten deu casos d'experiències possibles viscudes per estudiants de mobilitat. Serveixen per a la lectura, l'anàlisi i el debat a l'aula. Els casos són seguits d'una reflexió que destaca alguns aspectes clau de la competència intercultural. Al final dels casos, d'altra banda, es formulen unes conclusions vàlides en qualsevol situació. Els experimentarem al Servei de Llengües de la UAB. Consulteu el material, si us ve de gust.

[508] Mobilitat i aprenentatge de llengües

Aquests dies he redactat un article per a Educaweb sobre el tema de l'aprenentatge de llengües i la mobilitat: "Aprendre llengües i mobilitat al segle XXI", en un monogràfic sobre aquesta qüestió i també la de les llengües i l'empleabilitat. Es tracta d'un tema candent que sovint veig enfocat des de l'angle dels dèficits que té la població en llengua anglesa i com la mobilitat pot ajudar a pal·liar aquests dèficits. Aprendre anglès és fantàstic: exposar-se informalment a l'anglès en xerrades, conferències, converses, encara més. M'agraden les llengües i em fascina tot el que gradualment n'aprenc... Però l'anglès no ho és tot. Encara que la política lingüística de les universitats, per posar un exemple que em resulta proper, no sembli tenir res més al visor actualment. Aprendre llengües passa per altres objectius que posen a primer rengle valors irrenunciables de l'ésser humà (flexibilitat, tolerància, democràcia, respecte per la diversitat, etc.). Pel que fa a la mobilitat, d'altra banda, com comentàvem dies enrere al bloc a propòsit de les xerrades de Leah Davcheva a la UAB, és també un fenomen complex (mobilitat física - mobilitat virtual; els qui es mouen - els qui acullen), damunt el qual tampoc no s'hauria de projectar una mirada simplificadora. Mobilitat i aprenentatge de llengües, doncs, dos fenòmens connectats en evolució i redefinició.

[366] Mobilitat i aprenentatge d'idiomes

La mobilitat és una de les claus per a l'aprenentatge i, en particular, per a l'aprenentatge idiomàtic. Encara que sembli que la mobilitat dels ciutadans europeus creix, sobretot la dels joves universitaris (tothom té in mente, entre altres iniciatives similars, el programa Erasmus, que no fa gaire ha fet vint anys i ha desplaçat desenes de milers de persones), la realitat és que la mobilitat per a l'aprenentatge necessita una forta potenciació a Europa. Així ho reconeix la Comissió Europea, per mitjà de la seva Direcció General d'Educació i Cultura, que no fa gaire ha llançat un document, el Green paper: Promoting the learning mobility of young people (llegiu-ne, per exemple, les versions en italià, en francès o en portuguès del web de la Comissió), que constitueix una reflexió profunda adreçada a la societat sobre la necessitat de promoure la mobilitat per tota mena de mitjans i fer que els joves se'n puguin beneficiar. El Llibre verd de la Comissió Europea reconeix que cal incrementar-la (llegim a la versió italiana: “Tuttavia la mobilità continua a restare un'eccezione anziché diventare la regola ed è più accessibile a determinati gruppi, ad esempio gli studenti, rispetto ad altri, ad esempio chi segue una formazione professionale e gli apprendisti, per i quali restano molti ostacoli di carattere concreto. Nel 2006 circa 310 000 giovani hanno beneficiato della mobilità nell'ambito di programmi europei, ovvero solo lo 0,3% delle persone di età compresa tra 16 e 29 anni nell'UE. In tale ambito si potrebbe decisamente fare di più”) i analitza tota mena de factors que afecten aquesta qüestió a fi de traçar una estratègia per aconseguir els seus objectius: que els joves en qualsevol context d'aprenentatge es puguin moure per aprendre per Europa o fora del continent. El Llibre verd vol establir un debat i planteja un qüestionari als ciutadans i a les institucions implicades en l'afer de la mobilitat a fi de poder traçar un pla per potenciar-la (el qüestionari es pot enviar a la Comissió Europea fins a mitjan desembre de 2009). El lligam de la mobilitat amb l'aprenentatge de llengües i cultura és clar. Assenyala el Llibre verd (versió portuguesa) que “Algumas das principais competências a adquirir através da mobilidade na aprendizagem são o conhecimento de línguas estrangeiras e as competências interculturais. Viver, estudar e trabalhar num país estrangeiro é uma oportunidade de imersão total noutra língua e cultura. As competências em línguas estrangeiras e interculturais alargam o leque de opções profissionais de cada indivíduo, modernizam as competências da mão-de-obra europeia e constituem elementos essenciais de uma identidade europeia genuína.” Hauríem de ser, sens dubte, els primers interessats a fer arribar els nostres punts de vista a la Comissió Europea: aquesta setmana hem pogut llegir a diversos mitjans de comunicació que l'Estat espanyol és el tercer de la Unió Europea amb més adults (gairebé un 50 %) que no parlen una llengua estrangera (llegiu, per exemple, l'artide aparegut a El País el 28 de setembre). No tenim dades sobre Catalunya, però és probable que no difereixin gaire. Si els joves catalans no es mouen més, els adults de demà continuaran presentant uns dèficits lingüístics profunds en coneixement de llengües estrangeres.

