[497] Suport a les competències de comunicació

Dijous vaig presentar en una conferència en el marc d'una jornada de l'IDES de la UAB dos productes en què el Servei de Llengües de la UAB ha estat treballant aquests darrers anys a fi de contribuir a desenvolupar entre la comunitat universitària les competències de comunicació oral i comunicació escrita, dues de les competències clau del nou context universitari, segurament les més decisives. En aquest sentit, Aurelio Villa i Manuel Poblete (dir.) a Aprendizaje basado en competencias (Univ. de Deusto, 2008) fan referència a un estudi sobre les competències prioritzades per vint universitats i donen la dada que la competència de comunicació oral i escrita ocupa el primer lloc globalment del rànquing. És lògic. A la UAB aquestes dues competències són ben evidents en la formulació de les quatre competències generals de la universitat i, alhora, apareixen explícitament formulades com una de les competències genèriques o transversals de caràcter instrumental. D'altra banda, la concreció de competències per titulacions (generals i específiques) ens fa retrobar la comunicació oral i escrita, imprescindibles, arreu. És per això que productes com els presentats dijous, COM Comunicar i Argumenta, dirigits conjuntament amb el Servei de Llengües i Terminologia de la UPC (i, en el cas del segon, amb el suport i col·laboració de la resta de serveis lingüístics del Principat) han de ser, per força, eines útils. Argumenta és un producte ja conegut, l'equip del qual observa ara amb atenció cap on va la nova comunicació que emergeix sobretot dels nous usos comunicatius a la xarxa. COM Comunicar és una temptativa valenta de concreció d'allò que es pot avaluar en una presentació oral universitària i, doncs, una eina d'ajut inestimable per a professors, en primer lloc, i també estudiants, a l'hora de valorar la competència de comunicació oral. Una rúbrica d'avaluació. Aquestes dues eines no haurien estat possibles sense la participació d'un ampli equip de persones i, tampoc, sense el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya. A les preguntes finals de la conferència es fa palesa la necessitat de recursos en aquest moment d'adaptació a un context universitari nou, la bona acceptació dels dos presentats i, també, la indefugible necessitat que aquests productes que van generant els serveis lingüístics es difonguin molt més, perquè puguin ser veritablement coneguts i utilitzats per la comunitat universitària.

[434] Els perills de la síntesi

La capacitat de síntesi és una de les competències bàsiques instrumentals que han de tenir els estudiants universitaris (una de les trenta competències clau segons empleadors, estudiants i professors). La brevetat és, com comentàvem en un altre apunt, un signe del temps. Si la compressió ens fa perdre significació, amb tot, entrem en una zona perillosa. Vull recordar, en aquest sentit, les crítiques al programa de presentacions PowerPoint i la seva manera de proporcionar la informació fetes per assessors de la NASA que hi van veure un dels motius dels fracassos estrepitosos d'alguns dels projectes espacials americans, com els del Columbia o el Challenger. Llegiu, en aquest sentit, l'informe d'E. Tufte, que no dubta a afirmar que “Serious problems require a serious tool: written reports”, informes escrits que no estalviïn detalls que es revelen decisius en la presa de decisions. I rebla el clau: “PowerPoint is an inaproppriate tool for engineering reports, presentations, documentation...”. Les noves formes d'escriptura i de lectura ens enfronten a diari a noves formes d'estalvi de dades i a noves formes de síntesi. Llegia dijous a El País “Los enlaces cortos, víctimas propicias a los ataques de 'phishing'” (21 de gener), explicació sobre els problemes de seguretat associats a aquest tipus d'enllaços breus. Es tracta d'un altre efecte pervers de la síntesi en les noves formes de comunicació: els escurçadors d'adreces web, tan útils per a la microcomunicació però formats d'elements no comprensibles com ho era l'adreça web extensa, són una font de problemes per al lector que ja començava a aprendre a discriminar allò que duia perill a la xarxa i a aprendre a llegir rere les línies de la nova escriptura. Compareu l'adreça extensa de la unitat dedicada al resum del programa Argumenta, http://wuster.uab.cat/antalya/web_argumenta_obert/unit_16/tot_t16.html, amb la que ens proporciona un escurçador com Ves.cat: http://ves.cat/acaq. La primera ens permet una aproximació lectora (hi intuïm el sistema universitari, per exemple, rere la sigla UAB, i identifiquem clarament, també, cat), la segona, en canvi, és impenetrable: “Estos servicios no dan ninguna pista de qué dirección se esconde tras el enlace corto, por lo que la persona que lo pincha no sabe adónde la redirigen.” Compte doncs, amb la síntesi: que la compressió no ens allunyi la comprensió.

