[281] Contra la classe enllaunada

Mai no m'han agradat els llibres de text, les programacions rígides i els materials precuinats i mancats de significació per a l'alumne, descontextualitzats. Sempre he cregut en la llibertat del docent, en la seva creativitat i en la seva capacitat de relacionar la classe de llengua amb les mil i una circumstàncies socials que fan que determinades realitats siguin en un moment determinat rellevants i altres, en canvi, perfectes cadàvers enllaunats. No té sentit que la classe número setze d'un curs que es repeteix cíclicament sempre sigui idèntica a si mateixa, ni que tots els professors que fan el mateix tipus de curs vagin a toc de xiulet fent classes número setze sempre idèntiques a si mateixes. És absurd. Conec molts professors lliures, amb tot, que saben construir artefactes (gairebé explosius) a mida per a cada dia, per a cada sessió. Demà hi ha la final de la Champions i aquests formadors oblidaran les pàgines 82, 83 i 84 del llibre, la fotocòpia rònega de cada edició del curs, els pronoms febles i els quantitatius. I explicaran, per exemple, que Puyol ve del llatí PODIUM, que en català dóna puig; que Iniesta, d'origen llatí, es correspon a la paraula castellana hiniesta o iniesta, amb equivalents catalans ginesta (llegiran els poemes de Carner, Maragall o Leopardi sobre la ginesta?) o italià ginestra. I potser comentaran a l'aula que Henry ('casa poderosa') i Guardiola (de l'arrel WARDON, 'seguir amb els ulls') són dos germanismes i que Busquets ve de bosc, que és una paraula també germànica incorporada al català a través de l'occità... I si els ve la vena crítica (els vindrà, segur), els professors es presentaran a l'aula amb el poema "La croada", on l'incommensurable Pere Quart mostra els homes alienats pel futbol en plena dictadura franquista que s'alcen, "quan s'acosta l'hora", com herois, avançant "entre marcials i amotinats", "com assumits pel fat enorme de les grans ofensives o els grans èxodes". Uns homes l'únic heroisme dels quals és, però, ai las, acudir a l'estadi a veure el futbol, panem et circenses. Necessitem, amics, molta més epopeia. I volem professors valents; professors que un bon dia s'alçurin i decideixin que no explicaran mai més els pronoms febles.

[280] Projectes europeus d'aprenentatge de llengües

Dedico unes ratlles, avui, als projectes d'aprenentatge lingüístic europeus que aplega la publicació recent (2009) Langues, Creativité et Innovation: histoires de réussites européennes (Direcció General d'Educació i Cultura. Programa per a l'educació i la formació al llarg de la vida de la Unió Europea). Hi trobem projectes adreçats a l'aprenentatge d'infants (recurs d'introducció a l'anglès i al francès per a nens i nenes de 3 a 6 anys); a l'aprenentatge de l'anglès d'adults amb handicaps intel·lectuals; recursos adreçats a l'aprenentatge de l'estonià i el danès i un projecte d'aprenentatge en festivals lingüístics. Però els tres projectes que em semblen més interessants són: 1) Euromobil II, programa multimèdia interactiu d'aprenentatge lingüístic i d'informació destinat a afavorir la qualitat dels intercanvis d'estudiants (reforça la llengua i les competències interculturals), que fa servir enregistraments en vídeo (txec, francès, polonès, portuguès, romanès). El curs desenvolupa la comprensió oral i escrita, el vocabulari, les capacitats de comunicació oral i de conversa, la llengua escrita i la llengua parlada. També: 2) Mission Europe, sèrie d'emissions de ràdio que permet seguir una intriga policial bilingüe amb un heroi que és un jugador de jocs de vídeo que emprèn aventures a França, Polònia i Alemanya (novament un terreny apte per a la col·laboració entre la formació i la dinamització lingüístiques). I 3) Programmacción, eina informàtica que permet als professors de llengües crear fitxes personalitzades en el context de realització d'activitats lúdiques d'expressió oral, d'acord amb un enfocament pedagògic centrat en l'estudiant (en espanyol, alemany, italià, hongarès i polonès). Un cop d'ull a aquests projectes pot fer pensar en la possibilitat d'utilitzar-los o, tal vegada, pot donar alguna idea aplicable a les llengües adients, el català per exemple.