[908] VIII Congrés ACLES: l'aposta per la qualitat

Del 3 al 5 de juliol ha tingut lloc a Girona el VIII Congrés de l'Associació de Centres de Llengua de l'Ensenyament Superior (ACLES), organitzat aquest any pel Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona. El Congrés ha acollit en aquesta ocasió uns cent trenta professionals de l'Estat que treballen en aquest àmbit, amb una nodrida representació dels serveis lingüístics catalans. El primer que s'ha de dir és que l'organització de l'esdeveniment, que ha donat cabuda a un repertori molt ampli d'actes acadèmics, ha estat tot un èxit, fet del qual hem de felicitar els col·legues gironins. Pel que fa al contingut de les comunicacions, moltes de les quals han transcorregut en paral·lel, puc fer referència també al nivell i a l'interès general. En la meva selecció he vist presentar productes per a la comunicació universitària, experiències d'ensenyament d'idiomes en línia, experiències de competència intercultural, iniciatives d'ús de carpetes d'aprenentatge, reflexions sobre les enquestes de final de curs dels estudiants dels cursos... De tot el que he sentit n'he tret alguna cosa de profit. Vull destacar també la conferència inaugural de Marta Estella, directora del Servei de Llengües de la UAB, amb el títol "Comunitat, agència i governança lingüística. Apunts per a una gramàtica de la política lingüística universitària en l'economia del coneixement", una reflexió completament actual. Perquè allò actual és, definitivament, allò que des de l'interès i la rellevància es caracteritza per ser original i per ser capaç de generar reflexió. D'altra banda, com sol passar en els congressos en què hi ha una forta presència de persones d'altres punts de l'Estat, al Congrés ACLES s'hi han percebut sensibilitats lingüístiques heterogènies: al costat d'actituds sensibles a la diversitat i a la competència intercultural, hem conviscut també amb algun estirabot fruit d'un inveterat monolingüisme. Em quedo amb l'esforç de les persones no habituades al català que han assistit als tallers, parlaments o comunicacions fets en aquesta llengua (no pas gaires) desplegant tota la seva capacitat de comprensió romànica amb l'actitud pròpia dels ensenyants d'idiomes: la d'obertura a les llengües. Una altra valoració que vull fer del Congrés fa referència a la vitalitat i a la complicitat dels serveis lingüístics de l'àrea catalanoparlant, ben palpable aquests dies a Girona. Unes condicions que han generat aquests darrers vint anys estratègies i productes interessants i valuosos i que són un terreny adobat per a noves iniciatives d'èxit. Per la meva banda, si al congrés ACLES de Pamplona hi vaig parlar d'ensenyament virtual universitari i al de València de com vivíem el boom 2.0 al nostre Servei, aquesta vegada, dins la reflexió general del congrés sobre la qualitat, he tingut el plaer de poder conduir un taller sobre les competències del professorat d'idiomes dels serveis lingüístics universitaris.

[637] Retorn del 2n Convit

Torno del segon Congrés Convit, que aquests dos darrers dies ha tingut lloc a Reus, agafant el testimoni del Congrés de Girona de fa dos anys i abordant qüestions d'una gran magnitud com llengua i empresa o llengua i immigració. La meva visió és parcial, perquè ahir no hi vaig poder ser (ni presencialment, ni via xarxa) i tan sols vaig poder seguir algunes de les piulades del dia via Twitter. Avui hem tingut la sort, amb tot, d'escoltar un excel·lent resum conclusiu de tots dos dies a càrrec d'un professional de pedra picada i excel·lent orador, Jordi de Bofarull (URV). La taula del matí, d'altra banda, ens ha ofert un calidoscopi d'opinions territorials (Catalunya Nord, País Valencià, Andorra, Principat de Catalunya) conduït per Xavier Graset, del qual m'emporto un grapat de dades sociolingüístiques de coneixença necessària per entendre el que es fa i el que es pot fer a cada territori, i també, sobretot, un elenc d'accions normalitzadores o de supervivència en altres casos, que es duen a terme amb un enorme coratge i molta professionalitat. També m'enduc, de les paraules dels ponents d'aquest matí, l'optimisme contingut però palès que han exterioritzat i la defensa abrandada del treball en xarxa que ha expressat Imma Cerdà. Potser després de dos anys de Convit es pot fer un salt endavant en el plantejament, en la línia d'analitzar la realitat en xarxa. Ara és el convit als serveis lingüístics d'un territori. Dos espais amb fronteres: els serveis lingüístics i el territori, en un moment de serveis lingüístics diferents, sense estructures, que trobem aquí i allà a la xarxa, i en un moment que el territori geogràfic no és pas l'únic lloc on es juga el futur de la comunitat catalanoparlant. M'agradaria que el pròxim Convit s'atrevís a fer el retrat de tots els serveis lingüístics actuals (els llocs on la gent resol els seus dubtes o la seva necessitat de formació, per exemple) i que s'atrevís també a fer un mapa de la col·laboració entre serveis: què comparteixen, per exemple, la Diputació de València i el Servei de Llengües Modernes de la UdG? Qui ho sap? Molt o poc? Amb quines estratègies? Quines xarxes (persones, eines, plataformes) suporten la col·laboració? Quines possibilitats hi ha d'incrementar la col·laboració o de transferir-la a altres serveis lingüístics convencionals? Crec que ens cal un retrat, complex però possible, d'una realitat poc tangible però real i enormement fructífera. Avui, mentre esmorzàvem, persones que no ens havíem vist mai físicament però que ens coneixem amb una certa profunditat a la xarxa ens saludàvem com vells coneguts perquè intercanviem serveis lingüístics constantment en espais formals o informals a Internet. ¿Voleu dir que no ens convé posar damunt la taula aquestes dinàmiques poderoses que intuïm que són el pal de paller de tantes i tantes sinergies i activitats i que són alhora un teixit en creixement de la nostra comunitat professional? Algú recollirà aquest guant?

[312] Convit a l'acció

Avui ha començat a Girona, a l'Auditori, el congrés Convit, primer congrés dels serveis lingüístics de terra catalana, amb la participació de més de tres-cents tècnics lingüístics. El congrés té dos eixos temàtics, l'acolliment lingüístic i les TIC, amb el fenomen del multilingüisme com a rerefons ineludible. L'acte ha començat amb els parlaments inaugurals dels representants de la Universitat de Girona, l'alcadessa de la ciutat, el secretari de política lingüística de la Generalitat de Catalunya i membres representants de la Xarxa Vives, el govern d'Andorra i la Catalunya Nord. La intervenció inicial del Convit l'ha fet Genís Roca, expert en el fenomen del web 2.0. Ha estat una intervenció molt ben conduïda, magistral, propera a un xou, en què s'ha fet una excel·lent presentació de l'evolució de la tecnologia al llarg dels darrers cent anys, i, sobretot, al llarg de les darreres dues dècades fins a l'actualitat (n'he deixat alguns apunts al Twitter). Algunes de les conclusions de Genís Roca han estat que cal una actitud per afrontar el constant canvi tecnològic, i que els aspectes tecnològics, precisament, estan deixant de ser els més importants en la relació de les persones amb Internet. Tots els assistents s'han pogut veure reflectits en l'explicació dels avatars dels nascuts al llarg de la dècada des seixanta per la tecnologia (aprenentatges i desaprenentatges, situacions absurdes, anècdotes relacionades amb l'ús de la tecnologia, màquines i programes progressivament obsolets). A continuació hi ha hagut una taula rodona sobre el perfil dels professionals dels serveis lingüístics. Continuarà.

[193] Jornades i congressos

Vull donar a conèixer avui un recurs interessant que fa públic l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra per mitjà del seu Servei de Documentació. Es tracta d'un molt ampli recull informatiu de congressos, jornades i tallers d'arreu del món relacionats amb la lingüística, útils per als professionals d'aquesta matèria que volen poder assistir-hi per motius formatius o de recerca o a presentar-hi els resultats de la seva investigació. Es tracta d'un web pulcre, actualitzat sovint i que presenta algunes prestacions interessants de cerca: es pot localitzar, per exemple, la data de l'actualització de la informació sobre un congrés o jornada; es pot buscar la informació per dates de realització dels esdeveniments, i obtenir-ne una ordenació cronològica; es poden fer cerques, també (és interessant aquesta possibilitat) pel termini de presentació de col·laboracions. La llista és molt exhaustiva i els temes i localitzacions geogràfiques hi són ben diversos.