[383] Entrevistes de feina amb webcam

Totes les qüestions relacionades amb les necessitats de llengua i comunicació que tenen els estudiants universitaris són un objectiu prioritari d'aquest bloc. Les necessitats relacionades amb l'èxit acadèmic són decisives, és clar, però també totes aquelles que han de permetre una oportuna inserció laboral dels estudiants. No pas per atzar vam dedicar dues unitats del programa interuniversitari virtual Argumenta, gestat a la UAB i produït amb el suport de vuit serveis lingüístics universitaris catalans i la Generalitat, al currículum i a l'entrevista de feina (navegueu-hi, si us ve de gust). Fa un temps, des d'Aprendre llengües, vaig dedicar també una entrada a una pràctica en expansió, la de l'elaboració del videocurrículum, la qual considero que hauria d'estar a l'agenda de nous serveis (una agenda inexhaurible: absolutament tot està canviant) que haurien d'implementar com més aviat millor els serveis lingüístics universitaris. Qui ajuda actualment un estudiant a fer un videocurrículum tenint cura de tots els elements implicats, de tots els llenguatges que hi entren en acció? Ningú, potser? Avui vull donar notícia, també, a partir d'una entrada d'Enrique Dans al seu bloc, "Entrevistas de trabajo a través de Skype", de les entrevistes de feina amb webcam, a propòsit d'un escrit a Time sobre la qüestió. Em sembla clar que aquest tipus de pràctiques s'estendran, pròximament, a les empreses, per motius de tota mena entre els quals els criteris de sostenibilitat i d'estalvi de temps i de desplaçaments són, segurament, els més destacats. Fa un temps parlàvem, a Argumenta, dels currículums escrits i les entrevistes en presència. La realització d'aquestes pràctiques comunicatives amb la incorporació de la imatge sense presència física demana, veritablement, tota una reflexió sobre la comunicació i un desplegament de competències noves o no dominades en els candidats. Fa dies parlàvem de la responsabilitat que els serveis lingüístics universitaris podien assumir en les noves alfabetitzacions. Ajudar a afrontar aquestes dues situacions comunicatives és una manera ben pràctica de començar a abordar aquest repte.

[382] Lectura ràpida

Sempre m'ha interessat la lectura ràpida (el Centro Virtual Cervantes la defineix com un conjunt de "técnicas que se emplean para conseguir un máximo grado de comprensión en el menor tiempo posible") i he considerat que era una necessitat en un àmbit com l'acadèmic. Quan els serveis lingüístics universitaris catalans vam elaborar el programa Argumenta, de comunicació universitària eficaç, ens va semblar oportú dedicar-hi una unitat. Ja ens hem referit, també, des d'Aprendre llengües, a algun recurs a la xarxa que permet incrementar la rapidesa de lectura dels aprenents de llengües. La velocitat lectora depèn, certament, de tota una colla de factors (habilitats personals, gènere i dificultat del text, objectiu de la lectura, etc.), però optimitzar-la sense sacrificar la comprensió és un assoliment interessant, especialment si s'han de llegir grans quantitats de text. Una senzilla aplicació que ens permet ser conscients de la nostra velocitat lectora i que ens pot ajudar a incrementar-la és Spreeder. D'una manera ben fàcil, sense ni tan sols el tràmit habitual del registre, es pot introduir el text que hem de llegir i determinar la velocitat amb què ens apareixeran les paraules (i tota una colla d'altres paràmetres que afecten la manera de mostrar-se el text), de manera que podem ser conscients de la velocitat a què llegim. Es tracta d'una pràctica que té les seves limitacions (les paraules apareixen una rere l'altra i no hi ha opció de llegir, doncs, a partir de la informació que percebem quan afrontem la lectura de les paraules en el text), però Spreeder és un recurs més a posar a la caixa d'eines, que l'aprenent o el formador poden voler utilitzar en en un moment determinat. Acabo amb un vincle a una explicació detallada de Spreeder.

[315] Teleprompter en línia gratuït

Fa temps al programa Argumenta vam dedicar una unitat a la lectura ràpida. Avui vull donar notícia d'un parell de recursos que ens permeten tenir un teleprompter a la pantalla, gratuïtament, que ens serveix, entre altres coses, per llegir textos a l'ordinador (ara que imprimir-los és gairebé un delicte) amb més rapidesa. Un és l'eina ZapReader, que ens permet llegir, a la velocitat que determinem, el text o el web que ens interessi (n'hi ha prou d'escriure el text o indicar l'adreça del web). Es pot personalitzar l'aplicació indicant la velocitat i el nombre de paraules que es vol que es mostrin alhora a la pantalla per a la lectura (per defecte la velocitat és de 300 paraules per minut i les mostra d'una en una, una rere l'altra). ZapReader permet una integració fàcil, a més, amb altres programes. Doneu un cop d'ull, si us cal, al vídeo que conté l'aplicació, que és, amb tot, ben senzilla de fer servir i del tot intuïtiva. La segona de les eines és CuePrompter.com (The Online Teleprompter). Recomano molt que la proveu. Es tracta d'un servei similar a l'anterior, gratuït, que no necessita cap software especial, i que permet igualment controlar la velocitat d'aparició de les paraules, determinar la mida de la pantalla, el cos de la lletra i la combinació dels dos colors bàsics del text (el blanc i el negre). L'efecte, en aquest cas, és veritablement semblant al d'un teleprompter, i molt efectista. Hi ha una limitació, en aquest cas, de 2.000 paraules. Les aplicacions a l'aula de llengua? Moltes: assajar la lectura ràpida i la comprensió lectora efectiva que s'hi genera o poder fer una exposició oral semillegida mirant cap a l'auditori o cap a la webcam i no cap al paper, per posar dos exemples.

