[895] Prendre notes als MOOC

Ben aviat no quedarà res tal com ho coneixíem. Un altre dels actes comunicatius característics de la vida acadèmica, la presa d'apunts, el note taking, es veu també ara afectat per les noves formes que pren la docència. Davant les classes capgirades (les flipped classroom en expansió constant), que nodreixen els MOOC, prendre les notes d'algú que comunica oralment en vídeo es converteix en una activitat nova, amb unes noves regles. Perquè les nostres notes tenen sentit vinculades als vídeos que constitueixen una de les peces clau (no l'única) de la classe capgirada. Necessitem un editor de text, doncs, al costat del vídeo que mirem, a fi que els apunts quedin vinculats al moment concret del vídeo, de l'exposició. Em sembla fantàstica, en aquest sentit, una eina com VideoNot.es, la qual ja he pogut experimentar amb satisfacció. Les notes que prenem (inseparables ja del vídeo), es poden integrar, d'altra banda, a Google Drive, amb la qual cosa podem consultar-les en ubiqüitat i podem compartir-les amb altres persones. Els nostres gargots fruit del moment d'escoltar algú, doncs, de vegades il·legibles per la pressa, sovint incompartibles amb ningú més, passen a ser un producte nou revisable, que es pot elaborar a diverses mans, indissociable d'un acte comunicatiu que ha deixat ja de ser efímer. VideoNot.es ja es fa servir als cursos massius en línia de Coursera i altres grans plataformes MOOC. Comparteixo amb vosaltres aquest vídeo anotat, que veureu sense dificultat si teniu l'extensió VideoNot.es de Chrome instal·lada. El vídeo, de YouTube, correspon a una cançó de Benito Lertxundi, Udazken koloretan que no és, doncs, una lliçó gens convencional. Les notes que he pres, sincronitzades, són la lletra de la cançó.

 

[794] Eines a la xarxa per al debat

Per diverses bandes m'ha arribat notícia d'algunes eines que poden resultar útils per debatre posicions, idees, punts de vista. La xarxa és lloc d'opinió i controvèrsia, evidentment, però no sempre estimula que els emissors aportin raons en defensa del que diuen. La tendència a la immediatesa, a la rapidesa, a la brevetat, a la visibilització fulgurant, a la participació ràpida, acaba generant de vegades presències que tenen la seva essència en la reemissió més que no en l'emissió raonada, presències que s'adhereixen a discursos però de les quals desconeixem (i el voldríem conèixer) el matís. Benvingudes, doncs, totes les eines per al debat a la xarxa, que són moltes. Deixo constància de Dwelo, d'OpDrop i de Meevsu. Es tracta d'espais que estimulen la generació d'arguments al voltant de temes i que ens permeten situar-nos a la banda dels pros o a la dels contres. M'agrada especialment Meevsu, amb interfície en anglès i en portuguès però utilitzable en qualsevol llengua, perquè planteja debats entre dues persones per mitjà de vídeos, i perquè ho fa amb un rigorós control del temps que té cada participant per a la seva intervenció i amb una votació social final a càrrec de les persones que visualitzin el debat (observeu aquest tutorial d'explicació). Els concursos d'argumentació o lligues de debat que tanta tradició tenen en el context anglosaxó i que des de fa uns anys ja comencem a veure també a les nostres universitats es poden organitzar amb eines com Meevsu. Si la proveu i voleu deixar algun comentari de retorn, serà molt benvingut.

