50 entrades al bloc. Una aventura de formació permanent, d'autoaprenentatge, de lifelong learning, de compartir "palpitacions del temps" (per dir-ho orsianament) amb companys coneguts o silenciosos. El web 2.0, s'ha dit, és això: "crear, mesclar i [, sobretot,] compartir". Acabo de llegir El banquer anarquista, de Fernando Pessoa, una faula dialèctica (que hauria de ser lectura obligatòria a la unitat d'argumentació del programa Argumenta, amics formadors!). Es tracta d'un text de 1922, però radicalment contemporani, en què un banquer defensa davant un interlocutor inquisitiu, en un monòleg aclaparador, que ell sí que és un veritable anarquista, i no, en canvi, els que es vanten de ser-ne i n'ostenten el nom. Les paraules del banquer són iròniques i fins i tot cíniques, és clar, però brillants i poderoses. El banquer demostra que totes les altres vies que ha intentat per liquidar les falses "ficcions socials" en què s'estructura la societat (ficcions socials injustes, que no responen a raons "naturals" i que sovint no tenen cap base ferma), i per aproximar-se a la llibertat, no han estat i no seran mai viables. I que el seu individualisme lliure, que no pot destruir d'una tacada les ficcions socials, però que, en canvi, té la virtut impagable de no generar cap forma nova de tirania, és l'únic anarquisme imaginable. Pessoa destil·la al text un profund, amarg i preocupant escepticisme respecte a l'acció de grup: "En l’estat social present no és possible un grup d’homes, per ben intencionats que siguin, per preocupats que estiguin només a combatre les ficcions socials i treballar per la llibertat, que treballin junts sense que espontàniament creïn tirania...". Aquesta preocupació, però, l'ha resolt el web 2.0, amb el formigueig incessant de persones que dia a dia sembren, recullen, comparteixen i generen espais de llibertat totalment desubicats (utòpics, hauríem dit fa un temps) respecte a les ficcions socials. Amics, sisplau: es fa tard i el Liceu de la ficció social és ple de gom a gom... Deixeu anar la vostra bomba orsini; escampeu riquesa, banquers anarquistes!
6.9.08
[50] El banquer anarquista, de F. Pessoa
50 entrades al bloc. Una aventura de formació permanent, d'autoaprenentatge, de lifelong learning, de compartir "palpitacions del temps" (per dir-ho orsianament) amb companys coneguts o silenciosos. El web 2.0, s'ha dit, és això: "crear, mesclar i [, sobretot,] compartir". Acabo de llegir El banquer anarquista, de Fernando Pessoa, una faula dialèctica (que hauria de ser lectura obligatòria a la unitat d'argumentació del programa Argumenta, amics formadors!). Es tracta d'un text de 1922, però radicalment contemporani, en què un banquer defensa davant un interlocutor inquisitiu, en un monòleg aclaparador, que ell sí que és un veritable anarquista, i no, en canvi, els que es vanten de ser-ne i n'ostenten el nom. Les paraules del banquer són iròniques i fins i tot cíniques, és clar, però brillants i poderoses. El banquer demostra que totes les altres vies que ha intentat per liquidar les falses "ficcions socials" en què s'estructura la societat (ficcions socials injustes, que no responen a raons "naturals" i que sovint no tenen cap base ferma), i per aproximar-se a la llibertat, no han estat i no seran mai viables. I que el seu individualisme lliure, que no pot destruir d'una tacada les ficcions socials, però que, en canvi, té la virtut impagable de no generar cap forma nova de tirania, és l'únic anarquisme imaginable. Pessoa destil·la al text un profund, amarg i preocupant escepticisme respecte a l'acció de grup: "En l’estat social present no és possible un grup d’homes, per ben intencionats que siguin, per preocupats que estiguin només a combatre les ficcions socials i treballar per la llibertat, que treballin junts sense que espontàniament creïn tirania...". Aquesta preocupació, però, l'ha resolt el web 2.0, amb el formigueig incessant de persones que dia a dia sembren, recullen, comparteixen i generen espais de llibertat totalment desubicats (utòpics, hauríem dit fa un temps) respecte a les ficcions socials. Amics, sisplau: es fa tard i el Liceu de la ficció social és ple de gom a gom... Deixeu anar la vostra bomba orsini; escampeu riquesa, banquers anarquistes!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada