[184] Aprendre llengües amb Brossa

Em sumo des del bloc Aprendre llengües a la iniciativa de l'Abloccedari en homenatge a Joan Brossa, que recull entrades en homenatge a Brossa fetes per blocaires avui dia 30/12/2008, el dia que fa deu anys de la seva mort. M'hi sumo amb aquest poema visual, "Aprendre", que vaig fer fa anys a partir d'un retall de diari on se citava Joan Brossa, perquè aquest autor és veritablement un estímul i un recurs per a l'aprenentatge de llengües. La seva producció visual, per exemple, convida i empeny a fer un ús lúdic de la llengua, formal o informal, que és fonamental en l'aprenentatge idiomàtic. Formadors i aprenents fa anys que tenen el plaer de gaudir de Brossa.

[183] Aprendre a representar

Els estudiants universitaris que saben llengua (o llengües, cada cop més) sovint no són bons comunicadors. Podria citar aquí una colla d'aspectes que condicionen els actes comunicatius i que se situen més enllà del domini estricte dels codis lingüístics. En vull seleccionar un, al qual rarament es dedica el temps i l'atenció suficients als cursos de destreses comunicatives. Es tracta del domini dels recursos semiòtics, dels elements que ens permeten representar les nostres idees gràficament, els quals solen acompanyar les produccions purament verbals. Ben mirat, bona part dels textos universitaris són una barreja de recursos verbals i de recursos com els indicats, que recullen i visibilitzen aspectes fonamentals del discurs. Aquestes maneres de representar no estrictament verbals solen anar lligades al tipus de discurs i a l'especialitat en què es genera la comunicació. Qui ensenya sistemàticament a escollir entre aquests recursos? Qui n'explica suficientment la naturalesa? Com es pot saber si és oportuna en cada cas una taula o és millor un esquema o un diagrama de barres o un formatge de percentatges? Com es fa un mapa mental, i per a què serveix? Com ha de ser la llengua que es fa servir en aquests recursos complementaris (però tan decisius!) del nostre discurs? Quina execució formal és adequada per a un esquema de claudàtors o per a un diagrama de flux? Quines opcions resultarien poc efectives? Sembla que la universitat hauria de respondre a aquesta necessitat formativa dels seus estudiants. I encara a d'altres que hi estan relacionades: quin programari permet realitzar aquests recursos amb senzillesa i efectivitat (després d'un procés d'autoaprenentatge en l'eina, per exemple)? Els nostres estudiants necessiten llengües, però necessiten també ser destres a comunicar en els textos propis de l'àmbit acadèmic i professional, que són farcits de recursos de representació no verbal. On són les eines institucionals que els apropin a fer-ho? És un imperatiu, en aquest moment de valoració de les competències transversals (les instrumentals, per començar) que els estudiants universitaris puguin adquirir les destreses de llengua i comunicació relacionades amb els discursos de la seva especialitat en totes les seves dimensions. Qui posarà a la seva disposició els recursos que els calen per aprendre o autoaprendre aquestes qüestions? Ens hi posem?

[182] El projecte STELLLA

Crec en el projecte STELLLA. STELLLA és una iniciativa del Programa d'Aprenentatge al Llarg de la Vida (LLP) de la Unió Europea incardinat dins el subprograma GRUNDTVIG, en el qual participen set socis europeus (Bèlgica, Xipre, Alemanya, Itàlia, Polònia, Eslovènia i l'Estat Espanyol). STELLLA significa “Stimulation of eLearning for Life Long Learning for Adults”. L'objectiu del projecte STELLLA (consulteu-ne el flyer) és estimular els estudiants adults d'idiomes perquè continuïn aprenent llengües per mitjà de la motivació que aporta l'e-learning. El projecte (2006-2009) desenvolupa un mètode per a l'aprenentatge autònom en adults que es pot implementar en cursos de menes ben diverses. El punt de partida de la iniciativa és la recollida de les experiències d'aprenentatge virtual a càrrec dels socis del projecte a fi de crear una base de dades exhaustiva de recursos d'e-learning (terme entès en un sentit ric i ampli: no tan sols com una suma d'eines de comunicació) que els organismes educatius puguin consultar per dissenyar cursos d'idiomes. Vull destacar que a l'Estat el centre que té la responsabilitat del projecte és el CNAI, el Centre Navarrès d'Autoaprenentatge d'Idiomes (Nafarroako Hizkuntzen Autoikaskuntzarako Gunea), fet que corrobora la vigència i les possibilitats dels centres d'autoaprenentatge (no oblidem que el CNAI participa en uns quants projectes europeus!). El CNAI té un suport decidit al màxim nivell: és el centre del govern navarrès per a la posada en funcionament de programes flexibles d'aprenentatge d'idiomes, molt sovint basats en l'aprenentatge virtual. Es tracta d'un centre que respon a encàrrecs de departaments i serveis del govern de Navarra i que satisfà necessitats ben variades de públics de diverses edats (des de primària fins a adults; des de funcionaris fins a estudiants que preparen els exàmens lliures de les EOI), tot un exemple de centre al servei d'una societat que reclama flexibilitat, innovació i respecte per uns aprenents que no volen deixar de governar-se. Tornant al projecte STELLLA, m'atrau perquè és una excel·lent combinació de factors que considero de futur en l'aprenentatge de llengües: l'aprenentatge al llarg de la vida, l'autoaprenentatge i l'aprenentatge virtual.

[181] 2009: tendir cap al xinès

El xinès mandarí és l'idioma més parlat del món (mil milions de persones aproximadament) i se'n preveu una forta expansió a remolc de l'expansió de la Xina, a la qual s'augura que al 2009 esdevindrà el principal país productor-exportador del món, fins i tot per davant dels Estats Units. En aquest bloc ja s'han dedicat algunes entrades a aquesta llengua de present i de futur, (consulteu l'etiqueta xinès) l'ensenyament de la qual és impulsat a Catalunya des de diversos centres: l'EOI de Barcelona Drassanes, per exemple. Fa uns anys només les EOI ensenyaven xinès a l'Estat, però ara l'oferta s'ha multiplicat. A Barcelona, per exemple, la Casa Asia i l'Escola Ni Hao són opcions molt recomanables. També les cambres de comerç s'han espavilat a ensenyar el xinès, darrerament, sobretot des que el 2001 la Xina es va adherir a l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i des que les relacions comercials entre aquest país i l'Occident s'han incrementat extraordinàriament, igual que la necessitat de professionals que sàpiguen aquesta llengua. Per afrontar la demanda de xinès, el govern de la Xina va crear l'Institut Confuci, gestionat per un organisme estatal no lucratiu ONECLE (Oficina Nacional per l'Ensenyament del Xinès com a Llengua Estrangera). L'Institut Confuci va iniciar la seva tasca a Seül (2004) i té una xarxa de més de gairebé tres-cents instituts arreu del món en una vuitantena de països i regions. A l'Estat Espanyol la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de València i la Universitat de Granada tenen seus de l'Institut Confuci. Ja hem parlat en aquest bloc d'alguna iniciativa universitària valenta d'ensenyament del xinès, des de centres d'idiomes que han apostat per aquest repte de present. Pel que fa a l'examen oficial de xinès, és l'HSK. Té diversos nivells: l'HSK bàsic (per a estudiants que han seguit entre 100 i 800 hores de classe); l'HSK inicial i l'HSK mitjà (per a estudiants que han seguit entre 400 i 2000 hores de formació) i l'HSK superior, que requereix haver cursat un mínim de 3000 hores. Actualment només la Universitat de Granada i la Universitat Autònoma de Madrid administren els exàmens HSK, als quals hi ha, amb tot, encara una afluència escassa. L'HSK es va aprovar el 1990 i l'any 2005 s'hi van inscriure més de 40.000 persones a tot el món. També la formació en línia de xinès (ja hem parlat d'algun material en línia de xinès en aquest bloc) s'estén. El govern xinès va llançar un portal a Internet (Confucius Institute Online) que ofereix entre altres coses aprenentatge en línia. Es pot consultar, per exemple, dins l'Institut Confuci en línia, el web següent dedicat a l'aprenentatge del xinès. Al llarg del 2009 es fa necessari polsar l'interès de la comunitat universitària per aprendre xinès i detectar quantes persones en l'òrbita de l'activitat del servei lingüístic ja es formen actualment en aquesta llengua (amb materials d'autoaprenentatge, per exemple: és un públic invisible però que existeix!). Un altre objectiu raonable seria engegar activitats d'aproximació a la llengua xinesa que permetessin fer un pas endavant, als qui ho desitgessin, cap a l'estudi del mandarí.

[180] Lifelong Learning Programme

La Comissió Europea va agrupar sota el Programa d'Aprenentatge Permanent (2007-2013) les seves diverses iniciatives en l'àmbit de l'educació i la formació. El programa es divideix en quatre subprogrames, el Comenius, l'Erasmus, el Leonardo da Vinci i el Grundtvig. El programa Comenius comprèn des de l'educació preescolar fins al segon cicle d'educació secundària i promou l'entesa entre les cultures europees per mitjà d'intercanvis i cooperació entre centres educatius de diversos països; l'Erasmus s'enfoca a la mobilitat d'estudiants i personal docent de l'educació superior; el Leonardo da Vinci comprèn tots els temes relacionats amb l'educació i la formació professional. El programa Grundtvig, d'altra banda, se centra en tota mena d'educació d'adults i continuada en un marc no professional i s'adreça a alumnes, professorat, formadors i personal dels centres i institucions que fan formació d'adults i a organismes que els ofereixen oportunitats d'aprenentatge. Aquests programes són prou coneguts. Des del Servei de Llengües incidim directament en persones relacionades amb el programa Erasmus i, en un nombre reduït, en estudiants del programa Leonardo. Allò que no és tan conegut, potser, és que la Comissió Europea té un altre programa amb quatre activitats clau que completen aquests quatre subprogrames. Es tracta de l'anomenat Programa Transversal. Es basa en quatre activitats clau: 1) la cooperació política; 2) les tecnologies de la informació i la comunicació; 3) la disseminació i explotació dels resultats del projecte i 4) l'aprenentatge de llengües. Aquest darrer és el punt que ens interessa. Entre els objectius d'aquesta activitat clau, la Comissió Europea estableix: “The aims of the key activity are to raise awareness of the importance of linguistic skills, boost access to language learning resources and develop teaching materials. It supports: 1) Multilateral projects to develop new language learning materials, including online courses, instruments for language testing, the promotion of language awareness and access to language learning resources; 2) Networks to promote languages policies and disseminate project results and good practices. Any language (worldwide) is eligible for funding under these multilateral projects and networks, including European regional or minority languages.” El web de la Comissió Europea indica com participar en aquest aspecte del Programa Transversal. Consulteu aquest vídeo institucional sobre el programa europeu d'aprenentatge al llarg de la vida (2007-2013):

[179] Preparar l'aprenentatge al llarg de la vida

Ja fa molts anys que des d'un servei lingüístic com el de la UAB intentem alguna cosa més des del vessant de la formació que ensenyar llengües. Volem que la nostra formació representi una aportació significativa, estratègica, a l'aprenentatge al llarg de la vida dels nostres estudiants. Es tracta d'ensenyar llengües, sí, i d'ajudar a aprendre-les, però amb la mirada posada a capacitar els nostres alumnes per continuar aprenent. És, evidentment, un repte afegit de primer ordre que tenim al nostre cartipàs i al qual no volem renunciar, tot i que requereix un seriós plantejament de formació integral. Un cop d'ull a l'interessant document Key competences for lifelong learning. European reference framework (2008), document elaborat pel grup de treball de la Comissió Europea i els estats membres en el marc del Programa d'Educació per a l'any 2010 (text que és un annex de la Recommendation of the European Parliament and of the Council of 18 December 2006 on key competences for lifelong learning) ens referma en els nostres plantejaments. El document és encapçalat per unes paraules de Ján Figel', que indica que "Lifelong learning has become a necessity for all citizens. We need to develop our skills and competences throughout our lives, not only for our personal fulfilment and our ability to actively engage with the society in which we live, but for our ability to be successful in a constantly changing world of work". Les competències clau establertes al text són vuit: 1) comunicació en la llengua pròpia; 2) comunicació en llengües estrangeres; 3) competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia; 4) competència digital; 5) aprendre a aprendre; 6) competències socials i cíviques; 7) sentit de la iniciativa i capacitat d'empresa; 8) consciència i expressió culturals. Vull constatar, ara, que la nostra tasca s'orienta decididament a donar gruix a la majoria de les competències clau indicades (només ens resulta clarament aliena la competència matemàtica...). Aquest ha de ser un dels valors afegits d'un servei lingüístic universitari. Els nostres aprenents aprenen a comunicar-se millor, com pertoca, però tenim per objectiu que surtin capacitats per aprendre millor al llarg de la vida: tenen més competència digital, saben aprendre a aprendre millor, han augmentat la seva capacitat d'iniciativa, s'ha incrementat el seu sentit cívic i la seva consciència cultural... Veig com un element del nostre actiu aquesta dimensió global de la nostra formació. Aspirem que un estudiant que hagi après al servei lingüístic estigui una mica més a prop de poder aprendre allò que demà (potser d'aquí a mitja hora) la vida el convidi (o el commini) a aprendre.

[178] Virtualitat i autoaprenentatge: cercant un model

Fa uns dies exposàvem en una entrada d'aquest bloc que l'ensenyament de l'ortografia amb els recursos tecnològics per mitjà d'eines a la xarxa no semblava haver introduït canvis substancials que afavorissin els objectius formatius dels aprenents. Vull recomanar, avui, un escrit que, des d'una mirada molt més general, apunta en la mateixa línia. Es tracta de l'article de Lourdes Guàrdia (UOC) al número 43 de la revista Llengua i Ús, "L'autoaprenentatge en un context virtual; reptes i oportunitats per construir un model innovador". Guàrdia hi afirma que l'ensenyament-aprenentatge amb les TIC no ha arribat fins on calia esperar, perquè no s'ha posat prou èmfasi en les estratègies didàctiques, en el disseny pedagògic de la formació (aspecte fonamental!) i en la preparació i el canvi d'actitud d'uns formadors (i també d'altres agents de la formació, com els aprenents), que han de ser capaços de fer servir amb coherència i adequació l'ús de les TIC a l'educació. És realment preocupant que s'estiguin aplicant els sistemes més tradicionals d'aprenentatge tot fent servir les TIC, com assenyalen diversos dels autors indicats per Guàrdia, i també que no s'hagi explorat prou encara el concepte d'autoaprenentatge associat a les TIC. Un dels aspectes comentats al text és la desviació de moltes institucions a enfocar-se cap a la tecnologia més que no cap a allò fonamental, l'aprenentatge. Estem d'acord amb l'autora, també, a destacar que un dels aspectes clau és "el rol que desenvolupa el docent envers l'estudiant", aspecte que pot marcar la diferència de qualitat entre accions formatives diverses. Guàrdia destaca, també, la necessitat de crear entorns on la interacció, la comunicació, tingui un paper rellevant (fonamental en l'ensenyament-aprenentatge de llengües). Després de destacar les iniciatives que s'han produït els darrers anys d'aplicació de la tecnologia a l'ensenyament del català, explora diversos dels elements que apunten cap a la visualització d'un nou model (vegeu la imatge que encapçala aquesta entrada). Guàrdia opina també que les possibilitats que donen les tecnologies actualment són moltes, i que el disseny tecnopedagògic hauria d'aprofitar aquest escenari tan ric. Caldrà, amb tot, segons l'autora, no centrar-se tant en l'adquisició de tecnologia i en l'elaboració de continguts (els objectes d'aprenentatge són sovint usats sense context, gratuïtament, pervertint la idea de reusabilitat que porten associada). És l'hora, doncs, del disseny pedagògic amb totes les seves implicacions.

[177] L'experiència basca a la UAB

El divendres dia 30 de gener al matí tindrem el plaer de tenir al Servei de Llengües de la UAB Joseba Ezeiza Ramos, professor de l'Euskal Filologia Saila, el Departament de Filologia Basca de la Universitat del País Basc (EHU), per parlar-nos, en dues parts, de les competències de llengua i comunicació a l'EEES en el marc universitari de l'EHU (projectes, accions, solucions adoptades, línies de futur) i també, en una segona part, dels gèneres discursius en l'àmbit acadèmic universitari. L'acompanyaran Iñaki Ugarteburu (professor del mateix departament i membre de l'Euskara Institutua) i Igone Zabala, directora de l'Euskal Filologia Saila. Ara fa gairebé un any vam tenir la satisfacció que ens convidessin a explicar a Bilbo el projecte Argumenta en el marc de les III Espezialitateko Hizkerak eta Terminologia Jardunaldiak (III Jornades de llenguatges d'especialitat i terminologia) (gener-febrer de 2008). Ara ens resulta gratificant que ens expliquin les seves iniciatives (entre les quals hi ha, per exemple, el projecte PREST) i que vulguin compartir amb nosaltres les seves inquietuds sobre la qüestió de la llengua i la comunicació en el context universitari, en un moment crucial com és el de la configuració final de l'Espai Europeu d'Educació Superior. La Jornada (consulteu-ne el bloc informatiu) s'adreça als responsables del Servei de Llengües i també al professorat i a les persones que s'ocupen dels aspectes relacionats amb la correcció i la traducció a l'entitat. Alguns col·legues d'altres serveis lingüístics universitaris ens han manifestat la voluntat de ser-hi. Estem segurs que serà un bon fòrum d'intercanvi i enriquiment recíproc.

[176] La Unió Europea pel multilingüisme

Fa uns dies (Brussel·les, 21 de novembre) el Consell de la Unió Europea va aprovar una resolució relativa a una estratègia a favor del multilingüisme. En reporto algunes de les indicacions concretes relacionades amb l'ensenyament-aprenentatge de llengües. La resolució indica: 1) que s'han de fer esforços importants per promoure l'ensenyament de llengües i per valorar els aspectes culturals de la diversitat lingüística en tots els nivells educatius; 2) que s'ha de fer créixer la sensibilització sobre els beneficis de l'aprenentatge de llengües; 3) que s'ha d'oferir un ensenyament de la llengua del país d'acollida als immigrants com a element clau per a la integració i l'empleabilitat i respectant les llengües dels països d'origen; 4) que s'ha de fer una oferta diversificada i de qualitat d'ensenyament de llengües i de cultures als joves que els permeti dominar com a mínim dues llengües estrangeres; 5) que s'ha de promoure l'adquisició de competències lingüístiques per a tothom en contextos formals, informals o no formals; 6) que cal esforçar-se a eixamplar el nombre de llengües ensenyades als diversos nivells educatius, incloses les menys esteses; 7) que cal "encourager l'apprentissage et la diffusion des langues européennes, par des approches novatrices telles que les technologies numériques de communication et l'enseignement à distance et des approches reposant notamment sur l'intercompréhension entre langues apparentées"; 8) que cal afavorir l'avaluació dels aprenents amb eines reconegudes com el MECR, l'Europass i l'indicador europeu de competències lingüístiques; 9) que s'ha de fer atenció a la formació dels ensenyants de llengües per promoure el CLIL/EMILE; 10) que cal estimular la mobilitat dels ensenyants de llengües; 11) que s'ha de promoure el multilingüisme a les empreses i a la formació professional, etc. Des del Servei de Llengües incidim en alguns d'aquests àmbits. Convé, però, un treball urgent en diversos punts. Els punts 5 i 6, per exemple: cal que incrementem les competències lingüístiques dels nostres aprenents en contextos informals o no formals (veritable assignatura pendent) i que eixamplem, amb imaginació i de manera no deficitària, el nombre de llengües ensenyades. El xinès i l'àrab truquen a la porta. No podem quedar fora dels consells de la UE.

[175] Aprendre llengües amb tecnologia

L'EACEA (Educational, Audiovisual & Culture Executive Agency), organisme de la Comissió Europea, elabora actualment un estudi sobre Impact of the ICT and New Media on Language Learning. Un dels instruments que fa servir el projecte és un interessant qüestionari (té versions en alemany, grec, castellà, suomi, francès, anglès i hongarès) que formula una bateria de preguntes clau (10-15 minuts per respondre-les) sobre el paper de la tecnologia en la vida de les persones i sobre els usos i percepcions en el cas de l'aprenentatge de llengües. L'imperatiu que senten molts centres d'idiomes de fer formació amb tecnologia (fent servir campus virtuals, per exemple, o materials didàctics multimèdia) sol basar-se en la voluntat de les organitzacions de no perdre pistonada en l'evolució vertiginosa dels nous avenços tecnològics, o, en el cas dels centres d'idiomes situats a les universitats, en la voluntat de no descavalcar d'un nou sistema universitari que aposta decididament per la formació bimodal i virtual. Ara: rarament es coneixen les opinions dels aprenents d'idiomes sobre la qüestió. Quins hàbits tenen d'ús de la tecnologia? Quina opinió els mereix l'aprenentatge que s'hi basa? Quines expectatives tenen pel que fa a aquesta qüestió? Com els agrada més aprendre? Sovint els formadors del Servei ens retraten uns joves que no són tan nadius tecnològics com de vegades ens pensem, o que demostren ser-ho per al que volen (no sempre per aprendre llengües). Al costat d'aquestes persones girades d'esquena a l'aprenentatge de llengües basat en la tecnologia, moltes altres persones el consideren ja una forma d'aprenentatge imprescindible. Necessitem dades. La formació amb productes propis basats en la tecnologia és cara (i amortitzable només a llarg termini) i no convé equivocar-s'hi. El qüestionari de la Comissió Europea pot ser un bon instrument de calibratge.

[174] ICOM

Un parell de xerrades interessants avui a l'ICOM a Castelló. Una la de Pilar García Mayo, de la Universitat del País Basc (EHU), que ha parlat de "Multilingualism and CLIL: the need for task-based FonF (focus-on-form) approach". La ponent ha situat el fenomen complex del CLIL (un incís: hem sabut que els sumeris, cap al 3.000 a. C. ja el practicaven!) des dels seus orígens al Canadà i als EUA fins ara i ha posat en dubte seriosament que la competència gramatical i els aspectes formals del llenguatge quedin assimilats pels aprenents sotmesos a la immersió CLIL. Per això ha defensat un model de tasques en aquesta metodologia focalitzades en els aspectes formals. També ha estat interessant la intervenció de Julianne House a la taula rodona "Education and Multilingualism", amb el títol "English as a global lingua franca and multilingualism". L'autora ha explicat clarament la seva idea: "While many welcome the opportunity of using English as a means of enabling communication and securing understanding in many different contexts, others fear that the dominance of English in important domains of everyday life in many countries is a serious threat to multilingualism." House ha passat revista a tota mena d'arguments extrets de diverses disciplines (des de la sociolingüística a la psicolingüística) per defensar que l'anglès llengua franca (ELF) i no cap altra llengua franca té plena raó de ser. Un ELF entès gairebé com un registre, com una varietat dominada per persones multilingües per definició, com una llengua addicional i "a language for communication, not for identification". La conferenciant s'ha oposat a tots els atacs tòpics contra l'anglès llengua franca i ha afirmat que aquesta llengua no s'ha de veure com una amenaça i que l'ELF no ha de substituir altres llengües ni s'ha d'identificar amb cap projecte lingüicida imperialista. M'ha agradat que es referís a l'alternativa de la intercomprensió, ni que fos per indicar que era un projecte limitat, que es pot aplicar només a algunes llengües emparentades genèticament.

[173] Gestió del multilingüisme

Aquesta setmana anirem a Castelló per participar a la International Conference on Multilingualism: Cross-cultural communication & language acquisition (ICOM), que té lloc a la Universitat Jaume I (consulteu-ne el programa). El Servei de Llengües hi té una participació per mitjà de la seva vicedirectora, Marta Estella, que hi explicarà el Pla de llengües de la UAB, aprovat el juliol d'aquest any (vegeu l'entrada dedicada al Pla de llengües en aquest bloc), i jo mateix hi explicaré un cas de promoció del multilingüisme al context acadèmic universitari, una experiència concreta de gestió del multilingüisme. Són, segons com es miri, dues intervencions complementàries. L'una s'enfoca a explicar un document definitori, absolutament fonamental, que configura l'horitzó lingüístic i sociolingüístic dels pròxims any a la UAB, un document que és una activitat de pura planificació lingüística i que hem de considerar imprescindible per encarar el futur d'una universitat multilingüe com la UAB. La concreció del Pla de llengües, però, s'ha de nodrir de pràctiques reals, de tempteigs, de provatures a peu d'aula, de casos reeixits i de casos fallits que ajudin a fer veure les possibilitats reals d'anar cap a l'horitzó a què s'apunta. Un exemple: el Pla de llengües estableix en dues actuacions que s'han de donar criteris i orientacions als docents de la UAB per a la gestió del multilingüisme a l'aula i, també, que aquests mateixos docents han de fomentar la competència plurilingüe de l'alumnat. Però... com? Són termes, els acabats de citar, sobre els quals cal recerca i, sobretot, experimentació. D'aquí sorgeix l'altra participació a Castelló: m'ha semblat interessant explicar una experiència concreta i senzilla que vaig aplicar fa uns mesos a Bilbao i que ens pot ajudar en la definició d'aquesta gestió del multilingüisme a l'aula: hi vaig fer una conferència en català (en un català deliberadament intercomprensible) en el marc d'unes jornades professionals i davant un públic euskaldun. Una conferència amb suports complementaris escrits en euskera. La comprensió de l'acte va ser bona o molt bona (a les enquestes els participants declaraven, satisfets, no saber català... però haver entès la conferència!) i la pràctica va ser valorada pels assistents com una bona experiència d'enriquiment de la seva competència pluricultural i plurilingüe. Alguns col·legues meus eren escèptics respecte a l'experiment... però va funcionar. Catalans i bascos no van necessitar usar una lingua franca per entendre's. El camp per córrer en el terreny de la gestió del multilingüisme és enorme. Necessitem, doncs, la planificació lingüística i, alhora, l'experimentació de pràctiques concretes. I la formació dels agents implicats, també, quan les pràctiques hagin estat avaluades i puguem parlar de bones pràctiques. Tot un programa.

[172] Aprendre ortografia a la xarxa

Aquests dies, per un encàrrec professional, he estat analitzant diversos materials a la xarxa per a l'aprenentatge de l'ortografia catalana en el cas concret d'autoaprenents adults universitaris. He consultat una quinzena de materials creats per diverses institucions, amb enfocaments diversos (ortografia sola o formant part de cursos complets), materials per a universitaris i per a adults en general, materials que focalitzen en aspectes diversos (dictats, per exemple). El resultat de l'anàlisi no ha estat gens encoratjador. Tot i que els nostres autoaprenents, al Servei de Llengües de la UAB, aprenen ortografia amb aquests materials, opino que són una oportunitat perduda, en general, respecte a la possibilitat de superar l'ensenyament més tradicional de l'ortografia i les dificultats que presenta o els prejudicis que s'hi associen. Aquests materials aprofiten la tecnologia (àudios, hipertext, interactivitat), però d'una forma molt limitada: es diria que van a remolc d'una certa tecnologia fàcilment aplicable. La tecnologia, així, passa al davant dels objectius pedagògics, molt clarament. D'altra banda, són recursos a la xarxa, els analitzats, però que no compten amb la xarxa (correctors, recursos diversos, conversors de text a veu), que hi estan girats d'esquena. I que no ajuden a fer aprenents reflexius ni estratègics, ni afavoreixen una avaluació comprensible i qualitativa, sinó sancionadora i quantitativa (això sí, molt ràpida!). Són uns materials, d'altra banda, que solen arrossegar una concepció basada en el supot de paper (en molts casos són simples digitalitzacions de fitxes o productes previs) i que no fan jugar a la informàtica el seu rol: ¿com és que aquests programes no formulen intel·ligentment a partir de les nostres interaccions o seleccions en fer-los servir el nostre itinerari de formació, un recorregut adaptat a nosaltres? Les activitats que es plantegen, d'altra banda, solen desvincular l'ortografia d'altres aspectes de la llengua i no estan connectades amb les necessitats funcionals dels aprenents. Com que tothom ja fa temps que utilitza l'ordinador en moltes activitats de la vida diària, d'altra banda, aquests recursos no afegeixen ni tan sols el plus de motivació que fa un temps aportava la formació mediada per l'ordinador. Els recursos observats no destaquen, tampoc, pels aspectes de disseny, o els aspectes visuals o per la potenciació del vessant lúdic del treball ortogràfic, treball que l'aprenent continua percebent com una activitat monòtona i avorrida. Ens agradaria trobar contraexemples significatius, ni que fossin parcials, però no sembla fàcil.

[171] Aprendre amb el futbol

Vull donar notícia en aquesta entrada de dues iniciatives que connecten l'ensenyament de la llengua i dels valors de la diversitat amb el futbol. D'una banda, el projecte Soccerlingua, que "est un projet qui a pour but de promouvoir l’apprentissage des langues auprès des jeunes supporters de football. Ce site comporte des jeux et des activités qui rendent l’apprentissage des langues plus ludique. Nous espérons que le football sera une fenêtre ouverte sur de nouvelles cultures et de nouvelles amitiés pour les jeunes du monde entier." I, d'altra banda, vull fer referència a l'anunci televisiu de la Comissió Europea, la UEFA i la xarxa Futbol contra el Racisme a Europa (FARE) que promou la tolerància per mitjà dels idiomes ("Diverses llengües: un sol objectiu"). En l'anunci es mostren tres grups d'aficionats en escenaris diferents, però amb reaccions idèntiques davant el final d'un partit amb un gol. La iniciativa s'emmarca dins l'Any Europeu del Diàleg Intercultural (2008), que té per lema "Units en la diversitat". L'anunci s'emet a la mitja part de tots els partits de la Lliga de Campions a més de quaranta països i arriba, setmanalment, a més de cent quaranta milions d'espectadors (de setembre de 2008 a maig de 2009, el període Champions). Són trenta segons d'emissió, per tant, amb un enorme potencial pedagògic. El sentiment de comunitat en la diversitat és la gran lliço de l'anunci, que esdevé un antídot contra la intolerància, una intolerància que, d'altra banda, es veu ben sovint als camps de futbol. Les dues iniciatives indicades han sabut fer aprendre algunes llengües i valors fonamentals que s'hi associen a partir d'un dels esdeveniments socials que mobilitza més persones al continent. No dubtem que aquest és un bon camí. Què us sembla l'anunci?

[170] Creure en l'autonomia

Les empreses més avançades ja estan aplicant la política del 20 % amb els seus treballadors. És una política que es basa a fomentar la innovació i la creativitat dels empleats donant-los una forta autonomia: l'autonomia i la llibertat de pensament totals del 20 %. Aquesta política laboral consisteix a deixar que els treballadors utilitzin lliurement el 20 % del seu temps per desenvolupar projectes escollits per ells mateixos. Per ells mateixos? Per iniciativa pròpia? Sense cap directriu? Doncs sí. Google és l'empresa insígnia que ha aplicat aquesta política amb els seus treballadors amb uns resultats realment excepcionals (llegiu-ne la informació). Projectes no precisament desconeguts per la gran majoria de la població com Gmail, Google News, Google Talk, Google Sky, Google Moderator, etc. són fruits excel·lents de les galopades indòmites dels esperits lliures de la política Google 20 %, que ja s'ha convertit en un paradigma per als joves empresaris i emprenedors del segle XXI. Una iniciativa com la de Google necessita coratge, confiança i una valoració de la capacitat d'empenta i autonomia dels treballadors. Es tracta, al capdavall, de considerar que el foment de la llibertat personal a la feina pot arribar a ser molt més profitós que les restriccions, que limiten la creativitat, la inventiva i, de retruc, la motivació. Aquesta qüestió té una traducció directa en l'àmbit de l'aprenentatge de llengües: l'aprenent no pot ser un individu dirigit per algú altre (el formador del segle passat) que li controla les iniciatives, li escull el manual de curs, li tria les lectures i li programa el que cal fer a cada classe (a la classe divuitena: els gentilicis) i les tasques que ha de fer. L'aprenent també necessita el seu 20 % mínim d'autonomia total en els diversos aspectes de l'aprenentatge, i, a més, un marge ampli d'actuació en aquells aspectes sobre els quals el seu assessor pugui orientar-lo. La meitat de tota l'activitat d'aprenentatge, pel cap baix, hauria de ser d'autogestió. I aquesta meitat hauria d'incloure preses de decisió sobre aspectes clau de l'aprenentatge personal de llengua. El repte de les institucions educatives en aquest moment és saber confiar en l'aprenent; saber situar el formador en un actitud humil, a segon terme; fer a mans de qui aprèn tot allò que necessiti per exercir l'autonomia en unes condicions òptimes. Es tracta de posar-li a l'abast els espais d'autoaprenentatge més moderns (futuristes, si és possible!) i de facilitar-li eines, recursos i materials per a un aprenentatge veritablement autònom. Perquè pugui ser lliure i creatiu (ergo, efectiu) en l'acte d'aprendre.

