[693] Escriure 2.0

Llegeixo Scrivere 2.0: Gli strumenti del Web 2.0 al servizio di chi scrive (Milà: Ulrico Hoepli, 2010), de Luca Lorenzetti, un intent interessant d'abordar de manera clara i pràctica les noves formes d'escriure derivades dels avenços tecnològics, que ho han trabucat tot. Es tracta d'un text indubtablement valent. Perquè, qui gosaria tallar un pastís vaporós, sense límits, d'ingredients incerts i, a més, en plena cocció? Scrivere 2.0 ho prova. Intenta explicar alguns canvis de la nova escriptura i facilita el coneixement de noves eines que permeten experimentar aquesta altra experiència d'escriptura. L'obra, com altres textos de la mateixa col·lecció, té un objectiu divulgatiu i alterna explicacions generals sobre els principis de la nova manera d'escriure amb comentaris d'eines o aplicacions concretes (recopilades al final del text en apèndix i sovint acompanyades d'imatges) i, també, al final de cada capítol amb fragments adients d'entrevistes a una desena d'especialistes sobre el tema que donen entrada a percepcions particulars i matisos a la mirada de Lorenzetti. L'autor és ben clar al començament de l'obra: “chi scrive senza conoscere i servizi che il Web 2.0 ci mette a disposizione parte svantaggiato, in quanto perde diverse opportunità: opportunità di creare relazioni e contatti con persone che condividono gli stessi interessi, opportunità di essere visible”. L'obra vol ajudar, doncs, a escurçar aquest desavantatge. I ho fa per mitjà d'una introducció al web 2.0 (una etiqueta que no acaba de caducar) i tractant principalment tres aspectes: 1) l'organització de la feina en escriure (eines de gestió del temps, eines per evitar la distracció, eines de presa d'apunts mentre es navega, eines per al treball ubicu); 2) col·laborar i compartir com a elements clau de la nova activitat d'escriptura (espais de hosting, espais de publicació en línia, eines per a l'escriptura col·laborativa i creativa de diversos gèneres entre els quals hi ha, per exemle, els guions); 3) l'e-book (formats més difosos, del pdf a l'ePub o el Mobipocket; models més comuns de lectors d'e-book, com crear un e-book, on publicar-lo, quan es convenient el format e-book, quin futur té, etc.). És impossible no sortir del text de Lorenzetti sense una dotzena d'adreces web d'aplicacions que es poden integrar ràpidament a l'entorn personal d'aprenentatge de cadascú. La selecció que fa l'autor de les aplicacions per a l'escriptura 2.0 parteix dels criteris que siguin gratuïtes, de codi lliure i, a més, que tinguin la interfície (també) en italià. El tall de pastís que ens presenta Lorenzetti és sens dubte útil i aclaridor. No crec que escriure es pugui deslligar ja tan radicalment d'altres maneres de presentar la informació o el coneixement; que el nou acte d'escriure es pugui aïllar gens, ara que la comunicació és com més va més multimodal i menys basada en l'escriptura. La temptativa de Lorenzetti és, però, com deia, satisfactòria.

[684] Superficials?

He llegit Superficiales, de Nicholas Carr (2010) (Santillana, 2011), un text veritablement colpidor sobre com Internet pot estar influint les nostres ments en un sentit no precisament positiu. Em sembla estimulant i agosarada aquesta visió qüestionadora dels efectes de l'activitat a la xarxa de l'ésser humà. Carr planteja aquesta activitat com un sistema d'interrupció constant, de divisió de l'atenció, de minva de la capacitat de concentració, d'entronització de la fragmentació, d'incapacitació per a l'activitat de la lectura profunda, d'externalització d'activitats mentals decisives i inalienables com ara la memòria. El seu punt de partida és considerar que els mitjans, històricament, han modelat sempre la ment humana, a causa de l'enorme neuroplasticitat del cervell (disposar de mapes o de rellotges, per exemple, ha condicionat i canviat la nostra ment al llarg del temps), aspecte sobre el qual aporta dades de recerca recents. Les hipòtesis de Carr són molt estrictes i radicals pel que fa al nou mitjà, la xarxa, ja que considera que en aquest cas (agafeu-vos!) el mitjà està consumint la ment humana. Em semblen interessants des de l'òptica dels interessos d'Aprendre llengües les reflexions adreçades a l'escriptura i a la lectura i a les noves formes com es manifesten a partir de l'existència de la xarxa. Són, sens dubte, un motiu de reflexió. El trànsit del paper a la pantalla, segons l'autor, ha representat la mort de la lectura aprofundida a mans de la distracció i el salt d'un fragment a un altre fragment relacionat, lliscant sempre per espais radicalment superficials. Carr repassa a Superficiales la història de l'escriptura i, tot i reconèixer el potencial dels textos en pantalla, focalitza en la negativa sobrecàrrega cognitiva que duen associada aquests textos, que atrauen l'atenció dels lectors amb mitjans poderosos, però amb l'únic resultat de dispersar, finalment, aquesta atenció. L'hipertext, doncs, i les formes d'escriptura enriquida hipermèdia, en la visió de Carr (que aporta els exemples de diversos experiments), lluny de ser un procediment alliberador i al servei de l'esperit crític del lector, han esdevingut una tasca que no ha afavorit la comprensió ni l'aprenentatge, sinó que ha augmentat la confusió del lector. El diagnòstic de Carr convida, doncs, a pensar serenament sobre l'efecte d'Internet en les nostres ments i en el nostre llenguatge. Sobretot als que tendim a veure-hi el costat positiu, els guanys innegables, als que pensem que la xarxa construeix una humanitat més capaç i millor.