[402] Objectiu: l'Europa multilingüe

Avui els Minyons de Terrassa no han pogut carregar el 3 de 10, en una diada castellera més aviat decebedora. Deu joves de diversos països europeus (França, Portugal, Holanda, Noruega, Grècia, Suècia, Polònia, Alemanya, Txèquia, Itàlia), amb tot, sí que van aconseguir completar el projecte de fer una torre humana en unes condicions especials, fa uns dies: parlant cadascun d'ells exclusivament la seva llengua. La torre babèlica es va alçar sense problemes, perquè la comprensió és una exigència ètica que se situa més enllà del fet de compartir unes llengües concretes. L'experiència de què parlo correspon a un dels videoclips guardonats en el concurs “Languages through lenses” d'estudiants europeus sobre la diversitat lingüística, realitzat amb la cooperació de l'European League of Institutes of the Arts (consulteu la informació de l'activitat al web de la Comissió Europea). Un concurs de vídeos breus (1-3 minuts) amb l'objectiu de fer créixer la consciència entre els joves del continent dels beneficis de la diversitat lingüística i cultural europea (una bona idea, sens dubte, per aplicar al context universitari). El guanyador (des del punt de vista del jurat i del públic) va ser el vídeo No Fishing, de Richard Meitern (Estònia), la història d'un peix que mor perquè el pescador no entén la llegenda que hi ha al riu, i ell mateix, un peix prou garlaire, no es pot fer entendre... M'ha agradat més, com avançava, el vídeo The Babel Show (observeu-lo, si us ve de gust, al web), de la neerlandesa Stephane Kass, i la lliçó que duu implícita: no cal passar necessàriament pels grans vehicles de comunicació per fer grans coses. Toca entendre-ho: persones i institucions.

[342] ClassikTV: muntar una pel·lícula breu

Continuem amb les possibilitats que ens dóna la imatge en l'aprenentatge de llengües. Vull parlar avui d'una eina senzilla i intuïtiva, ClassikTV, que ens permet fer el muntatge d'una pel·lícula a partir de preses breus predeterminades per l'aplicació (més de cent cinquanta) que corresponen a films de diverses tipologies, en blanc i negre i color. L'eina permet fer el muntatge a voluntat, combinant les seqüències amb total llibertat, i posar-hi música (hi ha l'opció de diversos estils musicals), efectes especials i subtítols. En resum: en uns pocs minuts qualsevol alumne pot haver muntat una breu pel·lícula d'acord amb uns requeriments lingüístics previs d'un formador (de registre, de modalitat oracional, de determinades estructures...) o amb total llibertat i amb creativitat sense límits. La interfície de ClassikTV és senzilla i l'ajuda de l'eina absolutament modèlica (amb un sol clic entens a la primera com funciona l'aplicació, per mitjà d'un senzill recurs gràfic). L'únic que cal fer, en realitat, és arrossegar les nostres eleccions cap a l'espai inferior de la pàgina... No tinc cap dubte que aquesta eina pot generar una divertida activitat a la classe de llengua. No es tracta d'abusar-ne, perquè és un recurs tancat a unes seqüències que no es renoven, però que es pot tenir en compte com un recurs més. Aquí teniu la meva pel·lícula breu. Espero que us agradi.

[341] Overstream: subtitular per aprendre llengua

Són diverses les eines a la xarxa que permeten subtitular vídeos: ja hem donat la referència d'alguna a Aprendre llengües. Dono notícia ara d'Overstream, molt senzilla de fer servir i efectiva (després del registre habitual a la majoria d'eines d'aquestes característiques a la xarxa). Les aplicacions a l'aprenentatge de llengües són múltiples i fàcilment imaginables. Les possibilitats de distribució dels vídeos subtitulats, d'altra banda, són moltes: es pot enviar el vídeo a un amic, per exemple, o incrustar-lo amb l'opció embed dins un web (tal com faig al peu d'aquestes ratlles amb la prova que he preparat). Overstream treballa amb vídeos de YouTube, Google Video, MySpace Video, Dailymotion, Veoh, Blip.tv i Archive.org, i assegura al seu web que aviat també ho farà amb altres proveïdors. Ara que es parla tant dels continguts generats pels usuaris, aquesta mena d'eines obren autèntiques vies a la participació, a la imaginació i a la creativitat. Triar, mesclar i compartir.