[305] Avatars multilingües

Experimento amb Voki, aplicació que em permet crear-me un avatar i inserir-lo on em sembli, explicant-se davant qui el vulgui sentir. Es tracta d'una fórmula menys agressiva, probablement, que l'autoenregistrament: l'avatar permet mantenir una distància. Voki permet enregistrar amb la teva veu, o utilitzar un conversor de text a veu que ja duu integrat. Faig proves amb un parell d'explicacions sobre el programa Argumenta de comunicació eficaç universitària. Faig que els meus avatars diguin dues o tres frases en gallec i en èuscar sobre Argumenta (extrec els textos de dues presentacions del projecte fetes a Santiago i a Bilbao aquests darrers anys). Per un moment tinc dubtes de si sóc el mateix (i he de tenir el mateix avatar, per tant) si parlo (perquè el sento com un alter ego) en gallec i en basc. Decideixo que sí, que la competència plurilingüe té aquestes coses i és enriquidor tenir un avatar amb una identitat complexa. A l'avatar gallec penso que li escauen unes ulleres. Aquí teniu les proves:

Get a Voki now!


Get a Voki now!

[276] Joc contra el plagi acadèmic

Sempre he pensat que els serveis lingüístics universitaris tracten amb un producte que la comunitat a què s'orienten els hauria de prendre de les mans. Tot allò que es refereix a la llengua, en un àmbit com el de l’ensenyament superior, hauria de ser considerat clau, una condició sine qua non de dels productes que s'hi generen. L’adequació formal de les produccions verbals que són objecte de construcció i transacció a la universitat no és un afegitó final, un accessori, un vernís últim, una pàtina embellidora. La cura lingüística no té res a veure amb una operació d’última hora, semblant a l’acció de sotmetre un text a un verificador ortogràfic. Res d’això. La formalització lingüística i comunicativa és consubstancial a les produccions universitàries, i la seva adequació allò que fa, ras i curt, que ho siguin o no ho siguin. Aquesta evidència hauria de situar la formació i el suport lingüístics que proporcionen els serveis de llengües de les universitats en un lloc central del sistema. A banda la qüestió crucial del tractament que donen a aquestes qüestions els nous plans d’estudi, i de l’espai d’intervenció (o no) que tenen els serveis lingüístics en aquest tema, cal espavilar-se a provar nous llenguatges per arribar al públic universitari. Les unitats de dinamització dels serveis lingüístics fa temps que fan molt bona feina en aquesta línia. El vessant lúdic és una possibilitat, indubtablement. El Servei de Llengües de la UAB l’ha explotat amb recursos com Incògnit. Vull donar a conèixer, des d'aquí, un joc divertit que pretén conscienciar els estudiants de la necessitat que no plagiïn (consulteu el material interuniversitari Argumenta si voleu consells per evitar el plagi). Es tracta d’un recurs interessant, que dóna idees i apunta maneres de fer, generat per la University of British Columbia per mitjà del seu Academic Integrity Ressource Center.