[447] Quin tipus d'escriptor sóc (i 2)

Parlàvem de la tipologia d'escriptors de Creme i Lea. El tercer perfil que estableixen correspon a l'escriptor que traça un gran pla, després d'una profunda documentació. Es tracta d'un pla que es configura al seu interior, a partir de tota la informació rebuda, de manera que en un moment determinat és capaç d'escriure tot allò que ha planejat, generalment d'una tirada i sense gaires rectificacions ni revisions. Es tracta d'un tipus d'escriptor que fa una important tasca prèvia a l'escriptura i que basa la seva intervenció en la reflexió. Si calgués trobar-li un defecte diríem que la maduració de la idea (que té perfectament construïda abans d'escriure) no és equivalent a tenir un discurs formalment madur i que, per tant, els processos de reescriptura podrien encara ajudar-lo a fer un producte més rodó. Si calgués trobar una imatge per reflectir la tasca d'aquest escriptor triaria una construcció que ens poséssim a fer amb el joc dels Sims i que ja tindríem predeterminada dins nostre abans de construir res:

El quart i darrer tipus d'escriptor segons els autors d'Escribir en la universidad és l'escriptor arquitecte, que és aquell que vetlla sobretot per la carcassa, per l'estructura, que gaudeix perfilant el mapa mental o el mapa radial de la seva construcció fins i tot sense conèixer amb precisió el contingut de l'edifici del que dirà. És l'escriptor que mai no dissenyaria l'interior de la casa sense haver esmerçat els seus esforços a construir un bon esquelet. Aquí el teniu:

[446] Quin tipus d'escriptor sóc (1)

Aquests dies he arrencat les assignatures de llengua escrita a la Facultat, amb alumnes de diverses especialitats de lletres. En un dels grups hi ha 96 persones inscrites a l'aula, un nombre d'alumnes veritablement salvatge i decididament contrari als principis bàsics del pla Bolonya. De moment només els he pogut dir que no se'ls acudís començar a escriure... A la sessió de demà farem una breu reflexió, entre altres qüestions, sobre diversos models d'escriptors, a fi que cadascú pugui identificar-se amb algun, o imaginar-ne algun altre. Em sembla interessant la tipologia que ofereixen Phyillis Creme i Mary R. Lea a Escribir en la universidad (Barcelona: Gedisa, 2000), un text que sempre m'ha semblat interessant. Els autors hi presenten quatre tipus d'escriptors: 1) l'escriptor bus, 2) l'escriptor apedaçador, 3) l'escriptor que fa un gran pla i 4) l'escriptor arquitecte, per bé que deixen clar que no sempre ens mantenim fidels a un d'aquests quatre tipus, ja que determinades circumstàncies ens poden fer decantar per un perfil o per un altre. L'escriptor bus és aquell que se submergeix en

l'escriptura, que no sabria començar a escriure si no és fent immersió en el seu propi discurs. Una de les qualitats d'aquest tipus d'escriptor és el fet que sol fer servir l'acte d'escriptura per ajudar-se a construir el pensament. El segon tipus d'escriptor és, com deia, l'apedaçador, aquell que davant el tema sobre el qual cal expressar-se té la virtut de seleccionar algunes àrees sobre les quals ja pot opinar, deixant de banda, de moment, allò que ignora. La seva feina posterior consisteix a cosir les peces construïdes, amb el benentès que sovint aquestes peces es refan o es descarten, a mesura que la documentació o la generació d'idees dóna més consistència a allò que es vol dir.

