[961] IX Congrés ACLES, a León

Aquests darrers dies hem estat a León, al IX Congrés de la Asociación de Centros de Lenguas de la Enseñanza Superior (ACLES), organitzat pel Centro de Idiomas de la Universidad de León. Hi hem assistit diverses persones del Servei de Llengües de la UAB, dels àmbits de l'avaluació, la psicometria i l'ensenyament-aprenentatge de llengües. L'ocasió ha estat, com sempre, una oportunitat de saber què passa en altres centres de característiques similars als catalans (o als de la Xarxa Vives), amb els quals tenim una relació més estreta i regular. Com és lògic, en la seixantena de centres d'ACLES les problemàtiques o les qüestions d'interès són molt semblants i comunes: examinar i certificar d'acord amb uns estàndards de qualitat; ensenyar llengües amb tot el rigor metodològic possible; fer un ús motivat i adequat de les tecnologies a l'aula; innovar en l'ensenyament d'idiomes... El congrés s'ha desenvolupat entre el 25 i el 27 de juny. En vull destacar (a més de les intervencions dels companys de la UAB, la UdG, la UB), la ponència de la Universidad Autónoma de Madrid "Setting in Motion Provision for EMI at the Universitat Autonoma de Madrid: Getting Ready for doing", que ha incidit en el mateix àmbit del projecte que hem anat a presentar al congrés: el de la formació del professorat universitari per poder fer la seva docència en anglès. El Servei de Llengües de la UAB ha estat treballant aquests darrers dos anys en el MOOC  English for Teaching Purposes, com hem explicat en aquest blog, la primera edició del qual ha tingut lloc entre febrer i març d'aquest any 2015. Ja amb una mica de perspectiva, la nostra intervenció a León ha explicat el disseny formatiu del projecte, la producció del material i l'experiència d'impartició de la primera edició del curs, entre febrer i març de 2015. El material formatiu continua a la plataforma virtual a l'abast de qualsevol persona que hi vulgui aprendre en règim d'autonomia.

[959] A punt de llançar el MOOC!

El dia 2 de febrer el Servei de Llengües de la UAB llançarà el seu MOOC English for Teaching Purposes a la plataforma de cursos MOOC Coursera. L'acceptació del curs ha estat bona: hi ha persones inscrites de 170 països (un 36 % són europeus) i ara mateix arriben en nombre a un total de 13.500. Les persones que han decidit pagar una quantitat per obtenir un certificat de Coursera que acredita que són veritablement ells els qui hauran fet el curs són ja més de seixanta; és l'opció que  Coursera anomena signature track, per a la qual és imprescindible l'ús d'una webcam i també el control remot del patró de tecleig personal (que diuen que és tan personal com una empremta digital). El MOOC ens ha xuclat molta dedicació aquests darrers mesos (elaboració del disseny formatiu, coordinació de l'equip, producció interdisciplinària del material...) i ha estat possible gràcies a un equip ampli de persones del Servei de Llengües, el suport en forma d'ajut de la Generalitat (14MOOC14, Interlingua) i el suport, també, de la nostra universitat, la UAB, que projecta internacionalment la seva marca rere totes les experiències MOOC de la institució. Ara arriba el moment de la veritat, el moment d'observar des d'una certa distància el formigueig imprevisible dels participants (quins vídeos miraran?, s'ajudaran entre ells?, quina mena de problemes tindran?, s'agruparan segons les disciplines acadèmiques?, s'enregistraran, com preveu la proposta que permet aconseguir un certificat "with distinction"?, quedaran satisfets després de l'experiència?, aportaran propostes per a la millora del material?). L'expectació és enorme: la publicació de les lectures ja està programada i dilluns veurem veritablement què passa. Seran quatre setmanes de màxim interès per a nosaltres. N'explicarem alguna cosa a Aprendre llengües. Insereixo el vídeo promocional del curs, per si us hi voleu inscriure encara.

