[11] Biografies lingüístiques: un exemple

Les biografies lingüístiques estan a l'ordre del dia sobretot des que el Portfolio europeu de les llengües (PEL), instrument estàndard europeu de reflexió lingüística ancorat en el Marc europeu comú de referència del Consell d'Europa, les va convertir en una de les seves tres parts. Tot i que el terme biografia lingüística és fixat, l'etiqueta és àmplia i pot designar produccions molt diverses al servei de l'aflorament i l'objectivació de la realitat lingüística, cultural i intercultural de les persones. Tantes com formadors en promoguin l'ús o individus decideixin escriure aquesta mena de textos de la literatura del jo. La biografia lingüística pot acabar essent un cúmul de respostes sobre la identitat lingüística d'una persona, l'autoavaluació sobre els nivells que té en cadascuna de les llengües que coneix, la reflexió sobre la seva manera d'aprendre, etc. La didàctica basada en les autobiografies lingüístiques no té més d'una desena d'anys, es considera innovadora i té un enorme potencial pedagògic i unes possibilitats també molt grans de ser un instrument que pot ajudar altres persones, en un món com més va més interconnectat i més basat a compartir l'experiència. M'agrada la biografia lingüística de Lydia Libos, una estudiant universitària francesa que escriu amb detall i senzillesa sobre la seva relació amb les llengües (amb el francès, el creol, l'anglès, el portuguès, l'espanyol, el peul o ful, l'hongarès, el finès, el llatí...), sobre les metodologies d'ensenyament que li ha tocat viure, sobre les seves "immersions lingüístiques", sobre la seva relació amb les llengües en els diversos moments del seu periple estudiantil i també sobre les llengües de la seva incipient vida laboral.