[698] Obertura intercultural

El Servei de Llengües de la UAB ha llançat una eina que pretén sensibilitzar de manera lúdica de la necessitat de tenir un bon nivell de competència intercultural. L’eina s’ha finançat amb el suport dels ajuts NORMA i hi ha treballat l’equip GREIP de la UAB (consulteu els crèdits del producte) amb la coordinació de la Unitat de Formació i Autoaprenentatge del Servei. Es tracta del Test d’Obertura Intercultural (TOI). L’eina es presenta sota la forma d’un qüestionari que situa l’usuari davant una colla de preguntes relacionades amb alguns dels temes clàssics de la competència intercultural. L’usuari s’ha d’anar posant en la pell de diverses persones (vet aquí un dels aspectes clau de la competència intercultural) i respondre sobre la seva actuació en diverses situacions i contextos diferents del de partida. El qüestionari no té unes respostes correctes davant altres que no ho són, sinó que presenta una gradació de possibilitats de valoració segons uns criteris d’adequació al que s’entén per competència intercultural. Al final del test (vint preguntes), el TOI situa la persona en un de tres nivells i dóna un retorn a l’usuari en forma d'un senzill consell que li permet avançar en el desenvolupament de la seva competència intercultural. L’eina és d’accés lliure a la xarxa i pot ser útil a tothom (qui no està a punt de desplaçar-se, físicament o virtualment?; qui no ha de canviar de context cultural o lingüístic a cada moment?), especialment a estudiants universitaris, autòctons o nouvinguts. El TOI és un recurs útil, igualment, a les classes de llengua. El producte es presenta en diverses llengües, entre les quals vull destacar el gallec, el basc i l’aranès. Quants catalans faran el test en aranès, per posar a prova la seva competència intercultural?

[651] Sensibilitat lingüística

Uns amics em van enviar aquesta fotografia d'una placa trobada en una bústia de Matadepera, curiosament bilingüe. Acostumat a la proliferació de manifestacions d'escriptura bàrbara del català (una vegada vaig trobar en un fotomatón la llegenda la llum vernells per referir-se a un llum vermell, i la llista de nyaps podria ser ben llarga), vaig dedicar l'entrada a la qüestió, en to irònic. Perquè el català de la bústia de Correos de Matadepera era veritablement estrany... La lògica lingüística territorial no em va permetre veure que l'error era un altre, com em fa veure un lector, al qual agraeixo el comentari que em permet rectificar. La placa és en castellà i en gallec i deu haver arribat a Matadepera per error. Tant de bo socialment el gallec tingués més presència escrita a Catalunya. Amb aquest objectiu no fa gaire a la UAB hem llançat un material de suport al plurilingüisme en l'àmbit docent universitari, la interfície del qual és també en gallec. Serveixi de desgreuge. [La redacció d'aquesta entrada ha estat rectificada arran del comentari d'un lector.]

[450] Un idioma no és un mur, és una porta

Llegeixo al bloc Cosecha del 66 un bonic escrit en quatre llengües, euskera, català, castellà i gallec que coincideix tan completament amb les meves idees sobre les llengües que no puc més que ressenyar-lo breument i recomanar-ne la lectura i la redifusió. Li dono la veu en aquesta entrada. El text explica que l'Estat espanyol és ple de murs intangibles, entre els quals el de la desafecció i el desinterès per les llengües diverses de l'Estat: "...a molts se’ls omple la boca sobre Espanya, com si el català es parlés a Nova Zelanda, i no fos l’idioma de gent que pensa, sent i viu amb tantes coses en comú amb els que tenim com idioma matern el castellà. Perquè molts anomenen Donostia com una ciutat preciosa, però no intenten entendre la bellesa que tanca el basc. Perquè sembla que a massa gent li interessi anar a Galícia per menjar marisc, però no aprendre alguna paraula de Gallec". Els idiomes són portes, no murs: "Ensenyem als nostres fills la riquesa d’aprendre. Obrim portes als murs. Un idioma sempre és bell, sempre és savi. No es tracta que tots parlem a la perfecció totes les llengües. Es tracta de posar llavors perquè el coneixement ens apropi, ens faci millors. Tots som iguals perquè tots som diferents. Obrim les portes, la meva llengua és la teva, la teva llengua és la meva". Hizkuntza ez da harresia. Atea da. Un idioma non é un muro. É unha porta.

[405] Viure de cara a l'euskera

Avui he anat a l'Escola Bellaterra a parlar de llengües. No cal dir que vaig acceptar de seguida la invitació de la mestra de sisè; els nois i les noies d'aquest curs es troben treballant la diversitat lingüística i les llengües de l'Estat. He intentat transmetre'ls dos missatges. El primer: som a prop, molt a prop, de totes les llengües romàniques. No és acceptable de cap manera que no comprenguem, per exemple, l'aranès o el gallec gairebé sense esforç. No podem blindar la nostra ment a aquestes i altres llengües tan pròximes. Seria tant com fer veure que no coneixem els nostres germans, els nostres parents, els membres de la nostra família. El segon: l'èuscar no és una llengua impenetrable, difícil, estranya, impossible i cal fer el pas d'exposar-s'hi. No per parlar-lo amb fluïdesa, potser, però sí per entendre millor tot un conjunt de referències que no volem que ens siguin alienes. Volem saber que el jugador de l'Atlètic de Bilbao que es diu Etxeberria es diria 'Casanova' en català; volem entendre que els camions blaus Azkar que circulen per les autopistes són això, 'ràpids'; volem poder identificar lehen ('primer') en la paraula lehendakari; volem passejar pels pobles del Pirineu català sabent que molts topònims són d'origen basc: passar per Ur, a la Cerdanya, sabent que vol dir 'aigua'; per Dorres, al costat mateix, sabent que ve d'iturri, 'font' (i mirant d'una altra manera des d'aquell moment les riques fonts d'aigua sulfurosa que hi ha al poble); volem visitar la Val d'Aran sabent que Aran vol dir, precisament, 'vall' i que l'afegit occità no és més que una redundància. Volem viure de cara a l'euskera, com volem viure de cara a totes les llengües que ens envolten significativament. He centrat una part de la xerrada en una senzilla anàlisi (la que jo puc fer) de la llegenda Loreak Mendian (gràcies a la complicitat de l'Aloma: he aconseguit que es posés el jersei que conté la popular inscripció!). Hem parlat, a propòsit de les flors a la muntanya, de grafies; de la resistència fonètica del basc al fonema fricatiu labiodental, que escapça la paraula llatina (flos) per davant; hem parlat de l'article unit al nom, al seu darrere; hem parlat de la declinació (mendian, mendiko, mendira...), present en basc i absent en català o en gallec; hem parlat de l'ordre peculiar de les paraules en basc (una llengua subjecte-objecte-verb, com el japonès, el coreà, l'aimara o el quítxua) i de l'origen singular i discutit de l'èuscar... tot i que el sintagma analitzat és compost de dos mots d'origen llatí, flos-ris i mons-tis! Poliki-poliki, a poc a poc, els nois i les noies de sisè seran els ciutadans de demà. Uns ciutadans que miraran l'euskera com una anomalia, com quelcom d'impenetrable, com un defecte de fabricació empipador en un marc d'implacable uniformitat lingüística... o com un pou impagable de percepcions, un conjunt de perspectives irrenunciable, una font inexhaurible de plaer i coneixement. [Agraeixo al company Benito que s'hagi fet ressò d'aquesta entrada a Euskadi i n'hagi publicat l'article complet traduït al basc.]

[311] Català, basc i gallec per als Erasmus

La Comissió Europea ha aprovat recentment que els estudiants universitaris que a partir del curs 2010-2011 es desplacin a estudiar a l'Estat puguin rebre cursos gratuïts de gallec, basc i català en origen, just abans que els estudiants iniciïn el curs acadèmic. Les úniques llengües que podien rebre aquests ajuts eren, a banda les oficials de la UE, l'islandès, el noruec i el turc i l'any 2006 uns 4.000 estudiants van participar en aquestes classes d'idiomes. La Comissió Europea finançarà els cursos de les llengües cooficials en el cas d'universitats estrangeres on aquestes llengües són utilitzades. El programa al qual s'acull aquest ajut és el Programa d'Aprenentatge Permanent de la Comissió Europea, que explicita entre els seus objectius i accions per a estudiants la “linguistic preparation”. Aquests ajuts són una reclamació històrica que esquiva, amb un pedaç, la situació insostenible de no oficialitat de la llengua catalana (basca i gallega) a la Unió Europea. Es dóna la circumstància que la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València es troben entre les deu universitats europees que més Erasmus van rebre el 2006-2007. Un motiu més per pensar en la necessitat que els estudiants que les visiten tinguin l'opció de conèixer la llengua catalana abans de visitar l'àrea catalanoparlant. La formació lingüística per a nouvinguts, doncs, organitzada des dels serveis lingüístics universitaris, s'ha de repensar d'acord amb aquesta nova realitat.

[305] Avatars multilingües

Experimento amb Voki, aplicació que em permet crear-me un avatar i inserir-lo on em sembli, explicant-se davant qui el vulgui sentir. Es tracta d'una fórmula menys agressiva, probablement, que l'autoenregistrament: l'avatar permet mantenir una distància. Voki permet enregistrar amb la teva veu, o utilitzar un conversor de text a veu que ja duu integrat. Faig proves amb un parell d'explicacions sobre el programa Argumenta de comunicació eficaç universitària. Faig que els meus avatars diguin dues o tres frases en gallec i en èuscar sobre Argumenta (extrec els textos de dues presentacions del projecte fetes a Santiago i a Bilbao aquests darrers anys). Per un moment tinc dubtes de si sóc el mateix (i he de tenir el mateix avatar, per tant) si parlo (perquè el sento com un alter ego) en gallec i en basc. Decideixo que sí, que la competència plurilingüe té aquestes coses i és enriquidor tenir un avatar amb una identitat complexa. A l'avatar gallec penso que li escauen unes ulleres. Aquí teniu les proves:

Get a Voki now!


Get a Voki now!

[299] Aprendre llengües i coratge polític

L'Ajuntament d'Ardales, a Màlaga, ens acaba de donar una lliçó impagable a tots els que creiem que l'aprenentatge de les llengües requereix molt més que l'existència de persones disposades a aprendre llengües en centres d'idiomes, a la xarxa o als seus entorns personals d'aprenentatge. Molt més que bons professionals, bons mètodes i centres d'autoaprenentatge moderns. Aquest Ajuntament ha demanat a la Conselleria d'Educació de la Junta d'Andalusia que s'ensenyin el català, l'euskera i el gallec a les EOI, que es pugui ensenyar català i cultura catalana en aquesta localitat i que la Biblioteca del poble pugui disposar de materials per a l'ensenyament de la nostra llengua. Tothom podrà tenir, doncs, si ho desitja, un útil kit de català a l'abast. Aquest fet, que no hauria de ser excepcional, és aquests dies una notícia i un exemple: el dia de Sant Joan el ple d'Ardales va ratificar una moció en aquest sentit. La lliçó d'Ardales és la del coratge, la de la no acceptació de les polítiques lingüístiques (o les perverses polítiques lingüístiques per defecte) i els imaginaris estesos que fan un flac favor a la linguodiversitat i a la possibilitat de descentrament lingüístic dels ciutadans. La lliçó d'Ardales és la lliçó de la subversió, del triomf de la ideologia, del pensament transformador disposat a lluitar contra els raonaments econòmics, els prejudicis de la població (llengües importants i altres que no ho són), les manipulacions informatives, els arguments polítics sobre la destinació dels recursos públics. Perquè la moció que ha aprovat l'Ajuntament d'Ardales per unanimitat parla de "servir de ejemplo en Andalucía y España llevando a cabo una iniciativa para demostrar que se puede convivir con el respeto a la diversidad"; de "dar a conocer una de las lenguas co-oficiales de España con más de cinco millones de hablantes y facilitarla para la movilidad laboral"; indica que "con la aprobación y organización de cursos de lengua y cultura catalanas en Ardales se contribuiría a luchar contra prejuicios basados, en muchos casos, en desconocimiento". Les institucions i les persones que les condueixen han de tenir ideologia, coratge polític, capacitat i voluntat de transformar la realitat. No s'hi val a alinear-se de manera acomodatícia, disciplinadament, amb les polítiques que vénen de més amunt, les quals, com tothom sap (i més en temps de crisi, sense els pressupostos que els són imprescindibles) sovint són estèrils papers mullats. Ardales és, avui, un referent per a les persones que pensem que hi ha d'haver vida, d'aquí a cinquanta anys, per a llengües que no siguin el xinès, l'anglès o l'espanyol i que ara és el moment de forjar uns nous ciutadans més capacitats per a la flexibilitat mental, la superació del conflicte, el respecte a la diversitat. Necessitem, amics, més que mai, ideologia i coratge polític al servei del canvi. Necessitem una serena, lúcida i contundent subversió.