La realitat augmentada em semblava poc menys que ciència-ficció fins fa un parell de dies. Vaig baixar en dos minuts una aplicació a l'iphone per poder llegir codis QR, vaig localitzar un dels programes a la xarxa que et permeten crear-los (dos minuts més) i vaig elaborar tres o quatre d'aquests codis de barres especials que tanta popularitat tenen al Japó i que ja comencen a estendre's arreu. Els vaig imprimir (per acabar-m'ho de creure), hi vaig passar per davant el dispositiu mòbil i, amb un cert astorament (digueu-me ingenu, decimonònic o noucentista, és igual) vaig veure com l'iphone capturava el que hi havia dins el codi QR (un text breu o extens, un número de telèfon, una adreça web a la qual el dispositiu et connecta directament, etc.). Els codis QR poden servir per moltes coses: algunes de ben prosaiques com marcar les peces d'un inventari (no tant si es tracta de les peces d'una exposició en un museu: les audioguies queden liquidades), però altres que tenen un enorme potencial, també en el camp de l'aprenentatge i l'aprenentatge de les llengües. ¿Us imagineu un llibre de text ple de codis QR que apunten cap a vídeos o materials a la xarxa que l'aprenent captura en un moment? Continuo provant: aplego en dos codis QR un vídeo de YouTube (codi inferior) i en un altre un fragment de text (codi superior). Imaginem una activitat didàctica (lectura d'un text i consulta d'un vídeo) sintetitzada en dos codis de barres a punt de ser llegits per qualsevol persona amb una eina bàsica, un ordinari dispositiu decodificador. La imaginació ja es desborda tot just a les beceroles de la realitat augmentada. Si teniu ganes de debatre els usos d'aquest recurs, us convido a deixar algun comentari al peu d'aquestes ratlles.
Ahir dissabte vaig participar a la Jornada Espiral 2010: tendències emergents en educació TIC-TAC. Hi vaig presentar l'experiència que duc a terme a la UAB “Ensenyar llengua a la universitat des d'un entorn personal d'aprenentatge”, en la qual vaig explicar la meva manera de veure el treball amb PLE a les assignatures de llengua que imparteixo a la Facultat: l'itinerari que va del PLE docent a l'estímul del PLE de l'alumnat. Mentre que als campus virtuals universitaris s'hi anava (i s'hi va) amb un manual d'instruccions, amb unes orientacions per arribar-hi i fer-los servir, als entorns personals d'aprenentatge, no. Als entorns virtuals d'aprenentatge s'hi acudia; als entorns personals d'aprenentatge s'hi viu. Per anar a un campus virtual no calien gaires competències digitals. Els entorns personals d'aprenentatge, en canvi, que no són exactament ni eines ni llocs, gairebé podríem dir que són equivalents a les competències digitals en acció. No hi ha res més absurd que enviar un alumne a fer servir algunes aplicacions del web 2.0, o recomanar-li un mashup d'eines, si no té una vivència 2.0 en molts altres àmbits de la seva vida i desitja prolongar-la naturalment, a partir de l'espai per aprendre que té tothom, cap al seu procés d'aprenentatge. La Jornada Espiral em va permetre escoltar la interessant experiència de creació de videojocs a les aules (a càrrec de Frank Sabaté), l'explicació del projecte del company Ricardo Torres, entre altres, del Citilab, anomenada HortDigital, de formació de professorat en el web 2.0, i, també, l'estimulant presentació de Marga Ojeda (Kpacita) sobre realitat augmentada, fenomen que assaltarà decisivament l'ensenyament-aprenentatge en molt poc temps. Em va agradar escoltar i saludar, també, el company Josep Hernández, autor del bloc Apuntes de lengua. Gràcies, doncs, a Espiral, organització amb més de vint anys d'història, per l'oportunitat de compartir experiència.
Fa uns dies parlàvem en un apunt, amics, de la realitat augmentada, fenomen que, segons els analistes, s'imposarà en pocs anys i que tindrà repercussions en tots els àmbits de la nostra vida, també en el nostre ésser lingüístic, les nostres manifestacions verbals i la nostra manera d'aprendre o gestionar les llengües. La realitat augmentada em sembla veritablement inquietant. ¿Quedarà tocada de mort la imaginació? ¿On trobarà refugi? ¿Ens colgarà una onada de misticisme destinat a satisfer la necessitat humana de les realitats només suggerides, intuïdes, incertes? ¿Què faran els poetes, quan tothom pugui augmentar la realitat? ¿Vindrà una onada de subjectivisme i de psicologisme, àmbits on la realitat sempre és escàpola? Quan penso en els aparells de realitat augmentada que ja apunten a les finestres i permeten saber tot el que hi ha al darrere, em retorna el Baudelaire del poema “Les finestres”, dels Petits poemes en prosa, que fa cent cinquanta anys rebutjava la realitat real i trobava recer i possibilitats il·limitades en realitats minvades i misterioses. Llegiu-lo, si us ve de gust. ¿Es veuen (es veien?) més coses a través d'una finestra oberta o a través d'una finestra tancada? Aquí teniu el text de Baudelaire: “Celui qui regarde du dehors à travers une fenêtre ouverte, ne voit jamais autant de choses que celui qui regarde une fenêtre fermée. Il n'est pas d'objet plus profond, plus mystérieux, plus fécond, plus ténébreux, plus éblouissant qu'une fenêtre éclairée d'une chandelle. Ce qu'on peut voir au soleil est toujours moins intéressant que ce qui se passe derrière une vitre. Dans ce trou noir ou lumineux vit la vie, rêve la vie, souffre la vie. Par-delà des vagues de toits, j'aperçois une femme mûre, ridée déjà, pauvre, toujours penchée sur quelque chose, et qui ne sort jamais. Avec son visage, avec son vêtement, avec son geste, avec presque rien, J'ai refait l'histoire de cette femme, ou plutôt sa légende, et quelquefois je me la raconte à moi-même en pleurant. Si c'eût été un pauvre vieux homme, j'aurais refait la sienne tout aussi aisément. Et je me couche, fier d'avoir vécu et souffert dans d'autres que moi-même. Peut-être me direz-vous : «Es-tu sûr que cette légende soit la vraie?». Qu'importe ce que peut être la réalité placée hors de moi, si elle m'a aidé à vivre, à sentir que je suis et ce que je suis?”.
