[799] Aprenentatge invisible

Cadira invisible, Davide Conti

Demà dilluns tindrem el plaer d'escoltar Tíscar Lara a la UAB i debatre-hi sobre la "gestió de l'aula invisible". Tíscar Lara és directora de Comunicació de l'Escuela de Organización Industrial (EOI), de la qual ha estat vicedegana de Cultura Digital i on ha impulsat projectes d'aprenentatge mòbil i coneixement obert. De 2004 a 2009 va ser professora de periodisme a la Universidad Carlos III de Madrid i imparteix classes presencials i virtuals a programes de postgrau i centres oficials de formació del professorat. La gestió de l'aula invisible? Sí. Allarguem la vella metàfora de l'aula per referir-nos al lloc on aprenem (expandim les aules) i juguem amb la idea de la visibilitat i la invisibilitat en relació amb l'aprenentatge, que Cristóbal Cobo i John M. Moravec han difós aquests darrers temps i que han concretat en la seva obra El aprendizaje invisible: Hacia una nueva ecología de la educación (Barcelona: UB Barcelona, 2011). [Deixo el vincle a una TED Talk de Cristóbal Cobo sobre l'aprenentatge invisible]. No hi ha dubte que el concepte d'aprenentatge s'ha eixamplat aquests darrers anys i que hi juguen un paper decisiu totes les experiències vitals accidentals, informals i no formals. Comencem a reconèixer que el gruix del que aprenem ve i ha de venir d'experiències d'aprenentatge no regulades, atzaroses, incertes, de les quals podem ser, però, més conscients, i que podem aprendre a integrar de forma significativa en el nostre aprenentatge. Com gestionen docents i aprenents l'existència dels espais poc visibles on es produeix l'educació expandida? Què hi fan els uns i els altres? Quin profit en treuen? Quina entitat concedeixen professors i alumnes a aquests espais i temps invisibles devorats per la presència aclaparadora dels espais i temps de l'aprenentatge formal? Quina integració es produeix amb l'espai circumstancial i fugisser de l'aula de formació convencional? Pot ignorar el professorat els llocs on principalment aprèn el seu alumnat? Pot i sap intervenir en la gestió d'aquests espais invisibles? Quines especificitats té l'aprenentatge invisible actual de les llengües? En quines aules obertes de la xarxa aprenem llengües? Tenen futur les aplicacions per a dispositius mòbils com a espai per a l'aprenentatge (v. entrada a Aprendre llengües i vídeo sobre la qüestió)? Tenen sentit les flipped classroom en l'ensenyament i aprenentatge de les llengües? Esperem que la sessió formativa de demà amb Tíscar Lara sigui útil i il·luminadora al personal del servei lingüístic. Recomano el seu bloc, una aula invisible on fa temps que anem a aprendre mentre viatgem en tren, treballem a casa o esperem que ens toqui el torn mentre fem cua a la parada del peix.

[528] Edat i aprenentatge de llengua

L'aprenentatge de llengües és un camp obert a prejudicis i creences errònies o poc fonamentades. Una de les creences habituals és que l'edat condiciona decisivament l'aptitud per assimilar una nova llengua. L'edat és, indubtablement, una variable individual destacada en l'aprenentatge d'una llengua, però no representa cap limitació insalvable, ans al contrari. Abans del "període crític" o moment fins al qual els nois i les noies tenen una predisposició natural a assimilar una llengua nova, els subjectes tenen una elevada capacitat d'imitació, una major capacitat memorística i unes excel·lents condicions de desinhibició, aspectes certament importants. Els adults, amb tot, poden explotar al seu favor el coneixement del món, l'experiència d'altres aprenentatges lingüístics, una elevada competència pragmàtica, discursiva i sociolingüística, la seva capacitat estratègica i reflexiva i la seva capacitat de pensament abstracte i racional, que els ajuda a formular hipòtesis i a fer inferències sobre el funcionament de la llengua. En situacions acadèmiques, d'altra banda, l'avantatge és també per als adults, mentre que en situacions més informals i externes a l'espai acadèmic, o d'immersió en la llengua, l'avantatge és per als aprenents joves. Les noves competències lingüístiques també afavoreixen l'aprenent adult: el desenvolupament de competències funcionals, parcials o de mediació (amb el coneixement i la gestió d'eines o recursos per a la traducció lingüística) estan perfectament a l'abast d'aprenents adults amb una bona alfabetització digital. Un adult, per exemple, pot preveure amb facilitat els errors d'una traducció automàtica i reparar-los. L'edat, doncs, no ha de fer enrere els aprenents de llengües. Són absurdes les creences que aprenent una llengua nova de gran es perd la pròpia llengua, o es modifica alguna cosa essencial de la personalitat. L'aprenent adult sol adquirir la pronúncia amb trets particulars o fer servir aspectes de lèxic i morfosintaxi propis. Res de greu. Crec que hem de mirar-nos l'aprenentatge de llengües com un procés al llarg de la vida. Un procés que no acaba en un moment "crític" determinat. L'edat adulta, d'altra banda, és un moment extraordinari, tal com revela la medicina, per aprendre i jugar amb la llengua: les malalties neurodegeneratives es combaten, precisament, amb l'aprenentatge i el joc lingüístic. [Aquest apunt es publicarà també a Ejercicio de inglés.]