  

[958] Universitat en valencià i en anglès

Dilluns vaig participar a la IV Jornada de Docència Universitària en Valencià i Anglès, a la Universitat d'Alacant, jornada pensada perquè els docents implicats en la impartició d'assignatures en aquestes dues llengües tinguin un fòrum de contacte i recursos per concretar els seus objectius. La IV Jornada s'inscriu en les accions de política lingüística de la Universitat d'Alacant per promoure la docència en valencià i en anglès. A la sessió vaig poder sentir una explicació de XarxaMOOC (projecte del qual ja hem anat parlant a Aprendre llengües, que té per objectiu capacitar en els llenguatges d'especialitat en l'àmbit universitari), a càrrec de Robert Escolano, que ha estat i és l'ànima del projecte. L'experiència de XarxaMOOC és rellevant perquè es tracta d'un MOOC que ja ha tingut un miler d'estudiants i, doncs, que ja ha passat l'experiència de la impartició. Va ser un plaer també sentir la intervenció de Vicent Soler, catedràtic d'Economia Aplicada i degà de la Facultat d'Economia de la Universitat de València. Hi va defensar la fenomenal oportunitat que té el País Valencià de reforçar la seva marca (aprofitant els senyals identitaris propis, començant per la llengua), en un moment que l'economia i la política hi perden molt amb la indiferenciació. Vaig tenir-hi la possibilitat, també, de parlar del projecte English forTeaching Purposes MOOC que estem creant al Servei de Llengües de la UAB. Vaig explicar que l'acabarem de fer aquest 2014, que ben aviat es començarà a anunciar a la plataforma Coursera i que a principi de 2015 i al llarg de quatre setmanes s'obrirà globalment. Serà un bon moment de recollir el retorn de persones d'arreu del món que, ben segur, experimenten les enormes diferències d'aplicació de la metodologia English-Medium Instruction. Vaig convidar, també, als companys de la Universitat d'Alacant, a aprofitar el nostre curs MOOC, gratuït, i a fer-nos arribar els comentaris que considerin oportuns. Aprofito per agrair a la UA, des d'aquí, la invitació a participar en la seva IV Jornada.

[953] La provocació dels MOOC (i 2)

Reprenc un apunt de fa uns dies. La lectura de La expansión del conocimiento en abierto: los MOOC (Barcelona: Octaedro, 2013), una bona aproximació al fenomen, no em canvia la visió dels MOOC com a desafiament i qüestió més oberta que mai. No cal dir que em sembla sensacional ser-hi i experimentar amb aquesta nova modalitat formativa i aprofitar-ne la possibilitat disruptiva. Es tracta, però, d'una forma desconcertant: tothom en reconeix la provisionalitat i el fet que ha de millorar; ja costa trobar persones que no parlin dels MOOC sense destacar-ne els pros i els contres, lluny de les actituds bonistes de primera hora. Els MOOC ens desconcerten per molts motius. N'afegeixo més després de llegir el text citat: 1) l'aprenentatge ha de tendir a ser creació i no a la simple reproducció i a l'assaig-error: detesto les pseudoavaluacions en què pivota bona part de l'avaluació dels MOOC, la broma de mal gust del cert o fals, del sí/no, del qui l'encerta l'endevina (no fa gaires dies una alumna de filosofia d'una universitat catalana em deia que era examinada amb activitats de cert o fals: no pot ser, necessitem discurs!); 2) l'aprenentatge ha de tendir a ser col·laboració: rere les oportunitats d'aprenentatge que ofereixen els MOOC, en canvi, hi ha moltes vegades la necessitat dels autors de controlar estrictament les opcions col·laboratives (fòrums, avaluació entre iguals), perquè són molt complexes de gestionar (on anem, doncs?); 3) els paràmetres d'anàlisi del seguiment dels MOOC no poden ser els d'abans: parlar de l'abandonament als MOOC (el 85 o el 90 %), i sovint en clau de fracàs, és fora de lloc, és aplicar a una forma nova els esquemes d'una d'anterior; 4) em costa entendre que les institucions no tinguin claríssima la monetització dels MOOC: fer un MOOC és una tasca massa ingent per depende de subsidis i de l'entusiasme dels innovadors o els curiosos, sense haver calculat fil per randa els retorns (semblen vagues els comentaris que trobo en moltes universitats sobre el retorn en forma de la promoció d'algun màster de les organitzacions...); 5) els MOOC han de resistir el que s'ha anomenat la macdonaldització de l'educació: el model americà, quintaessenciat en el discurs de les eminències de les seves millors universitats, escampant-se pel món, en una nova forma de colonització: necessitem que els MOOC s'adaptin a llengües, cultures i necessitats culturals altres que les dominants (per això, també, cal ser-hi); 6) els MOOC no tenen gaire formador (diguem-ho així), fet que ha de fer replantejar el rol dels formadors que desenvolupen la seva activitat en contacte flagrant (es pot no estar-hi ja en contacte?) amb el coneixement en obert. Necessitem formadors mentalitzats per esdevenir content curators, agents de reducció de la dispersió, que és la circumstància que es viu amb més dificultat a la xarxa; 7) sembla que s'apunta que els MOOC tenen un bon nínxol en la focalització cap al desenvolupament de les competències professionals, en constant actualització. La situació, pel que fa a aquest punt, és també torbadora (no parlàvem d'una universitat posada al dia, que capacités per a la inserció i el desenvolupament professionals?). Mentre anem desenvolupant el nostre MOOC, sentim el desafiament d'una forma que és un senyal inequívoc de repte i de canvi.