[257] Youtubetime: retallar un vídeo a YouTube

Els formadors de llengües es troben, molt sovint, que volen treballar amb vídeos a la xarxa, de YouTube per exemple, però que són vídeos extensos i no sempre interessants completament per als seus objectius. Amb freqüència l'interès d'un vídeo per al formador és per un passatge concret, per exemple. A la xarxa hi ha eines que permeten retallar els vídeos (com per exemple tubechop.com o www.splicd.com). Avui vull parlar breument, però, de youtubetime, eina d'utilització elemental que retalla els vídeos de YouTube. Faig la prova amb el vídeo sobre la creativitat, de Bruce Branit, que vaig incrustar a l'entrada [251] d'Aprendre llengües: 1) retallo l'adreça URL de YouTube on es troba ubicat; 2) la situo a la primera caixa de text de l'aplicació i 3) indico, a continuació, a l'espai oportú, que vull tenir el vídeo a partir del minut 7.00 (moment màgic de la mirada de desencís de la noia quan s'esvaeix el món de somni). Doncs això: l'aplicació genera aleshores una nova URL de YouTube on hi ha el vídeo retallat, que trobareu, en aquest cas, en aquest enllaç. Facilíssim i útil. Si voleu veure el vídeo de Branit sencer (el torno a recomanar, per la seva bellesa), continua essent al seu lloc. Bon cop de tisora, amics.

[219] Canal de vídeo de llengües a la UAB

El Servei de Llengües de la UAB està començant a ubicar al canal de vídeo Llengües de la institució diverses de les iniciatives que ha anat engegant aquest curs 2008-2009. S'hi poden trobar, per exemple, diverses mostres de biografies lingüístiques que pertanyen al projecte de biografies del Servei, la conferència de Juan Carlos Moreno Cabrera ("El multilingüisme i la globalització cultural del segle XXI") que va obrir el curs 2008-2009 al centre, la interessant intervenció de Mario Rotta en la I Jornada Interuniversitària Argumenta sobre la figura de l'e-tutor, o l'acte sobre el decàleg interuniversitari "Sigues lingüísticament sostenible" que es va presentar fa uns mesos amb la intervenció, entre altres ponents, de Carme Junyent. Aviat el canal Llengües de la UAB recollirà altres iniciatives que el Servei de Llengües posa a la disposició de tothom a la xarxa.

[194] Web 2.0 a la universitat

Web 2.0 i universitat van íntimament unides, perquè la universitat és l'espai natural d'aplicació de les eines del web 2.0. Reporto en aquest post una vitamina lleugera sobre la qüestió, una presentació de Pedro Cuesta Morales, informàtic, titulada “Aplicaciones Educativas de la web 2.0 en la Universidad”, que es troba allotjada a slideshare. L'autor hi parla de l'ús de les tecnologies a la universitat; de la “universitat oberta” i del web 2.0 i les seves eines i de diverses possibles aplicacions a l'àmbit universitari. Pel que fa a l'ús de les tecnologies a la universitat, ens semblen interessants les dades que dóna sobre les dificultats de la penetració de la tecnologia (el desconeixement per part del professorat és del 55 %; els professors que no les fan servir són el 17 %; un 10 % de les tecnologies són desfasades). És interessant, també, la definició d'”universitat oberta” que fa l'autor, que exemplifica amb els cursos en modalitat open course ware. L'autor explica també l'evolució del web i dóna les idees clau del web com a plataforma i com a domini de l'usuari i lloc privilegiat on poder compartir coneixement. És interessant, també, la reflexió que apunta cap a l'encaix de la filosofia del web 2.0 i l'Espai Europeu d'Educació Superior i també sobre les possibilitats de l'e-learning 2.0 en aquest context (ens agrada, en concret, la idea que “el aprendizaje no está basado en objetos y contenidos que están archivados (como en una librería), sinó que es más bien una corriente que fluye, en la que podemos entrar cuando queramos”). No cal dir que ens complau també trobar dins la definició d'aquest e-learning 2.0, com a elements centrals, qüestions que han estat objecte de comentaris en aquest bloc com ara l'aprenentatge informal, l'aprenentatge al llarg de la vida, en comunitats de pràctica o en entorns personals d'aprenentatge (PLE). Paga la pena també fer un cop d'ull a la secció en què l'autor focalitza en diverses eines o accions (blocs, wikis, marcadors socials, sindicació, vídeo, microblogging, xarxes socials) i la mostra que fa d'algunes possibles utilitzacions a la universitat. Les definicions i les aplicacions són senzilles i clares. Espero que aquesta entrada us pugui ser útil.