Aquests dies llegia l'avançament de l'Informe Horizon 2010 (avui veig que n'ha sortit ja la versió completa) i hi constatava que en dos o tres anys el fenomen de la realitat augmentada, del qual cada cop es parla més, s'estendrà decididament. Realitat augmentada (AR) és un terme creat el 1990 per Tom Caudell que podem resumir en la idea que els humans, per mitjà de la tecnologia (de les interfícies mòbils que cada cop més prolonguen el nostre ordinador i el fan ubicu) podrem obtenir un gavadal de dades associades a la realitat que observem. Ho farem senzillament enfocant els nostres ginys detectius sobre allò de què vulguem ampliar el coneixement aparent. Caldrà només tenir els dispositius mòbils adequats i les competències per obtenir la informació no aparent. L'aplicació a l'ensenyament-aprenentatge té un gran potencial i ja hi ha projectes orientats a aquesta finalitat, com assenyala l'Informe Horizon: “Augmented reality has strong potential to provide both powerful contextual, in situ learning experiences and serendipitous exploration and discovery of the connected nature of information in the real world. Of particular relevance is AR gaming. Creating games based in the real world augmented with various networked data can give gamers and educators powerful new ways to show relationships and connections in the real world” (extracte de l'avançament de l'Informe). ¿Us imagineu enfocar cap a la paret d'un edifici i obtenir dades rellevants del que hi ha al darrere? En la mesura que l'aprenentatge lingüístic té un component decisiu i irrenunciable de recerca i d'exploració, és segur que els avenços relacionats amb la realitat augmentada seran aprofitats des d'aquest àmbit. No serà difícil, segurament, enfocar cap a un edifici o un objecte i obtenir les informacions de vocabulari adients a allò que enfoquem i suggeriments de fraseologia, per exemple, relacionats amb una realitat que abans, a ull nu, ens era totalment inexpressiva. El coneixement del vessant lingüístic (lèxic, etimologia, pronúncia...) de la realitat és un aspecte més de la realitat augmentada, que ens pot ajudar a comprendre millor la realitat senzilla. Acabo: en català diem que “les parets tenen orelles”, en referència llunyana al fet que el polític romà Stateri fou delatat de conspiració contra l'Estat perquè les seves paraules van ser sentides des de l'altra banda d'una paret massa prima. Potser aquest refrany reviscolarà en el context de la realitat augmentada, ara que les parets de tot plegat se'ns aprimen tant i tot queda tan exposat. Sense deixar els refranys... ¿només els nous analfabets podran continuar utilitzant, ja, aquella altra expressió de la saviesa popular anterior al segle XXI que afirmava que “les aparences enganyen”?
La realitat augmentada em semblava poc menys que ciència-ficció fins fa un parell de dies. Vaig baixar en dos minuts una aplicació a l'iphone per poder llegir codis QR, vaig localitzar un dels programes a la xarxa que et permeten crear-los (dos minuts més) i vaig elaborar tres o quatre d'aquests codis de barres especials que tanta popularitat tenen al Japó i que ja comencen a estendre's arreu. Els vaig imprimir (per acabar-m'ho de creure), hi vaig passar per davant el dispositiu mòbil i, amb un cert astorament (digueu-me ingenu, decimonònic o noucentista, és igual) vaig veure com l'iphone capturava el que hi havia dins el codi QR (un text breu o extens, un número de telèfon, una adreça web a la qual el dispositiu et connecta directament, etc.). Els codis QR poden servir per moltes coses: algunes de ben prosaiques com marcar les peces d'un inventari (no tant si es tracta de les peces d'una exposició en un museu: les audioguies queden liquidades), però altres que tenen un enorme potencial, també en el camp de l'aprenentatge i l'aprenentatge de les llengües. 
¿Us imagineu un llibre de text ple de codis QR que apunten cap a vídeos o materials a la xarxa que l'aprenent captura en un moment? Continuo provant: aplego en dos codis QR un vídeo de YouTube (codi inferior) i en un altre un fragment de text (codi superior). Imaginem una activitat didàctica (lectura d'un text i consulta d'un vídeo) sintetitzada en dos codis de barres a punt de ser llegits per qualsevol persona amb una eina bàsica, un ordinari dispositiu decodificador. La imaginació ja es desborda tot just a les beceroles de la realitat augmentada. Si teniu ganes de debatre els usos d'aquest recurs, us convido a deixar algun comentari al peu d'aquestes ratlles. 
