Hi ha dues actituds davant la vida: una
de còmoda i centrada que consisteix a mirar el que ens envolta sense
comprendre, finalment, per què (caram) s'obsedeix a ser divers, si
ja està bé tal com està, tal com ho coneixem. I una altra que
consisteix a observar l'entorn, deixar-se sorprendre, deixar que ens interpel·li el que donem per segur i que ens modifiqui constantment
els nostres esquemes, les nostres bases, les nostres certeses.
L'atracció per la diversitat es pot satisfer coneixent les plantes,
admirant les espècies animals, col·leccionant monedes d'arreu del
món. Posats a gaudir de les diversitats, que ens esperen a cada
cantonada, la diversitat lingüística és, sens dubte, la més
profunda i essencial a l'ésser humà, l'homo loquens. El
pragmatisme, la simplificació, la lògica de l'eficiència, han
allunyat durant segles la diversitat lingüística del panorama del
que cal aprendre a escola des de l'angle complet dels conceptes, dels
procediments i de les actituds. Darrerament s'ha avançat en la
qüestió de les actituds: ha crescut la sensibilització a l'entorn
de la riquesa de la diversitat lingüística, encara que no és
estrany trobar persones (i els seus representants polítics)
ancorades en els prejudicis clàssics a l'entorn de la diversitat i
de les llengües i el seu valor. El gran repte actual en aquest
terreny és traspassar la fase de la sensibilització (molts
ensenyants en participen i hi creuen fermament) i passar a conèixer
més la diversitat i a tenir vies per veure-la, entendre-la,
experimentar-la, practicar-la i fer-la practicar, gaudir-ne. L'objecte no té pas un
abordatge fàcil, perquè penetrar allò que és divers i complex i
sortir-ne capacitat per a l'acció no és gens senzill. Els textos
que ajuden a fer el salt de les raons més o menys teòriques,
conscienciadores, a la penetració de la diversitat i a l'obtenció
de les claus per comprendre-la, i que obren portes a l'acció, posant al lloc just la inassolible exhaustivitat del que és divers,
són avui dia joiells per continuar creient en la possibilitat d'una
nova educació lingüística. Aquest és, a parer meu, el valor del
llibre de Carme Junyent El rol de les llengües dels alumnes a
l'escola (Barcelona, Horsori, 2012), que aquests dies he llegit. Sense estalviar-se (als primers capítols) les bases sobre
algunes qüestions clau (què són les llengües, els prejudicis
lingüístics, els vincles històrics de les llengües, els contactes
de llengües, la categorització que fan les llengües de la
realitat), el text ens obre els ulls a moltes qüestions interessants: al tractament de la llengua en
matèries no lingüístiques, a la veritable literatura universal, o al coneixement d'intèrprets de música expressada en diverses llengües del món.
El text conté, també, un petit diccionari de les llengües del món, elaborat no pas enciclopèdicament (com més dades, millor), sinó des
d'una subjectivitat amb finalitat didàctica que instrueix i prepara per afrontar la diversitat. Els nou apèndixs
que constitueixen la meitat del volum són, igualment, molt
recomanables (llengües citades, classificació genètica de les
llengües parlades a Catalunya, paraules de les llengües del món,
topònims i etnònims, metallenguatge de l'obra, i, sobretot, les
interessants activitats relacionades amb el contingut del text). El
rol de les llengües dels alumnes a l'escola és, per concloure aquest apunt, un
llibre molt interessant. Suggerir camins amb fonament, mostrar
possibilitats davant un fenomen aclaparador i de gran abast com és la diversitat lingüística és, sens
dubte, la qualitat essencial del text.
