[739] Llengua i crisi

Aquests dies he llegit aquí i allà, curiosament, una explicació que m'ha semblat interessant sobre la manera en què l'escriptura xinesa expressa el concepte crisi. Com que tots plegats provem de trobar signes d'esperança, de la mena que siguin, en el pou de profunditats insondables en què ens trobem, m'hi he agafat i ho recullo a Aprendre llengües. La nostra visió més quotidiana de la crisi (paraula que deriva de la forma quasi idèntica del grec) sol ser negativa, tot i que allò que la defineix, en realitat, és la idea d'un canvi brusc, que pot ser favorable o advers, en el qual hi pot haver judici, decisió. L'escriptura xinesa separa la doble realitat que solem no apreciar rere la crisi i la fixa de manera clara. El primer dels signes expressa la idea del perill i el segon la de l'oportunitat. L'oportunitat és un espai crític, però: necessita un impuls, una direcció, una política. Oportunitat és un terme d'origen llatí que es pot associar a l'àmbit mariner (duu la forma port a les entranyes) que fa referència a un vent que mena a bon port. La crisi pot ser positiva, tal vegada, però hi són imprescindibles uns vents oportuns.

[181] 2009: tendir cap al xinès

El xinès mandarí és l'idioma més parlat del món (mil milions de persones aproximadament) i se'n preveu una forta expansió a remolc de l'expansió de la Xina, a la qual s'augura que al 2009 esdevindrà el principal país productor-exportador del món, fins i tot per davant dels Estats Units. En aquest bloc ja s'han dedicat algunes entrades a aquesta llengua de present i de futur, (consulteu l'etiqueta xinès) l'ensenyament de la qual és impulsat a Catalunya des de diversos centres: l'EOI de Barcelona Drassanes, per exemple. Fa uns anys només les EOI ensenyaven xinès a l'Estat, però ara l'oferta s'ha multiplicat. A Barcelona, per exemple, la Casa Asia i l'Escola Ni Hao són opcions molt recomanables. També les cambres de comerç s'han espavilat a ensenyar el xinès, darrerament, sobretot des que el 2001 la Xina es va adherir a l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i des que les relacions comercials entre aquest país i l'Occident s'han incrementat extraordinàriament, igual que la necessitat de professionals que sàpiguen aquesta llengua. Per afrontar la demanda de xinès, el govern de la Xina va crear l'Institut Confuci, gestionat per un organisme estatal no lucratiu ONECLE (Oficina Nacional per l'Ensenyament del Xinès com a Llengua Estrangera). L'Institut Confuci va iniciar la seva tasca a Seül (2004) i té una xarxa de més de gairebé tres-cents instituts arreu del món en una vuitantena de països i regions. A l'Estat Espanyol la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de València i la Universitat de Granada tenen seus de l'Institut Confuci. Ja hem parlat en aquest bloc d'alguna iniciativa universitària valenta d'ensenyament del xinès, des de centres d'idiomes que han apostat per aquest repte de present. Pel que fa a l'examen oficial de xinès, és l'HSK. Té diversos nivells: l'HSK bàsic (per a estudiants que han seguit entre 100 i 800 hores de classe); l'HSK inicial i l'HSK mitjà (per a estudiants que han seguit entre 400 i 2000 hores de formació) i l'HSK superior, que requereix haver cursat un mínim de 3000 hores. Actualment només la Universitat de Granada i la Universitat Autònoma de Madrid administren els exàmens HSK, als quals hi ha, amb tot, encara una afluència escassa. L'HSK es va aprovar el 1990 i l'any 2005 s'hi van inscriure més de 40.000 persones a tot el món. També la formació en línia de xinès (ja hem parlat d'algun material en línia de xinès en aquest bloc) s'estén. El govern xinès va llançar un portal a Internet (Confucius Institute Online) que ofereix entre altres coses aprenentatge en línia. Es pot consultar, per exemple, dins l'Institut Confuci en línia, el web següent dedicat a l'aprenentatge del xinès. Al llarg del 2009 es fa necessari polsar l'interès de la comunitat universitària per aprendre xinès i detectar quantes persones en l'òrbita de l'activitat del servei lingüístic ja es formen actualment en aquesta llengua (amb materials d'autoaprenentatge, per exemple: és un públic invisible però que existeix!). Un altre objectiu raonable seria engegar activitats d'aproximació a la llengua xinesa que permetessin fer un pas endavant, als qui ho desitgessin, cap a l'estudi del mandarí.

[162] El xinès a l'altre costat de la muralla

L'Instituto Cervantes ha llançat un manual amb un centenar de frases castellà-xinès mandarí i xinès mandarí-castellà a fi d'aproximar el castellà als xinesos. Es tracta d'una guia amb frases de la vida diària que s'ha repartit a desenes de centres educatius d'ensenyament secundari i superior de la Xina (podeu llegir-ne més informació a La Vanguardia). El recurs pot servir també per a un primer aprenentatge de xinès a parlants de castellà (consulteu les entrades d'aquest bloc en què ja s'han donat recursos i referències sobre l'aprenentatge del xinès). M'agradaria recordar, també, en aquest punt, que els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona tenen en el seu ampli elenc de guies de conversa la Guia de conversa universitària xinès-català, que, com les restants de la sèrie ofereix paraules i frases (escrites i en àudio) relacionades amb els diversos àmbits o situacions de la vida universitària (matriculació, biblioteca, serveis d'esports, idiomes, oficina bancària, oficina de l'estudiant, etc.). Es tracta de recursos útils, que donen la possibilitat d'afrontar amb èxit situacions comunicatives de la vida quotidiana i que poden fer costat a un aprenentatge més sistemàtic de la llengua. Pel que fa a la presència del xinès a les universitats, que cada cop penetra amb més força, recomano la lectura del monogràfic d'Universia "China y las universidades" sobre la qüestió, que té paraules d'elogi per la iniciativa d'implantació de la Universitat Autònoma de Barcelona a la Xina per mitjà d'una oficina a Xangai (es tracta de la primera universitat de l'Estat amb una infraestructura estable en aquell país). El mateix document es refereix a intercanvis que aporten alumnes xinesos al sistema universitari (Navarra, Alacant, València, Jaen...). Diversos serveis lingüístics universitaris ja ensenyen el xinès mandarí... Sense anar més lluny, el Centro de Idiomas dels amics de la Universitat de Deusto, que ens explicaven no fa gaire la seva experiència d'ensenyament del xinès. Llegiu-ne la informació reportada per Noticias de Guipuzkoa (en aquest article i en aquest altre) o notícies més recents (a Empresa exterior) sobre les relacions de Deusto amb una universitat xinesa. El camí sembla traçat. És l'hora dels projectes, de les iniciatives, de la proactivitat. La inacció és, sens dubte, la pitjor de les grans muralles.

[96] Conversors de text a veu

Els conversors de text a veu que hi ha a la xarxa poden ser molt útils per als docents d'idiomes o, encara més, per als autoaprenents. Les llengües que són susceptibles de la conversió de text a veu són cada vegada més nombroses. Un bon recurs és l'Oddcast TTS (que incorpora el català) i un altre l'Acapela. Entre tots dos queden representades moltes llengües: anglès, basc, català, xinès, txec, danès, neerlandès, francès, gallec, alemany, grec, italià, japonès, coreà, noruec, polonès, portuguès, rus, espanyol, suec, turc, àrab, finès. Fins i tot, si es vol, en un dels dos recursos indicats es pot sentir la varietat occidental valenciana del català. Sovint es pot triar entre sentir un personatge masculí o femení.

[27] Autoaprenentatge de xinès (3)

Hem parlat ja a les entrades 14 i 15 de recursos per a l'autoaprenentatge del xinès. En consignem algun altre. La Secretaria de Política Lingüística i la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya han editat Viure a Catalunya. Comencem a parlar (2008), llibre acompanyat d'un disc compacte. “És un material específic per a persones d'origen xinès que acaben d'arribar a terres de parla catalana i no en coneixen la llengua. La presentació i els títols dels diferents apartats són en català i xinès. El disc proporciona la possibilitat d'escoltar converses en català i xinès, agrupades per temes. Recull de diàlegs hipotètics en diferents ambients i situacions socials: les persones, els llocs, la casa i l'entorn, les hores i els dies, la feina, el mercat i les botigues, el menjar, els serveis, la salut, el lleure. Les frases estan escrites al llibret en les dues llengües: català i xinès mandarí estàndards; al cd, els diàlegs estan enregistrats dues vegades, el primer cop en català i en xinés, el segon només en català tot deixant un espai mut després de cada frase per tal que l'estudiant pugui repetir el text.” És interessant, també, el Mètode complet de xinès parlat i escrit (2007), en paper, de la professora Lai-Ming Tsang. Presenta 22 temes sobre la vida quotidiana i un vocabulari d'unes 500 paraules. Qui s'interessi, d'altra banda, per les experiències del Consorci per la Normalització Lingüística amb el col·lectiu de xinesos, pot consultar la revista Llengua i Ús (número 41).

[15] Autoaprenentatge de xinès (2)

El xinès mandarí és la llengua més parlada del planeta: és la primera llengua d'una cinquena part de la població (i no oblidem que una altra varietat del xinès, el xinès wu, es troba entre també les quinze més parlades del món). Cada vegada a Catalunya hi ha més immigració de llengua xinesa i més persones que s'interessen per aprendre'l. En català hi ha força recursos a l'abast per als aprenents o autoaprenents de xinès. Diccionaris en línia com el Diccionari català-xinès o el Diccionari xinès-català / català-xinès en línia. Per al professorat que té alumnat xinès a classe o a les aules d'acollida, o per als estudiosos de les llengües, és imprescindible consultar l'obra de Lluïsa Gràcia Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la gramàtica del xinès. Obres com aquesta responen al principi que per facilitar la integració cal conèixer ni que sigui mínimament les llengües de les persones que arriben a la comunitat d'acollida. Llegim al text: “Poder demostrar als immigrants que sabem alguna cosa de la seva llengua, encara que només sigui que en coneixem l’existència i el nom o la manera de dir bon dia o gràcies, manifestar que hi estem interessats i ensenyar-los que tenim un llibret que ens pot ajudar a saber-ne més, són coses que ells agrairan, com ho agrairíem nosaltres si ens trobéssim en les seves circumstàncies.” L'obra és plena de sorpreses: les diferències entre els termes de parentiu entre català i xinès no tenen pèrdua (pàgines 64-65). Cal no oblidar, en darrer terme, un altre recurs, dels incansables serveis lingüístics universitaris catalans: la Guia de conversa universitària xinès-català elaborada a la Universitat de Barcelona.

[14] Autoaprenentatge de xinès (1)

Ràdio Xina Internacional (CRI) ofereix un interessant manual de base de xinès mandarí en trenta lliçons (recomano un cop d'ull, per exemple, a la lliçó 1, sobre les salutacions). L'estructura de les trenta lliçons és la següent: presenta les expressions associades al tema, les dificultats que s'hi solen produir, un audiovisual de qualitat on apareixen exemplificades, un exercici de lectura, un exercici interactiu de sintaxi i, per acabar, una glossa molt interessant de cultura xinesa que permet reforçar la competència intercultural de l'aprenent. Pel que fa a aquest darrer aspecte, per exemple, la unitat 1 indica que la manera de saludar-se dels xinesos varia segons les situacions: si és l'hora de dinar se solen preguntar “Has dinat?”; si es tracta d'una trobada al carrer se sol dir “Vas a comprar?”, “Surts de la feina?”, etc. Qui pregunta, però, no vol saber la resposta, sinó que senzillament demostra la seva cordialitat cap a l'altre. La pregunta es pot respondre, però només lleugerament, sense entrar en explicacions sobre la qüestió. Ràdio Xina Internacional té també altres recursos per a l'autoaprenentatge del xinès, com un conjunt de setanta lliçons de xinès en línia. Es pot triar la llengua de les explicacions entre un bon nombre d'idiomes, alguns de pròxims (francès, portuguès, espanyol, italià).