[250] II Concurs d'Oratòria

Ahir va tenir lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona l'acte final del II Concurs d'Oratòria, emmarcat dins el XII Seminari sobre Dret i Llengua. L'acte va passar del tot desapercebut en una institució ja abocada a les vacances de Setmana Santa (queda algú?), però no vull deixar d'explicar ni que sigui molt breument aquesta experiència formativa que considero d'un gran interès en un moment com l'actual. Un moment actual en què sembla que la universitat s'hauria d'abocar a reforçar decididament les competències bàsiques dels seus alumnes, entre les quals la de comunicació, lògicament, és una de les fonamentals. El concurs d'oratòria del Servei de Llengües i la Facultat de Dret es planteja com un curs amb algunes de les unitats formatives del programa Argumenta (exposició oral, argumentació) que els alumnes inscrits han pogut seguir a distància, al llarg d'un mes, sota l'excel·lent supervisió d'un e-tutor. Al final del curs, i d'acord amb un supòsit de dret plantejat, els participants han hagut de defensar públicament una posició davant un jurat. I ho han hagut de fer, és clar, amb un discurs ben construït, solvent i persuasiu, i alhora amb una bona fonamentació jurídica. Això és tot. Però és molt. N'hi havia prou, ahir, de ser a l'acte, al qual vaig participar com a jurat, per adonar-se que la iniciativa és l'embrió d'una línia d'actuacions imprescindibles en l'àmbit universitari: una línia d'accions que ha d'ajudar el nostre alumnat a saber parlar en públic argumentadament i a defensar les seves idees: és a dir, que ha de capacitar l'alumnat per a la vida professional. I molt més: l'ha de situar en òptimes condicions per exercir una ciutadania participativa i responsable. A l'acte d'ahir vaig veure uns participants enormement motivats (hi ha una manera millor d'aprendre?); conscients de la importància del llenguatge en la vida acadèmica i professional; reflexius sobre les estratègies de retòrica i oratòria que feien servir; altament empàtics i receptius; desitjosos d'aprendre i millorar... I vaig veure en acció, també, persones que fonien en una sola activitat la llengua i els continguts, indestriablement, i que entenien a la perfecció que sense un bon domini de la llengua i la comunicació no hi ha, en realitat, contingut imaginable. El Concurs d'Oratòria ha estat, també, per segon any, una oportunitat magnífica de treball col·laboratiu entre professionals: les unitats del dinamització i de formació i autoaprenentatge del Servei de Llengües hem treballat, un cop més, conjuntament. Alguns membres del Servei de Llengües, d'altra banda, hem tingut la sort de tornar a col·laborar en plena sintonia amb els professors de la Facultat de Dret. Hem d'agrair, també, la sensibilitat i l'interès del degà de la Facultat, que va assistir a l'acte i va valorar les intervencions i l'organització, en unes emocionants paraules de cloenda.

[221] Competències lingüístiques per al món del treball

La formació lingüística i comunicativa dels centres de llengua de les universitats té una profunda relació amb el món acadèmic, però també amb el món professional. Seria absurd que aquests serveis s'haguessin girat d'esquena a la comunitat on tenen l'epicentre, i a les seves necessitats. És per això que ara que sembla que hi ha una reflexió profunda sobre l'empleabilitat dels estudiants universitaris, aquests serveis haurien de poder aportar decididament els seus anys d'experiència i de productes pensats per afavorir el desenvolupament de les competències de llengua i comunicació al món del treball. El programa multimèdia Argumenta, quan va sorgir fa uns anys al Gabinet de Llengua Catalana (ara el web d'Argumenta voreja les 100.000 visites), adreçava algunes de les seves unitats formatives a aspectes comunicatius del món laboral. Als serveis lingüístics universitaris hi ha reflexió, recursos, saber fer, materials i projectes sobre tot allò que pot ser convenient des de l'òptica de la inserció laboral: coneixement d'idiomes estrangers, argumentació, exposicions orals, conducció de reunions, capacitat de síntesi, cerca i lectura ràpida d'informació, capacitat d'expressió oral i escrita, llenguatge empàtic, llenguatge positiu, criteris de sostenibilitat lingüística a les empreses, gestió del multilingüisme al món laboral, autoaprenentatge de llengües, acceptació intercultural, competència intercultural a l'empresa, reciclatge o reconversió de documentació generada a l'empresa, comunicació efectiva, capacitat lingüística per a la negociació, la persuasió i la planificació, elaboració de currículums, preparació d'entrevistes de feina, capacitat per a la producció de qualsevol mena d'escrits relacionats amb l'àmbit de l'empresa, capacitat per utilitzar un llenguatge inclusiu i no sexista, terminologia de diversos àmbits del món professional, capacitat per al pensament crític, capacitat de generar noves idees i saber-les traduir en productes verbals convincents, capacitat d'exercir un lideratge basat en el control de la paraula i la comunicació, capacitat de vetllar per la qualitat lingüística, habilitat de comunicar-se amb experts d'altres camps i de treballar en equips interdisciplinaris i en contextos internacionals. Qui dóna més?

