
L'any 2008 és el del desè aniversari de la
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. El català i l'aranès es troben dins aquest relativament exòtic calaix de sastre. La
Carta... "is designed to protect and promote regional and minority languages as a key aspect of cultural heritage in Europe and to allow people who speak a regional or minority language to use it in private and public life". Els diversos estats europeus s'han anat adherint, lentament i amb diversos graus de suport, al text de la
Carta en aquests deu anys. Tal com llegim a l'excel·lent
entrada de la Viquipèdia sobre la qüestió, "La Carta proporciona una llarga llista d'accions concretes que els estats signataris poden prendre per protegir i promoure les llengües regionals i minoritàries històriques. Hi ha dos nivells de protecció; els estats signataris han d'assumir d'entrada el nivell mínim de protecció per a les llengües especificades; els signataris poden més endavant declarar que una o més de les llengües gaudiran d'un major nivell de protecció, tot comprometent-se a fer efectives almenys 35 accions a escollir d'una llarga llista detallada a la Carta." La
Carta va entrar en vigor el dia 1 de març de 1998, amb la ratificació de cinc estats. Fins al 2008 10 estats han signat la Carta i 28 l'han ratificada. Escolteu les
paraules de Terry Davis, secretari general del Consell d'Europa, amb motiu del desè aniversari del text. Aquí teniu, també, la
versió aranesa del text.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada