[887] Tot ampliant el diccionari

Aquests darrers temps hem ampliat el diccionari a l'Ara, aprendre llengües amb deu paraules més, com sempre connectades amb el que s'esdevé al nostre voltant: es tracta de troica (a propòsit del trio que governa Europa: el Banc Central Europeu, la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional); confeti (pensant en la ministra que pagava els paperets de les festes infantils amb diners aliens); sotsobre (provant d'explicar els sobres secrets amb què paguen els polítics); infanta (dedicat a la imputada que malda per deixar de ser-ho i no haver de parlar); MOOC (bromejant sobre el nom de moda en l'aprenentatge virtual, ben desafortunat des de la nostra mirada lingüística); espia (arran dels afers d'espionatge destapats aquests darrers temps); arribisme (tot pensant en una figura concreta de la política catalana); remuntada (perquè el futbol sempre és notícia); pedra (a propòsit del nou Papa i del seu ministeri petrí); enciclopèdia (què vol dir ser una enciclopèdia a l'època de la Viquipèdia?).

[847] Llegir per aprendre una llengua estrangera

Vull dedicar unes ratlles, avui, a l'activitat habitual en l'aprenentatge de llengua que consisteix a llegir un llibre, per decisió pròpia o encàrrec del docent. Aquesta pràctica s'ha eixamplat molt, és clar, amb les múltiples possibilitats de llegir que la tecnologia ens posa avui a l'abast. Tots els textos són ja propers, també els literaris, i alhora des de múltiples dispositius que ens permeten una experiència lectora radicalment nova. Si el que volem proporcionar a l'alumnat són textos de lectura graduada, al mercat n'hi ha per triar i remenar en el cas d'algunes llengües, especialment l'anglès. També els textos de lectura fàcil, dels quals ja hem parlat a Aprendre llengües, són una opció en determinades circumstàncies. Voldria parlar, però, ara, de les lectures no adaptades, i d'experiències fallides o reeixides en afrontar un estudiant la lectura d'un text real sense retocs, d'una novel·la, per exemple. Estic convençut que és clau que l'alumnat reflexioni sobre l'ús del diccionari en aquesta circumstància. Perquè fer servir el diccionari té, sovint, en molts aprenents de llengua, un efecte altament perniciós. Crec que un cop l'aprenent ha verificat (després de llegir un parell de pàgines) que comprèn el sentit general del text, s'ha d'oblidar totalment del diccionari mentre llegeix. Les possibilitats d'aprenentatge lèxic que brinda una novel·la no adaptada a un aprenent d'una llengua estrangera són tan enormes, que el que pot aportar un diccionari es pot considerar una sobrecàrrega evitable. La lectura d'un text d'aquestes característiques és plena d'inferències, de reconeixements de paraules i expressions latents, de formes que són a la zona de desenvolupament proper de l'aprenent de llengua. Tan sols el repte de convertir allò que es pot reconèixer en un actiu lingüístic operatiu a partir d'aleshores en la pròpia producció en la llengua apresa pot ser ja un guany altament significatiu. Allò fonamental llegint un text literari és arribar al gaudi estètic que proporciona el text que es llegeix, que seria imperdonable liquidar a cop d'interrupcions constants per la pruïja d'impedir que s'escapi cap sentit. La lectura del text literari en la llengua que aprenem requereix, això sí, que hi deixem les nostres marques, les nostres observacions, que hi subratllem els mots que en una operació necessàriament posterior a haver exhaurit el plaer literari, a haver acabat l'obra, cercarem potser al diccionari i anotarem, aleshores, en un vocabulari propi a la xarxa, en una flashcard, o a la nostra llibreta de paper, si ens ve més de gust.

