VISITES


17.6.11

[674] Mentir amb estadístiques

Llegeixo Cómo mentir con estadísticas, de Darrell Huff, un text històric (de 1954!) que ara ha reeditat Ares y Mares (juny de 2011). Traduït a més de vint idiomes, es considera un dels llibres d'estadística més venuts de la segona meitat del segle XX. L'obra es defineix com “un petit manual sobre la manera de fer servir les estadístiques per enganyar”. O, si es vol, com un manual que ens ajuda a ser uns lectors una mica menys ingenus. El text, farcit d'exemples, té indubtablement la seva gràcia. Ens fa adonar, entre altres coses, que les xifres amb decimals ("un 12,837 de catalans no han anat mai a Port Aventura") tenen un innegable poder de convicció; que cal ser exigents amb la selecció de les mostres perquè les dades estadístiques siguin acceptables; que cal vigilar molt bé la diferència entre mitjana, mediana i moda en aproximar-nos a dades estadístiques (que "el salari mitjà dels treballadors de l'empresa és de 2.000 euros" pot voler dir coses molt diferents); que cal esquivar l'engany de les estadístiques casuals; que els jocs amb les dimensions en presentar gràfics o el retall de parts d'aquests gràfics poden enredar i molt el receptor; que cal estar ben atents que les demostracions que es plantegen als textos siguin realment d'allò que pertoca i no d'una altra cosa (que "un producte mati 31.000 gèrmens en un tub d'assaig en onze segons" pot no tenir res a veure amb el fet que pugui eliminar el nostre refredat, que és, en el fons, allò que es vol donar a entendre); que cal estar molt atents a establir o rebutjar la causalitat entre fets que varien alhora, etc. Cal vigilar, doncs, la manipulació estadística. Considero que un parlant de nivell superior d'una llengua ha de tenir un control molt elevat d'aquesta qüestió. I ara més que mai: les decisions sobre les retallades reclamen una enorme seriositat en l'anàlisi de tota mena de dades i, també, en la seva presentació a l'opinió pública.