[951] La provocació dels MOOC (1)

El dia abans de començar les vacances de Setmana Santa vaig assistir a la jornada Vull fer un MOOC: per on començo, organitzada per la Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de la UPF, la URV i la UOC. La jornada tenia com a substrat immediat la iniciativa dels catorze projectes MOOC a què l'AGAUR ha donat suport en una convocatòria específica (entre els quals tenim la sort de trobar-nos amb un MOOC de llengua, com explicàvem en un altre apunt), al voltant del creixement dels quals es desenvoluparà el projecte de recerca 14MOOCs14. La jornada, que va tenir lloc a Barcelona (UPF), va servir per visibilitzar el compromís de la Generalitat amb el fenomen disruptiu dels MOOC i, alhora, el compromís de professorat de les universitats i organismes centrals o unitats tècniques que en formen part per engegar experiències MOOC. La conferència de Pedro Pernías, que alineava els MOOC amb l'emprenedoria, i el diàleg de Miquel Duran i Jaume Pujol, van respondre a les expectatives i a un sentiment d'eufòria continguda sobre els cursos massius oberts en línia. Els MOOC, nascuts el 2008, són arreu, són en expansió, representen una nova forma de distribució i generació del coneixement i és saludable que els professionals i les seves universitats vulguin ser-hi. Acabin sent el que acabin sent, els MOOC són un factor evident de dinamisme en l'educació superior. Un impressionant esperó per a la reflexió sobre els continguts, l'avaluació, la certificació, el rol del professorat, el rol de l'alumnat, les metodologies docents, l'ús de la tecnologia per aprendre. Els MOOC són una autèntica provocació de la qual cal participar, encara que només sigui per poder entendre més bé les formes que vindran més endavant (o les que ja han existit més enrere). Són una provocació perquè posen l'aprenentatge i els aprenents a lloc (al centre); són una provocació perquè ens recorden que fer servir tecnologia per ensenyar (vídeos, per exemple), és molt senzill; són una provocació perquè posen les classes (les massa sovint recòndites classes) a la vista de tothom; són una provocació perquè passen l'aprenentatge per davant l'avaluació i la certificació; són una provocació perquè, en les seves formes més simples i barroeres, liquiden principis pedagògics bàsics i ens retornen al temut conductisme, al discurs dirigit del docent, a la desatenció quasi total del mestre cap als alumnes; són una provocació perquè parlen d'autonomia de l'aprenent i d'avaluació entre iguals com si s'acabessin d'inventar, fent de la necessitat (qui pot atendre milers d'aprenents?), virtut: si no hi ha professor... més val que hi hagi autonomia i algun col·lega que es presti a avaluar-nos...; són una provocació perquè obren els aprenents a la necessitat de crear xarxes per aprendre; són una provocació perquè les universitats saben que cal ser-hi, però no han desenvolupat, encara, models sostenibles per desenvolupar i impartir MOOC... Tots aquests vessants provocatius fan que els MOOC siguin vistos com una realitat escàpola, en necessària evolució, que s'ha d'anar perfeccionant i ha d'anar encaixant en l'ecosistema que els ha fet néixer, la cultura digital. O qui sap si desencaixar-se'n. La jornada de la SUR va servir per compartir l'eufòria continguda davant un fenomen nou, farcit de pros i contres, fet que ningú no s'amagava de confessar. Un fenomen ple d'incerteses que, de moment, ja té a l'actiu estar canviant moltes coses.