[204] Taller d'integració de competències comunicatives

En el marc de la Jornada de demà a la UAB sobre destreses comunicatives i gèneres discursius, vull donar a conèixer avui una acció que es duu a terme a la Universitat del País Basc (EHU), promoguda pel Departament de Filologia Basca, relacionada amb la integració de les competències comunicatives (komunikaziorako gaitasunak) per part dels docents de la universitat a les seves assignatures. Es tracta de la realització de tallers adreçats al professorat amb aquest objectiu. El Servei de Llengües de la UAB fa temps que fa uns tallers de poques hores (en col·laboració amb l’IDES de la UAB) amb un rerefons semblant, que s’orienten a presentar als docents l’eina Argumenta a fi que la puguin utilitzar amb els seus alumnes per fomentar la millora de les competències de llengua i comunicació dels estudiants. Parlem, però, ara, del taller de l’EHU: "¿Nola garatu komunikaziorako gaitasunak irakaskuntza-ikaskuntza prozesuetan? / Com integrar les competències comunicatives a les noves titulacions de grau?" El web de treball de la iniciativa conté el programa de l’acció, la documentació per a les tres sessions en què s'estructura el taller (a la qual podem trobar, per exemple, criteris per al desenvolupament d’activitats que fomentin les competències comunicatives), una bibliografia en imatges, l’accés a diversos recursos (entre els quals hi ha el mateix Argumenta o el Centre Virtual del Tecnológico de Monterrey, del qual hem parlat en aquest bloc, o el Centre de Redacció de la UPF, del qual vam donar notícia també temps enrere en una entrada). Especialment interessant és el calaix d’enllaços sobre la llengua a les disciplines, “un compendio de algunos trabajos que pueden ser utilizados para buscar temas de interés de determinada área de conocimiento o referentes a géneros o entornos comunicativos diversos”. El taller en qüestió de l'EHU té com a objectiu posar a disposició dels participants recursos, criteris i idees d’utilitat per al vessant comunicatiu de cada assignatura: vol fer reflexionar els docents sobre la naturalesa de les tasques previstes per als graduats a les diverses disciplines; vol fer reflexionar els docents sobre les capacitats comunicatives dels estudiants per afrontar amb eficàcia aquestes tasques, i vol fer veure també al professorat com es pot integrar el component comunicatiu en els projectes docents. Esperem podem comentar la iniciativa, demà, amb alguns dels seus autors i intercanviar les experiències en un context d'intercanvi i enriquiment mutu. Mila esker denagatik!

[177] L'experiència basca a la UAB

El divendres dia 30 de gener al matí tindrem el plaer de tenir al Servei de Llengües de la UAB Joseba Ezeiza Ramos, professor de l'Euskal Filologia Saila, el Departament de Filologia Basca de la Universitat del País Basc (EHU), per parlar-nos, en dues parts, de les competències de llengua i comunicació a l'EEES en el marc universitari de l'EHU (projectes, accions, solucions adoptades, línies de futur) i també, en una segona part, dels gèneres discursius en l'àmbit acadèmic universitari. L'acompanyaran Iñaki Ugarteburu (professor del mateix departament i membre de l'Euskara Institutua) i Igone Zabala, directora de l'Euskal Filologia Saila. Ara fa gairebé un any vam tenir la satisfacció que ens convidessin a explicar a Bilbo el projecte Argumenta en el marc de les III Espezialitateko Hizkerak eta Terminologia Jardunaldiak (III Jornades de llenguatges d'especialitat i terminologia) (gener-febrer de 2008). Ara ens resulta gratificant que ens expliquin les seves iniciatives (entre les quals hi ha, per exemple, el projecte PREST) i que vulguin compartir amb nosaltres les seves inquietuds sobre la qüestió de la llengua i la comunicació en el context universitari, en un moment crucial com és el de la configuració final de l'Espai Europeu d'Educació Superior. La Jornada (consulteu-ne el bloc informatiu) s'adreça als responsables del Servei de Llengües i també al professorat i a les persones que s'ocupen dels aspectes relacionats amb la correcció i la traducció a l'entitat. Alguns col·legues d'altres serveis lingüístics universitaris ens han manifestat la voluntat de ser-hi. Estem segurs que serà un bon fòrum d'intercanvi i enriquiment recíproc.

[133] El poder de la paraula

Una de les funcions primordials de la universitat hauria de ser capacitar els estudiants per a l'exercici de la paraula com a element clau per a la configuració de la seva autoritat professional. I no tan sols els estudiants que han d'esdevenir d'una manera manifesta professionals de la paraula, i, necessàriament, models pel que fa a aquesta qüestió com ara els mestres, els filòlegs, els traductors o els comunicadors. No hi ha professionals sense paraula: no hi ha bons advocats, és clar, per més carregats que vagin de coneixements, que puguin ser aliens al fet de comunicar com a veritables advocats; ni hi pot haver veterinaris que puguin ser-ho sense saber comunicar com a veterinaris; ni biòlegs que puguin ser biòlegs desconeixent l'estructura d'un informe de laboratori o quina mena de convencions d'escriptura i de comunicació fan servir els professionals de la biologia. Fa un any Daniel Cassany publicava el llibre Esmolar l'eina, una nova cuina de l'escriptura, aquest cop per a professionals (llegiu-ne la ressenya d'Ada Castells a l'Avui: “El poder de la paraula”), una guia de redacció que parteix de la base que “cada disciplina ha desenvolupat els seus propis discursos al llarg de la història i els ha adaptat a les seves necessitats: els biòlegs fan servir protocols de laboratori, projectes i informes de recerca o articles científics; els comptables treballen amb balanços, auditories i memòries.”. Una obra molt recomanable, en la qual llegim que “redactar és molt més que transmetre dades: escrivint s'elabora el coneixement, es construeix la identitat de l'autor, s'escull el lector, s'exerceix el poder, s'organitza el món...”. Des dels serveis lingüístics hem d'ensenyar als estudiants universitaris, doncs, a exercir el dret d'organitzar el món des de la seva mirada particular, des d'una disciplina i des d'una pertinença a una comunitat de pràctica concreta, que es defineix també a partir de trets de llengua i comunicació. I donar-los els recursos del nostre àmbit per fer-ho. Els hem de fer veure (i això és el que fa anys que provem de fer amb productes com Argumenta) que el discurs solvent és una condició sine qua non de l'autoritat professional. Sense discurs hi pot haver formes primitives de poder, però mai una veritable autoritat.

