[399] Afinar els objectius d'aprenentatge

M'agrada una eina senzilla i útil per al professorat i l'alumnat (no tan sols de llengües) com és The differentiatior, que es basa en l'obra A Taxonomy of Learning, Teaching, and Assessing: A Revision of Bloom’s Taxonomy of Educational Objectives. L'objectiu d'aquest recurs és ajudar el formador a crear activitats d'aprenentatge amb plena consciència del que vol i d'acord amb un ampli ventall de necessitats. Allò que cal fer en primer lloc dins The differentiatior és escollir entre sis categories (les thinking skills): recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar o crear. En segon lloc, el que s'ha de fer és triar un contingut. Posteriorment, cal escollir el recurs que els estudiants han de fer servir (llibre de text, diari, revista, article, Viquipèdia...). El pròxim pas és determinar el producte que els estudiants han de crear (dins les categories visual, de construcció, oral, multimèdia, escrita). El darrer pas, finalment, consisteix a determinar en quina mena de grups s'ha de dur a terme la tasca d'aprenentatge. Deixeu-me posar un exemple, per acabar, que resulta de les diverses opcions que he anat prenent en emplenar The differentiatior: “Students will judge the multiple points of view of lying using wikipedias to create a web-page in groups of four”. Aquesta ha estat la meva elecció; ja podria començar a treballar amb els alumnes. L'eina té un vídeo a la secció “Need Help” que mostra clarament la manera d'utilitzar-la.

[168] Termes clau en l'ensenyament de llengua

Dono notícia avui d'un recurs interessant, que ens aproxima a la definició d'una bona colla de termes clau en l'ensenyament d'una llengua. Es tracta del Diccionario de términos clave de ELE, de l'Instituto Cervantes, un recurs en creixement (se'n pot consultar l'índex amb les entrades actuals i la previsió d'entrades futures) que ja té un gruix significatiu (gairebé 400 de les 700 entrades que l'han d'integrar). Es tracta d'una eina que es presenta en forma d'una xarxa molt sòlida d'escrits relativament breus de contingut molt acurat, amb les referències hipertextuals creuades imprescindibles. Vull destacar també que cada terme definit incorpora una breu bibliografia general i una d'especialitzada, que de vegades apunta cap a documents electrònics. Tot i que es tracta d'un diccionari pensat per a l'espanyol com a llengua estrangera, és un recurs útil per a qualsevol llengua, ja que els termes tenen una validesa general. Vegem exemples d'entrades en sintonia amb alguns dels motius de reflexió d'aquest bloc: aprendre a aprendre, centre d'autoaprenentatge, estils d'aprenentatge, estratègies cognitives, estratègies metacognitives, estratègies socioafectives, competència intercultural, estratègies d'aprenentatge, gèneres discursius, autonomia en l'aprenentatge, enfocament plurilingüe, o termes ja molt gastats aquestes darreres dècades però sempre útils de revisitar com enfocament comunicatiu o enfocament per tasques. Aquests termes no són desconeguts pels ensenyants de llengües ni pels responsables de la formació de les institucions d'ensenyament. Ara: resulta impagable trobar-ne una definició ràpida, solvent, ajustada i clara. Mai no són prou els recursos que ajuden a filar prim, a impedir que passin bous per bèsties grosses.

[69] Estils d'aprenentatge (i 2)

Hem parlat a l'entrada 48 dels estils d'aprenentatge. Hi afegim ara un recurs complementari, VARK. És una eina força popular a la xarxa per provar de determinar l'estil d'aprenentatge d'una persona. Consisteix en un qüestionari (que es pot realitzar en línia, o no) amb un nombre força reduït de preguntes, que ajuda els aprenents a determinar el perfil de les seves preferències d'aprenentatge. Fa referència a un sol dels múltiples components de l'estil d'aprenentatge, però que hem de considerar decisiu: “VARK is about one preference -our preference for taking in, and putting out information in a learning context. Although it is a part of learning style we consider it an important part because people can do something about it.” L'acrònim VARK fa referència a “Visual, Aural, Read/write, and Kinesthetic sensory modalities that are used for learning information”. Podeu consultar una bona descripció d'aquestes categories al web i provar de determinar com sou com a aprenents.

[48] Estils d'aprenentatge (1)

Un dels vessants fonamentals de l'aprenentatge autònom és conèixer-se com a aprenent. Llegim al web de Linguanet Europa: "Tots els aprenents tenen diferents maneres d'aprendre a l’hora d’estudiar una llengua. A uns els agrada escoltar i parlar i d’altres prefereixen analitzar textos o estudiar amb l’ajuda de suport visual. Tot i així molts aprenents barregen diferents estils d’aprenentatge. El que és important és recordar que absolutament tots els estils d’aprenentatge poden tenir resultats excel·lents quan s’aprèn una llengua". Habitualment es parla d'aprenents preferentment visuals, auditius o quinestèsics. Al web de Richard M. Felder i Barbara A. Soloman Learning styles and strategies es defineixen diversos estils d'aprenentatge a partir de les dualitats següents (que no són pas les úniques possibles), les quals no són mai absolutes en les persones: aprenents actius vs. aprenents reflexius; aprenents sensitius vs. intuïtius; aprenents visuals vs. verbals; aprenents seqüencials vs. globals. La Universitat de l'Estat de Nord Carolina posa a disposició de qualsevol autoaprenent una senzilla aplicació que ajuda a determinar aquests estils d'aprenentatge (l'Index of Learning Styles Questionary). Pot ser utilitzat "by individuals who wish to determine their own learning style profile and by educators who wish to use it for teaching, advising, or research". Podeu consultar altres qüestionaris sobre estils d'aprenentatge, per exemple, a Information and questionnaires for assessing learning styles and preferences o també podeu donar un cop d'ull al qüestionari de Marcia L. Conner What's Your Learning Style? I trobareu molt més sobre estils d'aprenentatge a support4learning.org.uk.