[628] Everything is a remix

Els amics i les amigues d'Aprendre llengües saben que fa uns dies vam engegar un wiki amb la finalitat de viure una experiència de crowdsourcing, de suma de punts de vista sobre una qüestió per intentar abocar a un senzill producte final col·laboratiu. L'objectiu és la reflexió sobre l'anomenat retalla i enganxa no pas per redimir-lo, sinó per provar de projectar-hi una mirada divergent, en part positiva o, si més no, culturalment comprensiva. Diverses persones han anat aportant observacions al wiki (moltes gràcies) i he començat a redactar uns punts provant de recollir els comentaris de tothom. El dia 20 de març es tancarà l'experiència amb l'edició d'un text breu sobre la qüestió, del qual seran col·laboradores i instigadores les diverses persones que hi han fet aportacions. Mentre donem un últim impuls al wiki (esperem la vostra participació!), no em puc estar de portar al bloc l'aportació de la companya Virgínia Castillo sobre el tema, perquè crec que pot ajudar-nos a fer un pas en la reflexió encetada. Es tracta dels dos primers vídeos del projecte basat en el crowdfunding Everything is a remix, de Kirby Ferguson, que ens aporten una interessantíssima mirada sobre la remescla creativa en els àmbits musical i cinematogràfic. No us perdeu els vídeos (he triat el primer subtitulat en portuguès i el segon, en italià) i no deixeu d'alimentar el wiki, si us suggereixen alguna aportació (segur que sí). Fins aviat.

[619] Talent, tècnica i voluntat d'expressió

Avui a classe hem començat a parlar del fet d'escriure i de com som com a escriptors. M'agrada aquella obra de Vicenç Pagès, Un tramvia anomenat text, en què l'autor fa una classificació dels escriptors a partir de tres eixos: la voluntat d'expressió, la tècnica i el talent. D'una manera agradable i amb humor, Pagès explica totes les categories d'escriptors que resulten de la combinació dels tres paràmetres i fins en busca exemples en la literatura universal i en la catalana. Per exemple: l'escriptor que té talent, tècnica i, a més, vol escriure, és el gran autor, els grans escriptors com ara Shakespeare. Els escriptors que no reuneixen cap de les tres condicions indicades constitueixen la majoria silenciosa: gent que no té talent, que no ha après la tècnica d'escriure i que no tenen res a dir. Un dels grans perills de la majoria silenciosa és que algun dia tingui la necessitat d'expressar-se i no sigui per mitjà de la pintura, l'escultura o el macramé, sinó per la via de la llengua. Qui només té voluntat d'expressió i no té ni talent ni tècnica és, en la classificació de Pagès, un Pesat. El paradigma a Catalunya: mossèn Ballarín. Tot parlant amb els alumnes vèiem que el curs d'expressió escrita que ara encetem pressuposa la voluntat d'expressió (si no és així, l'haurem de motivar) i donarà la tècnica. El talent és un territori sobre el qual no podem entrar. Només amb voluntat expressiva i tècnica ja tenim molt: ja som dins la categoria dels professionals de l'escriptura, ja estem en condicions de poder ser bons historiadors, antropòlegs, geògrafs o musicòlegs. Aquesta és l'aspiració de l'assignatura que arrenquem. Si la voluntat d'expressió no fos òbvia, d'altra banda, caldrà insistir en les enormes possibilitats que la xarxa ha posat al nostre abast per esdevenir éssers amb opinió, amb una opinió que pot ser fàcilment publicada, llegida i compartida i, si volem, coconstruïda. Cal obrir finestres a la possibilitat d'expressió (val la pena) i reforçar la tècnica: les noves tècniques que ens cal tenir per comunicar-nos en un mitjà i alhora medi que és radicalment nou. Comença l'aventura. [Sempre he imaginat l'expressió com una pressió damunt un cos que es buida, i l'he vist com una llauna esclafada. Trobo aquesta imatge a la xarxa (cliqueu-hi al damunt per veure d'on ve). La imatge no és meva, però la idea, sí. Fins a quin punt la reinterpretació radical de l'objecte no l'allibera o l'exonera en part del plagi?]

