[584] Encara sobre el PEL i l'Europass

Torno sobre la jornada “Portfolio Europeo de las Lenguas (e-PEL) y Europass: Herramientas para la formación y la movilidad”, que va tenir lloc els dies 24 i 25 de novembre a Còrdova, organitzada per l’OAPEE. Crec que és de justícia destacar el treball que ha dut a l’existència d’un portfolio electrònic, que s’hi va presentar (l'e-PEL), que permet a joves i a adults treballar amb una interfície en català, entre moltes altres llengües. Es tracta de la traslació a paper del portfolio del Ministeri d’Educació de la franja d’adults. La iniciativa s’ha dut a terme des de la Universitat Jaume I de Castelló i va ser presentada per Anna Pitarch, Antoni Álvarez i Joan Ramon Monferrer. El format electrònic dóna molt de joc, evidentment. Quin sentit té un portfolio en paper, si és una eina que s’ha d’anar actualitzant periòdicament? Quin sentit té un portfolio en què les evidències siguin difícils de presentar adjuntes i d’enviar a professorat o a empleadors, si el seu propietari ho considera oportú? Voldria destacar de la jornada, d’altra banda, les intervencions d’Olatz López (UB), autora d’una tesi sobre el PEL i de Jesús Ángel González (Universitat de Cantàbria), que va explicar com al seu centre s’havia anteposat el valor pedagògic al valor informatiu del PEL. La jornada va reflectir, en general, l’optimisme a l’entorn de les possibilitats d’ús del PEL, tot i la visió més critica de Fernando Trujillo (no us perdeu la seva valoració), que va començar donant per mort el PEL, el qual, però, va contextualitzar de seguida en relació amb els PLE (els entorns personals d’aprenentatge). Si alguna qüestió s’ha de criticar de la jornada (a més d’alguna intervenció extemporània com la dedicada a les tan gràfiques eines del web 2.0... sense mostrar-ne cap!) és que no va tenir prou debat; la manca de temps i la sensació d'urgència van ser constants tots dos dies. No es va poder comentar, per exemple, un aspecte crucial: l’existència ubiqua del PEL o l’Europass al núvol i els usos que s'hi associen. Hem de tenir en compte que a la jornada s’anunciaven a bombo i platerets, en canvi, les aplicacions per descarregar l’Europass als productes d’apple. Algú, de debò, emplenarà el PEL des de l’iphone? Hauria estat interessant, d’altra banda, que des de la Divisió Erasmus de l’OAPEE s’hagués explicat l’experiència incipient de cursos EILC en llengües altres que el castellà, com la que hem començat a experimentar, per exemple, a Catalunya, el País Valencià i les Illes.

[581] Portfolio europeu de les llengües (quines?)

Avui ha acabat a Còrdova una jornada organitzada per l'Organismo Autónomo Programas Educativos Europeos sobre l'e-PEL, el Portfolio europeu de les llengües en la seva versió electrònica, i el document EUROPASS. Ens hem referit reiteradament a aquestes eines estimulades pel Consell d'Europa a Aprendre llengües. Parlarem de la jornada. Anoto tan sols en aquest moment unes línies de reflexió de la recta final de l'esdeveniment. Aquest matí alguns ponents insistien en l'estímul del plurilingüisme que comporta el PEL. Des de l'òptica dels assistents catalans a la jornada, el Portfolio europeu de les llengües és una oportunitat única per fomentar la presència de la llengua catalana en la competència plurilingüe de la ciutadania de l'Estat. Una competència plena de desequilibris i de parcialitats en què hi ha de cabre naturalment una certa relació amb la llengua catalana. Una de les ponents del matí, amb tot, comentava el plurilingüisme del PEL fent referència a tres grups de llengües: la llengua castellana, les llengües estrangeres i les llengües ambientals (les llengües de la immigració, per dir-ho ras i curt). Si el plurilingüisme que estimula el PEL a l'Estat no fa lloc al gallec, al basc i al català d'una manera real i efectiva (a un cert coneixement del gallec, el basc i el català: potser tan sols a superar els prejudicis i la desafecció cap a aquestes llengües i a sentir-les com a menys alienes), l'eina té al territori de l'Estat una utilitat massa minvada. En parlàvem a la tarda al tren, tornant cap a casa, amb una companya de Saragossa acabada de conèixer, des d'òptiques ben diferents. Jo li exposava que és necessària una transformació profunda en l'educació lingüística dels ciutadans espanyols, els quals han d'haver positivat en el seu procés educatiu la relació amb les llengües de l'Estat. Això no requereix que els nens i les nenes andalusos hagin d'aprendre català, basc i gallec fins a un nivell proficient, és clar: però sí que requereix, per començar, que l'educació els garanteixi una exposició suficient a les llengües altres que la castellana i, alhora, la superació dels prejudicis que s'hi associen històricament a Espanya. La companya de seient es mostrava preocupada per la possibilitat d'obligar o imposar llengües a ciutadans que les senten llunyanes, mostrava la necessitat, per començar, que els centres educatius tinguessin uns veritables plans lingüístics i un funcionament harmònic pel que fa al tractament de les llengües, temia el conflicte si s'aplicava una política lingüística com la que jo li comentava. “Potser d'aquí a deu anys...”, m'ha dit. Mentre l'AVE recorria la diagonal de Còrdova a Saragossa, la conversa es prolongava, cordial malgrat la discrepància. La sola possibilitat del diàleg obert i enriquidor ja matisa positivament l'escepticisme.

[22] Portfolio Europeu de les Llengües (2)

Tot i la possibilitat de decantar-los cap a determinats àmbits i de contextualitzar-los per aconseguir-ne l’adequació i la utilitat màximes, els PEL són uns instruments amb un esperit i unes característiques bàsiques comunes: consten regularment de tres parts que són el passaport lingüístic, la biografia lingüística i el dossier. El passaport permet al propietari del PEL fer i registrar l’autoavaluació de les seves competències lingüístiques per destreses; registrar els certificats i acreditacions de llengua obtinguts i fer el llistat d’experiències lingüístiques i interculturals viscudes. Aquesta secció del PEL coincideix amb un document d’una altra proposta europea, l’Europass, el Passaport de llengües Europass, i s’integra també en un altre dels documents de la mateixa proposta, el Currículum vitae Europass. Una de les utilitats del portfolio és afavorir l’elaboració d’aquests documents estàndard a Europa, així com de qualsevol altre document on hagin de constar les competències lingüístiques personals. La biografia lingüística, d’altra banda, en la seva formulació estàndard, implica l’aprenent en la planificació i la reflexió sobre el seu procés d’aprenentatge, l’interpel·la sobre el que pot fer en cada llengua i el convida a incloure informació sobre experiències lingüístiques i culturals assolides en l’educació formal o més enllà. El dossier és el recull de les evidències de l’usuari, en tota mena de formats, fruit de la seva relació amb les llengües, a fi de poder mostrar el seu nivell de competència amb l’objectiu de poder aconseguir una feina, assolir metes acadèmiques, adonar-se del procés d’aprenentatge seguit, etc. Constitueix la materialització, amb uns determinats productes triats pel propietari del portfolio (escrits, enregistraments d’àudio, de vídeo, etc.), del que s’ha declarat en les altres dues seccions de l’eina.