Aplicaciones Educativas de la Web 2.0 en la Universidad

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: microblogging redes)

[155] Intercanvi de llengües (2): My Happy Planet

My Happy Planet es defineix com una comunitat virtual per a persones apassionades per l'aprenentatge de llengües. Aquesta xarxa social té per objectiu aconseguir fer que l'aprenentatge de llengües sigui una experiència més divertida, dinàmica i efectiva, sense que calgui pagar diners per aprendre. L'objectiu de My Happy Planet és lingüístic i cultural i vol oferir, també, la possibilitat de fer amics. Una de les seves bases és considerar que les llengües s'aprenen amb la pràctica amb parlants (nadius, per exemple). Es tracta d'una plataforma gratuïta a la qual cal donar-se d'alta, establir un perfil (interessos, hobbies, llengües que s'aprenen) i determinar el nivell d'idiomes que tenim i el nivell dels idiomes que volem aprendre. Després ja només cal localitzar els companys d'aventura i posar-s'hi en contacte en temps real (text, veu, videoxat) o per missatgeria, sense estar en línia. Cal destacar que My Happy Planet ofereix la interessant possibilitat de crear lliçons de llengua o vídeos (fent servir YouTube com a plataforma d'emmagatzematge) que resten a l'abast d'altres persones. Els continguts es poden filtrar pel nivell de dificultat. En el cas dels vídeos, l'usuari pot fer-ne una transcripció que es pot mostrar a la resta d'aprenents. Cal destacar, d'altra banda, el servei de traducció de frases que My Happy Planet té disponible. Resistiran les acadèmies d'idiomes l'embat d'una cada cop més organitzada saviesa de la multitud?

[144] Why study languages?

Dies enrere vam reportar 700 motius per estudiar llengües. Avui, de la mà dels vídeos que ens ofereix The Higher Education Academy, de la Universitat de Southampton, per mitjà del seu Subject Centre for Languages, Linguistics and Area Studies (LLAS), podem veure i escoltar tota una colla de bones raons per estudiar llengües, explicades pels mateixos estudiants. Es tracta de la secció Why study Languages? del web del LLAS. Els estudiants universitaris (n'he capturat un dels vídeos i l'ofereixo en aquesta entrada com a tast) indiquen que estudiar llengües els interessa per unes quantes desenes de motius: per motius acadèmics, perquè és divertit, perquè ajuda a desenvolupar noves habilitats, perquè es pot ser un bon comunicador, perquè és important en el món actual, o ajuda en l'empleabilitat, o perquè permet viatjar, etc. Ja són moltes les entitats que aprofiten els vídeos amb testimonis dels seus usuaris per promoure les organitzacions i estimular la venda dels seus productes (a la UAB mateix hi ha alguns departaments amb vídeos en aquesta línia). Potser els serveis lingüístics universitaris podrien pensar en alguna estratègia similar. Alguns projectes del Servei de Llengües, com el de biografies lingüístiques (o altres, ja hi tornarem) treballen en aquesta direcció, però amb finalitats formatives més que no promocionals. Els vídeos de què dono notícia en aquesta entrada tenen la virtut de ser naturals, senzills, versemblants al màxim, i es caracteritzen per la brevetat (n'ofereixo un de mostra a continuació, propietat del LLAS). No us perdeu, d'altra banda, els cuidadíssims powerpoints promocionals “Why study languages?” o “Routes into higher education” al mateix web. Aquest segon mostra una realitat envejable i distant, un sistema universitari ple de possibilitats per a les llengües...