[169] Projecte PICTURE: pistes interculturals

Vull parlar de PICTURE: Portfolio Intercultural Communication - Towards Using Real Experiences (consulteu-ne el web en italià, en francès o en alemany). Es tracta d'un projecte que va començar ara fa quatre anys i s'ha desenvolupat amb el suport de la Unió Europea. És una iniciativa relacionada amb la competència intercultural a Europa. Ha consistit a elaborar un curs breu, d'unes 15 hores, que consta d'uns mòduls reflexius sobre la competència intercultural i que s'ha d'entendre com a complementari a qualsevol curs de llengua estrangera a la Unió Europea. Els mòduls poden ser d'aula (tracten de l'home i la dona, el medi ambient, l'educació dels nens, l'educació a l'escola, l'ús d'una segona llengua, el que és "políticament correcte") o de laboratori d'idiomes (regles socials, menjar i beure, més sobre el que és "políticament correcte"). L'eix del projecte PICTURE és que els estudiants puguin fer una entrevista (com a tasca comunicativa i autèntica en la llengua que aprenen) a una persona que parli la llengua que aprenen, de temàtica intercultural, per mitjà d'un qüestionari extens que també forma part del projecte. Les entrevistes es poden convertir en un informe que s'integra a la carpeta d'aprenentatge de l'estudiant. També forma part del projecte PICTURE una guia extraordinària que recopila 400 incidents interculturals entre europeus. Les qüestions de què s'hi tracta toquen aspectes com els següents: hàbits de conversa (formes d'adreçar-se a l'altre, salutacions, com engegar una conversa...); temes de l'esfera pública (fer cua, menjar, pagaments, compres, desplaçar-se, comportament al carrer...); temes de l'esfera privada (invitacions, regals, marxar d'un lloc, celebracions...); temes del món del treball; temes del context educatiu; qüestions relacionades amb la llengua (gestualització; falsos amics i confusions; ús de llengües); temes relacionats amb les percepcions, l'imaginari d'altres pobles i els estereotips, etc. Les situacions descrites en aquesta guia són aportades per persones de diversos països, que s'han sorprès davant algun fet propi d'una altra cultura que motivaria en ells una actitud o un comportament diferent del que han vist. Excel·lents eines, doncs, les del projecte PICTURE: un curs complementari als cursos de llengua per reforçar aspectes de la competència intercultural i una guia d'incidents interculturals fet de petits retalls biogràfics que es posen a l'abast d'altres persones. Ens agraden d'allò més aquests projectes.

[168] Termes clau en l'ensenyament de llengua

Dono notícia avui d'un recurs interessant, que ens aproxima a la definició d'una bona colla de termes clau en l'ensenyament d'una llengua. Es tracta del Diccionario de términos clave de ELE, de l'Instituto Cervantes, un recurs en creixement (se'n pot consultar l'índex amb les entrades actuals i la previsió d'entrades futures) que ja té un gruix significatiu (gairebé 400 de les 700 entrades que l'han d'integrar). Es tracta d'una eina que es presenta en forma d'una xarxa molt sòlida d'escrits relativament breus de contingut molt acurat, amb les referències hipertextuals creuades imprescindibles. Vull destacar també que cada terme definit incorpora una breu bibliografia general i una d'especialitzada, que de vegades apunta cap a documents electrònics. Tot i que es tracta d'un diccionari pensat per a l'espanyol com a llengua estrangera, és un recurs útil per a qualsevol llengua, ja que els termes tenen una validesa general. Vegem exemples d'entrades en sintonia amb alguns dels motius de reflexió d'aquest bloc: aprendre a aprendre, centre d'autoaprenentatge, estils d'aprenentatge, estratègies cognitives, estratègies metacognitives, estratègies socioafectives, competència intercultural, estratègies d'aprenentatge, gèneres discursius, autonomia en l'aprenentatge, enfocament plurilingüe, o termes ja molt gastats aquestes darreres dècades però sempre útils de revisitar com enfocament comunicatiu o enfocament per tasques. Aquests termes no són desconeguts pels ensenyants de llengües ni pels responsables de la formació de les institucions d'ensenyament. Ara: resulta impagable trobar-ne una definició ràpida, solvent, ajustada i clara. Mai no són prou els recursos que ajuden a filar prim, a impedir que passin bous per bèsties grosses.

[167] Lletres que maten

Continuem amb la lectura fàcil. Avui ens situarem en un estadi preverbal, el que exemplifiquen professionals que escriuen documents de màxima repercussió social a mà, uns documents que no faciliten precisament la lectura de les persones que hi han d'entrar en contacte. És un tòpic referir-se a la mala lletra dels metges en redactar receptes o històries clíniques. El cas és que l'escriptura manuscrita no és desbancada encara significativament per l'escriptura electrònica en aquest sector (hi ha dades que indiquen que només el 10 % dels metges dels EUA inverteixen temps i diners a fer el pas del sistema pretecnològic al tecnològic). Sembla que aquest tòpic de la mala lletra dels metges, d'altra banda, té una base ben real, si fem cas de les notícies que indiquen que als EUA la mala lletra dels facultatius mata unes 7.000 persones l'any (consulteu la informació a Time: “Doctors' sloppy handwriting kills more than 7,000 people annually") i que errors en la medicació per aquest mateix motiu perjudiquen un milió i mig de persones més anualment. És per això que es fan esforços per crear eines lliures a la xarxa per facilitar l'escriptura electrònica a tots els metges. Als EUA i també a altres països del món. Canviant de latitud, a l'Índia, per exemple, els farmacèutics han iniciat una campanya perquè les receptes s'escriguin per ordinador per evitar errors mortals, elevadíssims, a causa de la lletra il·legible. La Vanguardia d'avui publica una notícia interessant en relació amb aquesta qüestió: ha aparegut un programa informàtic que desxifra la lletra dels metges. L'empresa Thera, del Parc Científic Barcelona, sorgida de la UB, ha desenvolupat una aplicació informàtica que interpreta el llenguatge natural que escriuen els metges quan redacten els seus textos i que els codifica automàticament. El sistema pot interpretar les expressions i abreviatures habituals del llenguatge mèdic. Aquest programa ja es fa servir a la Fundació Puigvert de Barcelona. La qüestió de la mala lletra d'alguns metges és una anomalia que no afavoreix gens, certament, la lectura fàcil, però que queda fora de tota observació lingüística, és un fenomen preverbal. El que ja no hi queda gens és que el llenguatge mèdic sol abusar molt de les sigles, els acrònims i les abreviacions, fet que ha generat força estudis sobre aquesta qüestió. Si el primer, el de la il·legibilitat gràfica, és un abús flagrant i inacceptable, aquest segon abús requereix una reflexió sobre el llenguatge de la disciplina mèdica i la cerca d'un difícil equilibri entre la precisió, l'economia lingüística, l'eficiència dels textos i el dret a la fàcil comprensió i a la informació per part dels pacients o dels professionals implicats en la seva lectura o desxiframent. El llenguatge planer no és una pràctica gaire habitual ni gens senzilla de dur a la pràctica.

