VISITES


29.4.10

[480] Sí, però no

Hi ha produccions lingüístiques (tal com explica el filòsof del llenguatge J. L. Austin) que no enuncien res (veritable, fals o mancat de sentit), sinó que són exactament la realització d'un acte. Es tracta de les emissions realitzatives o performatives. Si diem "Juro que dic la veritat", estem jurant. Si diem "Sí, la vull prendre per muller", ens estem casant. Si diem "M'hi jugo un euro que el Barça guanyarà la Lliga", estem apostant. Si diem "Inauguro aquesta exposició", estem inaugurant. En totes aquestes frases no diem, sinó que fonamentalment fem. Són, doncs, les emissions performatives. Sembla que en cap dels casos precedents no hi ha escissió possible, que no podem dir "Sí, vull" i no casar-nos, o "Inauguro aquesta exposició" i no inaugurar res. La política catalana, amb tot, ens acaba de brindar un cas fenomenal d'escissió performativa: ERC (no m'interessa ara aquí si és un partit o un altre) ha votat aquests dies al Parlament a favor de la resolució conjunta sobre la renovació del Tribunal Constitucional, però s'ha negat a signar l'acord relacionat amb aquesta resolució. Votar i firmar són la mateixa cosa, si no ens volem tornar definitivament ximples. Votar no és enunciar res que es pugui aïllar de firmar; és firmar (firmar ve de firmus, 'ferm': el vot i la signatura expressen una sola posició de fermesa). A ningú no se li acudiria dir "Sí, vull" (és a dir, casar-se), i no voler signar l'acta de casament. Cada dia es fa més difícil entendre certes esquizofrènies que ens té sempre a punt la nostra apassionant vida política.

[479] Pas endavant en acollida lingüística

Mentre l'Estatut de Catalunya del 2006 continua al Tribunal Constitucional, la Generalitat ha fet un pas molt remarcable de concreció de les competències d'acollida i integració de les persones estrangeres immigrades que la màxima llei catalana preveu. El Parlament ha aprovat la Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya (amb els vots de PSC, ERC, ICV i CIU), una llei que té a la base de la seva gestació un interessant procés participatiu que va abocar a l'aprovació del projecte de Llei (juny de 2009) i a l'aprovació de la Llei (28 d'abril de 2010). La Llei reconeix, empara i projecta cap al futur la gran experiència i activitat al nostre país en l'acollida i en la integració de les persones que arriben a Catalunya. En destacaríem, des del punt de vista d'Aprendre llengües, la formació gratuïta i voluntària que poden rebre els immigrants, que pot generar un certificat d'integració, model que també segueixen altres països del món. Aquesta formació consistirà en el coneixement de la societat catalana i el marc jurídic (20 hores); en cursos de llengua catalana (135 hores) i en coneixement del món laboral (10 hores). Convé més que mai, doncs, la formació dels formadors i dels dinamitzadors per a l'acollida lingüística: l'existència de formació formal sobre la qüestió en els diversos aspectes implicats (que són molts: coneixements lingüístics, didàctics, de marcs legal i social, etc.), la posada en comú de bones pràctiques locals i internacionals sobre acollida lingüística, l'existència de fòrums de debat sobre la qüestió, la creació de materials per a l'aprenentatge i la dinamització cultural i lingüística de les persones immigrades. Es tracta d'una línia de treball on la feina feta ja és molta (Catalunya és referent per a altres països en aquesta qüestió), però cal abocar tots els esforços i iniciatives a fer que els agents que han d'intervenir en l'acollida puguin fer-ho de la manera més òptima.