[398] Tecnologia i classes menys magistrals

La Universitat nord-americana de Purdue, que ja coneixem per l'excel·lència amb què tracta les qüestions de llengua i comunicació dels seus estudiants, ha desenvolupat una aplicació que recull el retorn dels alumnes a classe amb l'objectiu que pugui millorar el seu aprenentatge. Es tracta de Hotseat, que es defineix com “a software application that captures student comments about a class and allows everyone in the class to view those messages, including the professor and teaching assistants. Students can post messages to Hotseat using their Facebook, MySpace or Twitter accounts, or they can send text messages or simply log into the Hotseat Web site”. Som als antípodes, doncs, és clar, del coneixement tancat, escàs, del mestre que parla sol, de la classe magistral, del curs de les explicacions ja planificat pel mestre abans d'entrar a l'aula i poc o gens modificable. Hotseat representa obrir nous canals a la polifonia que hauria de definir qualsevol classe. Pel que llegim, aquesta experiència incipient sembla haver estat un èxit: les valoracions d'alumnat i professorat semblen bones. Els usos a classe de llengua són perfectament previsibles. Imaginem el professor a punt de parlar dels verbs de dicció o els verbs psicològics, per posar un exemple qualsevol, i rebent diversos exemples dels alumnes quasi simultàniament, que el situen de cop respecte al que saben els estudiants del tema i li estalvien de fer la llista a la pissarra, potser: la llista ja l'han fet els assistents a la classe? D'una forma ben natural (i ben activa i ben compromesa, per a l'estudiant) la distància entre allò que saben els alumnes i la percepció que té el professor sobre el que saben es redueix enormement. Les possibilitats de millorar la docència, doncs, de fer-la adequada i significativa, es multipliquen amb aplicacions com Hotseat.

[393] Arronsar i estirar la llengua

Cada dia fem temptejos en l'escriptura a la xarxa, rastrejant-ne diversos límits. No tinc cap mena de dubte que l'exercici de reducció verbal que ens planteja una eina com Twitter (els 140 caràcters) és interessant perquè convida a l'essencialitat, fet important si pensem en el context d'infosaturació en què ens movem a diari. L'exercici és interessant, també, des de l'òptica de l'aprenentatge de llengües, sens dubte, perquè promou la capacitat de síntesi, competència fonamental a la universitat, altres nivells educatius i el món professional. No pas per atzar, quan els serveis lingüístics universitaris vam dissenyar les proves oficials de la Comissió de Formació en Llengua Catalana de les universitats del Principat vam voler que es valorés expressament la capacitat de síntesi dels candidats (a la primera àrea de les proves). La xarxa sembla esquinçar diversos dels criteris amb què se solien valorar els textos abans de la revolució tecnològica que vivim. L'hipertext liquida la coherència, d'una banda: passem d'un lloc web a un altre i no esperem ni el mateix tractament, ni un acord ideològic total amb el que llegíem al lloc originari, ni el mateix estil, ni tan sols el mateix codi lingüístic... solem trobar textos en altres llengües, experiència que acceptem com a normalíssima. Com a lectors, estem sempre a punt per integrar qualsevol element sorprenent als discursos (que construïm nosaltres, al capdavall). D'altra banda, l'escriptura a la xarxa, fluctuant, líquida, econòmica o de vegades rupturista fulmina la correcció lingüística tal com l'enteníem. Ningú no s'atreviria a corregir un text de la xarxa amb el mateix rigor que abans (un cop corregit, el text potser ja no hi seria o hauria mutat cap a un altre text). I el criteri de l'adequació, d'altra banda? Semblava que Twitter ens feia passar per l'adreçador dels 140 caràcters (escurçant fins i tot les adreces)... però no cal. L'eina TwitLonger ens permet estendre'ns més, si ho necessitem. Sense trauma, sense por de ser inadequats. Acabo de fer-ne una prova i he trobat ben útil l'aplicació. ¿Com valorarem la llengua, d'aquí a un temps, si a cada pas trobem maneres de fer-la servir noves i flexibles, escletxes d'ús impensables, que trenquen tots els motlles de l'avaluació del passat?

[359] Edmodo: microblogging a l'educació

El microblogging ja fa temps que és moda en tota mena de contextos (personal o empresarial, per exemple). Qui més qui menys té un compte a Twitter i hi deixa caure, de tant en tant, alguna piulada. Fa temps que es parla, també, dels usos educatius de Twitter i el microblogging (vam dedicar-hi una entrada en aquest bloc). Podeu consultar, sobre aquesta qüestió, entre altres, els enllaços del post següent de Malinka Ivanova al seu bloc, entre els quals destaco, per exemple, 50 idees per a l'ús de Twitter a l'educació (bloc de Carol Cooper-Taylor). Les aplicacions de microblogging no s'acaben pas en Twitter. Hi ha, per exemple, altres eines com Twingr, Friendfeed, Whispurr, Yonkly o Shout'em. Vull parlar, però, avui, d'una altra eina de microblogging, per la seva especificitat per a l'àmbit educatiu, l'ús de la qual ha esclatat darrerament. Es tracta d'Edmodo (observeu-ne el boom a Google Trends), que s'autodefineix com “a private communication platform for teachers and students” i també s'ha anomenat el “Twitter for schools”. Una de les seves característiques principals és que la comunicació que s'hi genera és totalment privada. Les utilitats en l'àmbit educatiu són diverses: intercanvi d'opinions, fitxers, respostes, notes; elaboració de consultes ràpides d'alumnes a formadors, o de respostes ràpides de formadors a alumnes. Edmodo dóna entrada diferent als seus usuaris segons si declaren ser alumnes o professors: els professors s'hi registren i posteriorment (amb privilegi d'administradors) creen els grups, que, amb un codi únic, permeten una comunicació sota control. Edmodo té, entre altres prestacions, la possibilitat d'establir tasques amb data límit o la d'adjuntar vídeos i imatges a les piulades. Les aplicacions a l'aula de llengua són fàcilment imaginables: des del treball amb enunciats sintètics fins al treball col·laboratiu o dels aspectes comunicatius. Llegiu, si voleu, la ressenya de Teach42 sobre Edmodo. Doneu un cop d'ull, també, al vídeo següent:

[317] Twitcam: vídeos al Twitter

L'eina de microblogging més estesa actualment (cada cop més utilitzada en ensenyament i aprenentatge) ja permet que hi enviem vídeos. Ens referim a Twitter, és clar, i a Twitcam per ser més concrets. El procediment és d'una senzillesa absoluta (tres passos elementals, a banda tenir webcam i micròfon) i no cal ni registre ni programari, només tenir un compte a Twitter. La durada dels nostres enregistraments pot ser com a màxim de 3 minuts. Com ja és habitual, el vídeo produït genera una URL i també un codi que permet incrustar-lo en un web. Twitcam ofereix també la possibilitat de xatejar. Acabo d'experimentar Twitcam i em sembla una eina interessant i poderosa, un accessori imprescindible per a Twitter. La qüestió, amb tot, és si volem tenir el grau de presència personal que ens dóna aquesta eina. Com ja hem comentat altres cops, el text sembla que permet una relació menys agressiva i menys exposada davant l'interlocutor. Es tracta, també, però, de veure què es vol comunicar i de triar la via més oportuna en cada cas. Acabo d'enviar al meu Twitter un breu vídeo de prova (la qualitat no és bona, és senzillament una prova, pràcticament sense llum). Caldrà veure l'ús real d'aquesta possibilitat a Twitter a partir d'ara.