[8] La llengua personal adoptiva

El coneixement de llengües és, indubtablement, un pont cap a la concòrdia entre els ciutadans europeus. Al consell que els ciutadans de la Unió Europea coneguin la llengua pròpia i dues altres llengües estrangeres, s'hi ha afegit ara, dins aquest 2008, Any Europeu del Diàleg Intercultural, una nova recomanació formulada per un grup de treball presidit per M. Amin Maalouf (l'autor d'Identitats assassines). Consisteix que els ciutadans europeus coneguin una "segona llengua materna", anomenada "llengua personal adoptiva", amb la qual s'identificarien per raons personals o professionals. Llegim al web de la Unió Europea: "L’UE devrait prôner la notion de «langue personnelle adoptive», à considérer comme une «seconde langue maternelle» que chaque citoyen européen serait encouragé à apprendre. Elle devrait être intégrée dans le cursus scolaire et universitaire ainsi que dans la vie professionnelle de chacun, et étroitement liée aux aspects touchant à l'histoire, à la culture et à la littérature. En principe, cette langue adoptive ne serait pas celle utilisée pour la communication internationale." Aquesta fórmula permetria donar suport, doncs, a les llengües minoritzades i també gestionar adequadament les llengües de la immigració: els immigrants podrien aprendre com a llengua adoptiva la del país d'acollida i les llengües dels immigrants, al seu torn, podrien ser les adoptives dels autòctons europeus. Si us interessa, podeu consultar l'informe complet d'aquest grup d'intel·lectuals per al diàleg intercultural a favor de l'adquisició d'una lingua personale d'adozione. Hem adoptat, per a l'ocasió, la versió italiana del document: "Una sfida salutare: come la molteplicità delle llingue potrebbe rafforzare l'Europa".