[125] Jornada a València (1)

Els dies 23 i 24 d'octubre ha tingut lloc a la ciutat de València la interessant jornada amb el nom llarg i ben explicatiu Multilingüisme i Autoaprenentatge de Llengües en l'Espai Europeu d'Educació Superior, amb motiu dels quinze anys de centres d'autoaprenentatge a la Universitat de València. El Servei de Política Lingüística d'aquesta universitat s'ha ocupat de l'organització. Al nom de la jornada, com deia, tres paraules clau per als qui vivim els serveis lingüístics universitaris: multilingüisme, autoaprenentatge i EEES. La jornada no ha defraudat els assistents. En parlaré aviat. Vull fer un comentari, ara, però, previ. Baixar al País Valencià a treballar, a compartir idees, projectes i iniciatives, és sempre una experiència estimulant. Recordo encara la baixada a Alacant, el 1989, amb motiu de la I Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris. Ja fa 19 anys! Cal baixar, deia, al País Valencià. Costa, és clar, deixar els compromisos del dur dia a dia de la feina, però cal fer-ho. Les dificultats, allí, són extraordinàries; la lluita per la llengua, titànica; la convicció i la militància de les persones que la menen, exemplar. Baixar de Catalunya al País Valencià és rebre, sempre, la lliçó de la tenacitat, de la imaginació, de la conversió contínua de la necessitat en virtut, de l'objectiu permanent de reinventar-ho tot a cada moment. La vicerectora de Serveis i PAS de la UV, Enriqueta Vercher, parlava del 25 % de docència en valencià a la UV (les universitats de Catalunya es troben aproximadament al 65 %) i d'índexs igualment baixos en les altres universitats del País Valencià (i equivalents al 0 % a les universitats privades valencianes). Però expressava també la voluntat de veure en la nova conjuntura europea, tan incerta, alguna escletxa per a la supervivència de les llengües que no siguin l'anglès o el castellà. Cal, doncs, abeurar-se en la lliçó de la tenacitat valenciana. I abocar-hi, també, tota la solidaritat que es pugui des del nord. La mateixa solidaritat que la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat catalana hi ha esmerçat durant molts anys en l'arrencada i consolidació dels centres d'autoaprenentatge valencians (així ho explicava Montserrat Gimeno en la seva ponència). En una conversa amb Rubèn Trenzano, de la UV, ànima de la jornada, vam parlar de la necessitat de compartir l'Argumenta també amb la Universitat de València. En parlarem aviat. Seria una satisfacció enorme, és clar, que una altra universitat de parla catalana pogués estar implicada en aquest projecte. El sud necessita el nord i el nord necessita el sud.

[122] Dèficit de competències lingüístiques

Ja fa anys que lluitem des dels serveis lingüístics per la causa de la millora de les competències lingüístiques dels estudiants universitaris (doneu un cop d'ull al projecte interuniversitari Argumenta). Trobo interessant un article recent del diari El País, “Mucho título y pocas letras”, (18/10/2008) en què es constata que els estudiants de l'Estat tenen greus dèficits lingüístics en acabar els estudis universitaris, els quals no afavoreixen gens la seva inserció laboral. L'escrit apunta diverses conclusions preocupants com que fins i tot els docents tenen mancances en la mateixa línia. Diverses opinions evidencien, d'altra banda, que hi ha hagut una progressió negativa en aquesta qüestió. Algunes opinions que es poden espigolar a l'article són, per exemple: "Mi percepción personal es que, en cuestión de ortografía y sintaxis, el nivel universitario es desolador", sentencia Leonardo Gómez Torrego, investigador del Instituto de Filología del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), o bé "La mayoría, y hablamos precisamente de alumnos de Filología, no sabe expresarse bien, no domina el lenguaje y, en consecuencia, tampoco el pensamiento", apunta Manuel Alvar Ezquerra, catedrático de Lengua Española de la Universidad Complutense de Madrid”. L'article insisteix que allò que és més greu no són ja les faltes d'ortografia, sinó la incompetència expressiva que fa que molts alumnes no puguin comunicar-se amb sentit, coherència i criteri. L'escrit detecta, d'altra banda, al costat de la tendència a l'empobriment del llenguatge, la inclinació de molts estudiants per un alambinament estilístic compensatori d'efectes encara més perniciosos per als textos. I, tot i que insinua que les noves tecnologies poden influir en l'empobriment del llenguatge, valora que no en serien l'únic factor. L'escrit conclou també que la societat no sembla considerar que parlar i escriure siguin clau per a l'èxit professional i social. Els models socials, veritablement, molt sovint no són precisament modèlics. Observeu, per exemple, aquesta intervenció oral, en una roda de premsa, d'un personatge públic com és el president del Reial Club Esportiu Espanyol:

[104] Parla & Argumenta

Ahir a la tarda vaig presentar l'Argumenta al Màster de Formació de Professors de Català per a Adults de la UB, convidat per l'organització. Hi vaig assistir representant el Servei de Llengües de la UAB, que ha impulsat des del primer dia aquesta iniciativa interuniversitària. Abans la companya Montserrat Montagut, de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, havia fet la seva intervenció explicant el Parla.cat, que ha nascut aquests darrers dies (de moment permet la formació en els nivells bàsic i elemental) i al qual donem la benvinguda més entusiasta. Són dues empreses, el Parla i l'Argumenta, amb objectius diferents i que responen a moments diferents també de l'evolució vertiginosa de l'e-learning, però que tenen alguns punts de contacte evidents. El principal: la voluntat de servei als aprenents i als formadors de llengua catalana amb uns recursos amplis, actuals i de qualitat. Ahir els dos productes van ser presentats com a recursos complementaris a la disposició dels formadors de català per a adults. Aquest col·lectiu diposa, així, de dues eines útils per incidir en la formació en llengua general, d'una banda, i en destreses comunicatives i gèneres discursius de nivell universitari, d'una altra. Agraïm la confiança de l'organització del Máster i de la Secretaria de Política Lingüística, que ha donat suport incondicional a l'Argumenta des del primer dia.

[92] Jornada Interuniversitària Argumenta (i 2)

Ahir va tenir lloc la I Jornada Interuniversitària Argumenta, organitzada pel Servei de Llengües de la UAB. Argumenta és un material multimèdia interuniversitari adreçat a cobrir les necessitats de llengua i comunicació que es generen a les universitats, sobretot les dels estudiants. N'hem parlat, diverses vegades, en aquest bloc. Valoro molt positivament la Jornada, des de l'organització, que s'orientava a 1) a compartir experiències d'explotació del material a les diverses universitats catalanes que fan servir Argumenta, en un moment de canvis en la conjuntura universitària que situa el material al cor de les exigències de l'EEES; 2) a explorar el futur d'Argumenta, davant l'evolució vertiginosa de l'e-learning, en la línia de generar un material complementari inspirat en els principis de la intel·ligència col·lectiva i l'existència de xarxes socials (el web 2.0) i de tenir uns formadors que puguin respondre als nous usos i exigències de la xarxa; 3) a trobar la manera de col·laborar més estretament els nou serveis lingüístics universitaris que explotem el producte (UAB, UPC, UB, UOC, UPF, UdL, URV, UVic, UdG). La conferència inaugural, a càrrec de Mario Rotta, sobre l'e-tutor a l'era del web 2.0 va ser una lliçó molt ben valorada pels assistents, un discurs ple de matisos i de subtilitat sobre un tema complex, el dels rols del formador virtual. El mapa de les 19 funcions dels e-tutors que va traçar Rotta des de la seva experiència a Itàlia i en diversos projectes europeus és tot un full de ruta (accediu al powerpoint de M. Rotta). Les comunicacions (UAB, UdG, UOC/UPF, UPC, amb excel·lents professionals com l'Anna Serra, l'Andreu Ayats, la Montserrat Marigó, la Fiona Kelso, l'Ester Tur, la Mar Anton, la Cristina Gelpí) van ser un bon mosaic d'experiències, complementàries, que ens van fer adonar que Argumenta és més viu que mai. Els grups de la tarda, un bon fòrum de treball per encarar bé el futur. Des d'aquí, el reconeixement personal a tots els participants, així com a l'Adriana Padoan (professora d'italià del Servei, que ens ha donat un bon cop de mà amb l'italià).

[70] Encara contra el plagi acadèmic

Aquests dies la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB està interessada que s'hi presenti el programa Argumenta, i, en concret, que s'hi treballin quatre unitats: una és la del plagi. A l'entrada 7 vam tractar aquesta qüestió. Trobem un excel·lent tutorial (“Don't cheat yourself”), d'uns 30 minuts de duració, elaborat per l'Student Learning Center de la University of Leicester amb una clara finalitat: “to help you to understand what plagiarism is and how to avoid it”. És francament impressionant veure que el recurs, per si no fos poca la qualitat que presenta, té versions diverses adaptades a unes quantes disciplines universitàries (biologia, criminologia, enginyeria, geologia...). Llàstima que diversos altres recursos de l'Student Learning Center no siguin d'ús lliure.

[61] Pixka bat és molt!

El Govern basc tancarà ben aviat la campanya Pixka bat es mucho ("una mica és molt"), de promoció de l'euskera, la qual ha rebut més de 100.000 visites a Internet. El vídeo de promoció de la campanya a YouTube, amb la cançó del mateix nom, ha estat vist per 60.000 persones diferents. La campanya, que ha estat un èxit, ha tingut per objectiu desdramatitzar l'ús de l'euskera i la seva pretesa "dificultat" i fer perdre la por a fer-lo servir. Ens sumem, és clar, a la campanya, i aprofitem per dir que ens agradaria que el basc tingués més presència als productes i els serveis que ofereixen, en concret, les universitats catalanes (ens satisfà, en aquesta línia, que el projecte Argumenta tingui plantejada una traducció a l'euskera). Recomanem molt veure el clip amb la canço de la campanya, i incorporem al bloc tres vídeos francament divertits que mostren petits malentesos de la vida quotidiana que no haurien de retreure els qui es llancen a fer servir l'euskera. No passa res si es confon arratsalde on amb Arantxa León; liburua (= 'el llibre') amb biburua (= 'el que té dos caps'; buru = 'cap') o si no sabem demanar bé un tallat! (pel que fa a l'error en l'aprenentatge de llengües, recomano l'article "El error en el proceso de aprendizaje", d'Ana Isabel Blanco, de l'Instituto Cervantes de Varsòvia). Pixka bat és molt... per començar.

[55] Ressenyar

Ressenyar una obra (un llibre, un article, una pel·lícula, etc.) és una de les activitats més habituals de la vida acadèmica de qualsevol estudiant, l'encàrrec clàssic que els professors no deixen mai de fer als seus alumnes. Es poden trobar explicacions de com ressenyar obres de mena molt diversa (consulteu, per exemple, la unitat d'Argumenta sobre la ressenya), però potser no estem tan habituats a accedir a models de ressenyes o recensions elaborades per professionals, a remenar i a triar. Donem notícia, a continuació, de tres webs amb ressenyes en anglès que poden resultar útils, precisament, perquè en presenten una bona mostra. Es tracta del web Metacritic, amb comentaris a obres de ficció i no ficció, que enllaça amb múltiples ressenyes dels mitjans de comunicació sobre una mateixa obra. La lectura de ressenyes ben diferents d'un sol text, igualment vàlides, fa reflexionar molts estudiants i els obre els ulls a considerar que no han d'aspirar a trobar la ressenya, sinó a crear la seva ressenya. Es poden consultar, també, els webs The complet review o Bookpage (America's book review). Recomanem també els enllaços a ressenyes científiques, literàries i cinematogràfiques del bloc Histori@, de M. A. Martí (UAB). Es pot treure profit, igualment, dels consells de com fer una ressenya d'Emilio Garrido (Universitat Pública de Navarra).

[51] Presentacions orals

En la conjuntura de l'EEES tots els estudis de grau incorporaran l'elaboració i la defensa d'un estudi final de grau amb un nombre de crèdits força rellevant. Els estudiants universitaris, doncs, hauran de ser capaços de fer una bona presentació oral en públic (consulteu, si us calen, les explicacions de la unitat d'Argumenta dedicada a l'exposició oral). La cultura acadèmica del nostre país no ha donat gaire importància, fins fa poc, a aquesta qüestió. Els aspectes implicats en la realització d'una bona intervenció oral són múltiples: la preparació d'un bon guió, el control de tots els elements paralingüístics, la regulació de la densitat informativa, la construcció del discurs, el domini d'alguns recursos bàsics d'oratòria i retòrica per aconseguir la necessària persuasió, la preparació d'un bon material de suport (documentació per als assistents, presentació amb programari informàtic). Per damunt de tot, és clar, l'èxit d'una presentació rau a saber trobar l'orador una veu pròpia, original, que navegui amb personalitat enmig de la intertextualitat habitual en els textos acadèmics. Algunes presentacions breus (5 minuts aproximadament) de caràcter expositiu (més que no argumentatiu) generades a l'assignatura de llengua oral de primària de la Facultat de Ciències de l'Educació fa tan sols uns mesos, que els mateixos alumnes van ubicar a YouTube, són les següents: una sobre els volcans (de Robert Morral i Miguel Romano); una sobre el clima mediterrani (de Marina Cabello i Esther Sallent); una sobre l'atmosfera (de Lluís Pérez i Climent Oller); una sobre la fecundació (de Iolanda Grau, Carme Bernárdez i Ada López) i una sobre la classificació dels animals (de Marta Paredes i Maria Vilà); una sobre l'aigua (de Jordi Company i Àlex Moreno) o una sobre l'aparell respiratori humà (d'Oriol Bosch i Vicenç Márquez). Doneu un cop d'ull a la següent (un fragment), sobre el mètode científic, amb la intervenció excel·lent d'E. Barrachina: