[167] Lletres que maten

Continuem amb la lectura fàcil. Avui ens situarem en un estadi preverbal, el que exemplifiquen professionals que escriuen documents de màxima repercussió social a mà, uns documents que no faciliten precisament la lectura de les persones que hi han d'entrar en contacte. És un tòpic referir-se a la mala lletra dels metges en redactar receptes o històries clíniques. El cas és que l'escriptura manuscrita no és desbancada encara significativament per l'escriptura electrònica en aquest sector (hi ha dades que indiquen que només el 10 % dels metges dels EUA inverteixen temps i diners a fer el pas del sistema pretecnològic al tecnològic). Sembla que aquest tòpic de la mala lletra dels metges, d'altra banda, té una base ben real, si fem cas de les notícies que indiquen que als EUA la mala lletra dels facultatius mata unes 7.000 persones l'any (consulteu la informació a Time: “Doctors' sloppy handwriting kills more than 7,000 people annually") i que errors en la medicació per aquest mateix motiu perjudiquen un milió i mig de persones més anualment. És per això que es fan esforços per crear eines lliures a la xarxa per facilitar l'escriptura electrònica a tots els metges. Als EUA i també a altres països del món. Canviant de latitud, a l'Índia, per exemple, els farmacèutics han iniciat una campanya perquè les receptes s'escriguin per ordinador per evitar errors mortals, elevadíssims, a causa de la lletra il·legible. La Vanguardia d'avui publica una notícia interessant en relació amb aquesta qüestió: ha aparegut un programa informàtic que desxifra la lletra dels metges. L'empresa Thera, del Parc Científic Barcelona, sorgida de la UB, ha desenvolupat una aplicació informàtica que interpreta el llenguatge natural que escriuen els metges quan redacten els seus textos i que els codifica automàticament. El sistema pot interpretar les expressions i abreviatures habituals del llenguatge mèdic. Aquest programa ja es fa servir a la Fundació Puigvert de Barcelona. La qüestió de la mala lletra d'alguns metges és una anomalia que no afavoreix gens, certament, la lectura fàcil, però que queda fora de tota observació lingüística, és un fenomen preverbal. El que ja no hi queda gens és que el llenguatge mèdic sol abusar molt de les sigles, els acrònims i les abreviacions, fet que ha generat força estudis sobre aquesta qüestió. Si el primer, el de la il·legibilitat gràfica, és un abús flagrant i inacceptable, aquest segon abús requereix una reflexió sobre el llenguatge de la disciplina mèdica i la cerca d'un difícil equilibri entre la precisió, l'economia lingüística, l'eficiència dels textos i el dret a la fàcil comprensió i a la informació per part dels pacients o dels professionals implicats en la seva lectura o desxiframent. El llenguatge planer no és una pràctica gaire habitual ni gens senzilla de dur a la pràctica.

[166] Lectura fàcil

La qüestió de la llengua fàcil, que encetava en l'apunt precedent, té molts caires. En vull abordar un en aquesta entrada. Vull parlar breument de la promoció de la lectura fàcil i de les entitats que apropen el fenomen lector a tota mena de públics amb l'objectiu democràtic que ningú no quedi privat de l'accés a la informació. És el cas, per exemple, de l'Associació Lectura Fàcil (ALF), entitat integrada per professionals del món educatiu i bibliotecari, sense ànim de lucre, inscrita al registre d'associacions de la Generalitat de Catalunya des de l'any 2003 i que col·labora amb diverses administracions públiques i empreses. Aquesta entitat assessora en la creació de textos de lectura fàcil a partir de diversos criteris que, si bé poden ser en algun punt discutibles, també és cert que poden fer que determinats textos siguin més accessibles als lectors. L'ALF atorga el seu logotip als textos que segueixen els criteris de lectura fàcil, imparteix cursos i tallers sobre aquesta qüestió i prova de potenciar la difusió dels textos generats a través de la xarxa de biblioteques de Catalunya. L'AFL promou també la creació de clubs de lectura fàcil i fomenta la creació dels representants de lectura, voluntaris que fan arribar la lectura a les persones amb dificultats en aquesta destresa. El públic objectiu de l'ALF són tots els ciutadans, però especialment aquells que tenen dificultats lectores i de comprensió. A alguns dels nostres estudiants universitaris, doncs, els nouvinguts, que es troben en aquesta situació de desavantatge, els poden ser molt útils textos pensats des d'aquest criteri (no hem d'oblidar que altres llengües, com l'anglès, tenen una enorme tradició de textos graduats per a l'ensenyament de la llengua). L'AFL fa públic el catàleg de llibres que segueixen les pautes. Hi trobem textos literaris adaptats (de Poe, Twain, Kipling, Stevenson, contes d'arreu del món, etc.) i també hi descobrim algun text elaborat per col·legues dels Serveis Lingüístics de la UB (J. R. Berengueras, R. Bonafont), com ara Coneixes Barcelona? (2004). Vull destacar que l'ALF té el coixí d'institucions d'abast europeu com la International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA), que es defineix com "the leading international body representing the interests of library and information services and their users. It is the global voice of the library and information profession." Em semblen molt interessants les recomanacions d'IFLA sobre la lectura fàcil i, en concret, el document Easy-to-read - An important part of reading promotion and in the fight against illiteracy, ple de suggestions, sovint aplicables, sobre la qüestió.

[145] Club de lectura per a estudiants nouvinguts

Fa temps que parlem amb les companyes de dinamització i altres agents de la universitat d'engegar un club de lectura per a estudiants nouvinguts. Paga la pena esmerçar alguns esforços perquè l'acció s'acabi de concretar. Els clubs de lectura són una iniciativa força tipificada aquests últims anys (llegiu, per exemple, la “Receta para un club de lectura”, de Blanca Calvo, al web del Ministerio de Cultura) i que s'han estès força darrerament, amb lectors d'edats ben diverses i sota l'estímul de les biblioteques (les de Barcelona en són un bon exemple). Les biblioteques han optat per aquesta acció com una estratègia de dinamització i acompanyament dels ciutadans que vol superar la consideració de l'usuari de la biblioteca com un individu passiu i distant. Els clubs de lectura els formen grups de persones que llegeixen un mateix llibre i es troben periòdicament per explicar-se la seva experiència lectora, amb el suport d'una persona que condueix les sessions. Els clubs solen promoure la lectura i el diàleg, i, moltes vegades, dinamitzen una infraestructura (una biblioteca, per exemple) i els seus recursos. Els clubs de lectura poden ser de moltes menes, generals o especialitzats (en un gènere, per exemple: novel·la negra, teatre, poesia). Un cas particular són els que s'orienten a l'aprenentatge de llengües estrangeres. En aquests casos, el conductor del club ha de ser un professional de la llengua i ha d'intervenir amb una gran coordinació amb les accions formatives que el centre d'idiomes ofereix per als nouvinguts; les obres treballades al club, d'altra banda, s'han de seleccionar amb cura (es pot optar per fer que s'acullin als sistemes de lectura fàcil, per exemple) i el nivell de llengua dels participants ha de ser força homogeni. Vull destacar que els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona ofereixen la fórmula del club de lectura fàcil (n'hi ha un bon grapat que funcionen com a tals, amb el mateix plantejament, a Catalunya) com a activitat de reforç entre els seus estudiants nouvinguts. Per al Servei de Llengües de la UAB, que té la sort de tenir algunes instal·lacions ubicades a la Biblioteca d'Humanitats, un club de lectura és, indubtablement, una bona oportunitat de reforçar l'aprenentatge de llengua catalana dels estudiants nouvinguts i, alhora, una possibilitat de donar a conèixer i dinamitzar els espais d'autoaprenentatge de la biblioteca.