[442] Expolangues 2010 (i 4)

Abans no se m’esbravi l’anada a Expolangues, acabo amb algunes notes ràpides preses en aquesta fira. Ja vaig parlar de l’extraordinària impressió de l’estand de Catalunya i ho faig ara de les activitats que gairebé ininterrompudament s’hi han dut a terme (amb ritme i bona assistència de públic). Des del punt de vista global de l’organització de la fira, vull destacar l’encert que representen els espais “La classe” i “Le Kiosque”, aules semitransparents situades entre els estands de l’exposició que, d’una forma gairebé ininterrompuda i molt lliure, acullen petites lliçons de llengua (gal·lès, xinès, rus, català, japonès, àrab...) o demostracions temàtiques (assisteixo a una sobre blocs docents, per exemple, amb una cinquantena de persones). Crec que aquests espais formatius són una bona proposta al costat de l’agitat mercadeig dels estands d’editorials i llibreries. Un excel·lent contrapunt. També des del punt de vista organitzatiu em sembla bé que un saló com Expolangues dediqui el primer dia als professionals i la resta de dies al gran públic. Entre els diversos espais representats a la fira, em sobta la forta presència del que es relaciona amb la llengua xinesa i, d’altra banda, la quantitat d’empreses que es dediquen als séjours linguistiques, un sector que a casa nostra no té pas gaire implantació. Pel que fa als actes i a les taules rodones i conferències a què assisteixo vull destacar el nivell i l’encert de “Sois linguistiquement durable”, de Carme Junyent. També vull dir que he vist força politiqueig (massa) a la fira i massa paraules buides i política d’aparador, la típica retòrica buida del poder, tan esgotadora i estèril per a les persones que creuen en l'acció i la transformació de la realitat. La taula rodona per provar d’escatir les solidaritats possibles entre les llengües romàniques en va ser una bona mostra. Em va impressionar força, també, el devessall de publicacions (i l’estand) de la Délégation générale à la langue française et aux langues de France (vaig recollir diversos exemplars de la publicació periòdica Synthèse, interessants), que semblen revelar, paradoxalment, un alt grau de consciència per les llengües a l’Estat francès. Mentrestant, segons que em comentaven els companys del Parla.cat, l’organització de la fira demanava que les presentacions es fessin en francès per facilitar la comprensió de tothom. I la intercomprensió, amics? No vull oblidar un dels fets destacats ja després de la clausura d'Expolangues: la signatura de la Declaració de París del Govern Basc, la Xunta de Galícia i la Generalitat de Catalunya. Fins l'any que ve.

[440] Expolangues 2010 (3)

Deixo en aquest apunt constància de la taula rodona organitzada per la Unió Llatina a Expolangues sobre la intercomprensió de llengües, i les diapositives que vaig fer servir a la meva presentació i un fitxer de so amb la conclusió de la intervenció. Va ser un plaer compartir taula rodona amb Encarnacion Carrasco, Àngels Campà, Eric Martin, Franz-Joseph Meissner i Manuel Tost i poder gaudir del suport i l'entusiasme de la Unió Llatina per mitjà de Dolores Álvarez. Es van presentar a la taula rodona diversos projectes o reflexions sobre la intercomprensió: FontdelCat, Galatea, Itineraris romànics, Eurocom, Argumenta i el treball basat en la intercomprensió que es duu a terme des de fa anys en l'àmbit universitari... La taula va evidenciar que la llengua catalana és una de les llengües neollatines més compromeses amb aquesta metodologia d'aprenentatge de llengües i la ideologia d'obertura lingüística que té al darrere.

Argumenta Expolangues Fr

View more presentations from serracasals.

[439] Expolangues 2010 (2)

Comentava a l'apunt precedent que la intercomprensió ha estat un dels temes estel·lars a Expolangues. Tothom té aquesta paraula màgica a la boca. Les llengües grans (el francès, sobretot) hi veuen la possibilitat de sumar, al costat d'altres llengües romàniques, per poder fer front a l'anglès. Cal dir-ho sense embuts. Les llengües minoritzades (el català) hi veuen la possibilitat d'existir, el ser o no ser, sense anar més lluny. Els esforços de creació de materials (amb un impuls extraordinari des de Catalunya) han estat realment notables aquests darrers anys: FontdelCat, Itineraris Romànics, Galatea, etc. No tinc clar, però, que s'estigui avaluant adequadament l'impacte dels avenços tecnològics damunt la metodologia i, sobretot, la pràctica de la intercomprensió. La tecnologia està fent innecessària, segons com es miri, la intercomprensió, l'esforç intercomprensiu. Les eines d'aproximació lingüística són veritablement pertot: cada vegada és més fàcil poder obtenir en la nostra llengua qualsevol text... i la majoria de la gent, no podem oblidar-ho, no està per fer esforços intercomprensius ni veu els guanys ni la riquesa de participar en interaccions multilingües (jo parlo la meva llengua, tu la teva), que els semblen situacions incòmodes, contràries a la cortesia lingüística i als principis de convergència conversacionals tal com els defineix la pragmàtica. El ciutadà corrent (no el filòleg apassionat per les llengües) vol entendre's ràpidament amb altres ciutadans i, si això pot fer-ho des del monolingüisme ben armat d'eines d'aproximació lingüística, ho farà. La majoria està per la comprensió immediata, no pas per l'esforç intercomprensiu. El problema de les noves eines d'aproximació lingüística és, precisament, que ens oculten la llengua d'origen, que ens estalvien la reflexió, la deducció, la inferència i fins el sentit de pertinença a una mateixa família lingüística, aspecte que pot acabar resultant irrellevant a l'usuari. I allò més important de la intercomprensió lingüística, a parer meu, no és precisament la comprensió (sovint imperfecta, parcial), sinó la tendència vers l'altre, la percepció de l'altre divers i alhora semblant, l'actitud d'obertura, el pas respectuós cap al desconegut. No estic segur que la intercomprensió, en què crec fermament, no quedi engolida per la comprensió automàtica de base tecnològica. Seria una llàstima: els humans no guanyem humanitat veient els altres com si fóssim nosaltres mateixos, parlant ja en la nostra llengua, homogeneïtzats. Percebre la diversitat i tendir-hi és molt més decisiu que comprendre fàcilment. ¿On quedarà l'esforç intercomprensiu en un món cada cop més personalitzat, més ajustat a nosaltres mateixos, més basat en l'eficiència, que no deixa espai a les marrades, al tempteig, a la lenta aproximació comprensiva cap a allò divers?

[438] Expolangues 2010 (1)

Aquests dies sóc a la fira Expolangues, en la qual aquest any la llengua catalana és la convidada d'honor. Ja hi haurà temps de fer comentaris sobre diversos aspectes o actes interessants presenciats. En aquest moment vull fer tres comentaris a cop calent: 1) enhorabona a la part catalana de l'organització, l'Institut Ramon Lull, per l'estand que ha ocupat el centre del firal: una arquitectura magnífica i funcional, un espai central de fòrum amb unes grades per a les presentacions, els recursos multimèdia adequats, una selecció de textos i imatges senzillament excel·lent a les parets de l'estand (incrusto al peu d'aquestes línies un vídeo de l'ACN que mostra l'espai de l'IRL); 2) els serveis lingüístics de les universitats catalanes haurien d'haver tingut una presència ben diferent a Expolangues: ens hi hem trobat persones de diversos centres (UAB, UB, UIB, UIC) i s'ha presentat alguna iniciativa comuna, però la representació universitària hauria d'haver-se articulat millor; 3) en molts dels fòrums de treball (conferències, taules rodones, tallers) s'ha parlat de la intercomprensió romànica, que és vista gairebé unànimement com una panacea per garantir el respecte a la riquesa i la diversitat lingüístiques i alhora la comunicació entre persones. Val a dir, però, i la qüestió és preocupant, que no hem vist per enlloc pràctiques intercomprensives, sinó més aviat al contrari, el francès pertot. La intercomprensió s'ha de viure, no s'ha d'explicar. Ja va sent hora d'assumir sense complexos la pràctica real d'interaccions multilingües, amb la dosi de risc que comporten i el desplegament d'estratègies que hi estan associades. La intercomprensió és més que una metodologia: és una acció cultural que no es pot fer entendre si no es porta a la pràctica amb fermesa i sense témer les incomoditats que pot generar.

[433] Llengua de deu milions d'europeus

Del 3 al 6 de febrer tindrà lloc a París la XXVIII edició de la fira Expolangues, amb l'objectiu de "promouvoir l'apprentissage des langues, défendre le plurilinguisme et encourager les échanges internationaux". Un dels fets destacats de l'edició d'enguany (consulteu els apunts que dedicàvem a l'edició de 2009) és que el català hi és la llengua convidada d'honor. És la primera vegada que una llengua no estatal té aquest rang en aquest fira. La Fundació Ramon Llull, que agrupa representants institucionals dels diversos territoris de parla catalana va signar dijous a l'IEC el document "El català, llengua de 10 milions d'europeus", un document unitari "on es remarca la força de la nostra llengua i se'n reclama un major reconeixement a les institucions internacionals i especialment europees" (consulteu el dossier de premsa d'Expolangues 2010). Una llengua que és la dotzena més parlada a Europa, la vintena llengua que més edita al món, desena en nombre de traduccions i "llengua abocada a les noves tecnologies" i amb una gran presència, proporcionalment, a Internet. L'Institut Ramon Llull ha estat l'encarregat de coordinar el programa d'activitats relacionades amb la llengua catalana, que abracen des de presentacions de materials, productes o centres lingüístics (Intercat, Parla.cat, Petit atles lingüístic del domini català, Veus, Termcat, Linguamón - Casa de les Llengües, APPEC, la Bressola, etc.), fins a conferències ("Sigues lingüísticament sostenible", "Català, llengua de ciència") i taules rodones, com les que es dedicaran a les "llengües locals en societats multilingües", "Els estudis catalans a França" o "El català en els enfocaments plurilingües de l'ensenyament de les llengües", especialment en l'àmbit de la intercomprensió romànica. Entre els actes relacionats amb la llengua catalana n'hi haurà també de musicals, lúdics i folklòrics. L'eslògan que s'ha triat per a Expolangues 2010 és "El català, llengua de deu milions d'europeus". Expolangues serà, sens dubte, un bon moment per difondre la realitat lingüística i cultural catalana d'aquests 10 milions. No he pogut resistir la temptació de preguntar a internautes de tot el món (per mitjà d'Ask500People) si es veuen capaços de quantificar la comunitat catalanoparlant. Incrusto els resultats de la consulta al peu d'aquestes ratlles. El mapa s'anirà actualitzant a mesura que es recullin més vots d'aquí i d'allà. Al moment de tancar aquest apunt només un 29 % dels internautes situen el català entre 8 i 10 milions de parlants. Us convido a votar.

[197] Encara sobre Expolangues (1)

La taula rodona organitzada per la direcció general d'Educació i Cultura de la Comissió Europea de dimecres (14 de gener) a Expolangues, a París, de la qual es donen alguns flaixos al web de la Comissió Europea, devia ser vibrant. El tema, les llengües (el multilingüisme) i la competitivitat, amb el conegut informe ELAN de rerefons i amb la presència destacada de Leonard Orban, comissari europeu del multilingüisme (al centre de la imatge). El resum que en facilita Expolangues afirma: “La mondialisation des échanges et l’accroissement constant de la mobilité des Européens font que de nos jours, toutes les entreprises, même les plus petites, ont les yeux tournés vers l’étranger. Une étude récente a montré que l’absence de compétences linguistiques est un obstacle pour de nombreuses entreprises européennes, et contribue à leur faire perdre des parts de marché. Même si l’anglais joue toujours un rôle de premier plan sur la scène internationale, il ne suffit plus: ce sont d’autres langues qui assureront un avantage concurrentiel aux entreprises de l’Union européenne, et leur permettront de tirer leur épingle du jeu face à des entreprises monolingues. Pour un jeune Européen, une bonne maîtrise de plusieurs langues étrangères est donc un atout précieux sur le marché du travail et lui donne accès à un large éventail d’emplois, y compris à l’étranger. L’apprentissage des langues étrangères permet également de renforcer ses compétences interculturelles, ses capacités d’innovation et sa créativité. La diversité linguistique constitue donc un réel facteur de prospérité, et une source de profit pour tous”). Constatem que van aflorar a la taula rodona algunes preocupacions que són també les nostres: Mats Pahlman, de l'empresa Eurocadres “pleaded for the recognition of skills and competences acquired outside the formal education system. Language skills are often acquired outside school and communication skills, as well as good interpersonal skills, are difficult to measure. He stressed that mobility within Europe is still far from satisfactory and argued that difficulties in recognition of qualifications are partly to blame for this.”; Delphine Poiré, de l'European Network of women scientists “presented the dilemma of English being the compulsory lingua franca of research, especially for the publication of scientific articles. The lack of linguistic diversity in science is not necessarily favouring innovation and creativity.” Ens sembla crucial aquesta idea: l'only english empobreix i limita el coneixement científic. Pasquale Catalfamo, de l'empresa Catalfer, del sector dels productes químics per a la indústria de l'automoció, “talked about the need for his company to find linguistic and cultural mediators for their operations in different countries. He underlined that although global English is necessary for global business, it is totally insufficient for any dealings with customers and staff below management level. His business organisation is trying to influence Italian universities in order to make them understand that they need to promote language learning.” Jaime Fernández de la Vega, de la firma l'Oréal, “confirmed that language skills and cultural competence are what his company is looking for when they recruit the managers of the future.” Així doncs: aprenentatge informal (i de quina manera reconèixer-lo); necessitat que la ciència sigui multilingüe; importància de la mediació lingüística i cultural a les empreses; importància de la llengua i la competència intercultural en la selecció de personal. Caldrà tenir aquests temes ben presents a l'agenda.

