VISITES


1.4.13

[881] Sobre el nou professorat

He pescat la vostra conversa a Twitter, precedida de l'entrada al bloc sobre el professor xerpa de la Meius. M'agrada la imatge del mestre (el de llengua, però també els altres) com la d'aquell qui ens acompanya en l'expedició i ens obre camí, i la idea de la humilitat associada a aquesta nova docència. Sempre hi ha hagut bons mestres i mals mestres, la diferència és que ara la vella escola tradicional, que abans feia la viu-viu, salta pels aires en la nova conjuntura. Els xerpes, avui mateix, en un context mutant, estan redissenyant la classe de demà perquè entenen que la de l'any anterior ja no funcionaria, estan maldant per oferir una realitat viva als alumnes, s'estan adonant que un programa ja no resisteix estàtic un curs acadèmic en moltes matèries, des del començament fins al final d'un curs. Deixeu-me afegir un altre tret al perfil del nou professorat: un dels principals ensenyaments del docent és mostrar-se aprenent. Molts docents han viscut parapetats rere un saber del qual es creien els dipositaris i els distribuïdors i han vetllat per donar una imatge segura de si mateixos com si el coneixement fos un punt d'arribada, un cim assolit, com si no gaudissin i visquessin contínuament l'aprenentatge. Hem de començar a rebutjar els mestres que no ens ensenyin com aprenen.