[535] Twitter com un diari

La nostàlgia per les formes més clàssiques de disposar la informació és ben present a la xarxa. Moltes aplicacions permeten que accedim a les dades disposades com si es tractés d'un diari convencional. Per a molts usuaris és un veritable descans rebre allò que volen en una forma quasi convencional, fàcil, quieta, del passat. Entre les eines que permeten crear diaris personalitzats, destaco Meehive. Els agregadors donen molt de joc, també, en aquesta línia (al capdavall aquestes eines operen totes per agregació). Una altra aplicació que ens permet generar una pàgina semblant a un diari a partir dels nostres feeds RSS, per exemple, és Readefine. I amb una funció semblant hi ha RSSOwl. També hi ha aplicacions vinculades amb Twitter que recuperen el format dels periòdics. Una és The Twitter Times, que aplega les piulades que ens van apareixent en la línia de temps incessant de Twitter. Operant una selecció de rellevància, l'aplicació les mostra en el format de diari. Darrerament ha aparegut una altra eina similar. Es tracta de Paper.li, que també ens ajuda a seguir el ritme frenètic de Twitter. Acabo de fer-hi algunes proves: podem demanar el nostre diari o el d'altres usuaris de Twitter (i la privacitat?), o el diari de llistes o de hashtags. Les piulades ens apareixen agrupades per categories i cal tenir present que hi ha més entrades de les que es veuen en pantalla a un primer cop d'ull. La selecció de les que apareixen inicialment, imagino, deu anar vinculada a l'acceptació que han tingut les piulades en forma de repiulades, per exemple. És interessant que els vídeos i les imatges enviats per algú a Twitter també es recopilen al diari. Un diari que es pot comunicar a altres persones i que es va actualitzant cada vint-i-quatre hores, amb avís, si es vol, per correu electrònic. Avui llegia (a Twitter!) que el sistema RSS recula (l'agregador Bloglines, per exemple, ha plegat ja), perquè és un sistema massa complicat en una xarxa que ha de respondre a la pura intuïció, i que Twitter el va substituint per cobrir les necessitats informatives. No em refio gaire dels anuncis apocalíptics a la xarxa (els blocs ja serien morts, i fins el web, com anunciava la revista Wired fa ben poc), però cal tenir en compte aquests avisos. Sigui benvinguda, en tot cas, qualsevol eina que ens ajudi a llegir millor Twitter.

[269] Llegir el (meu) diari

Tot es precipita cap a la responsabilitat, el criteri i la decisió de l'individu. Anar a comprar un diari ple d'escrits molts dels quals no ens interessen en absolut (quin percentatge del diari que comprem, si encara en comprem, és veritablement rellevant per a nosaltres?) és ja un absurd. Els diaris del segle passat contenien les notícies que, en general, a l'engròs, podien interessar el seu públic lector. Però ara el ciutadà del segle XXI es revolta pel dret personal a triar, a decidir allò que vol que digui el seu diari. Ara ja ens sembla una pèrdua de temps (i de recursos naturals, en un altre sentit) que ens caiguin a les mans planes plenes de textos que no són significatius per a nosaltres. La qüestió ja està resolta, però: amb aplicacions a la xarxa com MeeHive, un agregador que ens permet crear el nostre diari, amb actualitzacions periòdiques, amb la forma d'un diari. Un diari radicalment únic com nosaltres i ajustat estretament a allò que ens interessa. Es tracta senzillament de subscriure-s'hi, de determinar el tipus de notícies que es volen rebre (o feeds de diversos mitjans, blocs, o cerques que ens interessin) i ja podem començar a llegir-lo, cada dia del tot personal. El nostre diari permet també, com totes les aplicacions del web social, que compartim notícies amb altres lectors dels seus diaris. Les possibilitats de MeeHive en l'ensenyament-aprenentatge de llengües són òbvies: la creació del periòdic personal fàcilment es pot considerar una tasca o un projecte a la classe de llengua, i l'explotació des del punt de vista lingüístic (des de plantejaments monolingües o plurilingües) pot ser riquíssima. MeeHive, doncs, és una bona opció en aquesta línia: doneu un cop d'ull al vídeo explicatiu que incrusto més avall. Acabo: la nova tecnologia està liquidant els productes estàndard, vàlids per a tothom. Constitueix una manca de subtilitat personal imperdonable, en ple segle XXI, esdevenir per falta de recursos un clon del nostre veí, compartir-hi uns hipotètics interessos que algú altre ha decidit per nosaltres. Aviat qui no sàpiga 1) determinar clarament què vol i, sobretot, 2) comunicar-ho a les eines que l'hi han de facilitar esdevindrà un nàufrag en un oceà curull de signes sense sentit. És l'hora dels ciutadans amb esperit crític, amb criteri, amb capacitat de decisió i que disposin alhora de les habilitats tecnològiques que els permetin exercir-los.

Meehive Intro from Meehive on Vimeo.