[182] El projecte STELLLA

Crec en el projecte STELLLA. STELLLA és una iniciativa del Programa d'Aprenentatge al Llarg de la Vida (LLP) de la Unió Europea incardinat dins el subprograma GRUNDTVIG, en el qual participen set socis europeus (Bèlgica, Xipre, Alemanya, Itàlia, Polònia, Eslovènia i l'Estat Espanyol). STELLLA significa “Stimulation of eLearning for Life Long Learning for Adults”. L'objectiu del projecte STELLLA (consulteu-ne el flyer) és estimular els estudiants adults d'idiomes perquè continuïn aprenent llengües per mitjà de la motivació que aporta l'e-learning. El projecte (2006-2009) desenvolupa un mètode per a l'aprenentatge autònom en adults que es pot implementar en cursos de menes ben diverses. El punt de partida de la iniciativa és la recollida de les experiències d'aprenentatge virtual a càrrec dels socis del projecte a fi de crear una base de dades exhaustiva de recursos d'e-learning (terme entès en un sentit ric i ampli: no tan sols com una suma d'eines de comunicació) que els organismes educatius puguin consultar per dissenyar cursos d'idiomes. Vull destacar que a l'Estat el centre que té la responsabilitat del projecte és el CNAI, el Centre Navarrès d'Autoaprenentatge d'Idiomes (Nafarroako Hizkuntzen Autoikaskuntzarako Gunea), fet que corrobora la vigència i les possibilitats dels centres d'autoaprenentatge (no oblidem que el CNAI participa en uns quants projectes europeus!). El CNAI té un suport decidit al màxim nivell: és el centre del govern navarrès per a la posada en funcionament de programes flexibles d'aprenentatge d'idiomes, molt sovint basats en l'aprenentatge virtual. Es tracta d'un centre que respon a encàrrecs de departaments i serveis del govern de Navarra i que satisfà necessitats ben variades de públics de diverses edats (des de primària fins a adults; des de funcionaris fins a estudiants que preparen els exàmens lliures de les EOI), tot un exemple de centre al servei d'una societat que reclama flexibilitat, innovació i respecte per uns aprenents que no volen deixar de governar-se. Tornant al projecte STELLLA, m'atrau perquè és una excel·lent combinació de factors que considero de futur en l'aprenentatge de llengües: l'aprenentatge al llarg de la vida, l'autoaprenentatge i l'aprenentatge virtual.

[180] Lifelong Learning Programme

La Comissió Europea va agrupar sota el Programa d'Aprenentatge Permanent (2007-2013) les seves diverses iniciatives en l'àmbit de l'educació i la formació. El programa es divideix en quatre subprogrames, el Comenius, l'Erasmus, el Leonardo da Vinci i el Grundtvig. El programa Comenius comprèn des de l'educació preescolar fins al segon cicle d'educació secundària i promou l'entesa entre les cultures europees per mitjà d'intercanvis i cooperació entre centres educatius de diversos països; l'Erasmus s'enfoca a la mobilitat d'estudiants i personal docent de l'educació superior; el Leonardo da Vinci comprèn tots els temes relacionats amb l'educació i la formació professional. El programa Grundtvig, d'altra banda, se centra en tota mena d'educació d'adults i continuada en un marc no professional i s'adreça a alumnes, professorat, formadors i personal dels centres i institucions que fan formació d'adults i a organismes que els ofereixen oportunitats d'aprenentatge. Aquests programes són prou coneguts. Des del Servei de Llengües incidim directament en persones relacionades amb el programa Erasmus i, en un nombre reduït, en estudiants del programa Leonardo. Allò que no és tan conegut, potser, és que la Comissió Europea té un altre programa amb quatre activitats clau que completen aquests quatre subprogrames. Es tracta de l'anomenat Programa Transversal. Es basa en quatre activitats clau: 1) la cooperació política; 2) les tecnologies de la informació i la comunicació; 3) la disseminació i explotació dels resultats del projecte i 4) l'aprenentatge de llengües. Aquest darrer és el punt que ens interessa. Entre els objectius d'aquesta activitat clau, la Comissió Europea estableix: “The aims of the key activity are to raise awareness of the importance of linguistic skills, boost access to language learning resources and develop teaching materials. It supports: 1) Multilateral projects to develop new language learning materials, including online courses, instruments for language testing, the promotion of language awareness and access to language learning resources; 2) Networks to promote languages policies and disseminate project results and good practices. Any language (worldwide) is eligible for funding under these multilateral projects and networks, including European regional or minority languages.” El web de la Comissió Europea indica com participar en aquest aspecte del Programa Transversal. Consulteu aquest vídeo institucional sobre el programa europeu d'aprenentatge al llarg de la vida (2007-2013):