[818] Diccionari personal, encara

Continuo recollint a Aprendre llengües els comentaris totalment personals que publico regularment al diari Ara a partir d'algunes de les expressions que aquests darrers temps han saltat a la palestra. He dedicat unes ratlles a la liquiditat, ara que vivim amb frenesí a la modernitat líquida; al sentit de la paraula col·lapse; al mot recepta, ara que s'han fet més populars que mai associades a l'euro per recepta; al concepte de moda reinventar-se, que gairebé tothom prova de conrear en temps de grans convulsions i canvis com els que vivim; a la paraula magnat, tot pensant en el rei d'Eurovegas; a l'expressió a mansalva, que descriu bé la situació d'impunitat d'alguns dels més poderosos; a la paraula interrupció, a propòsit d'alguns comentaris sobre la de l'embaràs; a les enutjoses burilles, arran de les que han causat alguns dels incendis d'aquest estiu. I també al mot aprimar-se, l'objectiu de tantes i tantes persones a l'estiu i la metàfora que governs i periodistes han aplicat a les àrdues operacions d'aquests dies de fer més lleugeres, més fines, les administracions (de treure'n treballadors, ras i curt). Deixo l'enllaç a aquests comentaris breus de tall lingüístic, purs jocs sense pretensions, per si els voleu vistitar.

[769] Jugar i jugar amb la llengua

Navegant trobo la pàgina de Lèxic Obert Flexionat de Català, que no coneixia, un recurs gratuït de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la UPF. L'eina presenta una grapat de recursos interessants per a la consulta i la resolució de dubtes que assalten a tota hora els usuaris de la llengua catalana (topònims i gentilicis, deverbals, divisió sil·làbica). M'interessen ara mateix especialment les seccions dedicades al vessant lúdic de la llengua. Voleu trobar el suport imprescindible per resoldre els mots encreuats que mai no acabeu, o fins i tot inspiració per crear-ne? Us falta una paraula de deu lletres començada amb n i acabada amb s? Una eina d'ús elemental ens ajuda a trobar el mot que busquem. I encara més jocs: voleu jugar al clàssic mastermind, però amb paraules? Una altra de les aplicacions del web ens permet fer-ho, molt simplement, amb paraules de cinc lletres. Un altre dels recursos interessants del web, des del meu punt de vista, és el cercador de manlleus (anglès, francès, italià, alemany, castellà, rus, japonès, neerlandès, gallec, basc). El Lèxic Obert Flexionat del Català em sembla una eina útil, sens dubte, per bé que hi trobo a faltar les referències a les fonts en què s'abeuren els diversos diccionaris que ens presenta.

[750] Els meus diccionaris

Aquí i allà hi ha eines a la xarxa que ens permeten anar construint el nostre diccionari, quan aprenem una llengua, i anar enriquint el vocabulari. Un dels diccionaris en anglès més populars a la xarxa és Dictionary.com. Doncs bé, una de les seves prestacions, Word Dynamo, ens permet anar alimentant el nostre diccionari personal d'anglès (treballa també amb altres idiomes: francès, espanyol, llatí) al mateix temps que altres persones fan el mateix i ho fan públic, si volen. El que hem de fer és anar donant d'alta les paraules que ens interessen (associades a un tema, per exemple), amb la definició que desitgem. Pot ser una de les suggerides pel diccionari general, Dictionary.com, o alguna d'incorporada pels usuaris, o la nostra pròpia definició, escrita en la llengua que vulguem. A més de construir el diccionari, Word Dynamo ens dóna diverses possibilitats ben lúdiques d'aprendre amb les paraules registrades: amb jocs, associant la paraula amb la definició correcta, generant flashacards, sentint la pronúncia de les paraules. L'eina conté materials lèxics organitzats per nivells (per a totes les edats) i per preparar diversos dels exàmens d'anglès més populars als EUA. També presenta recursos lèxics relacionats amb diverses disciplines acadèmiques. Una de les opcions de Word Dynamo, d'altra banda, et sotmet a prova per provar de determinar quantes paraules saps en anglès. M'ha donat un nivell "Sprocket"; reconec que he tingut sort (les paraules que m'han aparegut, moltes de base llatina, són força formals i difícils per als angloparlants, però no gens per als parlants de llengües romàniques).