[166] Lectura fàcil

La qüestió de la llengua fàcil, que encetava en l'apunt precedent, té molts caires. En vull abordar un en aquesta entrada. Vull parlar breument de la promoció de la lectura fàcil i de les entitats que apropen el fenomen lector a tota mena de públics amb l'objectiu democràtic que ningú no quedi privat de l'accés a la informació. És el cas, per exemple, de l'Associació Lectura Fàcil (ALF), entitat integrada per professionals del món educatiu i bibliotecari, sense ànim de lucre, inscrita al registre d'associacions de la Generalitat de Catalunya des de l'any 2003 i que col·labora amb diverses administracions públiques i empreses. Aquesta entitat assessora en la creació de textos de lectura fàcil a partir de diversos criteris que, si bé poden ser en algun punt discutibles, també és cert que poden fer que determinats textos siguin més accessibles als lectors. L'ALF atorga el seu logotip als textos que segueixen els criteris de lectura fàcil, imparteix cursos i tallers sobre aquesta qüestió i prova de potenciar la difusió dels textos generats a través de la xarxa de biblioteques de Catalunya. L'AFL promou també la creació de clubs de lectura fàcil i fomenta la creació dels representants de lectura, voluntaris que fan arribar la lectura a les persones amb dificultats en aquesta destresa. El públic objectiu de l'ALF són tots els ciutadans, però especialment aquells que tenen dificultats lectores i de comprensió. A alguns dels nostres estudiants universitaris, doncs, els nouvinguts, que es troben en aquesta situació de desavantatge, els poden ser molt útils textos pensats des d'aquest criteri (no hem d'oblidar que altres llengües, com l'anglès, tenen una enorme tradició de textos graduats per a l'ensenyament de la llengua). L'AFL fa públic el catàleg de llibres que segueixen les pautes. Hi trobem textos literaris adaptats (de Poe, Twain, Kipling, Stevenson, contes d'arreu del món, etc.) i també hi descobrim algun text elaborat per col·legues dels Serveis Lingüístics de la UB (J. R. Berengueras, R. Bonafont), com ara Coneixes Barcelona? (2004). Vull destacar que l'ALF té el coixí d'institucions d'abast europeu com la International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA), que es defineix com "the leading international body representing the interests of library and information services and their users. It is the global voice of the library and information profession." Em semblen molt interessants les recomanacions d'IFLA sobre la lectura fàcil i, en concret, el document Easy-to-read - An important part of reading promotion and in the fight against illiteracy, ple de suggestions, sovint aplicables, sobre la qüestió.

[165] Facilitar les llengües

Pensar que hi ha llengües més fàcils o més difícils és un prejudici lingüístic. La facilitat o la dificultat de les llengües depèn de l'angle d'observació. Quan l'angle d'observació és molt distant, o la llengua poc coneguda o minoritària, és habitual que s'estigmatitzin injustament les llengües com a difícils (és el cas, per exemple, de llengües com el navaho o l'inuktikut a causa de la seva morfologia verbal, aparentment complexa als ulls de la majoria de parlants que no hi estan familiaritzats). Deixant a banda el prejudici de la dificultat de les llengües, vull constatar que cada vegada és més habitual la reflexió sobre la necessitat de poder disposar d'una varietat fàcil, d'una llengua fàcil que possibiliti una comprensió no problemàtica del nostre discurs a uns determinats receptors. Sense anar més lluny, a la universitat treballem en cursos que es basen en la intercomprensió lingüística, que exploten al màxim les semblances entre llengües. Tenir la capacitat de fer servir, en activitats de producció verbal, el lèxic panromànic mentre parlem, per exemple, usant estratègies d'evitació del vocabulari més particular de la llengua, pot fer més fàcil el nostre català davant persones que saben altres llengües romàniques. La capacitat de simplificar la nostra parla fins a convertir-la en més fàcil al nostre interlocutor (del qual hem de tenir, és clar, una mínima informació lingüística) és una destresa indicada ara que ja no es preconitza l'aspiració a la near native competence en l'aprenentatge de llengües; una destresa que no tan sols hauria d'estar a l'abast dels equilibris lingüístics que saben fer els filòlegs o els traductors. Molt sovint es fa servir sense gaire sentit el terme gestió del multilingüisme, o gestió del multilingüisme a l'aula (així se'n parla en alguns plans de llengües universitaris). Un ingredient d'aquesta gestió és la voluntat de comprendre les llengües intercomprensibles (i tantes com es pugui) dels membres de l'aula. Un altre és la voluntat de fer-se comprensible, l'exercici interactiu-mediador de la destresa de fer la llengua fàcil (que no vol dir pobra, ni sense caràcter) en determinats contextos i davant determinats interlocutors. Un exercici, evidentment, de consciència i sensibilitat lingüístiques rere el qual hi ha un principi de democràcia i respecte. Al Servei de Llengües de la UAB ja tenim algunes experiències en formació i aplicació d'aquesta destresa.

[164] Decàleg per la sostenibilitat lingüística (i 2)

Hem parlat del decàleg "Sigues lingüísticament sostenible" presentat avui a la UAB, que té per objectiu remoure la consciència individual per la preservació de la linguodiversitat. M'agrada reportar-ne un altre, ara, de decàleg per la sostenibilitat, que va formular Isidor Marí a l'article "Del debat a l'acció col·lectiva", recollit a Mundialització, interculturalitat i multilingüisme: Lleonard Muntaner, editor, 2006). Marí parla en aquest article de "construir un projecte sociolingüístic compartible per tothom" i "d'ordenar un futur de sostenibilitat per al català i per a totes les llengües". I formula a l'article les 10 claus del futur del català, que ell mateix anomena l'opció A, per la sostenibilitat lingüística, davant l'altra via, l'opció B, la que ell etiqueta de neodarwinisme lingüístic, la qual afirma taxativament que abocaria a un món "on no valdria la pena viure". Repassem el decàleg sostenibilista d'Isidor Marí, que focalitza en la llengua catalana: 1) cal una globalització que respecti la diversitat lingüística i cultural; 2) cal l'oficialitat del català a Europa i el respecte subsidiari de totes les llengües; 3) cal l'oficialitat del català a tots els òrgans generals de l'Estat espanyol; 4) cal articular l'espai lingüístic català, i donar-li cohesió i visibilitat (un espai d'onze milions de persones); 5) cal una política intercultural pròpia, que asseguri l'accés dels ciutadans al català com a llengua comuna de relació i cohesió social; 6) cal regular la disponibilitat lingüística a les empreses i les organitzacions; 7) cal assegurar una oferta normal en català en el lleure i la comunicació audiovisual; 8) cal garantir la presència normal del català a les tecnologies digitals i Internet; 9) cal promoure a gran escala la cultura juvenil d'expressió catalana; 10) cal, en el comportament individual, fer servir el català en les converses interpersonals sempre que la comunicació estigui assegurada i demanar amb persistència productes i serveis en català. Aquest és el decàleg d'Isidor Marí. La sostenibilitat lingüística pot ser una actitud personal, una sensibilitat, una ètica de l'individu, però també ha de ser el resultat, en un altre nivell, d'una acció deliberada de planificació lingüística.

[163] Decàleg per la sostenibilitat lingüística (1)

Avui a la UAB ha tingut lloc un acte per la sostenibilitat lingüística en què s'ha presentat el decàleg "Sigues lingüísticament sostenible", un projecte dels serveis lingüístics universitaris (UAB, UB, UdG, UdL, UPC, UPF, URV, UVic) amb la participació del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i el suport del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. Ha estat un acte sobri, en què han intervingut el secretari general de la UAB, Rafael Grasa; Carme Junyent pel GELA; Oriol Portell, de la UVic, com a representant dels serveis lingüístics, i Ferriol Massip, de l'Associació Catalana d'Esperanto. Entre els assistents hem vist representants dels serveis lingüístics de la UdL, la UPC, la UB, la UAB i la UViC. El decàleg demana als estudiants universitaris, i als ciutadans en general, 1) que sàpiguen respectar totes les llengües; 2) que s'interessin per les llengües del seu voltant; 3) que no tinguin por d'aprendre noves llengües; 4) que no renunciïn a les fonts de coneixement que ofereixen les llengües; 5) que donin veu als "minoritaris"; 6) que no imposin llengües dominants i implantin, en canvi, llengües amenaçades; 7) que valorin l'audiència real lligada a l'ús de les llengües, també de les petites; 8) que practiquin la diversitat lingüística quan es moguin pel món; 9) que preservin el seu espai de llibertat, la pròpia llengua; 10) que no privin a ningú d'aprendre i usar una llengua. El decàleg s'orienta, com es pot veure, a la consciència i a l'actitud individuals. Ara: la sostenibilitat lingüística demana, amb tot, una acció més enllà dels individus o, com diu Isidor Marí, "ordenar un futur de sostenibilitat per al català".