[196] Expolangues: action!

Avui ha estat un tranquil divendres de gener. Els divendres no són ni dilluns ni dimecres ni dimarts ni dijous, i a les acadèmies hi ha un ambient relaxat: no sol haver-hi classes ni alumnes i qui més qui menys troba el moment de fer-la petar amb els companys (del sopar de l'endemà dissabte amb uns amics, de l'excursió planejada a Sant Llorenç del Munt, de la costellada amb allioli -ui!- amb els parents de Salou). Els divendres també es troba el moment de fer balanç reposat de la setmana transcorreguda, de planificar sense estrès l'activitat de la següent, o l'estona per buidar la paperera. Els divendres són màgics i lluminosos (les portes de les aules són obertes i arriba més llum als passadissos), tenen un no sé què de dissabte que els fa encara més plaents que els dissabtes, que els fa una mica més dissabtes (els enutjosos dilluns són més lluny) que els mateixos dissabtes. Mentrestant, a mil quilòmetres (la distància/temps de llegir un MECR saltant-se totes les taules de descriptors) avui divendres i demà dissabte es tanca la vint-i-setena edició d'Expolangues (14 al 17 de gener de 2009). S'hi han presentat obres, manuals, recursos, idees, tendències en relació amb l'ensenyament-aprenentatge de les llengües des de tots els punts de vista. S'hi ha parlat de totes les llengües que s'ensenyen als centres d'idiomes i de desenes d'altres llengües; s'hi han explicat innovacions radicals i decisives en l'avaluació lingüística; s'hi ha tractat de recursos virtuals i ensenyament a distància; s'hi ha fet referència a l'enfocament accional en l'ensenyament de la llengua; s'hi ha parlat de llengües i competitivitat; de tota mena de mètodes; de formació al llarg de la vida; d'ensenyament de llengua a tots els nivells. Entre avui divendres i demà dissabte es parla a París, significativament, de qüestions a l'ordre del dia com la llengua i la cultura xineses: diverses conferències d'Expolangues donaran a conèixer aspectes que s'hi relacionen, quina és la mirada dels xinesos sobre el món, quin futur es preveu als instituts Confuci, quines possibilitats reals ofereix el xinès per trobar feina, quina relació té el MECR amb el xinès, què és l'innovador mètode Ni shuo ne? (“la première méthode de chinois qui intègre l’approche actionnelle. Spécialement adaptée à la langue chinoise, elle permet d’apprendre parallèlement à communiquer à l’oral et à l’écrit. La progression tient compte pour chacune des compétences des rythmes d’apprentissage différents écrit/oral par des activités adaptées”). Encara queda un dia d'Expolangues i a tres quarts de dotze hi ha un vol cap a París. Quedem a la terminal A a un quart d'onze. D'acord?