[409] Diccionari de Google

A més del seu traductor, Google té també el seu diccionari, al qual s'accedeix sense necessitat de tenir un compte de gmail, a diferència d'altres prestacions. Google Diccionari, que havia estat una part de Google Translate i ara és un servei independent, ens serveix per tenir les definicions de les paraules que ens interessi conèixer i, de vegades, ens ofereix contextos en què apareixen aquestes paraules: una secció de “frases relacionades”. També mostra, si escau, una secció d'”idiomes relacionats”, on apareixen els idiomes que comparteixen la mateixa paraula. Una tercera funció que fa és la de traductor. Fixeu-vos, per exemple, en una utilització concreta: busquem la paraula ruta del castellà traduïda a l'anglès. Al moment de fer aquesta cerca obtenim la informació següent: onze paraules (val a dir que les paraules en anglès presenten un botó d'àudio que permet escoltar-ne la pronunciació) com route, itinerary, way, road...; grups de paraules relacionats com ruta panorámica, ruta interior o en ruta (amb la traducció corresponent a l'anglès); llengües que també tenen la paraula ruta (l'italià i el croat) i, per acabar, un bon grapat de definicions obtingudes de la xarxa. Les llengües de cerca, pel que veig, són una trentena (anglès, francès, alemany, croat, neerlandès, grec, hebreu, tai, tàmil, txec, finès, hindi, castellà, coreà...). El català no hi és, i la traducció és sempre de les diverses llengües cap a l'anglès (o de l'anglès cap a les altres llengües).

[287] Wordnik: més que un diccionari

M'agrada Wordnik, aquesta aplicació gratuïta (només si es vol fer alguna aportació a Wordnik cal registrar-s'hi) orientada al lèxic de la llengua anglesa que dóna informacions molt interessants de les paraules, des del punt de vista de l'ús i sense cap voluntat prescriptiva. Les informacions de Wordnik no són habituals en altres eines o diccionaris semblants, i algunes són veritablement curioses. Wordnik mostra frases en què les paraules cercades apareixen en context, d'una banda, i aporta interessantíssima informació sobre la freqüència d'ús de la paraula objecte d'interès al llarg de la història, amb gràfiques diacròniques de la vitalitat de la paraula. Faig una prova: trio robot, paraula inventada pels germans txecs Čapek (Karel, i Josef) el 1920 amb el seu sentit modern (llegiu l'explicació de l'etimologia de robot a l'entrada de Karel Čapek a la Viquipèdia). Wordnik indica, enraonadament, que la paraula es va fer servir sobretot entre 1920 (no abans) i 1950, i que l'ús es va esllanguir força posteriorment. Què més ofereix Wordnik? La pronunciació de les paraules; algunes aparicions recents (de pocs minuts abans) de la paraula cercada a Twitter, plenament contextualitzada; l'etimologia de les paraules; imatges de Flickr que tenen relació amb la paraula cercada; sinònims, antònims; la indicació del nombre de vegades que pots sentir, normalment, la paraula escollida en un període de temps determinat; etc. Wordnik té a la seva base diversos diccionaris de prestigi. Val la pena, veritablement, perdre una estona explorant Wordnik. La part més curiosa, sens dubte, és la de les gràfiques de freqüències. Faig proves amb software, football, esquire, communist i se'm mostren els resultats que es poden veure seguint els enllaços. Esperem que el català tingui aviat una eina d'aquestes característiques.

[30] Autoaprenentatge d'italià (1)

Esmentarem en aquesta entrada diversos diccionaris i també diversos mitjans de comunicació que poden ajudar en l'autoaprenentatge o l'aprenentatge de l'italia. Podem destacar, entre altres, els següents: Dizionario De Agostini (Sapere.it), que permet fer cerques en italià, cerques de sinònims i antònims i cerques per parells de llengües des de l'italià i cap a l'italià (amb les llengües següents: anglès, l'espanyol, l'albanès, el francès, el portuguès, el turc, l'alemany i el polonès entre altres llengües). També es pot destacar el Dizionari De Mauro Paravia online. I també el Dizionari Garzanti online, al qual cal subscriure's, gratuïtament, per fer les consultes. Un darrer diccionari recomanat: IdiomaX , que conté les possibilitats de consulta italià-castellà i castellà-italià. Pel que fa, d'altra banda, a mitjans de comunicació que poden ser útils per aprendre italià, destaquem els següents: Corriere della Sera , Il Manifesto, La Repubblica, L'Espresso, Panorama, Internazionale i Rai. També entre les ràdios poden resultar útils: Radio 24 i Radio Deejay. O la Rai international online.