[253] Xarxa social Erasmusu

Qui no corre, vola. Ens arriba informació sobre la nova xarxa social Erasmusu, una iniciativa OpenTalent del BBVA promoguda pels joves emprenedors de Cokidoo, la qual vol oferir servei als estudiants d'intercanvi: els Erasmus, però també els de qualsevol altre programa de mobilitat. Aquesta xarxa es troba actualment en fase de proves i només s'hi pot accedir per mitjà d'invitació. Erasmusu té per objectiu donar informació als estudiants sobre qualsevol ciutat i universitat del món a partir de les experiències i opinions d'altres estudiants. La xarxa permetrà accedir a les xarxes de contactes de les persones que en formen part, compartir-hi i, per mitjà d'un sistema de votació, establir una valoració de les millors universitats i ciutats. Erasmusu recollirà també el perfil de l'estudiant, on es faran constar les seves mobilitats (passades, presents i futures) i facilitarà als estudiants la possibilitat de conèixer i relacionar-se amb altres estudiants d'altres ubicacions. No cal dir que ens agrada aquesta iniciativa (biografies lingüístiques en moviment, és clar): pensem que enfoca bé el target, que focalitza en un àmbit en expansió imparable, la mobilitat i que obre una possibilitat relacional a un col·lectiu que es reconeix com a tal i que està molt obert a compartir a la xarxa. Caldrà seguir aquest projecte per veure si es consolida i, sobretot, com s'hi enfoca la qüestió lingüística i intercultural: “Erasmusu ofrecerá servicios cada vez más competitivos, adaptados a las necesidades de los estudiantes en torno a la comunicación, el turismo, el aprendizaje de idiomas, el flujo de información, las relaciones de amistad, y en definitiva en todo lo enfocado a la experiencia del viajero libre y sin fronteras que queremos ofrecer a los estudiantes de todo el mundo. Erasmusu está centrada en la persona, integrada y orientada al estudiante viajero, en que todos puedan crear, consultar, utilizar y compartir la información y el conocimiento, para que las personas, las comunidades y las asociaciones de estudiantes puedan emplear plenamente sus posibilidades en la promoción de su desarrollo personal y cultural.” Si us voleu afegir al grup Erasmusu al Facebook, aquí ho teniu.

[190] Autoaprenentatge amb alumnes Leonardo

Aquests dies darrers hem estat parlant del LLL Lifelong Learning Programme, del Programa de Formació al Llarg de la vida de la Comissió Europea i dels programes en què es concreta. Un d'aquests és el programa Leonardo da Vinci, que comprèn un ampli ventall de temes relacionats amb l'educació i la formació professional. El Leonardo da Vinci és un programa engegat el 1995 que ha experimentat un notable creixement. Ján Figel', a la introducció de la publicació Success Stories del programa (val la pena fer-hi un cop d'ull) indica: “The support of the Leonardo da Vinci programme for the exchange of experiences between teachers, trainers and human resource managers increases the transparency of the different vocational training systems in Europe and fosters their modernisation through learning from each other. From 2000 to 2006 around 42.000 professionals in Vocational Education and Training have enjoyed a transnational mobility. In the same period, the Programme offered 245.000 trainees the unique chance to gain training and work experience in a foreign country.” A la UAB el projecte amb què es gestiona el sistema de beques Leonardo és EUROACCIÓ. Aquests ajuts es donen als graduats de la UAB de centres propis, adscrits i vinculats i permeten la realització de pràctiques professionals als països que participen al programa (Alemanya, Àustria, França, Grècia, Itàlia, Polònia, Portugal, Regne Unit i Txèquia), que solen encarregar-se de buscar empresa als participants. L'estada professional en aquests països és d'unes 14 setmanes. El Servei de Llengües de la UAB aporta la formació lingüística a aquestes persones per mitjà del seu programa d'accions d'autoaprenentatge. Es tracta d'una formació amb un grau de personalització i d'autonomia molt elevat, per a la qual es projecta, en aquests moments, incorporar eines del web 2.0 (blocs, wikis). Es pot pensar, també, a incorporar 1) les eines d'avaluació de la competència intercultural que ja es fan servir en altres accions formatives; 2) les escales dels can do d'ALTE (les ALTE work typical abilities) sobre el món de la feina; 3) la participació dels estudiants en xarxes socials virtuals per a la pràctica de l'idioma escollit, (hem parlat al bloc d'algunes eines que ho permeten) o 4) la participació en parelles lingüístiques físiques, sobretot per mitjà de la implicació d'estudiants estrangers voluntaris. Tot plegat sota la supervisió d'un formador d'autoaprenentatge, una de les garanties de l'èxit d'aquesta mena d'accions, que han de ser ràpides (es produeixen molt poc temps abans de la mobilitat) i han de'aconseguir un objectiu difícil: immergir l'alumne Leonardo en la llengua que necessita per treballar a l'estranger per donar-li el rodatge que el prepari per al canvi de context.

[66] Congrés internacional de CercleS (i 6)

Amb alguns companys del Servei de Llengües de la UAB serem a Sevilla per participar amb diverses comunicacions al Congrés internacional de CercleS. La meva porta per títol "El desenvolupament de les competències parcials receptives en llengua catalana en alumnes de mobilitat a la UAB". Hi explico una experiència que a poc a poc, amb el temps, i fruit d'una suma d'iniciatives en paral·lel del servei lingüístic i del treball d'uns quants professionals, s'ha convertit en un projecte engrescador de construcció d'un espai multilingüe sostenible, el campus universitari de la UAB. És l'experiència de l'acollida lingüística dels estudiants que dominen una o més llengües romàniques (aquest és el cas de la majoria dels estudiants de mobilitat que arriben a la UAB). El projecte té un objectiu possibilista que té la base conceptual en els principis de la sostenibilitat lingüística: vol promoure el desenvolupament de les competències receptives (comprensió oral i lectora) en llengua catalana dels estudiants "romànics" nouvinguts, d'acord amb el MECR, amb l'objectiu que aquests estudiants puguin seguir l'activitat acadèmica sense haver d'alterar el fràgil equilibri d'usos lingüístics del campus universitari. El projecte de comprensió es basa en l'existència de cinc factors: 1) el treball seguint una metodologia d'intercomprensió a partir del parentiu genètic de les llengües romàniques; 2) el treball de les estratègies per a la comprensió lingüística; 3) el reforç de l'horitzó d'expectativa dels estudiants pel que fa als gèneres acadèmics i les característiques del llenguatge formal universitari; 4) el treball de la competència intercultural; 5) la presència del component socioafectiu en l'aprenentatge de llengua (suport humà de voluntaris lingüístics, per exemple) com a element que contribueix a afavorir la comprensió. Una de les claus del projecte és que no es planteja com una iniciativa unidireccional ("fer comprendre" a algú nouvingut allò que "no comprèn"), sinó que es planteja com un projecte global de comprensió, on autòctons (internacionalitzant-se a casa) i al·lòctons s'enriqueixen mútuament i proven de construir i compartir quelcom que és més enllà, fins i tot, dels codis lingüístics: la voluntat de comprendre, l'exigència ètica de comprendre. Aquest és el denominador comú que el projecte aspira a crear per mitjà de diverses accions de formació i dinamització lingüística. Un apunt final per tancar el cercle de CercleS: ens ha semblat una bona pràctica de sostenibilitat lingüística que el Congrés permeti presentar la comunicació en qualsevol llengua, català en el meu cas (amb les diapositives de presentació en anglès).

[49] Mobilitat i competència intercultural

La mobilitat de persones a la Unió Europea és una clara opció política per a l'assoliment de la competitivitat, la ciutadania i la concòrdia europees. A l'informe Making learning mobility an opportunity for all, del High Level Expert Forum on Mobility (creat pel comissari Jan Figel el desembre de 2007) es recomana "to radically increase mobility opportunities for young people in the mid-term. By 2020 [...] at least 50% of all young people aged 16-29 should be offered the opportunity to engage in some form of cross-border mobility at some point. This offer should be irrespective of their social background and cover a wide range of learning contexts including school, university and vocational training as well as other formal and informal learning environments. The forum calls for strategic action to address barriers to mobility and to engage on a new partnership - of the EU, Member States, regions, education institutions, business and civil society - to boost mobility." Cada vegada serà més natural, doncs, la trobada d'europeus de procedències diverses en àmbits laborals o d'estudi. La competència intercultural passarà així encara més al primer pla. Alguns dels espais de trobada d'europeus són actualment les aules de les universitats. En altres contextos fora de la universitat, d'altra banda, ja estem molt acostumats a veure en funcionament equips interculturals: els equips de futbol de primera línia, per exemple, inclouen una autèntica amalgama de llengües i cultures. Es troben en la mateixa situació les millors orquestres o les organitzacions no governamentals d'abast internacional, per posar dos exemples més. També les empreses, cada cop menys lligades a un territori concret i amb uns objectius més globals, acaben esdevenint conglomerats de persones de llengües i cultures ben diverses. No és gens estrany, així, que en aquestes organitzacions hi hagi la figura del mànager intercultural, encarregat de polir les diferències generades entre empleats pel contacte entre cultures (el mànager intercultural fa entendre, per exemple, que l'autoritat, la jerarquia, la puntualitat o l'autonomia dels treballadors són conceptes que no es veuen igual en una cultura que en una altra) i de treure el màxim partit de les diverses formes de veure el món. La competència intercultural es revela, en tots aquests casos, imprescindible. S'hi presta des de les institucions formatives l'atenció que li correspon i li correspondrà, encara més, en un futur immediat?