[89] iTunes U

Quan el 2007 va aparèixer iTunes U, dedicat a les universitats (americanes), ens vam poder adonar de l'enorme potencial i les possibilitats d'aplicació d'iTunesStore. A iTunes U hi ha en diversos formats (àudios, vídeos...) tota mena de classes, pràctiques, lliçons i esdeveniments universitaris de diverses institucions d'ensenyament superior dels EUA (hi trobem un centenar d'universitats, en una consulta ràpida, entre les quals Stanford, Berkeley, Boston University, University of Washington, Duke University, el MIT, etc.). Així, des d'iTunes U es poden descarregar gratuïtament a l'iPod o al PC classes, conferències, ponències i continguts acadèmics de tota mena i gaudir-ne en tot moment. Aquesta és una interessant iniciativa massiva d'alliberament de coneixement, que ha de fer pensar les institucions que protegeixen amb zel el saber que generen, acumulen i no volen compartir. L'individu queda situat, lluny de l'aula, al centre del procés d'un aprenentatge ubicu. Només em queda la reserva de pensar que l'aprenentatge no es pot basar, és clar, en la descàrrega del que algú altre ha dictat. On queda la interacció? On queda la dimensió social de l'aprenentatge?

[67] Vídeos per saber prendre apunts i llegir millor

El Dartmouth College, per mitjà del seu Academic Skills Center, posa a disposició dels seus estudiants universitaris i de qui vulgui a Internet uns excel·lents vídeos que ajuden a prendre apunts (hem avançat alguna cosa sobre notetaking en una altra entrada del bloc) i a millorar la lectura. Són vídeos en anglès i n'hi ha dues versions de cadascun, una sense subtítols i una altra amb subtítols (també en anglès). Consulteu, doncs, si voleu: Notetaking, techniques for effectively recording information from classes and lectures (sense subtítols) i Notetaking... (amb subtítols) i Reading improvement, strategies for improving reading rate and comprehension (sense subtítols) i Reading improvement... (amb subtítols). Són molt recomanables.

[36] Els videocurrículums

Els estudiants universitaris necessiten saber fer un currículum. Des de programes com Argumenta se'ls ensenya a fer-ne d'adequats (vegeu la unitat sobre el currículum d'aquest material elaborat pels serveis lingüístics universitaris). La xarxa, però, imparablement, està proporcionant noves maneres de donar a conèixer la trajectòria acadèmica i professional. Una iniciativa relativament recent és la del videocurrículum. Un exemple el trobem a la pàgina TuMeVes, de la Fundació Universitat-Empresa de la Universitat Jaume I de Castelló, que permet pujar a la xarxa un vídeo breu amb el currículum personal i un document adjunt explicatiu, si es vol. El web proporciona també una guia d'ajuda perquè la presentació sigui eficaç. El projecte posa en relació empresaris i treballadors, però també permet que les persones que hi han enviat els vídeos els introdueixin dins el seu currículum electrònic. Al costat d'aquesta iniciativa ja hi ha empreses professionals que elaboren el videocurrículum, com VideoCurriculumdigital. I si es vol optar per una fórmula més senzilla, sempre quedarà YouTube. Un exemple de videocurrículum en aquest darrer mitjà és el següent:

[3] Vídeos per a la formació

Amb els alumnes de l'assignatura de llengua oral de la Facultat de Ciències de l'Educació hem treballat la llengua oral formal (segon semestre 2007-2008), sobretot els gèneres discursius on predominen les seqüències expositives i argumentatives. Un dels treballs de l'avaluació continuada del curs ha estat la realització d'un enregistrament en vídeo d'una exposició d'un tema relacionat amb el currículum dels alumnes de primària. Els mateixos alumnes han enviat els vídeos a YouTube i els hem comentat a classe. Una bona experiència. Aquí n'hi ha un, sobre els mamífers.