[162] El xinès a l'altre costat de la muralla

L'Instituto Cervantes ha llançat un manual amb un centenar de frases castellà-xinès mandarí i xinès mandarí-castellà a fi d'aproximar el castellà als xinesos. Es tracta d'una guia amb frases de la vida diària que s'ha repartit a desenes de centres educatius d'ensenyament secundari i superior de la Xina (podeu llegir-ne més informació a La Vanguardia). El recurs pot servir també per a un primer aprenentatge de xinès a parlants de castellà (consulteu les entrades d'aquest bloc en què ja s'han donat recursos i referències sobre l'aprenentatge del xinès). M'agradaria recordar, també, en aquest punt, que els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona tenen en el seu ampli elenc de guies de conversa la Guia de conversa universitària xinès-català, que, com les restants de la sèrie ofereix paraules i frases (escrites i en àudio) relacionades amb els diversos àmbits o situacions de la vida universitària (matriculació, biblioteca, serveis d'esports, idiomes, oficina bancària, oficina de l'estudiant, etc.). Es tracta de recursos útils, que donen la possibilitat d'afrontar amb èxit situacions comunicatives de la vida quotidiana i que poden fer costat a un aprenentatge més sistemàtic de la llengua. Pel que fa a la presència del xinès a les universitats, que cada cop penetra amb més força, recomano la lectura del monogràfic d'Universia "China y las universidades" sobre la qüestió, que té paraules d'elogi per la iniciativa d'implantació de la Universitat Autònoma de Barcelona a la Xina per mitjà d'una oficina a Xangai (es tracta de la primera universitat de l'Estat amb una infraestructura estable en aquell país). El mateix document es refereix a intercanvis que aporten alumnes xinesos al sistema universitari (Navarra, Alacant, València, Jaen...). Diversos serveis lingüístics universitaris ja ensenyen el xinès mandarí... Sense anar més lluny, el Centro de Idiomas dels amics de la Universitat de Deusto, que ens explicaven no fa gaire la seva experiència d'ensenyament del xinès. Llegiu-ne la informació reportada per Noticias de Guipuzkoa (en aquest article i en aquest altre) o notícies més recents (a Empresa exterior) sobre les relacions de Deusto amb una universitat xinesa. El camí sembla traçat. És l'hora dels projectes, de les iniciatives, de la proactivitat. La inacció és, sens dubte, la pitjor de les grans muralles.

[161] Sostenibilitat lingüística a la UAB (i 2)

Dimarts es presenta a la UAB el decàleg "Sigues linguísticament sostenible", activitat que demostra la implicació del Servei de Llengües amb la idea de la sostenibilitat lingüística, de la qual hem tractat a l'entrada precedent i en algunes altres. Divendres dia 5, al seu torn, hi haurà al Servei de Llengües la primera sessió del Kit de sostenibilitat lingüística, breu mòdul formatiu adreçat als estudiants nouvinguts que els estimula a aportar tot allò que poden del seu capital lingüístic a la construcció d'un campus universitari, el de la UAB, veritablement multilingüe. Des d'un bloc especialment construït per donar suport a aquest curs, es vol promoure una reflexió personal i de grup sobre tot allò que són des del punt de vista lingüístic les persones (fent aflorar allò que sovint no es valora o que sembla invisible: competències parcials, per exemple). Es treballarà, en aquesta línia, amb el PEL d'EAQUALS/ALTE com a eina que ajudi a la reflexió. Es convidarà els estudiants, també, a reflexionar sobre la seva competència pluricultural i plurilingüe i se'ls plantejaran activitats com l'elaboració del seu Europass personal, la realització d'un test de competència intercultural i l'aportació de la seva biografia al banc de biografies lingüístiques de l'entitat. Se'ls farà veure, també, que hi ha certes actituds lingüístiques com la mediació, les interaccions multilingües o el multilingüisme de grup, que donen suport a una veritable sostenibilitat lingüística. Ja comença a ser hora que l'educació per a la sostenibilitat, que arriba a la societat sota múltiples formes (sostenibilitat i turisme, sostenibilitat i arquitectura, sostenibilitat i medi ambient...) i que arriba també a les escoles i a l'educació, obri la porta als aspectes relacionats amb la sostenibilitat lingüística, considerant-los propis, de manera integrada i global. Potser en l'àmbit de la política concreta dels serveis lingüístics universitaris els crèdits de lliure elecció per a activitats culturals i solidàries ens poden permetre, en un futur immediat, integrar els continguts lingüístics amb altres com els relacionats amb l'ecologia o altres àmbits en una formació radicalment actual i complexa. Esperem que aquesta setmana, amb les dues accions comentades (el decàleg, el Kit de sostenibilitat lingüística), constitueixi un pas endavant en l'assentament de la filosofia sostenibilista a la UAB. Ja hi haurà temps de parlar-ne.

[160] Sostenibilitat lingüística a la UAB (1)

Quan al Servei de Llengües de la UAB, en plena elaboració d'un document de línies estratègiques, els assistents (de procedències, idiomes, cultures i àmbits d'intervenció ben diversos dins la institució) van votar majoritàriament per la sostenibilitat lingüística com a valor fonamental de l'entitat, vaig trobar que era un motiu de satisfacció, perquè no és una ideologia gens evident, sinó que demana molt de compromís. Actualment, fins i tot un dels cursos que es programen al Servei de Llengües ja integra al seu nom el terme sostenibilitat lingüística. Aquest concepte ja comença a tenir una tradició a casa nostra. El principal ideòleg de la sostenibilitat lingüística és el sociolingüista i catedràtic de Lingüística General de la UB Albert Bastardas. Com ell mateix explica a "Cap a una 'sostenibilitat lingüística': conceptes, principis i problemes de l'organització comunicativa dels humans per al segle XXI", "El terme 'sostenibilitat' prové de la tradició de pensament que critica una visió del desenvolupament econòmic que oblida gairebé del tot l'entorn natural en què té lloc aquest procés, i que l'aboca, doncs, a un final erm de recursos i clarament perjudicial per al medi ambient dels humans." Albert Bastardas ha estat qui té el mèrit d'haver aplicat el terme a la sociolingüística i d'haver proposat un model de desenvolupament harmònic de les llengües que permeti superar les visions poc respectuoses amb amb la diversitat. Bastardas va guanyar el premi IDEES d'assaig breu (2004) amb la publicació Cap a una sostenibilitat lingüística, que sintetitza el seu pensament sobre la qüestió (llegiu la ressenya que en va publicar Llengua i Ús). La filosofia sostenibilista, basada en el paradigma de la complexitat (E. Morin), busca el desenvolupament integral de l'ésser humà des d'una aproximació humanista i no economicista; es planteja com una utopia que vol jerarquitzar de manera diferent els valors i s'oposa als principis d'expansió i dominació de les societats i pretén harmonitzar el progrés i l'equilibri planetaris. L'aplicació a la sociolingüística de Bastardas vol conciliar la glotofàgia de les grans llengües i la diversitat lingüística. Diu Bastardas: "'sostenibilitat lingüística' fóra un procés de transformació gradual de l'actual model d'organització lingüística de l'espècie humana, que tindria l'objectiu d'evitar que la bilingüització o poliglotització col·lectiva dels éssers humans hagués de comportar necessàriament l'abandonament de les llengües pròpies dels distints grups culturals." El sostenibilisme lingüístic parteix d'una visió ecosistèmica i prova de conjuminar la intercomunicació amb el respecte a la diversitat. Segons Bastardas, "el contacte lingüístic sostenible serà aquell que no produeixi exposició o ús lingüístics en llengua al·lòctona a una velocitat i/o pressió en un grau tan alts que faci impossible la continuïtat estable de les llengües autòctones dels grups humans." Bastardas insisteix també, en els seus plantejaments, en el principi de subsidiarietat lingüística: "tot allò que pugui fer una llengua local no ho hauria de fer una llengua més global." Com aplicar en el terreny concret, en el dia a dia a les institucions, en les decisions concretes, la filosofia de la sostenibilitat lingüística? La voluntat de fer-ho ha de trobar les escletxes. És esperançador, en el nostre cas, que una entitat reconegui la sostenibilitat lingüística com a valor insígnia. Aquest fet no hauria de ser anecdòtic.

[159] CLIL/EMILE (2)

Faig una nova entrada sobre la metodologia d'ensenyament-aprenentatge CLIL-EMILE. Hi reporto alguns documents com ara una breu història de les dates clau de l'aprenentatge de les llengües a Europa que conté les fites del corrent CLIL/EMILE i hi vull donar notícia, també, del projecte CLILCOM (CLIL Competencies), que es concreta en una eina multimèdia elaborada en el marc d'un programa Leonardo da Vinci de la Unió Europea adreçada a donar suport al desenvolupament de les competències dels formadors en CLIL. Es tracta d'un recurs perfectament aplicable al professorat universitari, tingui o no tingui experiència prèvia en la metodologia CLIL (“The tool is simple to use and can be used in different ways. For example: simulating the role of an electronic personal consultant on a one-to-one basis; acting as the basis of professional development programmes. CLILCOM asks the user a series of questions based on the user’s current experiences and opinions about content and language integrated learning. On completion, CLILCOM provides the user with an eFolio. This is a personalised electronic certificate which provides objective feedback on the user’s profile and other useful information”). Vull facilitar un accés també des d'aquí a algunes mostres audiovisuals produïdes pel CLIL Consortium que avalen aquesta metodologia. En primer lloc, un vídeo en què, a partir de l'experiència d'unes estudiants es pot valorar la ideoneïtat del CLIL. En segon lloc un vídeo breu que recull uns comentaris d'un dels màxims especialistes en el tema, David Marsh (hi afirma que el CLIL és més aviat “learning by construction” que “learning by instruction”). I, en tercer lloc, un vídeo de l'experta en CLIL Maria Jesús Frígols, vídeo que també recull les opinions d'una alumna d'estudis d'aeronàutica que valora molt positivament des de la seva experiència els avantatges d'uns estudis amb integració de llengua i continguts:

[158] CLIL/EMILE (1)

Les universitats catalanes es troben en un procés en el qual la docència en llengua anglesa s'incrementarà en els pròxims anys. Aquest fet comportarà que docents que actualment ensenyen en català o en castellà passin a fer-ho en anglès. La situació a les aules serà que una llengua addicional (que sovint no serà pas la primera llengua dels aprenents) es farà servir com a mitjà en l'ensenyament-aprenentatge d'un contingut no lingüístic. És el que es coneix com a enfocament CLIL (Content and Language Integrated Learning) o EMILE (Enseignement d'une Matière par l'Intégration d'une Langue Étrangère). Des del Servei de Llengües de la UAB es participa ja des del curs 2007-2008 en iniciatives per facilitar la docència en anglès (tutories personals, cursos adreçats a professorat que vol fer el salt a l'anglès). Es tracta, actualment, al Servei, d'una línia de treball en expansió i amb futur. Vull donar notícia des d'aquesta entrada del web de la Comissió Europea sobre CLIL/EMILE, web des del qual es manifesta que els programes CLIL/EMILE fa temps que s'apliquen a tot Europa amb èxit i en els diversos nivells educatius, l'universitari inclòs. El web indica quins són els beneficis de l'enfocament CLIL: “1) builds intercultural knowledge and understanding; 2) develops intercultural communication skills; 3) improves language competence and oral communication skills; 4) develops multilingual interests and attitudes; 5) provides opportunities to study content through different perspectives; 6) allows learners more contact with the target language; 7) does no require extra teaching hours; 8) complements other subjects rather than competes with them; 9) diversifies methods and forms of classroom practice; 10) increases learners' motivation and confidence in both the language and the subject being taught." Des del web de la Comissió Europea es dóna accés a diversos recursos molt interessants sobre la qüestió. En parlarem i en facilitarem d'altres.

[157] Cristal·lització

Avui podem dir que el Parla.cat, finalment, ha cristal·litzat. Una nodrida representació del Servei de Llengües de la UAB ha assistit a la jornada de presentació pública del Parla organitzada per la Secretaria de Política Lingüística i ha gaudit de la conferència inaugural i de les diverses altres intervencions del programa, molt encertades. Neus Figueras, a la tarda, recordava que els projectes de gran abast (i el Parla n'és un, sens dubte) no s'improvisen: que les cristal·litzacions, si m'ho deixeu dir així, demanen anys. La intervenció més celebrada de la jornada ha estat la de David Crystal, és clar, amb la seva conferència "Internet Linguistics". N'anoto algunes idees: s'ha referit, per començar, a la presència cada cop més, creixent, de llengües a Internet. Ha valorat un producte com el Parla.cat i ha considerat que (excepte en el cas de les llengües de gran abast) no hi ha gaires materials a la xarxa que aprofitin adequadament el potencial i les característiques d'Internet. Ha fet referència, també, als joves com a única garantia de la preservació de les llengües i a la necessitat que aquestes siguin a Internet (i, en general, a la comunicació amb mediació electrònica: EMC), ja que és el lloc on els joves, precisament, tenen una presència natural actualment. Crystal ha establert diferències entre parlar a l'EMC i fora d'aquest àmbit i ha explicat que a la comunicació electrònica no hi ha un feedback simultani (propi de la parla convencional) ni tan sols quan veiem la imatge de l'interlocutor. Ha establert també una altra diferència: la possibilitat de mantenir converses simultànies a l'EMC, insòlita al defora. Pel que fa a l'àmbit de l'escriptura, Crystal ha indicat que les diferències són en la permanència del text escrit convencional davant la fluctuació del de l'EMC (exposat a un refresh constant que ens interpel·la: it moves). També s'ha aturat en el concepte d'hipertext com a característic dels escrits en l'EMC i en la possibilitat d'inserir textos al mig d'escrits ja existents. Ha constatat, també, que hi ha més prejudicis que no estudis sobre Internet i la llengua i, fidel a les seves idees, ha defensat els usos lingüístics nous, que es produeixen en aquest cas a la xarxa, davant els qui els anatemitzen, escandalitzant-se'n, com ara l'existència d'abreviacions (que no són utilitzades només pels joves). S'ha referit també a les potencialitats i les virtuts que pot arribar a tenir la llengua de l'EMC, literàries sense anar més lluny: cas, per exemple, dels microrelats al mòbil, que són moda a l'Àsia. La literatura, al capdavall, sempre s'ha adaptat a constrenyiments formals. Crystal ha amanit la intervenció amb un excel·lent domini de l'oratòria (i fins i tot de l'art dramàtic, en certs moments), de la llengua pausada i comprensible per a un auditori majoritàriament no anglòfon i del sentit de l'humor. Un autèntic plaer haver-lo escoltat.

[156] Intercanvi de llengües (3): Livemocha

Livemocha és un altre interessant recurs del web 2.0 per donar una resposta a la necessitat d'aprendre llengües a què aboca la mundialització (llegim al seu web: “Rapid globalization has created a tremendous need for people all over the world to better understand and interface with different cultures in the course of their work and travels. Foreign language learning, therefore, has emerged as a pressing need that’s critical to the success of emerging economies and global trade. Interest in English language learning has skyrocketed [...]. However, business people in developing economies are also increasing appreciating that they cannot rely solely on English to conduct and win business in these emerging economies. As a result, languages such as Spanish, Mandarin Chinese, Portuguese, Russian etc. has seen a commensurate level of interest”). Livemocha és una xarxa social útil i estesa, excel·lent, que combina les activitats adreçades a les quatre destreses lingüístiques amb la possibilitat d'aprofitar el capital lingüístic que representen els parlants proficients d'una llengua, als quals es pot demanar dins la plataforma que ens ensenyin l'idioma escollit per a l'aprenentatge sigui amb converses amb nosaltres a partir d'activitats estructurades sigui lliurant-los escrits o àudios per a la correcció. Livemocha es revela una eina amb un enorme potencial de motivació dels aprenents. S'hi poden aprendre llengües com anglès, hindi, francès, xinès mandarí, alemany i espanyol. Algunes opinions sobre Livemocha (1, 2, 3). Bona sort en l'aprenentatge... que sigui tan plaent, com a mínim, com una tassa de bon cafè.