[485] Sí a retallar i enganxar

Dies enrere m'arribava la informació d'una aplicació a la xarxa que ens ajuda a fer el currículum (de moment en anglès), Resume Companion, la característica principal de la qual és que diposa d'una amplíssima base de frases o expressions que es poden incorporar amb senzillesa al currículum, d'acord amb el que ens convingui. Si som dissenyadors gràfics, per exemple, Resume Companion ens ofereix entre moltes altres la seqüència: “Create designs, concepts, and sample layouts based on knowledge of layout principles and esthetic design concepts.”Es tracta de desenes de milers de frases associades a centenars de professions. La idea és bona, encara que no tinc clar que en un futur hàgim de continuar fent el nostre currículum: ¿voleu dir que no apareixeran (si no hi són ja) aplicacions inverses, en què seran les empreses que busquen personal les que generaran el nostre currículum, amb una presentació impecable, xuclant tot allò que de nosaltres digui i dugui la xarxa, filtrant la nostra cada cop més densa vida digital? Seran currículums eixuts, sense frases inflades, generadors de la nostra experiència des del punt de vista de qui cerca els empleats, que recolliran èxits i fracassos, opinions positives i opinions negatives sobre nosaltres. Deixeu-me tornar, però, al reaprofitament de frases ja fetes, ja existents, amb què treballa Resume Companion. Retallar i enganxar és una pràctica que ha estat tractada despectivament i injustament pels ensenyants (també els de llengües) en moltes ocasions i penso que ja és hora que comencem a reivindicar-la. No es tracta de defensar el plagi, ni la incorporació deshonesta d'informació als nostres textos, és clar. Es tracta de saber aprofitar el fet que la xarxa aviat contindrà tot allò que pugui ser escrit i dit, i que aquest fet té un valor enorme per als aprenents de llengües, que som tots. Hem de ser competents a localitzar a la xarxa allò que ens convé dir en qualsevol llengua: per retallar-ho i enganxar-ho, sí. De la mateixa manera que quan sentim algú que parla una llengua que aprenem ens fixem en les expressions que fa servir i les incorporem al nostre discurs sense complexos. Copiar? Digueu-li com vulgueu. L'enorme repositori de textos que és la xarxa, una mena de biblioteca de Babel de Borges, ens ha de permetre resoldre situacions lingüístiques en moltes llengües encara que les sapiguem ben poc. Retallar i enganxar? Sí, naturalment. Amb competències digitals per a la cerca i l'engalzament dels textos, és clar. L'enorme desplegament d'eines de mediació que conté internet pot donar-nos un cop de mà complementari.

[282] Eina per a la detecció del plagi

Espero que el company de feina Ian no consideri un plagi que faci referència a una eina de la qual ell dóna notícia en una entrada a Twitter (és broma!). Em refereixo a Approbo, a la qual acabo de donar-me d'alta i en la qual començo a experimentar: hi he enviat un text de treball, personal, amb aquella angoixa que jo no hagués extret massa, inconscientment, d'una font (de vegades el plagi no és una acció gaire conscient, i menys ara que els autors es difuminen, en certa manera, a la xarxa, per a moltres persones) o, sobretot, que algú altre no hagués copiat el meu text. Em troba cinc textos que hi tenen connexions, però amb tots la coincidència és només d'algunes paraules clau, esparses. La relació és nul·la des de tots els punts de vista. Un d'ells es titula Disseny eficient d'una xarxa d'autobusos en entorns congestionats. Les possibilitats de plagi en un sentit o l'invers són zero. No m'interessen gens (però gens) els autobusos en entorns congestionats. Faig la prova amb alguns fitxers que contenen entrades d'Aprendre llengües i no troba que siguin a Internet idèntiques, en aquest bloc. No vull treure, és clar, conclusions precipitades. Faig alguna altra prova més reeixida, però preocupant. Copio un passatge de la Viquipèdia catalana relatiu a Joan Miró, el deso en un fitxer i el faig analitzar: cap coincidència. Faig el mateix amb un passatge de l'entrada Joan Miró de la Wikipedia en anglès, i detecta a l'instant el plagi. Funciona millor per a l'anglès que per al català? No puc respondre, però el resultat és curiós. Se m'acut una altra pregunta: detecta d'alguna manera la traducció d'un text? Hi ha alguna eina capaç de detectar el plagi que es basa en una traducció d'un text aliè? A banda la precisió o no de l'eina per a l'objectiu a què es destina, se m'acut també si no pot servir un altre objectiu del professorat de llengües o de les persones que elaboren exàmens: trobar textos de naturalesa relativament similar, en absolut plagiats però que tractin (pel lèxic coincident) un mateix tema o corresponguin fins i tot a un mateix àmbit (acadèmic, professional, científic, etc.). Continuaré experimentant amb l'eina: els alumnes de la Facultat estan a punt de lliurar-me un treball... Qualsevol comentari, no cal dir-ho, serà molt ben acollit.