[945] Tot construint un MOOC de llengua

L'últim dia de l'any 2013 vam saber que el nostre projecte MOOC havia estat dels catorze seleccionats per l'AGAUR en la seva primera convocatòria relacionada amb cursos massius oberts en línia. Quan dic el nostre projecte MOOC em refereixo al que duem endavant al Servei de Llengües de la UAB per capacitar els docents universitaris d'onsevulga a fer les classes en anglès, si per decisió personal o per motius de política universitària o altres han d'afrontar aquest repte. Ja fa més de vuit anys que el Servei de Llengües va començar a treballar en aquesta línia, pensant en els docents del seu entorn immediat, la UAB. I ara ens resulta estimulant fer un salt endavant cap a la creació d'un MOOC, és a dir, d'un projecte per a una audiència il·limitada i global. Una aventura, certament, impagable. El projecte es farà realitat aquests pròxims mesos i es començarà a impartir la formació a la plataforma Coursera a començament de 2015 (la UAB va entrar a Coursera ara fa un any i ja hi té cinc cursos). L'aventura de crear aquest MOOC no es pot dur a terme sense el finançament a què feia referència, sense un model de gestió de projectes, sense un equip interdisciplinari (els projectes amb tecnologia, com afirmava T. Bates al seu text Cómo gestionar el cambio tecnológico, ja fa més de deu anys, han de ser necessàriament projectes fets des de molts angles, des de moltes mirades, des de moltes actuacions professionals simultànies). L'equip que hi treballa al Servei està integrat per una coordinació, per professionals de la docència en llengua anglesa, per un tècnic audiovisual (l'elaboració de vídeos és fonamental en el projecte), pels companys de l'assessorament lingüístic, per personal específic de suport al desenvolupament de MOOC... Hi ha una quinzena de persones implicades directament en el projecte. Esperem que el vaixell arribi a bon port: el calendari de treball és dens i complex. Estic convençut que, més enllà de crear un producte estem fent moltes coses més: estem participant globalment com a Servei de Llengües en un fenomen clau per entendre les noves maneres d'aprendre a la universitat, estem fent formació mentre projectem, estem treballant col·laborativament, som més capaços de comprendre i valorar el fenomen MOOC. Estem participant, al capadavall, d'una de les formes del nostre segle. I això és, certament, estimulant.   

[896] XarxaMOOC

Aquests dies el projecte XarxaMOOC (Introducció al llenguatge d’especialitat en les universitats de llengua catalana. Eines digitals per als futurs estudiants de la Xarxa Vives d’Universitats) ha entrat decididament en la fase de difusió pública. És tracta d'un projecte que neix a la Universitat d'Alacant i es duu a terme en el marc de la Xarxa Vives d'Universitats i que constitueix una resposta a la nova modalitat formativa, els MOOC, i que respon, doncs, a una clara voluntat d'innovació i experimentació amb les noves tendències i les noves possibilitats tecnològiques. Enhorabona, doncs, al projecte i a l'empenta que tradicionalment defineix el País Valencià en la promoció i la defensa de la llengua. Des del Servei de Llengües de la UAB, com des de les altres universitats de la Xarxa, mirarem de col·laborar-hi en allò que calgui als companys d'Alacant. XarxaMOOC s'adreça als estudiants que accedeixen al sistema universitari de la Xarxa Vives, es tracti d'estudiants autòctons o no: també contribueix a afavorir l'entrada dels estudiants nouvinguts a la universitat. Es tracta d'una iniciativa que parteix de la base que els universitaris passen a integrar un espai nou, delimitat per una terminologia i unes pràctiques discursives també noves lligades a la llengua de les disciplines. No cal dir que considerem aquesta qüestió, de la qual hem parlat reiteradament a Aprendre llengües, completament clau per aconseguir uns universitaris i, encara més, uns futurs professionals, plenament competents. XarxaMOOC ens resulta interessant, també, des de l'àmbit de l'acollida lingüística i és ja al punt de mira dels nostres alumnes del màster d'ensenyament de català per a l'acolliment lingüístic, que valoren aquests dies amb una barreja d'entusiasme i escepticisme crític les oportunitats que ofereixen els MOOC en la formació i la recepció dels nouvinguts. Seguirem, doncs, XarxaMOOC (des del seu blog o a @xarxamooc). Insereixo el vídeo en què Robert Escolano, que coordina la iniciativa, ens situa sobre el projecte. 