[179] Preparar l'aprenentatge al llarg de la vida

Ja fa molts anys que des d'un servei lingüístic com el de la UAB intentem alguna cosa més des del vessant de la formació que ensenyar llengües. Volem que la nostra formació representi una aportació significativa, estratègica, a l'aprenentatge al llarg de la vida dels nostres estudiants. Es tracta d'ensenyar llengües, sí, i d'ajudar a aprendre-les, però amb la mirada posada a capacitar els nostres alumnes per continuar aprenent. És, evidentment, un repte afegit de primer ordre que tenim al nostre cartipàs i al qual no volem renunciar, tot i que requereix un seriós plantejament de formació integral. Un cop d'ull a l'interessant document Key competences for lifelong learning. European reference framework (2008), document elaborat pel grup de treball de la Comissió Europea i els estats membres en el marc del Programa d'Educació per a l'any 2010 (text que és un annex de la Recommendation of the European Parliament and of the Council of 18 December 2006 on key competences for lifelong learning) ens referma en els nostres plantejaments. El document és encapçalat per unes paraules de Ján Figel', que indica que "Lifelong learning has become a necessity for all citizens. We need to develop our skills and competences throughout our lives, not only for our personal fulfilment and our ability to actively engage with the society in which we live, but for our ability to be successful in a constantly changing world of work". Les competències clau establertes al text són vuit: 1) comunicació en la llengua pròpia; 2) comunicació en llengües estrangeres; 3) competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia; 4) competència digital; 5) aprendre a aprendre; 6) competències socials i cíviques; 7) sentit de la iniciativa i capacitat d'empresa; 8) consciència i expressió culturals. Vull constatar, ara, que la nostra tasca s'orienta decididament a donar gruix a la majoria de les competències clau indicades (només ens resulta clarament aliena la competència matemàtica...). Aquest ha de ser un dels valors afegits d'un servei lingüístic universitari. Els nostres aprenents aprenen a comunicar-se millor, com pertoca, però tenim per objectiu que surtin capacitats per aprendre millor al llarg de la vida: tenen més competència digital, saben aprendre a aprendre millor, han augmentat la seva capacitat d'iniciativa, s'ha incrementat el seu sentit cívic i la seva consciència cultural... Veig com un element del nostre actiu aquesta dimensió global de la nostra formació. Aspirem que un estudiant que hagi après al servei lingüístic estigui una mica més a prop de poder aprendre allò que demà (potser d'aquí a mitja hora) la vida el convidi (o el commini) a aprendre.

[123] Aprendre llengües amb fills i néts

L'aprenentatge de les llengües és una activitat que dura tota la vida. Si bé es cert que la infantesa i la joventut són moments clau per a aquesta mena d'aprenentatge, darrerament es defensa, per múltiples raons, la motivació que els estudiants adults poden tenir per aprendre una llengua estrangera. Vull donar notícia, en aquest sentit, de dos projectes europeus que vinculen l'aprenentatge de llengua de persones adultes (pares i avis) amb l'activitat d'aprenentatge lingüístic dels nens. Així, per exemple, el projecte JoyFLL, proposa que els avis s'uneixin als néts en l'aprenentatge d'un idioma estranger. Aquest projecte parteix de l'evidència que a molts països com Bulgària, Grècia, Itàlia, Estat espanyol, els avis ajuden els nens a fer els deures escolars, a les tardes, mentre els seus pares treballen. JoyFLL preveu la formació lingüística dels avis per mitjà d'activitats didàctiques atípiques com jocs, o l'assistència a “clubs” informalment amb altres avis. Una altra experiència en la mateixa línia és la que s'ha experimentat a l'English Learning Center Košice, centre eslovac creat el 1990 que ensenya anglès als nens des dels dos anys i que va ser distingit amb l'European Label. El projecte té el nom de MumDad & Me – Toddlers' club (“Discover foreign language – English through eyes of your child”) i consisteix a aprendre una llengua estrangera (anglès, italià, francès) al mateix moment que un fill, amb l'objectiu de poder-lo ajudar-lo en els seus estudis. “The project objectives lie in facilitating a better access to language learning for parents and their children and encouraging foreign language learning in relaxed and informal atmosphere of the clubs through an imaginative way of playing, singing, dancing, drama, art, craft and computers in raising citizens´awareness of advantages of language learning in early years and of multilingual character of the Union through a motivation and information campaign in 5 European countries -CZ,DE,H,I,SK.” Les preguntes que em plantejo són imaginables: els serveis lingüístics poden eixamplar la seva formació en direcció cap a aquesta nova necessitat social, cap a aquest públic sènior que vol poder ajudar els seus fills o néts?