[276] Joc contra el plagi acadèmic

Sempre he pensat que els serveis lingüístics universitaris tracten amb un producte que la comunitat a què s'orienten els hauria de prendre de les mans. Tot allò que es refereix a la llengua, en un àmbit com el de l’ensenyament superior, hauria de ser considerat clau, una condició sine qua non de dels productes que s'hi generen. L’adequació formal de les produccions verbals que són objecte de construcció i transacció a la universitat no és un afegitó final, un accessori, un vernís últim, una pàtina embellidora. La cura lingüística no té res a veure amb una operació d’última hora, semblant a l’acció de sotmetre un text a un verificador ortogràfic. Res d’això. La formalització lingüística i comunicativa és consubstancial a les produccions universitàries, i la seva adequació allò que fa, ras i curt, que ho siguin o no ho siguin. Aquesta evidència hauria de situar la formació i el suport lingüístics que proporcionen els serveis de llengües de les universitats en un lloc central del sistema. A banda la qüestió crucial del tractament que donen a aquestes qüestions els nous plans d’estudi, i de l’espai d’intervenció (o no) que tenen els serveis lingüístics en aquest tema, cal espavilar-se a provar nous llenguatges per arribar al públic universitari. Les unitats de dinamització dels serveis lingüístics fa temps que fan molt bona feina en aquesta línia. El vessant lúdic és una possibilitat, indubtablement. El Servei de Llengües de la UAB l’ha explotat amb recursos com Incògnit. Vull donar a conèixer, des d'aquí, un joc divertit que pretén conscienciar els estudiants de la necessitat que no plagiïn (consulteu el material interuniversitari Argumenta si voleu consells per evitar el plagi). Es tracta d’un recurs interessant, que dóna idees i apunta maneres de fer, generat per la University of British Columbia per mitjà del seu Academic Integrity Ressource Center.

[70] Encara contra el plagi acadèmic

Aquests dies la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB està interessada que s'hi presenti el programa Argumenta, i, en concret, que s'hi treballin quatre unitats: una és la del plagi. A l'entrada 7 vam tractar aquesta qüestió. Trobem un excel·lent tutorial (“Don't cheat yourself”), d'uns 30 minuts de duració, elaborat per l'Student Learning Center de la University of Leicester amb una clara finalitat: “to help you to understand what plagiarism is and how to avoid it”. És francament impressionant veure que el recurs, per si no fos poca la qualitat que presenta, té versions diverses adaptades a unes quantes disciplines universitàries (biologia, criminologia, enginyeria, geologia...). Llàstima que diversos altres recursos de l'Student Learning Center no siguin d'ús lliure.

[7] Avoiding plagiarism

En la creació de textos per part de l'alumnat el plagi ha esdevingut des de fa uns anys una autèntica plaga. És per això que les universitats fan pedagogia entre els alumnes a fi que l'evitin. El programa Argumenta, dels serveis lingüístics de les universitats catalanes, ja hi va dedicar una unitat (Com evitar el plagi). Trobem un altre recurs semblant a la Universitat de Waikato, a Nova Zelanda. Es tracta d'un mòdul (Avoiding plagiarism) que implica uns 30 minuts de dedicació a l'alumne, amb explicacions i exercicis senzills i interessants. El mòdul permet "understand what plagiarism is, and why you should avoid it"; "be aware of copyright restrictions and where to locate detailed information on copyright"; "recognise that research sources cover a wide range of media and formats"; "know why, when and how to acknowledge research sources" i "recognise different parts of a reference and understand a reading list". El recurs és en anglès, la llengua oficial a Nova Zelanda. En aquest país es parla també la llengua maori (la paraula kiwi n'és el manlleu més popular). El maori té uns 50.000 parlants i no sembla tenir una presència més que testimonial a la Universitat de Waikato. Res a plagiar en maori, doncs, del web de la institució, més que la llegenda Haere mai, que vol dir benvinguts.