VISITES


14.3.09

[238] Videocorreu per a la formació lingüística

Fa dotze hores que un company innovador i proactiu del Servei m'ha reenviat un videocorreu (digueu-me antiquat, però no n'havia rebut mai cap) que feia unes poques hores li havia enviat, al seu torn, un altre company del centre alhora innovador i proactiu. Avui al matí he enviat cinc videocorreus i començo a pensar que potser a partir d'avui mateix escriuré menys mails (ja fa temps que ho fem, a l'empresa, amb eines de missatgeria simultània, per exemple) i enviaré més missatges amb imatge i so. El servei gratuït de videocorreu que aquests amics (que viuen a la banda bona de la fractura no ja digital sinó intel·lectual) em recomanen és el TokBox, que només demana tenir un navegador web que suporti flash (amb una mirada ràpida a la xarxa veig que n'hi ha alguns altres de similars com Azooca, gabmail, Mail emotion, Rec2Mail i Voxlite). L'eina permet, pel que he pogut veure, enregistrament i tramesa dels nostres missatges en vídeo, amb un màxim de temps prou generós de cinc minuts, i dóna la possibilitat de fer videoconferències o audiconferències en temps real, si hi ha un col·lectiu de persones disponibles. Es poden incrustar els vídeos generats, d'altra banda, al bloc o web personal, a partir del codi facilitat per l'aplicació. Començo, doncs, a provar aquesta eina i veig, també, que els meus contactes no cal que s'hi registrin obligatòriament. Una joia. He de dir que no m'interessa tant la tecnologia en si, amb tot, com les aplicacions pràctiques a l'ensenyament-aprenentatge de llengües. És evident que una eina com aquesta pot donar un rendiment de primer ordre a les classes de llengua: amb una absoluta senzillesa (aquesta és la veritable clau: tothom pot fer-ho servir sense barreres) s'humanitza enormement la relació entre formadors i aprenents que treballen a distància i s'obre de bat a bat un portal al treball de l'expressió oral. No és que no hi hagi altres eines que permetin treballar l'expressió oral a distància, és clar, però la simplicitat d'aquesta aplicació la converteix en un recurs sensacional. També al nivell de la relació entre formadors o entre els formadors i els responsables dels estudis de les institucions, per exemple, l'eina té un alt valor. Les implicacions de l'ús del videocorreu, amb tot, són moltes i les preguntes salten ací i allà. Quan és adequat fer servir el videocorreu? Quan hi ha un contingut altament vivencial a transmetre? Quan l'escriptura podria resultar ambigua? Quan el que hem d'explicar per escrit donaria un text extens i complex? Quan està justificat pels objectius pedagògics del que els formadors ensenyen? Les destreses de llengua i comunicació per fer servir el videocorreu sense perjudicar la nostra imatge (que pot resultar un pèl agressiva per la manca de costum) i amb la divisa d'aconseguir l'eficiència organitzacional o docent, d'altra banda, passen a primer pla. Com gestionem el videocorreu? Preparem un breu guió, en aquestes intervencions, si són extenses? Som prou conscients dels factors de comunicació no verbal implicats en aquestes pràctiques? Tot són preguntes. Des del punt de vista de la formació institucional, la maquinària imaginativa també es posa en funcionament: els cursos de redacció de correu electrònic per al personal de l'administració de la universitat que tradicionalment oferim des del nostre Servei ja no poden deixar de banda aquest vessant i s'han de transformar, doncs, notablement. Sabrà comprar-los, la institució, o la innovació se li farà una muntanya i preferirà viure ancorada en el passat? Nulla dies sine linea, deien els clàssics. Tokbox (i el que vingui) ens fa pensar que la producció i el consum diaris de les línies de coneixement i informació que a tota hora compartim es generaran cada cop menys en el suport escrit. Moltes gràcies, amics, per donar a conèixer el que pot fer avançar l'organització.