[895] Prendre notes als MOOC

Ben aviat no quedarà res tal com ho coneixíem. Un altre dels actes comunicatius característics de la vida acadèmica, la presa d'apunts, el note taking, es veu també ara afectat per les noves formes que pren la docència. Davant les classes capgirades (les flipped classroom en expansió constant), que nodreixen els MOOC, prendre les notes d'algú que comunica oralment en vídeo es converteix en una activitat nova, amb unes noves regles. Perquè les nostres notes tenen sentit vinculades als vídeos que constitueixen una de les peces clau (no l'única) de la classe capgirada. Necessitem un editor de text, doncs, al costat del vídeo que mirem, a fi que els apunts quedin vinculats al moment concret del vídeo, de l'exposició. Em sembla fantàstica, en aquest sentit, una eina com VideoNot.es, la qual ja he pogut experimentar amb satisfacció. Les notes que prenem (inseparables ja del vídeo), es poden integrar, d'altra banda, a Google Drive, amb la qual cosa podem consultar-les en ubiqüitat i podem compartir-les amb altres persones. Els nostres gargots fruit del moment d'escoltar algú, doncs, de vegades il·legibles per la pressa, sovint incompartibles amb ningú més, passen a ser un producte nou revisable, que es pot elaborar a diverses mans, indissociable d'un acte comunicatiu que ha deixat ja de ser efímer. VideoNot.es ja es fa servir als cursos massius en línia de Coursera i altres grans plataformes MOOC. Comparteixo amb vosaltres aquest vídeo anotat, que veureu sense dificultat si teniu l'extensió VideoNot.es de Chrome instal·lada. El vídeo, de YouTube, correspon a una cançó de Benito Lertxundi, Udazken koloretan que no és, doncs, una lliçó gens convencional. Les notes que he pres, sincronitzades, són la lletra de la cançó.

 

[893] Encara sobre els MOOC

Fa temps que parlem dels MOOC i observem què passa al seu voltant, amb una barreja d'entusiasme per conèixer tot el que es mou i alhora d'un cert escepticisme. Hi he dedicat algun escrit en aquest bloc. Em permetreu ser una mica crític: acaben els MOOC entre un 5 i un 10 % dels inscrits; un 55 % ni tan sols arriba a començar mai el seu MOOC. Els aprenents ja han donat, però, les seves dades al gran negoci que es basa a conèixer i gestionar els interessos de la gent: no tot és tan gratuït com sembla en els MOOC. La majoria de MOOC no es basen (encara) en el connectivisme sinó que són purament xMOOC, continguts oberts dictats a milers de persones, autèntics discursos amb un potencial enorme i perillós d'unificació del pensament. La majoria de MOOC no permeten, d'altra banda, una relació de qualitat entre profesorat i alumnat i, en canvi, permeten establir relacions valuoses entre aprenents, permeten crear xarxes molt més riques (que s'estableixen, de vegades, ràpidament fora del MOOC, que ha actuat només de meeting point) que una frustrada connexió amb un formador que no hi és de la manera que hi hauria de ser: no dictant, sinó generant coneixement de manera dialògica. Ja em perdonareu, però crec que els MOOC són també una reacció d'una universitat que vol continuar controlant un coneixement que ja no li pertany, i unes relacions entre persones generadores de coneixement que encara li pertanyen menys. De moment, l'element clau de tot plegat és que la universitat té encara en gran mesura a les seves mans la certificació. La universitat sembla haver admès que ja no pot controlar el coneixement, però s'erigeix encara en àrbitre de la certificació del que s'aprèn i el que no s'aprèn, i ho fa, paradoxalment, de manera cada vegada més massiva i poc subtil, com si es poguessin avaluar i certificar les disciplines a l'engròs. Arribarà el dia que el que sabem i som capaços de fer, la nostra competència, no dependrà d'una sanció certificativa d'unes organitzacions cada cop més orientades a certificar. Hi haurà un dia que les organitzacions certificatives perdran el monopoli de la sanció, com ja han perdut el monopoli del coneixement. Hi haurà un dia que la vàlua, els coneixements, la competència, dependrà dels avals de qui tindrà la reputació. Cada persona valdrà els avals que tingui (experts, persones, projectes duts a terme, competències demostrades) i no els títols universitaris que tingui. La universitat ha descobert que havia de reaccionar perquè el coneixement lliscava pertot arreu, perillosament enfora del seu clos. I els MOOC són, en bona mesura, una estratègia de gestió i de manteniment d'un mercat. Quan la certificació llisqui també pertot arreu, què inventarà la universitat per continuar-se considerant un centre que ja no ho és tant?

