VISITES


Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escola. Mostrar tots els missatges

19.1.14

[939] Mostrar camins cap a la diversitat lingüística

Hi ha dues actituds davant la vida: una de còmoda i centrada que consisteix a mirar el que ens envolta sense comprendre, finalment, per què (caram) s'obsedeix a ser divers, si ja està bé tal com està, tal com ho coneixem. I una altra que consisteix a observar l'entorn, deixar-se sorprendre, deixar que ens interpel·li el que donem per segur i que ens modifiqui constantment els nostres esquemes, les nostres bases, les nostres certeses. L'atracció per la diversitat es pot satisfer coneixent les plantes, admirant les espècies animals, col·leccionant monedes d'arreu del món. Posats a gaudir de les diversitats, que ens esperen a cada cantonada, la diversitat lingüística és, sens dubte, la més profunda i essencial a l'ésser humà, l'homo loquens. El pragmatisme, la simplificació, la lògica de l'eficiència, han allunyat durant segles la diversitat lingüística del panorama del que cal aprendre a escola des de l'angle complet dels conceptes, dels procediments i de les actituds. Darrerament s'ha avançat en la qüestió de les actituds: ha crescut la sensibilització a l'entorn de la riquesa de la diversitat lingüística, encara que no és estrany trobar persones (i els seus representants polítics) ancorades en els prejudicis clàssics a l'entorn de la diversitat i de les llengües i el seu valor. El gran repte actual en aquest terreny és traspassar la fase de la sensibilització (molts ensenyants en participen i hi creuen fermament) i passar a conèixer més la diversitat i a tenir vies per veure-la, entendre-la, experimentar-la, practicar-la i fer-la practicar, gaudir-ne. L'objecte no té pas un abordatge fàcil, perquè penetrar allò que és divers i complex i sortir-ne capacitat per a l'acció no és gens senzill. Els textos que ajuden a fer el salt de les raons més o menys teòriques, conscienciadores, a la penetració de la diversitat i a l'obtenció de les claus per comprendre-la, i que obren portes a l'acció, posant al lloc just la inassolible exhaustivitat del que és divers, són avui dia joiells per continuar creient en la possibilitat d'una nova educació lingüística. Aquest és, a parer meu, el valor del llibre de Carme Junyent El rol de les llengües dels alumnes a l'escola (Barcelona, Horsori, 2012), que aquests dies he llegit. Sense estalviar-se (als primers capítols) les bases sobre algunes qüestions clau (què són les llengües, els prejudicis lingüístics, els vincles històrics de les llengües, els contactes de llengües, la categorització que fan les llengües de la realitat), el text ens obre els ulls a moltes qüestions interessants: al tractament de la llengua en matèries no lingüístiques, a la veritable literatura universal, o al coneixement d'intèrprets de música expressada en diverses llengües del món. El text conté, també, un petit diccionari de les llengües del món, elaborat no pas enciclopèdicament (com més dades, millor), sinó des d'una subjectivitat amb finalitat didàctica que instrueix i prepara per afrontar la diversitat. Els nou apèndixs que constitueixen la meitat del volum són, igualment, molt recomanables (llengües citades, classificació genètica de les llengües parlades a Catalunya, paraules de les llengües del món, topònims i etnònims, metallenguatge de l'obra, i, sobretot, les interessants activitats relacionades amb el contingut del text). El rol de les llengües dels alumnes a l'escola és, per concloure aquest apunt, un llibre molt interessant. Suggerir camins amb fonament, mostrar possibilitats davant un fenomen aclaparador i de gran abast com és la diversitat lingüística és, sens dubte, la qualitat essencial del text.

4.12.12

[846] Tancs contra l'escola catalana

L'esborrany de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) preveu liquidar la immersió lingüística a Catalunya i relegar el català a quarta llengua de l'escola (llegiu-ne la notícia a l'Ara) en un atemptat cultural que ens retorna a la darrera etapa del franquisme i que confirma totes les previsions d'intent de liquidació de la identitat nacional catalana, que una àmplia majoria de la societat d'aquest país sent com a pròpia. Hi ha poca cosa a dir en aquests moments, ja només han de parlar els ambigus. Esperem que la reacció de la societat catalana sigui aclaparadora.

9.1.11

[602] Xarxes socials a Escola Catalana

Dono breu notícia, avui, del número que la revista Escola Catalana ha dedicat a les xarxes socials en l'educació. Aprofito per recordar que Escola Catalana acaba de renovar la seva direcció i el consell de redacció: Joan Badia ha rellevat Carme Alcoverro en la màxima responsabilitat. Esperem que en aquesta nova etapa Escola Catalana continuï sent un vehicle incansable de les inquietuds que es generen en el context de l'ensenyament. El número a què faig referència, al qual es pot accedir a la xarxa, inclou articles que proven de respondre les preguntes següents: "Les xarxes socials (Facebook, Twitter, Ning, Hi5, Linkedn...) són presents al nostre entorn: sembla que no ens en podem escapar. Te’n parlen, i si no n’estàs al cas, sovint tens la sensació que t’has perdut alguna cosa important. Pensem-hi una mica, però... Segur que ho són, d’importants? I segur que ho són per a l’educació i per a la formació dels nostres alumnes? Fins a quin punt els ensenyants de casa nostra estan al cas d’aquest fenomen? I fins a quin punt hi participen? I els nostres alumnes... hi estan tots al cas, d’aquestes xarxes? Com i per què? Hi aprenen o simplement és una nova versió de l’amistat adolescent?". En destaco els textos de Ramon Barlam, que fa un recorregut des de les primeres "xarxes socials" a Catalunya i que, en un altre text, explica el projecte Espurn@; la notícia de les Illes sobre la qüestió de Margalida Barceló i Manuel Rivera, l'explicació de la història d'Espiral (a la darrera jornada de la qual va participar Aprendre llengües) i la notícia de la metodologia Webquest a càrrec de Carme Barba i Sebastià Capella, entre altres col·laboracions. Es tracta d'apunts breus, sintètics, que configuren el calidoscopi d'un país que fa temps que aprofita el potencial de les tecnologies en l'educació.