[360] Competències digitals bàsiques

M'interessa la qüestió de les noves competències que han de tenir els joves actuals i l'exercici de determinar fins a quin punt en aquestes noves competències hi ha implicada la competència lingüística i comunicativa. Per això em va semblar molt útil la llista de competències que mostrava Dolors Reig fa uns dies a El caparazón (a partir de la consulta al bloc Teaching College Math). Es tracta de seixanta competències que els joves universitaris entre 18 i 25 anys haurien de dominar. Per sota de la classificació en subgrups proposada per aquestes fonts estableixo una altra classificació segons diversos aspectes implicats. Constato, d'entrada, que el paper de les persones relacionades amb l'ensenyament-aprenentatge de la llengua (des del instituts, els departaments de filologia o els serveis lingüístics universitaris, etc.) sembla molt elevat en aquest afer. Estableixo aquesta classificació: 1) competències relacionades amb el domini dels nous llenguatges o codis de la xarxa (HTML, per exemple); 2) competències relacionades amb les noves formes d'escriure: fer servir enllaços; incrustar codis; saber fer servir emoticones o abreviatures a la xarxa; saber incorporar widgets, tags, etiquetes; saber-se expressar en un espai de pocs caràcters com el del microblogging i "resumir" adreces web per mitjà d'aplicacions d'escurçament; treballar amb citacions i gestionar la bibliografia dels nostres textos; saber protegir els nostres escrits amb una llicència; saber crear presentacions amb una lògica no lineal; 3) competències relacionades amb el llenguatge audiovisual (creació de vídeos; ús honest d'imatges, àudios o vídeos de la xarxa; 4) competències relacionades amb la interacció amb altres persones (saber compartir allò que s'ha creat a la xarxa, per exemple); 5) competències relacionades amb el coneixement de nous tipus de textos, documents o "gèneres discursius" (i amb noves maneres de gestionar-los), els quals són sovint multimodals: crear pàgines personalitzades (amb Netvibes, iGoogle...); crear webs personals; crear currículums i portafolis digitals; saber elaborar blocs; saber redactar històries (storytelling); saber construir mapes mentals; convocar reunions; gestionar bé el correu electrònic; dominar Twitter; impartir un webinar; saber crear una presentació eficaç; saber les diferències entre diverses xarxes socials com a espais comunicatius; saber l'ús què es pot fer dels materials de la xarxa; 6) competències relacionades amb l'adequació comunicativa: determinació de quan es pot compartir allò que es fa, ara que tot aboca a compartir; saber escriure un primer contacte per mail, o un bon tema al missatge de correu; saber escriure una bona resposta; saber preparar una presentació amb la longitud adequada; 7) competències relacionades amb la nova lectura a la xarxa: com gestionar un lector RSS, per exemple, i com llegir els elements que hi arriben; tenir criteris per decidir si es pot confiar en una font informativa; 8) competències diverses relacionades amb la cerca d'informació. El panorama és autènticament revolucionari i no s'hi val a badar: a les classes de llengua ja no es pot continuar ensenyant, de bracet de molts manuals, a redactar cartes formals (és el que demanen els rònecs exàmens del segle passat), a escriure postals o a deixar missatges als contestadors. Cal ensenyar ja a escriure més bé la llengua que s'escriu (complexa, multimodal, regida per l'existència de nous usos i nous gèneres) i a llegir millor tal com es llegeix ara. Els professors de llengua són, segurament, els professionals més preparats per al canvi. Quants dominen, però, ara com ara, la major part de les seixanta competències indicades?

[264] Identificar qualsevol llengua escrita

Avui vull donar notícia d'un web interessant per a les persones que estem sensibilitzades per totes les qüestions relacionades amb les llengües, la diversitat lingüística, la manera com s'escriuen les llengües del món. Es tracta d'una eina fascinant, Langid, que ens permet introduir un fragment de qualsevol mena de text en qualsevol llengua i ens indica ràpidament a quina llengua pertany. Acabo de fer algunes proves amb l'aplicació, que és gratuïta. Em funciona bé en diverses provatures, tot i que hi entro algunes frases en les variants dialectals valenciana (un text amb un meua, per exemple) i balear (una primera persona verbal amb desinència zero) del català i no les reconeix: les considera espanyol i francès respectivament. També he de dir que m'hi sobren les banderetes nacionals associades (la bandera que correspon a l'èuscar és mitja bandera espanyola i mitja de francesa!), i que preferiria veure un mapa de localització de la llengua en qüestió i poder tenir alguna dada ràpida sobre l'idioma (nombre de parlants, alfabet que fa servir, etc.). Langid permet identificar la llengua de fragments de text, de fitxers, de textos del Twitter, de missatges de correu electrònic... Em fa gràcia haver descobert aquesta aplicació quan justament dijous, dia de Sant Jordi, el Servei de Llengües de la UAB va organitzar un concurs d'identificació de la llengua en què apareix escrita la frase Un món de llengües, que es presentava als participants en 19 idiomes. Ara he pogut saber ràpidament que Diller Dünyasi és la solució turca. El concurs es va tancar divendres amb unes dues-centes persones participants que aspiren a guanyar un iPod.