[886] Encara sobre la flipped classroom

Ratpenats

Aviat farà un any que parlàvem a Aprendre llengües de la flipped classroom, concepte que s'ha anat estenent aquests darrers anys i que és a la base de constructes com els MOOC. Es tracta d'una idea aparentment simple (capgirar la classe: els deures a l'aula, les explicacions del professor i altres activitats fora l'aula, a la xarxa, gràcies a la tecnologia i sobretot al vídeo), però que implica molts factors tècnics, pedagògics, pràctics i conjunturals, que la converteixen en una pràctica no tan senzilla. Trobo molts arguments sobre els beneficis i els problemes de la classe capgirada, en l'abundosa literatura sobre la qüestió, però no els tres que exposo a continuació: 1) la flipped classroom no és un punt d'arribada: no es tracta que el formador per fi ja hagi passat a vídeo les seves classes i, per tant, ja tot estigui fet. Els vídeos del formador no són un punt final, sinó un recurs en mutació constant (l'obsolescència del discursos és, en certes disciplines, molt elevada). Cal, doncs, un pla deliberat en el capgirament de la classe en què produir uns vídeos no sigui el final de res. Aquest és, també, un dels problemes dels MOOC ara com ara: les universitats volen ser-hi, necessiten produir uns continguts (vídeo, ben sovint) i de moment el gran objectiu és precisament arribar-hi per projectar les organitzacions i que el material, molt costós, perduri. La perduració dels materials, amb tot, si és que poden durar gaire, no depèn del que puguin revelar d'un món canviant, sinó de l'estil i la consciència comunicativa d'estar parlant precisament d'un món canviant. És aquest el llenguatge dels vídeos de les flipped classrooms i dels MOOC? O continua sent el llenguatge de la revelació, de quan la informació era un bé escàs?; 2) la flipped classroom és un factor importantíssim de transparència docent. El costum d'observar classes (a càrrec de responsables, companys, practicants) no és encara prou estès en el nostre context, per bé que en l'àmbit de l'esenyament de llengües n'hi ha una certa tradició. Les classes obertes, en vídeo, perquè aprenents, pares, i qui ho desitgi pugui veure com s'ensenya, són un factor important per a la qualitat de l'ensenyament. I 3) la flipped classroom oberta, amb els vídeos a l'abast de tothom lliurement (als MOOC, si voleu) és un estímul d'una gran magnitud per al docent. Si allò que ha de comunicar no comporta mestratge (és a dir: una visió original, única, un ordre propi, un caràcter, una gràcia, un ganxo...) sinó que és el relat d'obvietats que ja són en vídeos d'altres flipped classrooms o en qualsevol espai aquí i allà a la xarxa, el mestre queda retratat a l'acte i els aprenents, cada cop més lliures, de seguida sabran trobar el seu mestre ara que vivim en una aula sense límits. La flipped classroom és, doncs, un esperó de primer ordre per a l'exercici del mestratge, sense el qual, és clar, ser mestre és un absurd. [Deixo al peu d'aquestes línies un fragment de vídeo de Salman Khan parlant del vídeo com una eina per reinventar l'educació.]

