[47] Voluntaris lingüístics (i 3)

Aquests dies, arran dels Jocs de Pequín, hem pogut veure com el voluntariat ha tornat a ser una institució fonamental en el desplegament de moltes de les activitats d'aquest esdeveniment global. Volem deixar constància que el voluntariat lingüístic, com a tal, hi ha tingut un paper. Llegíem ja en unes informacions en plena organització dels Jocs Olímpics que "Selon un responsable du Bureau du Groupe de coordination du volontariat et du bénévolat aux Jeux Olympiques de Beijing, les besoins du service volontaire et bénévole des J.O. nécessitent le recrutement d'un plus grand nombre de volontaires et de bénévoles linguistiques. A cet effet, le bureau susmentionné invite sincèrement les personnalités des divers milieux de la société remplissant les conditions requises à s'inscrire dans les meilleurs délais. Les départements intéressés commenceront à partir de mi-décembre au deuxième tour d'examen et de choix des bénévoles linguistiques."Els voluntaris lingüístics han intervingut, per exemple, en els serveis d'atenció mèdica dels Jocs o en el suport als desplaçaments dels visitants estrangers. Com és lògic, hi ha hagut en aquests casos formació específica per als voluntaris. Altres iniciatives de voluntariat lingüístic de què tenim notícia més enllà de les universitats són, per exemple, el d'un grup de dones bénévoles (o voluntàries) canadenques amb altres dones (immigrants) que no coneixen prou l'anglès o el francès. Un altre voluntariat lingüístic interessant, que aporta idees, el trobem al Japó: el Tokyo Metropolitan Government té un pla d'intervenció de voluntaris en el cas de desastres que preveu l'existència del voluntari lingüístic, que té com a missió "give victimized foreigners language support during a large-scale disaster" (punt 3). Una nova iniciativa de voluntariat lingüístic als hospitals podem trobar-la al North York General Hospital de Toronto, que és un centre marcadament multicultural, multiracial i multilingüe, on són imprescindibles per a la feina diària les competències lingüístiques i interculturals. A la vista d'algunes d'aquestes experències de voluntariat lingüístic llunyanes i ben externes a la universitat, semblaria oportú que els serveis lingüístics universitaris assumissin el repte de formar voluntaris per a intervencions específiques no estrictament relacionades amb el context universitari, i, encara més, que no fossin necessàriament orientades a l'acollida d'estudiants nouvinguts. Potser els crèdits per a accions solidàries dels nous plans d'estudi podrien obrir una via per a la formació d'aquests nous voluntaris que demana una societat cada cop més complexa, de la qual la universitat no hauria de quedar despenjada.