[885] Tot observant el rumb dels MOOC

Per bé que el fenomen dels MOOC va sorgir el 2008, ha estat el 2012 el moment que ha esclatat arreu (s'ha parlat de "l'any dels MOOC"). L'àmbit de la llengua no ha estat precisament un dels terrenys més prolífics; és força reduït el nombre dels MOOC a les diverses plataformes (com Coursera, Udacity, edX, Miriada X) que tenen objectius lingüístics. Els motius són probablement el fet que l'ensenyament de llengües ja ha envaït des de fa temps la xarxa amb tota mena de productes i materials, d'una banda, i que les xarxes socials específiques per aprendre llengües (n'hem parlat diverses vegades a Aprendre llengües) ja fa temps que proporcionen una experiència de connexió amb altres aprenents d'idiomes (de qualitat discutida, amb tot). Podríem dir, doncs, que tant els xMOOC (els que emfasitzen en la distribució d'un contingut generalment en vídeo) com els cMOOC (els que emfasitzen en el vessant connectivista de l'experiència), en certa manera, ja han tingut espais molt rics que els han precedit en l'àmbit de les llengües. Passant a una reflexió més general, he de confessar que el fenomen dels MOOC, el rumb del qual és incert, té alguna cosa de preocupant, al costat d'altres, evidentment, d'engrescadores. M'explico. L'autoaprenentatge ha estat minimitzat molt de temps a l'ensenyament superior, o considerat una mena de rara secta d'exquisits, on no hi cabien les majories. D'altra banda, l'aprenentatge virtual, sobretot en les universitats presencials, ha estat mirat sempre amb recel per una àmplia part del professorat universitari (els tòpics de la deshumanització i la fredor de l'ensenyament virtual encara ens arriben a les orelles, periòdicament). L'avaluació entre iguals, a més, ha estat poc practicada i no gaire ben considerada, en general, pels docents. Només la ventada bolonyesa va ser capaç de fer valorar, abans de la irrupció de la crisi, alguns d'aquests i altres aspectes que qüestionaven maneres de fer ancestrals de la universitat. Ara veiem que els MOOC tenen a la base, precisament, alguns d'aquests principis negligits majoritàriament durant molt de temps: ara resulta que el professor sí que sap passar a un segon terme (tant que li costava baixar de la tarima...); que l'autoaprenentatge (encara que molts MOOC trivialitzen completament el concepte) sembla tenir tot el protagonisme en aquests cursos massius en línia; que l'aprenentatge connectat i col·laboratiu és a la base de totes les experiències formatives; que l'avaluació entre iguals és una pràctica freqüent i ben vàlida i ben útil... La preocupació a què em referia és aquesta: no us crida l'atenció la idolatria sobtada cap a certes pràctiques tan desateses fins ara? És que els MOOC són tan virtuosos que comporten la revaloració d'aquestes pràctiques? O és que aquest producte de màrqueting, el MOOC, ha hagut d'empescar-se-les per definir un model sostenible al preu que fos? Continuarem observant el rumb dels MOOC, per si calgués fer de la necessitat, virtut...

[865] S'aprèn als MOOC de llengua?

Que l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües estan experimentant canvis radicals és un dels motius de l'existència d’aquest bloc. Que servir (o autoservir-se) llengües als usuaris és una experiència radicalment nova és un fet, perquè les lògiques d’aprenentatge s’estan modificant vertiginosament. L'únic que impedeix el progrés són ja la inèrcia i els interessos creats. Fa un parell d’anys que seguim el fenomen dels MOOC, els cursos massius gratuïts llançats des de plataformes com ara la ben popular Coursera, que ja té més de dos milions i mig d'estudiants. Com ja es podia preveure, també l’àmbit de les llengües ha aparegut dins aquestes noves formes de formació, encara que lentament. Trobo a la plataforma de MOOC Miríada X, per exemple, diversos cursos gratuïts com per exemple un curs d’anglès professional de dotze setmanes de duració (m’hi acabo d’inscriure), o un altre d’iniciació al lèxic anglès o també un altre d’alemany per a hispanoparlants (nocions fonamentals) que no requereix coneixements previs i que introdueix als aspectes clau de la llengua alemanya. Cal projectar damunt aquests nous sistemes formatius una mirada hipercrítica, naturalment, de base pedagògica (com no pot ser d’altra manera). I entendre que rere aquesta mena de cursos (com rere les estratègies de materials oberts) hi ha mòbils de màrqueting, estratègies de venda. Però alhora es fa imprescindible entendre que l’autoservei de les llengües no depèn ja de la geografia i que, sense públics captius, la qualitat ha d’esdevenir el criteri bàsic per a la decisió dels aprenents. El curs d’anglès professional a què m’acabo d’inscriure comença demà. Mirarem quina arquitectura té i què s’hi pot aprendre. [Agrairé tota mena de comentaris de persones amb experiència d'haver participat en MOOC de llengües.]